Ombra de la Transició
Salvador
Alfred Bosch
De tu només recordo els pòsters a l'estil del Che, a una sola tinta, la joventut desbordant per la melena, la cara de nen i els ulls de profeta. I la cançó A Margarida, del Joan Isaac, que encara se'm posa a l'espinada. La teva pel·lícula ha arribat a Cannes, obra de l'intrèpid Huerga, i quan arribi aquí caldrà veure-la. Tu tens tots els ingredients per esdevenir un mite de la pantalla: rebel, ben plantat, seductor, estudiant irregular i, sobretot, jove difunt. Tu i mitja dotzena de nois vau ser, com qui diu, la darrera sang de Franco, el dictador que necessitava matar abans de morir. D'acord que havies fet els teus atracaments, que anaves armat, que eres un cap calent. Però a data d'avui encara no està clar com va morir el policia aquell, i el teu judici militar haurà de ser revisat. Fa més de trenta anys que et van escanyar amb el garrot a la sala de paqueteria de la presó Model. La teva mort va certificar que no hi havia reforma possible del règim, que allò estava més podrit que els budells del mateix Generalíssim. ¿Per què, aleshores, el film ha trigat tant a sortir, per què tu no has estat una icona de les nostres llibertats recents? Doncs perquè la teva herència, llibertària i insurrecta, feia ombra als pares de la Transició. Perquè eres una nota estrident en un pacte de silencis. Perquè la teva mort va provar que els assassins vocacionals de Franco no eren capaços de mobilitzar ni un tram de carrer contra la teva execució política. Per massa febles o massa llestos. O per les dues coses alhora.
www.avui.cat