Es recupera la llera i la vegetació de ribera, alhora que s'integra a persones en risc d'exclusió
La Diputació de Barcelona i la Caixa recuperen un tram del riu Foix
El projecte de recuperació d'un tram del riu Foix, al seu pas per Santa Margarida i els Monjos, recentment iniciat, té un doble objectiu: restaurar la llera i la vegetació de ribera del tram de riu que transcorre sota el Castell de Penyafort i impulsar la integració de col·lectius en risc d'exclusió social, gràcies al conveni de col laboració entre la Diputació de Barcelona i la Caixa.
Un treballador forestal al riu Foix.
Autor: XPN
El riu Foix, el curs d'aigua més important de la comarca de l'Alt Penedès, ha patit una important pressió humana al llarg del temps. Tot i això, en determinats indrets encara es conserva una vegetació de ribera interessant i amb potencialitat per millorar si es realitzen treballs de restauració.
A finals de gener es van iniciar els treballs de recuperació i millora d'un tram del riu Foix, al seu pas per Santa Margarida i els Monjos. Les diverses tasques que s'hi desenvolupen són de tres tipus: per una banda, es retiren totes les deixalles i materials que han estat abocats al riu o bé arrossegats per l'aigua.
També s'elimina la vegetació al·lòctona instal·lada, especialment canyars i aïllants, i se substitueix amb la plantació d'arbres i arbusts propis d'aquestes zones de ribera. Els treballs es completen amb la realització de tasques forestals de millora en aquells punts on els boscos de ribera estan més o menys ben desenvolupats.
En un futur immediat, s'estudiarà la regulació de l'ús públic amb la creació d'un itinerari naturalístic per donar a conèixer el riu Foix i els boscos de ribera als visitants d'aquest indret.
Les actuacions d'aquest projecte són realitzades per una empresa especialitzada de la zona, Forestals del Garraf, SCCL, que treballa conjuntament amb l'empresa Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE), una entitat d'inserció de reclusos de tercer grau penitanciari. Aquests treballs suposen una inversió total de 47.501,64 euros en un tram de riu d'uns 800 metres.
Font de la informacióXarxa de Parcs Naturals
Data de la notícia05/02/2007
1 comentari:
L´oreneta a Cubelles
Que romanços es queden quan hi vius?
Si del mar:quan ja l´han vengut al sol,
Només us valdria imaginar el temps del rius,
I a on: au!, l´oreneta n´ aixecá el vol.
Llibertat: principì del poeta,
quan la desidia sols es protesta,
quan ningú comenta la oreneta,
duent la por del feu a on la vaca pasta.
N´hi ha alguna? no pas ensinistrada,
no cal ningú per a retornar-les,
no ens volen, i varen fer volada,
i ningú s´hi va trencar les banyes.
Un mon de la gesta ja podrida,
on qui paga: mana i se´l contempla,
maleida la cubellenca brida,
que dur el cavaller feudal ample.
Renom per qui es el villà dels poemes,
se´n recorda d´ un ocell tisora?
si, quan al volar deixava plomes,
ja!:amb que? ,oreneta imploradora.
Ai, si ella a tu et plora, tu ja no rius,
li menteixes perquè en saps la gesta,
amb engany, l´hi posarà els ulls vius,
rient murri : la baralla paga la pena ?
La guineu plora, i la sap pasar,
ella dirà, ets porc, humà, no pas un ase,
hey, ho reconec: l´haig de domar,
i mona com soc, el mano a casa.
Ara, noia, i les canalles: et riuen ?
si, la juventut passarà amb la pascua,
els carnavals de disfresses, em diuen,
i si ocell ;jo ja, a tu t´he vist la cua.
Per alt ni paso, lo teu, no vendres,
ocell: i no gavina o rata amb ales,
si ton cor de la natura es manté,
i tu pots al home donar-li fé.
Penseu que per donar-vos la contraria,
els ocells usen la mingitada,
i així et fan reconeixer l´errada,
com treure´ls lloc per la seva niada.
Publica un comentari a l'entrada