L´ espera

Mon autobús es retarda,
el sol: elevat exemple estiuenc,
e acoto el cap.



Veig una línia basarda,
el fum tòxic fa l’aire coent
degut al tap.

La terrassa del bar, plena.
jo, dempeus el bus espero
i un sol lament

La menorquina condemna,
que ja atuïa l´Iber: venero
el seu dolmen.

Llegeixo l’historia d´Arthur
dels reis d´Esparta o Numidia
Ai! Excalibur!

Vull ma llar on no hi ha carbur,
però rendir-se es perfídia,
l’aire: un or pur.

La llunyana carretera,
una processó de cotxes
lloen deu.

Ni per lo casual s´entera,
la titi que porta metxes,
que al banc s’asseu.

Entono blues, soc trompeta
ei, nena, saps donar l’hora?
quin cuixam té!

A Ribes el bus connecta?
Si, mi hija me llega ahora
Gracias, lo sé.

De sobte, ja tot avança,
tot renega més encara,
que vagi bé .

Per poc perdo l’esperança,
mons ullets, just ho veuen ara,
que ell: si...ara ell ve.

A.Soler