Lectura Manifest 8 de març a La Fita
Aquest monument, que marca els límits territorials del terme de Cubelles i Vilanova i la Geltrú, és un símbol de la lluita feminista local, tal i com es recull a la Història de Cubelles, de mossèn Joan Avinyó i Andreu,
Mossèn Avinyó va recollir en la seva magnífica obra, que l’any 1750 es va obrir un litigi entre Cubelles i les viles de Vilanova i de la Geltrú pels límits territorials. Després d’un llarg contenciós, per sentència de la Reial Audiència de Barcelona, es van llindar les jurisdiccions i termes, situant les fites de Vilanova, el 6 de desembre de 1764, davant de la capella de Sant Antoni. Aquesta decisió va ser entesa com a una ofensa per la població i les dones de la vila es van amotinar, van agafar una bandera de la vila i van enderrocar i amagar la fita. L’acció va fer que l’autoritat del moment detingués a bona part de les dones amotinades i les empresonés al Castell de la Geltrú, davant el fet que els homes de la vila havien fugit o s’havien amagat. La lluita de les dones cubellenques no va donar els seus fruits de manera immediata, sinó que es va haver d’esperar a l’any 1850 perquè el municipi de Vilanova, el 8 de juny, acceptés que la fita del terme se situés allà on avui encara hi és, al tocar del torrent de Santa Maria. D’aquesta manera la Fita es va convertir en un símbol per a les dones cubellenques.
Mossèn Avinyó va recollir en la seva magnífica obra, que l’any 1750 es va obrir un litigi entre Cubelles i les viles de Vilanova i de la Geltrú pels límits territorials. Després d’un llarg contenciós, per sentència de la Reial Audiència de Barcelona, es van llindar les jurisdiccions i termes, situant les fites de Vilanova, el 6 de desembre de 1764, davant de la capella de Sant Antoni. Aquesta decisió va ser entesa com a una ofensa per la població i les dones de la vila es van amotinar, van agafar una bandera de la vila i van enderrocar i amagar la fita. L’acció va fer que l’autoritat del moment detingués a bona part de les dones amotinades i les empresonés al Castell de la Geltrú, davant el fet que els homes de la vila havien fugit o s’havien amagat. La lluita de les dones cubellenques no va donar els seus fruits de manera immediata, sinó que es va haver d’esperar a l’any 1850 perquè el municipi de Vilanova, el 8 de juny, acceptés que la fita del terme se situés allà on avui encara hi és, al tocar del torrent de Santa Maria. D’aquesta manera la Fita es va convertir en un símbol per a les dones cubellenques.
Font texte informatiu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada