Xavier Grau
Regidor de l'Ajuntament de Cubelles
ÈRIC I EL TETRABRICK
Que un vailet de 17 anys parli des de l'experiència de drets, tortures, solidaritat, assetjament escolar, respecte i por... desequilibra una audiència com la que va reunir-se divendres passat a l'Hotel d'Entitats de Cubelles per escoltar l'Èric Bertran, la nova imatge de l'independentisme normalitzat i sense complexos execessiu per un país tan petit. Quan l'Èric tenia 14 anys li van aplicar la llei antiterrorista per reclamar l'etiquetatge en català i avui, tres anys més tard, encara es pregunta el perquè de tot plegat. L'experiència de l'Èric és la mostra del desequilibri de tot un sistema que massa sovint t'atabala. La narració d'aquest xicot amant de la vela que encara dubta si dedicar-se a les ciències polítiques o al periodisme és l'evidència que cal seguir col.locant les persones davant dels personalismes, els ciutadans davant de les ciutats, els abanderats davant de les banderes i el sentit comú davant de tots els sentits. La ingeniuïtat elaboradament senzilla, clara i directe de l'Èric explica la seva peripècia vital al ser detingut i portat a declarar davant l'Audiència Nacional, amb 14 anys!!! Però també exposa el rebuig i el buit que va sentir d'amics i companys a l'escola amb un argument mortal: "nosaltres som molt catalans, però a aquest no t'hi acostis per si de cas". La calma càlida de l'exposició de l'Èric abandona l'èpica resistent de molts militants de si mateixos que lluny d'haver viscut el trasbals d'aquest vailet s'ofereixen de màrtirs gratuïts. D'entre les moltes certeses que l'Èric Bertran exposa en les seves xerrades arreu de Catalunya n'hi ha algunes de molt clares: la principal ens permet descobrir que encara guarda retalls de nen perdut quan mira els seus pares sabent que els fets de fa tres anys li han canviat la vida i que ja mai més ningú -ni ell mateix- podrà conèixer que hagués estat de l'Èric Bertran si el tretrabrick de llet del seu berenar hagués estat etiquetat en la llengüa que ell més estima. -31
Que un vailet de 17 anys parli des de l'experiència de drets, tortures, solidaritat, assetjament escolar, respecte i por... desequilibra una audiència com la que va reunir-se divendres passat a l'Hotel d'Entitats de Cubelles per escoltar l'Èric Bertran, la nova imatge de l'independentisme normalitzat i sense complexos execessiu per un país tan petit. Quan l'Èric tenia 14 anys li van aplicar la llei antiterrorista per reclamar l'etiquetatge en català i avui, tres anys més tard, encara es pregunta el perquè de tot plegat. L'experiència de l'Èric és la mostra del desequilibri de tot un sistema que massa sovint t'atabala. La narració d'aquest xicot amant de la vela que encara dubta si dedicar-se a les ciències polítiques o al periodisme és l'evidència que cal seguir col.locant les persones davant dels personalismes, els ciutadans davant de les ciutats, els abanderats davant de les banderes i el sentit comú davant de tots els sentits. La ingeniuïtat elaboradament senzilla, clara i directe de l'Èric explica la seva peripècia vital al ser detingut i portat a declarar davant l'Audiència Nacional, amb 14 anys!!! Però també exposa el rebuig i el buit que va sentir d'amics i companys a l'escola amb un argument mortal: "nosaltres som molt catalans, però a aquest no t'hi acostis per si de cas". La calma càlida de l'exposició de l'Èric abandona l'èpica resistent de molts militants de si mateixos que lluny d'haver viscut el trasbals d'aquest vailet s'ofereixen de màrtirs gratuïts. D'entre les moltes certeses que l'Èric Bertran exposa en les seves xerrades arreu de Catalunya n'hi ha algunes de molt clares: la principal ens permet descobrir que encara guarda retalls de nen perdut quan mira els seus pares sabent que els fets de fa tres anys li han canviat la vida i que ja mai més ningú -ni ell mateix- podrà conèixer que hagués estat de l'Èric Bertran si el tretrabrick de llet del seu berenar hagués estat etiquetat en la llengüa que ell més estima. -31
Per veure i sentir la història de l'Èric Bertran
Pàgina web de l'Exèrcit del Fénix
El cas de l'Èric Bertran ha inspirat una obra de teatre ara de gira per Catalunya
1 comentari:
Felicitats
Publica un comentari a l'entrada