OPINIó: PER PENSAR-HI UNA MICA...

L'ÈTICA DE LA CONVENIÈNCIA

Juan José LÓPEZ BURNIOL*

Max Weber va pronunciar l'hivern revolucionari del 1919 -a invitació de l'Associació Lliure d'Estudiants de Munic- una conferència sota el títol de La Política com a vocació, en la qual va tractar de les característiques del polític autèntic. S'hi planteja quina és la relació entre ètica i política, per a la qual cosa parteix d'un punt decisiu: que tota acció es pot ajustar a dues ètiques diferents. Es pot orientar mitjançant l'ètica de la convicció, que imposa el seguiment de les conviccions personals sense atendre les conseqüències dels propis actes; o conforme a l'ètica de la responsabilitat, que assumeix les exigències de l'interès general i té en compte els efectes de la pròpia acció.L'ètica de la convicció inspira els pacifistes d'arrel cristiana, els revolucionaris per principi i els purs de tota mena, que no suporten la irracionalitat ètica del món i aspiren a l'absolut. L'ètica de la responsabilitat imposa, contràriament, una dura lluita enfront de tenaces resistències, per realitzar només el que és possible a cada moment. Qui practica l'ètica de la responsabilitat ha de posar en joc fortalesa d'ànim, passió i mesura. I només qui és capaç de fer-ho té verdadera vocació política.Il·luminats per aquestes idees, escassegen avui els autèntics polítics. Abunden els dogmàtics que, plens de supèrbia, sostenen les seves conviccions més enllà de tota prudència. I proliferen, sobretot, els que anteposen les seves conviccions a qualsevol exigència d'interès general o -encara pitjor- pretenen guanyar temps encobrint la seva falta de projecte sota unes formes correctes. Aquests no practiquen l'ètica de la convicció ni la de la responsabilitat. Assumeixen l'ètica de la conveniència.

*Juan José LÓPEZ BURNIOL
Notari
El Periódico, 16 d'octubre de 2005, p. 6