Les línies de Rodalies necessiten 6.000 milions abans del traspàs

El govern reclama aquesta xifra al ministeri de Foment abans d'assumir les competències previstes pel nou Estatut Ferrocarrils de la Generalitat s'hauria de fer càrrec dels serveis que ara ofereix Renfe .
Quim Torrent
El govern reclamarà al ministeri de Foment una inversió d'uns 6.000 milions d'euros abans del traspàs de la gestió dels trens de rodalies a la Generalitat. Aquesta xifra és fruit d'un document elaborat pel departament d'Obres Públiques, l'Ajuntament de Barcelona i els ajuntaments metropolitans i enviat a Madrid perquè es tingui en compte de cara a la redacció del nou pla de rodalies de Barcelona que el ministeri està elaborant.
El traspàs de la gestió de les rodalies és una reivindicació històrica dels partits catalans que han vist com en els últims vint anys les inversions de l'Estat en infraestructures han caigut en picat. Sembla, doncs, un contrasentit que ara, un cop aprovat el nou Estatut, que preveu que la Generalitat assumeixi aquestes competències, s'hagi d'esperar una inversió de l'Estat per fer efectiu el traspàs.
Procés complicat
"Serà un procés complicat", reconeix el secretari de Mobilitat, Manel Nadal, que ha viscut molt de prop les negociacions amb el ministeri per les inversions en infraestructures que s'han de fer a Catalunya. El cert és que el govern i els partits catalans tenen molt clares les principals intervencions que s'han de fer a la xarxa ferroviària, però la negociació amb Madrid apareix com una paret molt alta.
Un cop aprovat l'Estatut s'ha d'establir la comissió mixta Estat-Generalitat, on s'han de negociar les condicions del traspàs. Si es fa cas de la literalitat del text, Catalunya hauria de tenir "competències exclusives sobre els transports terrestres per carretera i ferrocarril que transcorrin íntegrament dins de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura". A la pràctica, això vol dir que la Generalitat tindrà les mans lliures per decidir quina empresa explota els serveis de rodalies de Barcelona, els més rendibles de l'Estat si es té en compte la baixa inversió feta i l'alt nombre de passatgers.
El nou mapa ferroviari que es dibuixaria en cas que les negociacions es tiressin endavant seria un mapa amb la propietat de les infraestructures compartida entre les dues administracions, però el principal agent regulador seria la Generalitat. L'Estat pràcticament no tindria competències, ja que el procés de liberalització ferroviària farà que els operadors de llarg recorregut i mercaderies puguin ser explotats per companyies privades. En aquest context, doncs, la companyia espanyola de bandera, Renfe, podria anar desapareixent a poc a poc de les vies catalanes, i això és precisament el que vol evitar de totes passades l'Estat.
Prova d'això és que després d'un abandonament manifest durant quinze anys de les rodalies catalanes, ara l'empresa pública espanyola ha donat llum verda a un ambiciós pla per renovar la flota de trens que operen a Barcelona. I és que Renfe no vol perdre el tren català i ja ha mostrat en diverses ocasions la seva voluntat de continuar a Catalunya quan l'Estat deixi de tenir-hi competències. Nadal creu que hi haurà d'haver un procés intermedi en què Renfe hi haurà de participar, però "ha de ser Ferrocarrils de la Generalitat qui s'acabi fent càrrec de la majoria de línies". L'Estatut obre una porta que els partits catalans hauran d'acabar tancant.
www.diariavui.cat