Avui també et recordo, Amanda
PILAR Rahola

He consultat internet. Ahir els carrers de Santiago no estaven mullats, com aquell llunyà dia que Víctor Jara ens va cantar, per dir-li al món que a Xile es matava. Amanda passejava per aquells carrers sense cap altre rumb que el del seu home, que no arribava, i la sinistra ombra de la dictadura planava sobre ella i sobre el cantant que la cantava, el cantant que també va ser assassinat. Ha mort el dictador Pinochet, tranquil, al llit, on moren els justos o els assassins impunes. I els milers de morts i torturats que van poblar el seu temps, el seu llarg país i la seva biografia, no han tingut qui els atorgués un acte de justícia. Set vegades va perdre la immunitat parlamentària i set més, com un número maleït, la va tornar a guanyar, per a vergonya del seu poble i de la història. Diuen les cròniques que milers de xilens l'estan plorant. També diuen que la majoria de xilens no volen honors d'Estat, i que, si ploren, és perquè ha mort sense ser declarat culpable. En aquest cas, com en tants casos de tirans messiànics i malvats, el país té l'ànima dividida, entre l'aplaudiment dels que van ser feliços amb la tirania, i la ràbia dels que la van patir durament. Quan la justícia no compleix amb el que és just, la història no sobreviu a la confusió.
Molts de nosaltres, i parlo de la meva generació i adjacents, vam créixer amb el mite de Xile. Cantàvem Víctor Jara quan ell ja no tenia ni braços per tocar la guitarra ni llengua per cantar. Com tants, va estar tancat a l'Estadi Nacional de Santiago i, com tants, va ser assassinat a les clavegueres del règim, sense cap altra culpa que anhelar un món millor. Diuen els que el van sobreviure que va mantenir la dignitat durant els dies de llarga tortura, i que només parlava de la seva dona i les seves filles, el seu últim record. Quan vaig visitar Isla Negra, el refugi de Neruda, vaig recordar els versos del poeta que cantava Jara: "Yo no quiero la Patria dividida / ni por siete cuchillos desangrada, / quiero la luz de Chile enarbolada / sobre la nueva casa construida". Ha mort l'assassí sense cap condemna. Les seves víctimes encara criden el seu dolor des de les tombes anònimes.
www.elperiodico.cat