Qui no coneix a Josep Cuní ? Contundent ,àgil ,seriós , bon periodista i excel·lent la seva tasca en programes que tots hem seguit a la radio i a la televisió de Catalunya. Avui recomanem aquesta lectura apareguda a la seva columna del diari El Periódico fa uns dies i que pensem força interessant .
29/9/2007 PETITS DETALLS // JOSEP CUNÍ
JOSEP CUNÍ
En diuen la revolució safrà pels monjos budistes. Però l'hauríem d'etiquetar de revolució bordeus pel color de les túniques dels religiosos birmans. I és que el seu no és l'ideari del dalai-lama, ni el de Richard Gere. Tampoc el de les senyores de casa bona que van anar al Palau Sant Jordi a escoltar el líder espiritual tibetà pagant religiosament perquè un dia van pensar que, a aquestes altures, les seves, aquesta disciplina les engrescava més que les sevillanes.
Els asseguro que, si es tractés del budisme birmà, molt pocs de tants esnobs entusiastes de la levitació anímica s'hi apuntarien. Allà es professa una branca considerada autèntica de la doctrina de Buda i que porta els seus seguidors a dedicar part de la seva existència a la pre- gària, l'estudi i la contemplació. Per ser bo en aquesta vida i reencarnar- se en un ésser millor en la següent. Qualsevol, doncs, pot ser monjo budista en qualsevol moment del seu periple temporal. Pot entrar i sortir del col.lectiu quan li sembli, viure als monestirs i ajudar al seu manteniment, ja que subsisteixen de la caritat. Mentre això dura, no poden tenir diners ni tocar-ne. I els que reben de la generositat pública van directament a les arques comunitàries, que lluiten per garantir la subsistència del grup el màxim nombre de dies. La resta, que per als centres més petits i pobres és la major part del temps, el monjo ha de sortir al carrer a buscar-se la vida. I mai més ben dit. Això explica que siguin ells els que encapçalin la revolta popular. Perquè són les primeres víctimes de la inflació galopant causada per l'augment del preu del combustible en més del 500%. I, encara que cada propietari de vehicle privat té dret a quatre litres de carburant al dia, en necessita molts més per l'envelliment que arrossega la seva flota automobilística i per la impossibilitat de modernitzar-la. Al model autòcton de cotxe només hi té dret qui estigui de bones amb els militars. Com ara accedir a un telèfon mòbil, a internet o a una llicència turística.
Rubors
No és gens estrany, doncs, que els guies parlin amb tant de compte de la situació real de Birmània. I que es posin lívids quan se'ls demana acostar-se a la residència d'Aung San Suu Kyi, Nobel de la pau empresonada des de fa anys al seu propi domicili, controlat per carros de combat instal.lats a 200 metres de la porta. Per altra banda, que el país sigui ric en gas i petroli compta ben poc. Se l'emporten preferentment els xinesos a canvi d'ajudar a mantenir un Govern opressor al qual emparen en el Consell de Seguretat de l'ONU, i de tenir la clau de bona part de les seves relacions comercials. Altres mercadejos estan en mans de Tailàndia o de Singapur, que també tenen tractes favorables per veïnatge i complicitat econòmica. I, si de les potències capitalistes es tracta, no es pensin que compleixen amb el boicot que impulsen. Els productes estrella dels seus respectius països estan a l'abast de qui els pugui pagar, però amb presència pública impúdica. De la Coca-Cola fins al Marlboro nord-americans. Del Cadbury anglès al Nescafé suís. I anar fent. És de conclusió fàcil entendre que, si a la generosa població que reparteix a consciència part dels seus pocs ingressos entre monjos, monestirs o budes laminats d'or no els arriben els diners, el vessant terrenal de l'espiritualitat es rebel.li. Que una cosa és la pobresa per devoció i una altra la fam per obligació.
http://www.elperiodico.cat/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada