Interessants reflexions sobre Mitjans de comunicació de masses, Política,WebBlocs/Bloggers, Internet, Periodisme i objectivitat/subjectivisme:
http://www.tecnodiari.com/opinio/detall.asp?id=1033
GRANS MITJANS DE COMUNICACIÓ I INTERNET
// per Josep Maria Fàbregas, Editor de Telenoticies.com
-Els grans mitjans de comunicació continuen ignorant Internet-

Certament, la gran majoria de grans mitjans de casa nostra disposen deportals a la xarxa, però els entenen simplement com un aparador de la sevaproducció de continguts. Els costa entendre que es tracta d’un nou mitjà,amb una ortografia i sintaxi pròpia. D’alguna manera es repeteix lahistòria, de quan la ràdio llegia les notícies dels diaris i la televisiófeia ràdio.Internet ofereix no només una plataforma multimèdia que combina text,imatge, vídeo o àudio sinó, i sobre tot, aporta la interactivitat més íntimai més àmplia amb l’usuari. Això permet moltes coses, però n’hi ha una quesobresurt per damunt de totes: el quart poder ja té, també, un contrapès. Elperiodisme, les grans empreses de la informació, amb Internet han perdut elmonopoli. Qualsevol informació pot ser ampliada, contrastada o rebatuda perun, deu, cent o mil internautes que coneixen els fets o que els han cercatpel seu compte. Dick Morris, un estratega que passa per ser el que va portarel president Bill Clinton a la victòria el 1996, explicava fa poc aquestfenomen d’una manera molt clara: "Las presidenciales de 2004 fueron lasprimeras en las que la televisión no fue el factor más importante. Recuerdeel caso de Dan Rather, cuando la CBS sacó la historia de la mili de Bush;los bloggers, en Internet, demostraron que los documentos eran falsos, y elprograma quedó desacreditado. John Kerry trató de convencer a todo el mundode lo maravilloso que había sido su historial en Vietnam, y los Veteranos delas Lanchas Rápidas que estuvieron con él difundieron en Internet el mensajede que no era verdad. Howard Dean surgió con una enorme energía y casiconsigue la candidatura porque movilizó contra la guerra en Internet. Yocreo que Internet está sustituyendo a la televisión como fuerza dominante enla política de Estados Unidos. La política norteamericana ya no es unfenómeno que ocurre de arriba hacia abajo; es un fenómeno de abajo haciaarriba. Mass media ya no quiere decir que las élites hablan a las masas;quiere decir que las masas hablan a las élites. ¡Ahora estamos mirando porla otra parte de los prismáticos!"En aquest escenari, alguns han parlat ja de la mort del mitjansconvencionals. Crec que aquesta afirmació és prematura, però si que esticconvençut que a mitjà i llarg termini patiran una transformació profunda.Tan profunda que, probablement, esdevindran irreconeixibles. Uns canvis queno ens han de fer por si aconsegueixen preservar l’essencial: que els nousmitjans siguin uns instruments més útils encara per a una informacióobjectiva i veraç.L’aparició dels bloggers es positiva en la mesura que esdevenen, com dèiemabans, un contrapès dels mitjans convencionals. Però els bloggers no són resmés que una nova expressió del periodisme romàntic, del subjectivisme i laparcialitat. Si per estar informats, els ciutadans han de consultar cada diadesenes de mitjans convencionals i contrastar-ho amb desenes de bloggs d’uni altra color, deixaran de fer-ho per la senzilla raó que no tindran nitemps ni ganes.La xarxa haurà de tenir, doncs, llocs de referència informativa queofereixin aquesta tria i selecció amb criteris d’objectivitat, equilibri icontrast. D’aquesta manera, podrem digerir l’allau d’informació ambgaranties de respecte al nostre dret a la informació. Però abans haurem desuperar el xarrampió de subjectivisme. //

Salutacions,

Toni. R