1. • El ministro pacta con Montilla que la Generalitat gestione Cercanías a partir del 1 de enero del 20102.
• La T-1 entrará en servicio el 16 de junio, y este mes se desbloqueará la financiación de la Sagrera
NEUS TOMÀS
BARCELONA
José Blanco tenía claro que su primer viaje oficial como ministro de Fomento sería a Catalunya. Y sabía que no podía comparecer en la Generalitat con las manos vacías porque entre sus prioridades está la de recomponer las maltrechas relaciones que heredó de su antecesora, Magdalena Álvarez. De entrada se desplazó a Barcelona en AVE, un gesto que nunca tuvo la exministra. Pero lo más importante es que la entrevista que mantuvo ayer con el president de la Generalitat, José Montilla, fue mucho más que una foto.
MÁS INFORMACIÓN
El Govern decidirá en el 2011 si Cercanías sigue a cargo de RenfeEl Prat estrenará la flamante terminal 1 el 16 de junioBlanco y Hereu se citan en 15 días para cerrar el pacto de la SagreraEDITORIAL: 'Fomento cambia de rumbo con Blanco'José Blanco cortó con el pasado al viajar en el tren que la exministra Magdalena Álvarez nunca quiso utilizarEl corredor mediterráneo se convierte en una de las prioridades frente a la UE
El ministro Blanco repara los puentes rotos por Magdalena Álvarez
Font http://www.elperiodico.com/
Desclot
I la catenària, ministre
I la catenària, ministre
Vicent
José Blanco, ministre de Foment i vicesecretari del PSOE, ens ha descobert la sopa d'all. Ha vingut a colònies i ha complert "el somni del PSC" en un tres i no res. Molt bé, Pepiño. El traspàs del sistema de Rodalies de Renfe s'ha resolt mentre les dues parts es cruspien un entrepà de tonyina i un plateret d'olives. L'Estat ha cedit a la Generalitat la gestió d'un contracte programa que es podrà revisar l'any 2011. Mentrestant, el govern d'aquest país podrà decidir els horaris i els colors de les gorres dels cinc revisors que treballen en totes les línies. Sí que resultava complicat, aquest traspàs. La historieta de les Rodalies demostra que qui vol pot. I encara més si qui vol és l'Estat. Els socialistes catalans s'han enfadat amb Convergència i Unió perquè l'oposició ha titllat l'operació de "trista". No n'hi ha per tant. Ben trista és la història quan ha acabat més o menys bé perquè els amos han volgut que així acabi. Això vol dir que el finançament es podria arreglar demà en una dinarot de fraternitat. Tant de teatre cansa. I ningú pot negar que resulta una mica trist. Ja tenim Rodalies. Enhorabona. L'any 2011 podrem decidir què em fem, però sempre dins uns límits. De qui són les vies? D'Adif. De qui és Adif? De l'Estat. Traspassarà l'Estat Adif? No ho té previst. El moll de l'os, doncs, no s'ha resolt perquè la catenària, com sempre, és de qui mana. No de qui paga.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 2. Divendres, 8 de maig del 2009
José Blanco, ministre de Foment i vicesecretari del PSOE, ens ha descobert la sopa d'all. Ha vingut a colònies i ha complert "el somni del PSC" en un tres i no res. Molt bé, Pepiño. El traspàs del sistema de Rodalies de Renfe s'ha resolt mentre les dues parts es cruspien un entrepà de tonyina i un plateret d'olives. L'Estat ha cedit a la Generalitat la gestió d'un contracte programa que es podrà revisar l'any 2011. Mentrestant, el govern d'aquest país podrà decidir els horaris i els colors de les gorres dels cinc revisors que treballen en totes les línies. Sí que resultava complicat, aquest traspàs. La historieta de les Rodalies demostra que qui vol pot. I encara més si qui vol és l'Estat. Els socialistes catalans s'han enfadat amb Convergència i Unió perquè l'oposició ha titllat l'operació de "trista". No n'hi ha per tant. Ben trista és la història quan ha acabat més o menys bé perquè els amos han volgut que així acabi. Això vol dir que el finançament es podria arreglar demà en una dinarot de fraternitat. Tant de teatre cansa. I ningú pot negar que resulta una mica trist. Ja tenim Rodalies. Enhorabona. L'any 2011 podrem decidir què em fem, però sempre dins uns límits. De qui són les vies? D'Adif. De qui és Adif? De l'Estat. Traspassarà l'Estat Adif? No ho té previst. El moll de l'os, doncs, no s'ha resolt perquè la catenària, com sempre, és de qui mana. No de qui paga.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 2. Divendres, 8 de maig del 2009
A la tres
1 de gener de 2010
Toni Cruanyes / tcruanyes@avui.cat
El traspàs de Rodalies a la Generalitat ja es podria haver fet amb la vigència de l'Estatut de Sau, de 1979, però mai no es va posar fil a l'agulla per aconseguir-ho. Entre altres coses, perquè la Renfe que havia dirigit Mercè Sala funcionà amb molta diligència durant els anys finals dels 80 i principis dels 90. Ara, amb el nou text estatutari acabat d'estrenar especificant en el seu article 169 la possibilitat del traspàs, Rodalies s'ha convertit en una reivindicació política tan llaminera com perillosa. Les deficiències en els serveis i l'obsolescència de la xarxa auguren tot tipus de dificultats perquè l'administració que se'n faci càrrec sigui plenament capaç de posar-hi remei. Precisament perquè cal que vagi acompanyada dels recursos necessaris, és difícil encara de dir si la llargament reclamada gestió catalana de Rodalies és un fet. O potser és només un miratge. La comissió bilateral Estat-Generalitat l'hauria de confirmar al mes de juliol. Però mentre que el president Montilla i el PSC s'afanyaven ahir a ressaltar la bondat de l'acord a què han arribat amb José Blanco, des de CiU, ERC i Iniciativa s'hi responia amb escepticisme.¿Tan descreguts som que no ens alegrem ni pel que aparentment és una bona notícia? El govern central -però també la política, en termes genèrics- han arribat a uns límits de descrèdit que comencen a ser preocupants. La pregunta òbvia darrere el traspàs de Rodalies és: ¿respon a la voluntat real d'acord o és només una cortina de fum per distreure l'opinió pública catalana davant l'incompliment continuat amb el finançament? La proximitat de les eleccions europees obliga, com a mínim, a formular la pregunta. "Once bitten, twice shy". Després de les promeses buides i descaradament tossudes de Rodríguez Zapatero, fem bé de respondre a l'anunci de José Blanco arquejant les celles. Deixem l'entusiasme per més endavant. ¿1 de gener de 2010? Doncs quan ho veiem, ens ho creurem i en donarem les gràcies.
Toni Cruanyes / tcruanyes@avui.cat
El traspàs de Rodalies a la Generalitat ja es podria haver fet amb la vigència de l'Estatut de Sau, de 1979, però mai no es va posar fil a l'agulla per aconseguir-ho. Entre altres coses, perquè la Renfe que havia dirigit Mercè Sala funcionà amb molta diligència durant els anys finals dels 80 i principis dels 90. Ara, amb el nou text estatutari acabat d'estrenar especificant en el seu article 169 la possibilitat del traspàs, Rodalies s'ha convertit en una reivindicació política tan llaminera com perillosa. Les deficiències en els serveis i l'obsolescència de la xarxa auguren tot tipus de dificultats perquè l'administració que se'n faci càrrec sigui plenament capaç de posar-hi remei. Precisament perquè cal que vagi acompanyada dels recursos necessaris, és difícil encara de dir si la llargament reclamada gestió catalana de Rodalies és un fet. O potser és només un miratge. La comissió bilateral Estat-Generalitat l'hauria de confirmar al mes de juliol. Però mentre que el president Montilla i el PSC s'afanyaven ahir a ressaltar la bondat de l'acord a què han arribat amb José Blanco, des de CiU, ERC i Iniciativa s'hi responia amb escepticisme.¿Tan descreguts som que no ens alegrem ni pel que aparentment és una bona notícia? El govern central -però també la política, en termes genèrics- han arribat a uns límits de descrèdit que comencen a ser preocupants. La pregunta òbvia darrere el traspàs de Rodalies és: ¿respon a la voluntat real d'acord o és només una cortina de fum per distreure l'opinió pública catalana davant l'incompliment continuat amb el finançament? La proximitat de les eleccions europees obliga, com a mínim, a formular la pregunta. "Once bitten, twice shy". Després de les promeses buides i descaradament tossudes de Rodríguez Zapatero, fem bé de respondre a l'anunci de José Blanco arquejant les celles. Deixem l'entusiasme per més endavant. ¿1 de gener de 2010? Doncs quan ho veiem, ens ho creurem i en donarem les gràcies.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 3. Divendres, 8 de maig del 2009
El nou ministre escenifica el propòsit d’esmena assumint un fórmula de traspàs que Maleni es negava a acceptar
Quim Torrent
Tot i que no hi havia banda de música, l’arribada del nou ministre de Foment, José Blanco, va desencadenar escenes semblants a les de la pel·lícula de Berlanga. El nou ministre havia preparat a consciència el viatge i va venir amb el sac carregat de regals. Traspàs de Rodalies, data per obrir la nova terminal de l’aeroport o l’anunci d’un imminent acord sobre el finançament de l’estació de la Sagrera. Per a goig dels polítics catalans (i socialistes), la marató de Blanco –que va passar per la Generalitat, la Sagrera i l’aeroport– va escenificar el propòsit d’esmena de l’etapa anterior. La discreció gallega de Blanco no té res a veure amb les formes exuberants i xulesques de Maleni. L’indissimulat somriure del conseller Nadal, home poc donat a eufòries gratuïtes, ho deia tot. Es van veure més amb Pepinho en un dia que amb Maleni durant una legislatura sencera.La música, doncs, torna a sonar, però la lletra petita de l’acord polític encara està per escriure. I no serà cosa fàcil. El que Blanco i Montilla van acordar ahir era el primer pas, imprescindible però no suficient, per culminar un bon traspàs de Rodalies. Blanco ha vençut les reticències que tenia la ministra Álvarez de dividir Renfe i la Generalitat tindrà les mans lliures per quedar-se amb el material mòbil i el personal de l’operadora a partir de l’1 de gener de 2011. No es tracta, però, només de quedar-se amb la paella sinó que els ingredients que hi hagi dins tinguin la suficient qualitat i quantitat per garantir un servei de Rodalies a l’alçada de les necessitats de Catalunya a mitjà i llarg termini.És per això que els detalls de la negociació tenen molta importància. El període transitori durant l’any 2010 servirà per esclarir les coses. Durant aquest any els tècnics de la Generalitat podran conèixer en detall com funciona Rodalies i quina serà la millor fórmula de gestió. La intenció inicial és la separació de l’operadora, que actuaria sota una nova empresa de la Generalitat. Aquesta nova empresa, que es podria dir Ferrocarrils de Catalunya, seria la mare de les dues operadores de la Generalitat, FGC i Rodalies.
Tot i que no hi havia banda de música, l’arribada del nou ministre de Foment, José Blanco, va desencadenar escenes semblants a les de la pel·lícula de Berlanga. El nou ministre havia preparat a consciència el viatge i va venir amb el sac carregat de regals. Traspàs de Rodalies, data per obrir la nova terminal de l’aeroport o l’anunci d’un imminent acord sobre el finançament de l’estació de la Sagrera. Per a goig dels polítics catalans (i socialistes), la marató de Blanco –que va passar per la Generalitat, la Sagrera i l’aeroport– va escenificar el propòsit d’esmena de l’etapa anterior. La discreció gallega de Blanco no té res a veure amb les formes exuberants i xulesques de Maleni. L’indissimulat somriure del conseller Nadal, home poc donat a eufòries gratuïtes, ho deia tot. Es van veure més amb Pepinho en un dia que amb Maleni durant una legislatura sencera.La música, doncs, torna a sonar, però la lletra petita de l’acord polític encara està per escriure. I no serà cosa fàcil. El que Blanco i Montilla van acordar ahir era el primer pas, imprescindible però no suficient, per culminar un bon traspàs de Rodalies. Blanco ha vençut les reticències que tenia la ministra Álvarez de dividir Renfe i la Generalitat tindrà les mans lliures per quedar-se amb el material mòbil i el personal de l’operadora a partir de l’1 de gener de 2011. No es tracta, però, només de quedar-se amb la paella sinó que els ingredients que hi hagi dins tinguin la suficient qualitat i quantitat per garantir un servei de Rodalies a l’alçada de les necessitats de Catalunya a mitjà i llarg termini.És per això que els detalls de la negociació tenen molta importància. El període transitori durant l’any 2010 servirà per esclarir les coses. Durant aquest any els tècnics de la Generalitat podran conèixer en detall com funciona Rodalies i quina serà la millor fórmula de gestió. La intenció inicial és la separació de l’operadora, que actuaria sota una nova empresa de la Generalitat. Aquesta nova empresa, que es podria dir Ferrocarrils de Catalunya, seria la mare de les dues operadores de la Generalitat, FGC i Rodalies.
Font : Benvingut, Mr. Blanco
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada