Aquets propers dies i fins el 31 de desembre Diari de Cubelles fará unes petites vacances. Si toca LA GROSSA obrirem la finestra !
Aquest és un espai de comunicació i intercanvi d'opinions sobre i per Cubelles. Preguem als lectors i als autors dels comentaris oberts que siguin respectuosos amb la diversitat d'idees i de sensibilitats. L'e-mail del DIARI DE CUBELLES és diaridecubelles@yahoo.es. Aquest espai va ser creat el 2 de novembre de 2004 i el 20 de gener de 2008 va superar les 20.000 visites. El sistema Sitemeter registra estadístiques des de l'1 de març de 2008. Gràcies per la vostra confiança i participació.
17.12.11

Bones Festes ,us desitja Diari de Cubelles !!!!!!!!!!!
16.12.11
El Ple del 12 de desembre, FUM … FUM … FUM !!Aquest darrer Ple es va posar de manifest que el que realment uneix als grups polítics que ens governen es que tan sols treballen per treure un rèdit polític i poder governar. Tan s’hi val el que es prometi, perquè després no ho compliran! Ens ve a la memòria ara que es fa evident, aquell vell refrany castellà que diu "Prometer hasta el meter, pero una vez metido, nada de lo prometido". Ens referim naturalment a les al•legacions que Entesa per Cubelles va presentar a les Ordenances fiscals per el proper exercici 2012 i que no van ser aprovades per l’equip de govern (ICV, PPC i UC-Rcat). Eren les següents:. Revisió del càlcul de l’import que paguem al rebut de l’aigua, per la taxa de la connexió a l’ATLL..
15.12.11
En Durban a esta hora llueve ligeramente y el termómetro señala veinte grados. En mi pueblo, Cubelles, Barcelona, el termómetro no pasa de los once grados. La brisa del mar impregna el ambiente de humedad y hace un frío que pela.
Font: http://www.eldebat.com/
Article publicat al diari Avui mostra les seves referències....
Xevi Xirgo
“Sempre he sentit a parlar de la família socialista. Deu ser per allò que a totes les famílies hi ha aquells parents que t'estimes i els que no pots ni veure”
El secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, va presentar dilluns el lema del congrés que els socialistes celebren aquest final de setmana. “Nou PSC”, diu el lema. I aquesta és segurament la qüestió. Serà un “nou” PSC el que sortirà d'aquest congrés? O serà “el PSC de sempre” i el que serà “nou” serà la seva executiva? Per primera vegada, un congrés socialista pot arribar a la recta final havent de votar diferents candidatures a primer secretari. Ja fa temps que sabem que la família socialista és justament això, una família; i que com a totes les famílies hi ha aquells parents que s'estimen molt i aquells que no es poden ni veure o no es cauen gens bé. Com acabarà, a hores d'ara em sembla que no ho saben ni ells. Però les sensacions que transmeten no són pas precisament d'unitat. Pere Navarro té el suport del vuitanta per cent dels delegats, se sent cavall guanyador i fa crides a la unitat. I els altres candidats debaten entre ells i em sembla que fins i tot amb ells mateixos sospesant si han d'entregar-se a una falsa unitat o forçar fins al final votacions per separat, inclosa la de l'executiva. El “Nou PSC” és el de Navarro. El del líder que diu que “no ha de fer por votar” diferents candidats a liderar el partit perquè sap que guanyarà, i el que diu que el PSC ha de tenir més veu al PSOE però no pas grup parlamentari propi. És interessant veure els moviments d'aquests dies; com uns es van aixoplugant, altres callen, i i altres ja han fet una aposta perdedora però clara. Ja veurem què passa. Però sembla complicat que els socialistes en surtin reforçats i amb cares noves.
13.12.11
El Govern de Cubelles integrat per ICV-EUA, UCRCat i PP ha consumat de nou una traïció a tots els seus compromisos públics realitzats durant la passada campanya electoral i ha votat contra la proposta d’ajudar les persones de Cubelles en situació d’atur o que estan patint la pressió de bancs i caixes perquè no poden fer front a les hipoteques dels seus habitatges. Aquest vot en contra d’aquests tres partits és un nou gir més cap a la dreta d’un Govern que segueix el criteri personalista i partidista del PP i s’oblida de la seva sensibilitat social per deixar a l’estacada el 1337 aturats i aturades registrats a Cubelles només durant el mes de novembre passat.
Així, el Govern de la sra. Mònica Miquel (ICV-EUA) i el sr. Luís Alaman (PP) va votar contra la proposta del PSC de modificar les ordenances fiscals, concretament l’ordenança fiscal num.1, per incloure diferents tipus de bonificacions per a persones en situació de necessitat i sense feina. El PSC ha proposat que es bonifiqui el 100% del cost de l’Impost de Béns Immobles per a persones que es troben en situació d’atur de llarga durada i que es creïn mecanismes per ajudar des de l’Ajuntament aquestes famílies a partir de la modificació del quadre d’impostos, taxes i preus públics municipals.
El PSC denuncia que els tres partits del govern de Cubelles que van fer una campanya electoral prometent l’oro i el moro als votants en situació més precària ara han traït un nou compromís: igual com han fet amb la promesa de pagar els llibres pels escolars de Cubelles o organitzar un càtering a domicil.li per les persones jubilades. Igual com han fet també amb el compromís de realitzar una Auditoria externa, presentar una Pla de Mandat o aprovar un Pla de Viabilitat Econòmica. Anem sumant mentides.
Per si això fos poc, ICV_EUA, UCRCat i PP han votat també en contra d’ajudar les famílies que per la manca de treball estan tenint problemes per pagar les hipoteques als bancs i caixes i que corren el risc de perdre les seves vivendes. El PSC ha proposat mesures perquè l’Ajuntament tingui un paper actiu en suport de totes aquestes famílies amenaçades amb quedar-se al carrer a través de crear uns acords amb les entitats bancàries per atendre els nombrosos casos de desnonaments i pèrdua de l’habitatge en cas de necessitat extrema.
Un cop més, l’apreci pel poder ha fet que partits que es reclamen formalment d’esquerres s’hagin plegat a la voluntat partidista del PP i hagin votat contra aquets ajuts que, d’altra banda, figuren en els seus propis programes electorals allà on es reclama un major esforç polítiques socials.
ICV-EUA, UCRCat i PP han votat sistemàticament en contra de les propostes del PSC per crear una base de criteris sobre els impostos a activitats econòmiques que ajudi les noves empreses i comerços i la generació de llocs de feina a Cubelles; han votat en contra de donar més incentius fiscals als comerços de Cubelles davant les activitats comercials foranes i no han acceptat bonificacions per les entitats i empreses cubellenques que mouen l’economia local i que proposem que en aquests moments difícils tinguin més ajuts per part de l’Ajuntament.
Davant d’aquesta gravíssima actuació d’una partits que han promès una coses des de l’oposició i ara el Govern en fan unes altres de contràries, el PSC vol informar públicament que seguirà defensant la necessitat d’ampliar els ajuts i les polítiques socials a Cubelles fent especial atenció als més desfavorits que són, actualment, les famílies d’aquelles persones que tenen dificultats per trobar feina, els comerciants i els autònoms que lluiten cada dia amb la crisi.
L’Ajuntament és l’Administració més propera al ciutadà i és la que ha de garantir ajuts i sensibilitat especial amb aquests col.lectius de persones sense feina i que només han trobat en els primers sis mesos d’aquest nou Govern paraules buides, fum, promeses incomplertes i traïció als seus compromisos.
Veiem un mal inici per un Govern que no fa feina, que s’enfronta permanentment a veïns i entitats i que es mostra ineficaç i amb una enorme debilitat de projectes i arguments demostrada en els darrers Plens Municipals i en el dia a dia al capdavant de l’Ajuntament.
Agrupació Local de Cubelles
12.12.11

De vegades i de puntetes hauríem de revisar la lletra petita de les resolucions al Parlament. Aquet dia no van estar encertats. Que guanyen amb aquesta nova ? qui perden ...? Ucellaci, Uccellini de tuti colori !
La caza del Pelegrí
¿Puedes decirme, president Mas, exactamente qué gana Catalunya? Porque mi respuesta me causa pavor
La alegría de los cazadores es proporcional a la tristeza que muchos sentimos. Ya lo tienen. Ya han conseguido que el Parlament aprobara el decreto ley que este año permitirá cazar 60.000 pájaros cantores, hasta ahora blindados a la barbarie de esta práctica. La presión más fuerte se ha producido desde los mismos territorios que presionaron para que los correbous estuvieran exentos de la prohibición taurina, lo cual obliga a preguntar qué carajo pasa en el sur del sur catalán.
Algún día tendríamos que hacer el análisis, aunque en el resto del territorio también es de nota. En todo caso, no deja de sorprender la capacidad de influencia política que tienen grupos minoritarios que acaban connotando negativamente a todo el país. En el caso de los pájaros cantores las consecuencias son demoledoras: Catalunya hace miles de pasos atrás, se sitúa por detrás de la legislación europea y española y permite la cacería indiscriminada de jilgueros, pinzones... hasta ahora protegidos. Y todo gracias a unos lobbies de presión, cuyo gusto desalmado tiene consecuencias catastróficas. Los ecologistas hablan de auténtico "holocausto" de pájaros, y organizaciones como BirdLife (con la Sociedad Española de Ornitología), indignados, han avisado de la posible ilegalidad del decreto, que se ha hecho por vía de urgencia, una práctica reservada ciertamente a las urgencias, y que es incomprensible en este caso. ¿Puede decirme el Govern por qué Catalunya tiene urgencia de cazar 60.000 pájaros cantores antes de que acabe el año?; ¿nos va la crisis?; ¿los pajaritos han invadido el espacio y amenazan a los humanos?; ¿se han vuelto vampiros? ¡Qué vergüenza, querido president Mas, conseller Pelegrí, los tres partidos que han apoyado, y qué vergüenza un Parlament que había vendido la idea de que Catalunya era la avanzadilla en derechos animales, y cada día resulta más bárbara! Y para remachar el clavo, ahora quieren modificar la ley de protección, con el fin de garantizar para siempre la desprotección de los pajaritos cantores. Más bárbaros, todavía. ¿Por qué, president Mas? Ya no se lo pregunto al conseller Pelegrí, cuya amistad con los cazadores y su insensibilidad hacia los animales es bien conocida. Pero es decepcionante que un Govern que dice querer hacer bien las cosas haga leyes que van contra la sensibilidad cada día más creciente en el mundo y prime los lobbies de cacería por encima de la protección de los animales más débiles. Más de 60.0000 pájaros cantores que serán cazados para diversión de unos pocos insensibles. ¿Puedes decirme, president, exactamente qué gana Catalunya? Porque mi respuesta me causa pavor: gana en insensibilidad, en primitivismo, en desprotección, en destrucción animal... Es decir gana... perder miles de pájaros cantores porque unos pocos se divierten cazándolos. Espero que entiendas, president, que hoy no te felicite.
Font: Ràdio Cubelles
dilluns, 05 desembre de 2011
Les ordenances fiscals es debatran definitivament el proper 12 de desembre, en un ple extraordinari convocat a l’efecte a partir de les 20h. al Centre Social. Les al·legacions presentades pels grups del PSC, CiU i EC obliguen a resoldre-les abans de poder publicar el document definitiu.
Per altra banda, la sessió s’aprofitarà per aprovar la taxa que regula els preus de les noves pistes de pàdel, que el govern confia en tenir enllestides abans de finalitzar l’any. Així, aquestes costaran 15€/hora (empadronats) o 16€/hora (no empadronats), amb un suplement en cas de necessitar enllumenat artificial de 2,90€/hora.
Com totes les sessions plenàries, aquesta també es podrà seguir en directe a través de Ràdio Cubelles.
10.12.11
10 de diciembre
La promoción y protección de los derechos humanos ha sido una de las mayores
preocupaciones para las Naciones Unidas desde 1945, fecha en la cual los países fundadores
de la Organización, acordaron impedir que los horrores de la Segunda Guerra Mundial se reproduzcan. Tres años después, en la Declaración Universal de los Derechos del Humanos, la Asamblea General exprimió que el respeto a los derechos humanos y a la dignidad de la persona humana "son los fundamentos para la libertad, justicia y paz en el mundo". En 1950 la Asamblea General invitó a todos los Estados miembros y a las organizaciones interesadas a que observaran el 10 de diciembre de cada año como Día de los Derechos Humanos (resolución 423(V)). Con el Día se conmemora el aniversario de la aprobación de la Declaración Universal de los Derechos Humanos por la Asamblea General en 1948. Con el transcurso del tiempo, se han desarrollado un conjunto de instrumentos y mecanismos desarrollados para asegurar la primacía de los derechos humanos y para hacer frente a las violaciones de los derechos humanos dondequiera que ocurran. |
Naciones Unidas
- Día de los Derechos Humanos
- Derechos Humanos
- Asamblea General -
Tercera Comisión -
Asuntos Sociales, Humanitarios y Culturales - La ONU trabaja para los derechos humanos
- El Ciberbús Escolar
- International Criminal Court
- Declaración de la Alta Comisionada para los Derechos Humanos
- Comisión de Derechos Humanos
- Subcomisión para la Promoción y Protección de los Derechos Humanos
- Derecho Internacional
- Órganos de Derechos Humanos
- Temas
- Comité de Derechos Humanos
9.12.11

Esperem no faci fred ,i si en fá ,abrigueu el cos i el cap per si gela ,les orelles també i a sortir al carrer!
8.12.11

Xavier Grau
Periodista.
A Alfonso Guerra li passa com a molta gent, que s'expressa sempre amb bona intenció però el prenem a la valenta. I així li ha tornat a succeir amb la seva referència als joves i les dones, primer és clar. La seva afirmació recorda la utilitzada en les tragèdies aèries o navals quan algú sempre galant i generós brama: "les dones i els nens primer". Es tracta, com sabem, de casos de tragèdia imminent o d'una catàstrofe de ca l’ample que a més pot ser mínimament previsible dins la seva imminència. I és que a Alfonso Guerra s'ha l’ha d'interpretar en el seva mateixa i rica dualitat: cinquanta per cent Alfonso, cinquanta per cent Guerra.
4.12.11
Botigues de roba, queviures,pastisseries,forns,jardineries,perruqueries,centres de estètica personal i canina, carnisseries,supers, peixateries ,venda de cigarretes,puros ,loteria per temptar la sort ,botigues de fruites i verdures a dojo,ferreteries,papereries,petits bars i llocs on fer un veure o prendre una bona tassa de cafè,unes croquetes o braves acompanyades d´una copa de cava i fer una certa tertúlia entre amics. Fins i tot la rectoria i la torre de l’església es plena de llum i una fira de Nadal es en portes ,on el caganer segur !hi serà present. Aquest any ,futbolistes,politics Shakiras i els clàssics causen furor a les paradetes de la Catedral ,potser arriben aquí !
No cal agafar el cotxe ,anar a peu es un plaer mentrestant un lleuger fred d’hivern refresca i es bo per la pell ,això diuen.... Us recomanem, comprar al mateix entorn on es viu,conèixer productes i venedors i un cert toc personal de cadascun dels comerços acompanyants d’un caliu personal que transmet la proximitat. No us decebrà !
Foto/Imatge Aparador/Botiga Deco/KikoFont
1.12.11
28.11.11
Després de l'enrenou del darrer article "Chacón guanyarà a Rubalcaba", us passo la versió en castellà perque tampoc està malament llegir en una altra llengua una escriptora catalana. Gràcies a tots per les votres aportacions.
Xavier Grau
Podeu llegir els articles a:
http://www.diariosigloxxi.com/texto-diario/mostrar/77705/chacon-ganara-a-rublacaba
http://www.eldebat.cat/cast/notices/2011/11/chacon_ganara_a_rubalcaba_55481.php
‘Barreja’t amb mi’ en directe l’1 de desembre al CSIDE
Notícies - Cooperació
28/11/2011
El programa de Ràdio Cubelles serà un especial en col·laboració amb La Marató de TV3
L’espai Barreja’t amb mi de Ràdio Cubelles que produeix l’entitat Por derecho propio surt dels estudis de l’emissora per fer un programa especial per a La Marató de TV3 dijous 1 de desembre. Els continguts giraran al voltant del tema d’enguany, transplantaments d’òrgans i teixits, i es realitzaran activitats per recaptar fons per a aquesta causa, com ara sortejos i la col·locació d’una guardiola solidària.
El programa s’emetrà en directe a la sala d’exposicions del CSIDE a partir de les 18:30h. i també podrà seguir-se a través del 107.5FM i www.radiocubelles.cat.
A l'atzar agraeixo tres dons:
Així va justificar l'autoproclamada escriptora d'Ivars d'Urgell la seva triple rebel·lia davant la vida com a tret de caràcter. El mateix perfil vital que a les portes del segle XXI pot portar Carme Chacón a liderar el socialisme a Espanya.
Carme Chacón acabarà guanyant aquesta llarga travessia del desert que ara inicia el socialisme perquè és jove, perquè és dona i perquè és catalana. Tres característiques que han de ser la bomba si del que es tracta és de renovar de dalt a baix un partit, un projecte i una nova manera d'entendre’s amb la ciutadania des de la cúpula del poder i posar-li a tot això cares noves.
La generació de Chacón ha de ser des del febrer la del futur del socialisme i així s'ha d'entendre en aquest segle que ara comença. I com hores d'ara no ve ja d'un tòpic: o dóna el socialisme espanyol les regnes del poder als joves o no serà, o reconeix definitivament les dones o no serà i -és clar- o reconeix que una catalana pot governar Espanya o tampoc serà.
A més, com sempre explica la meva amiga Fina, que d'això hi entén i que ¡més d'un cafè ha pres a casa seva amb algun exministre! Carme Chacón té fusta de líder perquè encara ni s'ha postulat i ja van -els seus i els altres, les seves i les altres- posant-la a parir. Però no és res personal. És el que passa al país on cada espanyolet porta dins, des de sempre, un seleccionador de futbol i, des de l'inici de la crisi, un expert en màrqueting polític. Déu n'hi do.
A Carme Chacón se li recrimina que no trepitja el carrer, que és una víctima de la feisbucpolítica de la imatge i del somriure profidén i que és la nena de Zapatero. La veritat és que ha comès equivocacions sonades en plena campanya com és deixar penjat un debat televisiu a 48 hores de les eleccions i aparèixer al Telediario de les tres a les portes de Ferraz el dilluns següent a la gran derrota com si el seu pas per Catalunya hagués estat circumstancial mentre la cúpula del PSC buscava explicacions al daltabaix. Però amb la que cau crec que són distraccions fàcilment esmenables perquè a veure qui és la xula que lidera el PSC a Catalunya, és ministra de Defensa, afronta un pèssim resultat electoral i li disputa de nou el lideratge a algú tan brillant, precís i infatigable com Rubalcaba
La derrota socialista a Catalunya no és només de Chacón ni la derrota a Espanya és només de Rubalcaba. La peculiar barreja que fem a la Península de partits de masses de tota la vida i noves fórmules presidencialistes ens porten a aquestes confusions. Crec, sempre, que o guanyen tots o perden tots. Del primer a l'últim militant. Perquè em temo que després de l'excés de presidencialisme acaba arribant, com vostès ja saben, la tecnocràcia i aquí sí que més val que parlem en italià!
Ja vaig deixar escrit que el lema de Carme Chacón en aquestes eleccions, El futur és esforç i justícia social, té el mèrit de no apel·lar únicament al vot emocional. Afirma i proposa, suggereix. I fonamentalment no tracta de tontets els electors. I això m'agrada pel que té d'intel·ligent.
En Carme Chacón convergeixen -amb perdó de Mas i Duran- dues virtuts públiques curioses. És la ministra més valorada pels espanyols i és la més atacada per la premsa conservadora. Així, el gran periodista i gran expert en jurats de Miss Espanya, don Luis María Anson ha agafat el lleig vici d’anomenar-la Carmina que és com si jo -amb perdó per no ser expert en concursos de misses- em referís a Rajoy com Marianín. Doncs serà que no don Luis, que això no es fa. Que és molt lleig.
En definitiva, Carme Chacón té capacitats i suports per liderar el que li vingui de gust i en el cas del PSOE no és intranscendent que ella acabi sent la més fidel seguidora del lema electoral del subtil Alfredo Pérez Rubalcaba. Pelea por lo que quieres. I si lluita i guanya, sàpiguen que jo me n'alegraré i pensaré, de nou, en Maria-Mercè Marçal i deixaré que don Luis em digui Xavierín o com li doni la real i acadèmica gana. Serà un plaer.
Xavier Grau
Periodista
grau.xavier@yahoo.es