Maragall contra
el PSC
Marçal Sintes
Quan l'altre dia a BTV li van parlar de José Montilla, possible successor seu com a presidenciable socialista, Pasqual Maragall va deixar anar que Mas havia exigit la seva jubilació a Zapatero a canvi de pactar el nou Estatut de Catalunya. Maragall sol expulsar tinta de calamars així que se sent amenaçat. Ho va fer quan al seu govern li va caure el túnel del Carmel parlant del famós 3 per cent, ho havia fet abans i ho ha anat fent després. Aquesta mena de reaccions desprenen una aroma infantil pel que tenen de fugida endavant i negació de l'evidència. Les manifestacions de Maragall davant les càmeres de televisió són un autèntic menyspreu al PSC, a qui està acusant de submissió al PSOE. Ho són perquè, en realitat, Maragall està denunciant que el candidat del PSC el decideixen a Madrid. Després d'anys i panys defensant-se de les crítiques de sucursalisme i afirmant la seva autonomia, resulta que el PSC veu ara com Maragall -o sigui, el president del partit- dóna públicament per descomptada la dependència del PSOE. En segon lloc, em sembla obvi que la idea de treure's Maragall (i també ERC) del davant parteix de Zapatero i el PSOE, farts de la inestabilitat i els problemes que creuen que els provoquen. Finalment, no és clar que, de cara a les pròximes eleccions catalanes, Artur Mas prefereixi com a rival Montilla en comptes de Maragall. El nét del poeta sembla convençut que CiU no vol que es torni a presentar, quan potser la federació nacionalista el que tem és justament el contrari, és a dir, que el cartell socialista sigui Montilla.
www.avui.cat