Ciutadà emprenyat a 2011El Ciutadá ,segueix emprenyat a 2012 !
31.12.11
30.12.11
Avui matí de divendres , una repassada als diaris ,puntualment vaig cap a les editorials ,articles d’opinió si es permés l’accés per Internet i alguns d’ells m’agrada compartir-los amb vosaltres ,clikant Diari de Cubelles .
Avui com d´altres vegades, la editorial de La Vanguardia es força recomanable de llegir i compartir.Parla de víctimes ,de dones mortes al llarg d´aquest any 2011.
Avui com d´altres vegades, la editorial de La Vanguardia es força recomanable de llegir i compartir.Parla de víctimes ,de dones mortes al llarg d´aquest any 2011.
Aquest any2011, l’atur arrastra una bona cua de gent a l´atur i la crisis ha comportat retallades a molts indrets com a Sanitat ,Ensenyament, Servei a les persones i totes les conseqüències a més i que comporten a molts afectats inseguretat al treball,que passarà demà o d’aquí dos mesos ,es pregunten moltes famílies o persones que viuen soles i no disposen de ajudes o en fase de perdre-les .De tot aquest munt de problemes no resolts en tenim un que a més ,suposa una inacabable filera de dones mortes en aquest últim any, esgarrifós i sembla no acabar ,a pesar de les mesures preventives i de les penes als autors dels crims disposem d´unes dades a dia d´avui preocupants. Demà a la nit es cap d’any i tanquem l’any 2011 esperem no sumar-ne cap més.
LLegiu....
Sesenta mujeres asesinadas
Editorial 30/12/2011 - 00:00h
Sesenta mujeres han perdido la vida en el 2011 a manos de sus parejas o ex parejas. Este balance mortal de la violencia de género en España ha sido menos malo que el del año pasado, en el que el número de asesinadas fue de 73. Pero sigue siendo muy alto, demasiado alto, reflejo de un problema latente en la sociedad de muy difícil solución. No sólo se evidencia en el número de muertes, que son el caso extremo, sino también en las 134.100 denuncias que llegaron el año pasado a los juzgados, a razón de 367 denuncias de media diaria.
Es importante que cada vez sean más las personas que se conciencien de que la violencia machista es una verdadera lacra social sobre la que no cabe ningún tipo de tolerancia y que, por tanto, las agresiones deben denunciarse a tiempo para evitar lesiones graves o un desenlace fatal. Cierto es que el número de denuncias está aumentando, pero no lo suficiente. Basta tener en cuenta que tres cuartas partes de las fallecidas el año pasado a manos de sus parejas o ex parejas no habían presentado denuncia, ni ellas ni nadie de su entorno.
Desde que en el 2004 se promulgó la ley integral contra la violencia de género, la sociedad española cuenta con medidas de apoyo a las víctimas, con penas más duras a los agresores, con mayor sensibilización social, política y judicial, con una asignatura sobre igualdad en la enseñanza secundaria, con nuevos organismos en defensa de las mujeres y con campañas periódicas para concienciar a los ciudadanos. Pero hay que mantener la guardia alta, ya que la violencia contra la mujer está muy extendida, como indica el dato de que un 11% de las españolas reconozcan haber sido maltratadas.
No parece, pues, aconsejable abrir polémicas sobre el nombre del problema, que puedan desviar la atención sobre su verdadero origen, por más razón que pueda tener la nueva ministra de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad cuando habla de violencia en el ámbito familiar. Lo que hay que hacer es sumar los esfuerzos realizados y concentrar todas las energías en atacar a fondo el maltrato contra la mujer.
Editorial 30/12/2011 - 00:00h
Sesenta mujeres han perdido la vida en el 2011 a manos de sus parejas o ex parejas. Este balance mortal de la violencia de género en España ha sido menos malo que el del año pasado, en el que el número de asesinadas fue de 73. Pero sigue siendo muy alto, demasiado alto, reflejo de un problema latente en la sociedad de muy difícil solución. No sólo se evidencia en el número de muertes, que son el caso extremo, sino también en las 134.100 denuncias que llegaron el año pasado a los juzgados, a razón de 367 denuncias de media diaria.
Es importante que cada vez sean más las personas que se conciencien de que la violencia machista es una verdadera lacra social sobre la que no cabe ningún tipo de tolerancia y que, por tanto, las agresiones deben denunciarse a tiempo para evitar lesiones graves o un desenlace fatal. Cierto es que el número de denuncias está aumentando, pero no lo suficiente. Basta tener en cuenta que tres cuartas partes de las fallecidas el año pasado a manos de sus parejas o ex parejas no habían presentado denuncia, ni ellas ni nadie de su entorno.
Desde que en el 2004 se promulgó la ley integral contra la violencia de género, la sociedad española cuenta con medidas de apoyo a las víctimas, con penas más duras a los agresores, con mayor sensibilización social, política y judicial, con una asignatura sobre igualdad en la enseñanza secundaria, con nuevos organismos en defensa de las mujeres y con campañas periódicas para concienciar a los ciudadanos. Pero hay que mantener la guardia alta, ya que la violencia contra la mujer está muy extendida, como indica el dato de que un 11% de las españolas reconozcan haber sido maltratadas.
No parece, pues, aconsejable abrir polémicas sobre el nombre del problema, que puedan desviar la atención sobre su verdadero origen, por más razón que pueda tener la nueva ministra de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad cuando habla de violencia en el ámbito familiar. Lo que hay que hacer es sumar los esfuerzos realizados y concentrar todas las energías en atacar a fondo el maltrato contra la mujer.
Font : www.lavanguardia.com
28.12.11
Projectats tres enderrocaments d’espais municipals
Notícies - Obres i Serveis
28/12/2011
El deteriorament d’aquests espais ha obligat al Consistori a prescindir-ne per motius de seguretat
L'Ajuntament ha ordenat l'enderroc de l'edifici municipal del carrer de Joan Pedro i Roig que antigament havia estat l'escola i posteriorment havia acollit el veterinari del poble. L'edifici estava en molt mal estat i l'Ajuntament s'ha vist obligat a tallar el trànsit en tot el carrer per motius de seguretat mentre duren els treballs d’enderrocament. Una actuació que en declaracions a Ràdio Cubelles el regidor d’Obres i Serveis i Prevenció de Riscos, Pere Lleó, ha qualificat d’”urgent”. Un cop finalitzin les tasques d’enderrocament i es retiri tota la runa resultant es tapiarà el solar i, tot i que de moment el Govern no té previst cap ús d’aquest espai, en un futur podria servir per a construir serveis municipals.
A més, el Govern ha anunciat que s’ha aprofitat l’aturada nadalenca en les competicions esportives per enderrocar també les grades velles del camp de futbol municipal Josep Pons i Ventura que presentaven des de fa temps un estat molt deteriorat fet que va obligar al seu apuntalament. La intenció és construir una nova graderia més endavant.
Les tasques d’enderrocament d’espais municipals en mal estat finalitzarà després de Reis serà el torn de l'edifici del carrer Major situat a la part posterior de l’Ajuntament i que abans de la construcció de l’actual prefectura havia acollit les dependències de la Policia Local. D’aquesta manera es pretén evitar el màxim de molèsties als comerciants de la zona en aquestes dates. L’espai que s’habilitarà amb aquesta actuació servirà per l'ampliació de l’edifici de l'Ajuntament que permetrà fer unes noves dependències més àmplies que acullin diversos serveis municipals i es compleixi amb la normativa d’accessibilitat.
Font : http://www.cubelles.cat/
Muere a los 80 años la mona 'Chita'
El chimpancé, protagonista de las películas de Tarzán de los años treinta, falleció el pasado sábado en una reserva de primates de Florida
AGENCIAS / EL PAÍS - Florida - 28/12/2011
El Santuario de Primates de Suncoast en Palm Harbor ha anunciado en su página web que la mona Chita, fiel compañera de Tarzán, murió el 24 de diciembre de insuficiencia renal. Jiggs, nombre original del chimpancé nacido en Liberia el 9 de abril de 1932, en realidad era macho. Su apodo americano, Cheetah, pronunciado a la española sonaba femenino, así que en el mundo hispano se le consideró mona; pero no, es mono y su personaje es masculino.
Se estrenó en 1934 con Tarzán y su compañera, película en la que Weissmuller encontraba el amor de la bella Maureen O'Sullivan. Y hasta el pasado fin de semana era la única superviviente de aquel reparto estelar. Dan Westfall, su último cuidador, contaba como a Chita, diabética, se levantaba a las nueve de la mañana, y tras la inyección de insulina, se daba un buen festín de desayuno a base de manzanas, plátanos, naranjas y a veces incluso huevos con tostadas. El resto del día se lo pasaba "haciendo el mono", decía Westfall.
Chita trabajó en 12 películas de Tarzán en los años treinta y cuarenta, aunque no fue la única: hubo otros tres chimpancés que se alternaban con ella las secuencias, siempre había por lo menos dos en el plató. Siempre destacó por su sonrisa con los labios para fuera. Fue sido designada tres veces para tener hueco en el paseo de las estrellas de Hollywood, donde sí que están representados Lassie y Rintintín. Pero ese reconocimiento no llegó y se tuvo que conformar con el paseo de las estrellas de Palm Springs.
Coincidiendo con su 74º cumpleaños, Chita recibió el único galardón cinematográfico de toda su carrera, otorgado por el Festival Internacional de Cine de Comedia de Peñíscola.
Le encantaba pintar con los dedos y el fútbol. Firmaba sus cuadros con brochazos de colores, con la huella dactilar de su dedo índice, para luego venderlos por 115 euros y poder para financiar la pequeña reserva de primates de Florida en la que vivía desde los años sesenta.Su cuidador ha recordado que al animal le encantaba hacerle reír y era muy receptiva a los sentimientos humanos. Chita era muy hábil levantándose y andando como una persona.
Figuraba en el Libro Guiness de los Récords como el simio más longevo del mundo, desde 2001. Los chimpancés suelen vivir 25 o 30 años en estado salvaje y entre 35 y 45 en cautividad. Pese a su larga vida, el chimpancé más famoso de la gran pantalla ha muerto sin descendencia.
http://www.elpais.com/articulo/cultura/Muere/anos/mona/Chita/elpepucul/20111228elpepucul_2/Tes
22.12.11
UNICEF, A TOPE DE POWER
Xavier Grau. Periodista.
Unicef indica que tenim senyals per a l'optimisme. El món ha reduït un 33% la mortalitat infantil des de 1990 i fa arribar ensenyament primari, aigua potable i vacunes a milions de nens que abans d'aquesta data morien sense arribar a complir un anyet.
En això deu consistir la civilització: mentre dos jovenets coquetegen i es besen en una gelada nit de desembre sense sentir ni un indici de fred i al seu rotllo ... el món vetlla per ells. I per nosaltres, que ens fa falta.
seguir llegint...
http://www.eldebat.cat/cat/viewer.php?IDN=93695
Xavier Grau. Periodista.
Unicef indica que tenim senyals per a l'optimisme. El món ha reduït un 33% la mortalitat infantil des de 1990 i fa arribar ensenyament primari, aigua potable i vacunes a milions de nens que abans d'aquesta data morien sense arribar a complir un anyet.
En això deu consistir la civilització: mentre dos jovenets coquetegen i es besen en una gelada nit de desembre sense sentir ni un indici de fred i al seu rotllo ... el món vetlla per ells. I per nosaltres, que ens fa falta.
seguir llegint...
http://www.eldebat.cat/cat/viewer.php?IDN=93695
AVUI A EL DEBAT.CAT
URDANGARÍN I LES COSES D'ESPANYA
Xavier Grau. Periodista.
La segona reacció és pensar en el Rei d’Espanya, que ens van dir que duia ulleres perquè una porta li havia impactat al rostre. Ara ja sé que no. Va ser ell mateix que majestàticament es va llançar contra la primera porta que va trobar: “Iñaki no me jodas, no me jodas Iñaki”.
SEGUIR LLEGINT A:
http://www.eldebat.cat/cat/viewer.php?IDN=93962
AQUESTA SETMANA A CAMBIO 16
EL NAUFRAGIO DEL PSOE, SEGÚN GUERRA
Xavier Grau
Así te quedas: queriendo agradar a todos, se te escapan cuatro millones de votantes y la derecha más carca de Europa se instala en La Moncloa.
http://cambio16.es/not/1040/el_naufragio_del_psoe__segun_guerra
Xavier Grau
Así te quedas: queriendo agradar a todos, se te escapan cuatro millones de votantes y la derecha más carca de Europa se instala en La Moncloa.
http://cambio16.es/not/1040/el_naufragio_del_psoe__segun_guerra
17.12.11
Tenim la proximitat de les Festes de Nadal en portes. Entès que aquesta tradició serveix per seure a la taula a la família, petons i bons desitjos a la entrada de casa i a la sortida. Potser la crisis ha fet desconvocar determinats sopars de grups amb companys , ja que ni la butxaca acompanya i molts han quedat sense feina fa temps... A Cubelles ,la música acompanya tot caminant tant si vas a passejant pel carrer o a un comerç i segons com ,no saps si ets a carnaval o a Betlem al costat del pessebre.. Qui pot disposar de pressupost embogeix un pel amb regals a grans i petits i qui no, intenta mostrar el seu afecte o compromís amb un detall .Suficient. La grossa de Nadal ,ui ! aquets dies la majoria somien en que el bitllet guardat amb un calaix o a la cartera ,surti premiat i si no....per el Niño potser cau !
Bones Festes ,us desitja Diari de Cubelles !!!!!!!!!!!
Bones Festes ,us desitja Diari de Cubelles !!!!!!!!!!!
16.12.11
Entesa Per Cubelles
El Ple del 12 de desembre, FUM … FUM … FUM !!Aquest darrer Ple es va posar de manifest que el que realment uneix als grups polítics que ens governen es que tan sols treballen per treure un rèdit polític i poder governar. Tan s’hi val el que es prometi, perquè després no ho compliran! Ens ve a la memòria ara que es fa evident, aquell vell refrany castellà que diu "Prometer hasta el meter, pero una vez metido, nada de lo prometido". Ens referim naturalment a les al•legacions que Entesa per Cubelles va presentar a les Ordenances fiscals per el proper exercici 2012 i que no van ser aprovades per l’equip de govern (ICV, PPC i UC-Rcat). Eren les següents:. Revisió del càlcul de l’import que paguem al rebut de l’aigua, per la taxa de la connexió a l’ATLL..
El Ple del 12 de desembre, FUM … FUM … FUM !!Aquest darrer Ple es va posar de manifest que el que realment uneix als grups polítics que ens governen es que tan sols treballen per treure un rèdit polític i poder governar. Tan s’hi val el que es prometi, perquè després no ho compliran! Ens ve a la memòria ara que es fa evident, aquell vell refrany castellà que diu "Prometer hasta el meter, pero una vez metido, nada de lo prometido". Ens referim naturalment a les al•legacions que Entesa per Cubelles va presentar a les Ordenances fiscals per el proper exercici 2012 i que no van ser aprovades per l’equip de govern (ICV, PPC i UC-Rcat). Eren les següents:. Revisió del càlcul de l’import que paguem al rebut de l’aigua, per la taxa de la connexió a l’ATLL..
Bonificacions al sector de l’Hostaleria i Comerç en funció de l’ús de la deixalleria. Fraccionaments socialment adaptats per el pagament de l’IBI. Excempció de pagament de taxes per la creació de noves empreses el primer any, i revisió d’aquestes gradualment en funció de la creació dels nous llocs de treball.La legislatura pasada, i en el Ple de les anteriors ordenances, quan ICV i el PPC eren a l'oposició, van demanar, juntament amb Entesa per Cubelles, una revisió de la taxa del rebut de l'aigua per la connexió a l'ATLL, i el mateix Sr. Alaman (actualment regidor d'Hisenda) va dir en aquell Ple que es sumava a les nostres peticions i que demanava també la revisió de la taxa, donat que l'import que es cobrava en els rebuts que generava Sorea superava i amb escreix l'import a pagar per l'Ajuntament per aquesta connexió, i ho qualificava llavors de "recaptació encoberta". Lògicament va votar en contra de la taxa. ICV també es va sumar a la nostra petició per el mateix motiu, i a més demanava llavors la reducció de la taxa de la brossa per al sector d'Hostaleria i Comerç en funció de l'ús que els establiments fessin de la deixalleria, i també hi va votar en contra. A més a més, tots tres grups demanavem, i així ho vam signar i entrar en forma d'al•legacions, uns ajornaments socialment adaptats en el pagament de l'IBI per aquelles famílies que es trobessin davant de series dificultats per fer front a aquesta taxa. Val a dir que llavors l’equip de govern va desestimar aquelles al•legacions presentades conjuntament, amb el conseqüent malestar de tots tres grups per aquella negativa.Amb ICV i PPC al govern, pensàvem que aquests dos partits mantindrien el seu criteri polític i farien realitat tot el que llavors reclamàvem i no varem aconseguir, però veient amb estupor que no es tenia en compte el que llavors reclamaven, Entesa per Cubelles hem entrat aquestes mateixes al•legacions, i una altra de nova per tal d'ajudar als emprenedors i intentar crear nous llocs de treball, doncs nosaltres sí que ens seguim mantenint fidels de pensament i seguim pensant avui igual que ahir, que es necessari adaptar les taxes i ordenances als temps que corren, en benefici de qui ha confiat en nosaltres per gestionar els seus impostos. Desprès del Ple del dia 12 estem igual que fa un any, però mes indignats, perquè qui ens denega avui les al•legacions son els mateixos que ahir les reclamaven, amb un agreujant: que el grup que governa amb ells, Unitat Cubellenca Reagrupament, també prometia en el seu programa electoral fer possible el mateix que nosaltres els demanem ara, però es veu que això d'ajudar als emprenedors dès de la regidoria que ostenta la cap de llista d'aquest partit i facilitar les ajudes i bonificacions als ciutadans, només son paraules, promeses que s’emporta el vent, i com aquella cançó de nadal, només son FUM … FUM … FUM !!
15.12.11
Unicef, a tope de power
En Durban a esta hora llueve ligeramente y el termómetro señala veinte grados. En mi pueblo, Cubelles, Barcelona, el termómetro no pasa de los once grados. La brisa del mar impregna el ambiente de humedad y hace un frío que pela.
Font: http://www.eldebat.com/
Xavier Grau. Periodista.
En Durban a esta hora llueve ligeramente y el termómetro señala veinte grados. En mi pueblo, Cubelles, Barcelona, el termómetro no pasa de los once grados. La brisa del mar impregna el ambiente de humedad y hace un frío que pela.
Pero en medio del parque, en el centro justo, bajo la potente iluminación de dos altísimas columnas de focos, una pareja de jóvenes ríe y se abraza. No por el frío, creo. Por la excusa del frío, seguro.
Max, el labrador negro, se acerca corriendo a cotillear. Entre ambos cuerpos -ella con un chándal rojo muy llamativo, él con cazadora marrón- no cabe ni el aire helado. El móvil sí. Los adolescentes de hoy han inventado la nueva fórmula de la intimidad globalizada: consiste en compartir el filete con el novio o la novia, o al revés, y retransmitirlo en tiempo real al mundo pero básicamente a @juani , @pedromari, @carles y en caso de duda a todalapeña.
En estos años de crisis económica y guerra de valores pienso que son los jóvenes como estos dos, abrazados a centenares, a miles, en millones de parques del mundo los que nos salvarán de la derrota final. Esto si, como proclama Unicef en su informe Estado Mundial de la Infancia 2011, nos convencemos que la adolescencia es la época de oportunidades para este convulso siglo XXI. Y para todo el Planeta, que no es poco.
Las dos criaturas del parque no notan la frialdad del aire. Es su mejor aliada en el abrazo. Por eso quiero que no se turben los de Durban y acierten con las nuevas recetas para preservarnos del cambio climático: con más calor quizás se gana pasión pero se pierde complicidad.
Nueve de cada diez adolescentes de los países en vías de desarrollo necesitan que les garanticemos, en la cumbre de Durban o a la de Fuencarral, que no reventaremos sus bosques, ni pudriremos sus mares ni intoxicaremos sus pozos para ver como repunta el Ibex en el telediario. Ya bastante mal estamos haciendo condenando a más de ochenta millones de adolescentes a vagar por el mundo sin trabajo.
La chica del chándal rojo coloca las rodillas sobre el banco del parque. El chaval, más curioso, le cuchichea algo al oído y ella sigue soltando risas. Me convenzo que sólo ellos y su generación pueden sacarnos del mal paso en que los listos del capitalismo sin límites y sus herederos nos han metido mientras todos hemos estado mirando a otro lado. Más madera, que es la guerra, más especulación, ¡que esto es jauja!
Unicef indica que tenemos señales para el optimismo. El mundo ha reducido un 33% la mortalidad infantil desde 1990 y hace llegar enseñanza primaria, agua potable y vacunas a millones de niños que antes de esta fecha morían sin llegar a cumplir un añito.
En esto debe de consistir la civilización: mientras dos jovencitos coquetean y se besan en una helada noche de diciembre sin sentir ni un indicio de frío y a su rollo ... el mundo vela por ellos. Y por nosotros, que nos hace falta.
El medio ambiente, la salud, la educación, la pobreza, la violencia y la carencia de paz son las cuestiones que, según Unicef, más preocupan a los millones y millones de adolescentes del Planeta que lo viven diariamente como usted y yo vivimos la obscena canción de la deuda soberana - ¿o tendría que decir vergüenza soberana? -.
Esta es la verdadera vergüenza soberana:
Más de cuatrocientos mil adolescentes mueren en el mundo por simples accidentes evitables, seis de cada diez chicas de Malí, Senegal y Ghana conviven con anemia crónica, más de setenta millones de adolescentes no tienen acceso a la educación secundaria y las enfermedades sexuales se cargan a millones de niñas en un santiamén mientras el Nikkei ni parpadea.
Una de cada tres adolescentes de los países en desarrollo -China al margen- se casa antes de los 18 años y la mutilación femenina sigue vigente a 29 países. En Sudáfrica, Namibia, Suazilandia, Haití y Ucrania los chicos entre 15 y 19 años arriesgan su vida en relaciones sexuales de alto riesgo.
Llamo al labrador, que ronda de nuevo junto a la pareja del parque, y pienso en cuántos millones de parejas como esta están privadas de su libertad, de sus afectos y de sus sentimientos. Sólo en la Asia oriental y el Pacífico tenemos contabilizados 329 millones de jóvenes entre 10 y 19 años y en la Asia meridional 325 millones más según datos de la ONU. ¿Diseñaremos el futuro sin hacerlos caso?
Siento frío. Me abrigo con la bufanda. Silbo al labrador negro y deseo que el joven de la cazadora marrón no descubra mi presencia y me parta la cara por haberles dejado un mundo que flaquea en el nombre del padre, del hijo y del espíritu santo. Me alejo confiando en el trabajo de Unicef pero pensando en la letra del último tema de Rihanna que escucha en su ipod la chica del chándal rojo:
"Y estamos uno junto al otro,
lo que necesitamos es volver a la vida.
Hemos encontrado el amor en un lugar sin esperanza "
Así suena al móvil de la pareja, entre los dos cuerpos y en una noche de hielo, su música y su vida: a tope de power. ¿Alguien más a la escucha?
Font: http://www.eldebat.com/
Un cap de setmana en que un Congres del grup PSC pot donar un tomb... o no ?
Article publicat al diari Avui mostra les seves referències....
“Sempre he sentit a parlar de la família socialista. Deu ser per allò que a totes les famílies hi ha aquells parents que t'estimes i els que no pots ni veure”
El secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, va presentar dilluns el lema del congrés que els socialistes celebren aquest final de setmana. “Nou PSC”, diu el lema. I aquesta és segurament la qüestió. Serà un “nou” PSC el que sortirà d'aquest congrés? O serà “el PSC de sempre” i el que serà “nou” serà la seva executiva? Per primera vegada, un congrés socialista pot arribar a la recta final havent de votar diferents candidatures a primer secretari. Ja fa temps que sabem que la família socialista és justament això, una família; i que com a totes les famílies hi ha aquells parents que s'estimen molt i aquells que no es poden ni veure o no es cauen gens bé. Com acabarà, a hores d'ara em sembla que no ho saben ni ells. Però les sensacions que transmeten no són pas precisament d'unitat. Pere Navarro té el suport del vuitanta per cent dels delegats, se sent cavall guanyador i fa crides a la unitat. I els altres candidats debaten entre ells i em sembla que fins i tot amb ells mateixos sospesant si han d'entregar-se a una falsa unitat o forçar fins al final votacions per separat, inclosa la de l'executiva. El “Nou PSC” és el de Navarro. El del líder que diu que “no ha de fer por votar” diferents candidats a liderar el partit perquè sap que guanyarà, i el que diu que el PSC ha de tenir més veu al PSOE però no pas grup parlamentari propi. És interessant veure els moviments d'aquests dies; com uns es van aixoplugant, altres callen, i i altres ja han fet una aposta perdedora però clara. Ja veurem què passa. Però sembla complicat que els socialistes en surtin reforçats i amb cares noves.
Article publicat al diari Avui mostra les seves referències....
El “Nou PSC”
Xevi Xirgo
Xevi Xirgo
“Sempre he sentit a parlar de la família socialista. Deu ser per allò que a totes les famílies hi ha aquells parents que t'estimes i els que no pots ni veure”
El secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, va presentar dilluns el lema del congrés que els socialistes celebren aquest final de setmana. “Nou PSC”, diu el lema. I aquesta és segurament la qüestió. Serà un “nou” PSC el que sortirà d'aquest congrés? O serà “el PSC de sempre” i el que serà “nou” serà la seva executiva? Per primera vegada, un congrés socialista pot arribar a la recta final havent de votar diferents candidatures a primer secretari. Ja fa temps que sabem que la família socialista és justament això, una família; i que com a totes les famílies hi ha aquells parents que s'estimen molt i aquells que no es poden ni veure o no es cauen gens bé. Com acabarà, a hores d'ara em sembla que no ho saben ni ells. Però les sensacions que transmeten no són pas precisament d'unitat. Pere Navarro té el suport del vuitanta per cent dels delegats, se sent cavall guanyador i fa crides a la unitat. I els altres candidats debaten entre ells i em sembla que fins i tot amb ells mateixos sospesant si han d'entregar-se a una falsa unitat o forçar fins al final votacions per separat, inclosa la de l'executiva. El “Nou PSC” és el de Navarro. El del líder que diu que “no ha de fer por votar” diferents candidats a liderar el partit perquè sap que guanyarà, i el que diu que el PSC ha de tenir més veu al PSOE però no pas grup parlamentari propi. És interessant veure els moviments d'aquests dies; com uns es van aixoplugant, altres callen, i i altres ja han fet una aposta perdedora però clara. Ja veurem què passa. Però sembla complicat que els socialistes en surtin reforçats i amb cares noves.
I que ens creiem que hi ha un “Nou PSC”.
13.12.11
El Govern de Cubelles integrat per ICV-EUA, UCRCat i PP ha consumat de nou una traïció a tots els seus compromisos públics realitzats durant la passada campanya electoral i ha votat contra la proposta d’ajudar les persones de Cubelles en situació d’atur o que estan patint la pressió de bancs i caixes perquè no poden fer front a les hipoteques dels seus habitatges. Aquest vot en contra d’aquests tres partits és un nou gir més cap a la dreta d’un Govern que segueix el criteri personalista i partidista del PP i s’oblida de la seva sensibilitat social per deixar a l’estacada el 1337 aturats i aturades registrats a Cubelles només durant el mes de novembre passat.
Així, el Govern de la sra. Mònica Miquel (ICV-EUA) i el sr. Luís Alaman (PP) va votar contra la proposta del PSC de modificar les ordenances fiscals, concretament l’ordenança fiscal num.1, per incloure diferents tipus de bonificacions per a persones en situació de necessitat i sense feina. El PSC ha proposat que es bonifiqui el 100% del cost de l’Impost de Béns Immobles per a persones que es troben en situació d’atur de llarga durada i que es creïn mecanismes per ajudar des de l’Ajuntament aquestes famílies a partir de la modificació del quadre d’impostos, taxes i preus públics municipals.
El PSC denuncia que els tres partits del govern de Cubelles que van fer una campanya electoral prometent l’oro i el moro als votants en situació més precària ara han traït un nou compromís: igual com han fet amb la promesa de pagar els llibres pels escolars de Cubelles o organitzar un càtering a domicil.li per les persones jubilades. Igual com han fet també amb el compromís de realitzar una Auditoria externa, presentar una Pla de Mandat o aprovar un Pla de Viabilitat Econòmica. Anem sumant mentides.
Per si això fos poc, ICV_EUA, UCRCat i PP han votat també en contra d’ajudar les famílies que per la manca de treball estan tenint problemes per pagar les hipoteques als bancs i caixes i que corren el risc de perdre les seves vivendes. El PSC ha proposat mesures perquè l’Ajuntament tingui un paper actiu en suport de totes aquestes famílies amenaçades amb quedar-se al carrer a través de crear uns acords amb les entitats bancàries per atendre els nombrosos casos de desnonaments i pèrdua de l’habitatge en cas de necessitat extrema.
Un cop més, l’apreci pel poder ha fet que partits que es reclamen formalment d’esquerres s’hagin plegat a la voluntat partidista del PP i hagin votat contra aquets ajuts que, d’altra banda, figuren en els seus propis programes electorals allà on es reclama un major esforç polítiques socials.
Aquests han estat els posicionaments contra més polítiques socials per part
del Govern de Cubelles però no han estat els únics. Mentre en les seves
permanents campanyes de propaganda no paren de gastar diners de tots, la
realitat és que amb els seus vots fan el contrari del que proclamen tal i com
va quedar palès sal darrer Ple extraordinari.
ICV-EUA, UCRCat i PP han votat sistemàticament en contra de les propostes del PSC per crear una base de criteris sobre els impostos a activitats econòmiques que ajudi les noves empreses i comerços i la generació de llocs de feina a Cubelles; han votat en contra de donar més incentius fiscals als comerços de Cubelles davant les activitats comercials foranes i no han acceptat bonificacions per les entitats i empreses cubellenques que mouen l’economia local i que proposem que en aquests moments difícils tinguin més ajuts per part de l’Ajuntament.
Davant d’aquesta gravíssima actuació d’una partits que han promès una coses des de l’oposició i ara el Govern en fan unes altres de contràries, el PSC vol informar públicament que seguirà defensant la necessitat d’ampliar els ajuts i les polítiques socials a Cubelles fent especial atenció als més desfavorits que són, actualment, les famílies d’aquelles persones que tenen dificultats per trobar feina, els comerciants i els autònoms que lluiten cada dia amb la crisi.
L’Ajuntament és l’Administració més propera al ciutadà i és la que ha de garantir ajuts i sensibilitat especial amb aquests col.lectius de persones sense feina i que només han trobat en els primers sis mesos d’aquest nou Govern paraules buides, fum, promeses incomplertes i traïció als seus compromisos.
Finalment, des del PSC denunciem també públicament el nou incompliment del
Govern al compromís realitzat a través del regidor Luís Alaman (PP) que va
comprometre’s a treballar amb tots els partits el Pressupost del 2012. És l’enèsima
mentida del flamant regidor d’Hisenda perquè des del PSC encara esperem la cita
per les reunions de treball promeses i les ordenances del 2012 ja s’ha aprovat
amb el rodillo del Govern.
Veiem un mal inici per un Govern que no fa feina, que s’enfronta permanentment a veïns i entitats i que es mostra ineficaç i amb una enorme debilitat de projectes i arguments demostrada en els darrers Plens Municipals i en el dia a dia al capdavant de l’Ajuntament.
PSC
Agrupació Local de Cubelles
Agrupació Local de Cubelles
13 de desembre de 2011
12.12.11
PIC & JAZZ informa....
Pel proper 15 de Desembre, dijous, hem preparat el darrer dia del 2011 amb música en viu.
Per celebrar aquestes festes i concloure l’any, qui millor que el nostre amic i pianista, LUCKI GURI, ens vingui a oferir la seva música que porta dins.
Dijous ,15 de desembre a les 20h fins 21,30
Jacint Verdaguer ,20 Cubelles T.93 8952914
US ESPEREM !!!!!!!!!!!
M. Trives/Diari de Cubelles
La Pilar Rahola excel·lent periodista i comentarista a tertúlies es mostra un pel o un tot enfadada amb les noves disposicions aprovades al Parlament que de tant en tant els senyors i senyores representants amb dret a votar lleis,pressupostos i demés també es dediquen a fer bajanades i no diuen el perquè ! .La Pilar es defensora dels animals fins a la medul·la i per tant aquí es mostra molt decebuda per determinades actituds i no es talla un pel.
De vegades i de puntetes hauríem de revisar la lletra petita de les resolucions al Parlament. Aquet dia no van estar encertats. Que guanyen amb aquesta nova ? qui perden ...? Ucellaci, Uccellini de tuti colori !
De vegades i de puntetes hauríem de revisar la lletra petita de les resolucions al Parlament. Aquet dia no van estar encertats. Que guanyen amb aquesta nova ? qui perden ...? Ucellaci, Uccellini de tuti colori !
La caza del Pelegrí
¿Puedes decirme, president Mas, exactamente qué gana Catalunya? Porque mi respuesta me causa pavor
La alegría de los cazadores es proporcional a la tristeza que muchos sentimos. Ya lo tienen. Ya han conseguido que el Parlament aprobara el decreto ley que este año permitirá cazar 60.000 pájaros cantores, hasta ahora blindados a la barbarie de esta práctica. La presión más fuerte se ha producido desde los mismos territorios que presionaron para que los correbous estuvieran exentos de la prohibición taurina, lo cual obliga a preguntar qué carajo pasa en el sur del sur catalán.
Algún día tendríamos que hacer el análisis, aunque en el resto del territorio también es de nota. En todo caso, no deja de sorprender la capacidad de influencia política que tienen grupos minoritarios que acaban connotando negativamente a todo el país. En el caso de los pájaros cantores las consecuencias son demoledoras: Catalunya hace miles de pasos atrás, se sitúa por detrás de la legislación europea y española y permite la cacería indiscriminada de jilgueros, pinzones... hasta ahora protegidos. Y todo gracias a unos lobbies de presión, cuyo gusto desalmado tiene consecuencias catastróficas. Los ecologistas hablan de auténtico "holocausto" de pájaros, y organizaciones como BirdLife (con la Sociedad Española de Ornitología), indignados, han avisado de la posible ilegalidad del decreto, que se ha hecho por vía de urgencia, una práctica reservada ciertamente a las urgencias, y que es incomprensible en este caso. ¿Puede decirme el Govern por qué Catalunya tiene urgencia de cazar 60.000 pájaros cantores antes de que acabe el año?; ¿nos va la crisis?; ¿los pajaritos han invadido el espacio y amenazan a los humanos?; ¿se han vuelto vampiros? ¡Qué vergüenza, querido president Mas, conseller Pelegrí, los tres partidos que han apoyado, y qué vergüenza un Parlament que había vendido la idea de que Catalunya era la avanzadilla en derechos animales, y cada día resulta más bárbara! Y para remachar el clavo, ahora quieren modificar la ley de protección, con el fin de garantizar para siempre la desprotección de los pajaritos cantores. Más bárbaros, todavía. ¿Por qué, president Mas? Ya no se lo pregunto al conseller Pelegrí, cuya amistad con los cazadores y su insensibilidad hacia los animales es bien conocida. Pero es decepcionante que un Govern que dice querer hacer bien las cosas haga leyes que van contra la sensibilidad cada día más creciente en el mundo y prime los lobbies de cacería por encima de la protección de los animales más débiles. Más de 60.0000 pájaros cantores que serán cazados para diversión de unos pocos insensibles. ¿Puedes decirme, president, exactamente qué gana Catalunya? Porque mi respuesta me causa pavor: gana en insensibilidad, en primitivismo, en desprotección, en destrucción animal... Es decir gana... perder miles de pájaros cantores porque unos pocos se divierten cazándolos. Espero que entiendas, president, que hoy no te felicite.
El 12 de desembre se celebra ple extraordinari, a les 20h
Font: Ràdio Cubelles
dilluns, 05 desembre de 2011
Font: Ràdio Cubelles
dilluns, 05 desembre de 2011
Els regidors i regidores debatran l’aprovació definitiva de les ordenances i taxes per al 2012
Les ordenances fiscals es debatran definitivament el proper 12 de desembre, en un ple extraordinari convocat a l’efecte a partir de les 20h. al Centre Social. Les al·legacions presentades pels grups del PSC, CiU i EC obliguen a resoldre-les abans de poder publicar el document definitiu.
Per altra banda, la sessió s’aprofitarà per aprovar la taxa que regula els preus de les noves pistes de pàdel, que el govern confia en tenir enllestides abans de finalitzar l’any. Així, aquestes costaran 15€/hora (empadronats) o 16€/hora (no empadronats), amb un suplement en cas de necessitar enllumenat artificial de 2,90€/hora.
Com totes les sessions plenàries, aquesta també es podrà seguir en directe a través de Ràdio Cubelles.
Les ordenances fiscals es debatran definitivament el proper 12 de desembre, en un ple extraordinari convocat a l’efecte a partir de les 20h. al Centre Social. Les al·legacions presentades pels grups del PSC, CiU i EC obliguen a resoldre-les abans de poder publicar el document definitiu.
Per altra banda, la sessió s’aprofitarà per aprovar la taxa que regula els preus de les noves pistes de pàdel, que el govern confia en tenir enllestides abans de finalitzar l’any. Així, aquestes costaran 15€/hora (empadronats) o 16€/hora (no empadronats), amb un suplement en cas de necessitar enllumenat artificial de 2,90€/hora.
Com totes les sessions plenàries, aquesta també es podrà seguir en directe a través de Ràdio Cubelles.
10.12.11
10 de diciembre
| La promoción y protección de los derechos humanos ha sido una de las mayores
preocupaciones para las Naciones Unidas desde 1945, fecha en la cual los países fundadores
de la Organización, acordaron impedir que los horrores de la Segunda Guerra Mundial se reproduzcan. Tres años después, en la Declaración Universal de los Derechos del Humanos, la Asamblea General exprimió que el respeto a los derechos humanos y a la dignidad de la persona humana "son los fundamentos para la libertad, justicia y paz en el mundo". En 1950 la Asamblea General invitó a todos los Estados miembros y a las organizaciones interesadas a que observaran el 10 de diciembre de cada año como Día de los Derechos Humanos (resolución 423(V)). Con el Día se conmemora el aniversario de la aprobación de la Declaración Universal de los Derechos Humanos por la Asamblea General en 1948. Con el transcurso del tiempo, se han desarrollado un conjunto de instrumentos y mecanismos desarrollados para asegurar la primacía de los derechos humanos y para hacer frente a las violaciones de los derechos humanos dondequiera que ocurran. |
Naciones Unidas
- Día de los Derechos Humanos
- Derechos Humanos
- Asamblea General -
Tercera Comisión -
Asuntos Sociales, Humanitarios y Culturales - La ONU trabaja para los derechos humanos
- El Ciberbús Escolar
- International Criminal Court
- Declaración de la Alta Comisionada para los Derechos Humanos
- Comisión de Derechos Humanos
- Subcomisión para la Promoción y Protección de los Derechos Humanos
- Derecho Internacional
- Órganos de Derechos Humanos
- Temas
- Comité de Derechos Humanos
9.12.11
De nou les figuretes del pessebre exposades a les paradetes de Nadal o les guinardes de llums i colors,avets atrauen l’atenció de les mirades de grans i petits. A Cubelles trobarem aquestes paradetes de la Fira a l’entorn de l’església dissabte dia 10 de desembre. Esperem no faci fred ,i si en fá ,abrigueu el cos i el cap per si gela ,les orelles també i a sortir al carrer!
8.12.11
Avui a eldebat.catALFONSO I EL NAUFRAGI DEL PSOE SEGONS GUERRA
Xavier Grau
Periodista.
A Alfonso Guerra li passa com a molta gent, que s'expressa sempre amb bona intenció però el prenem a la valenta. I així li ha tornat a succeir amb la seva referència als joves i les dones, primer és clar. La seva afirmació recorda la utilitzada en les tragèdies aèries o navals quan algú sempre galant i generós brama: "les dones i els nens primer". Es tracta, com sabem, de casos de tragèdia imminent o d'una catàstrofe de ca l’ample que a més pot ser mínimament previsible dins la seva imminència. I és que a Alfonso Guerra s'ha l’ha d'interpretar en el seva mateixa i rica dualitat: cinquanta per cent Alfonso, cinquanta per cent Guerra.
Xavier Grau
Periodista.
A Alfonso Guerra li passa com a molta gent, que s'expressa sempre amb bona intenció però el prenem a la valenta. I així li ha tornat a succeir amb la seva referència als joves i les dones, primer és clar. La seva afirmació recorda la utilitzada en les tragèdies aèries o navals quan algú sempre galant i generós brama: "les dones i els nens primer". Es tracta, com sabem, de casos de tragèdia imminent o d'una catàstrofe de ca l’ample que a més pot ser mínimament previsible dins la seva imminència. I és que a Alfonso Guerra s'ha l’ha d'interpretar en el seva mateixa i rica dualitat: cinquanta per cent Alfonso, cinquanta per cent Guerra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)