2.7.10

Avui divendres 2 de juliol ,al Diari de Vilanova ,i en el apartat de Cubelles ,en que l´ alcaldessa de Cubelles ,Mª Lluïsa Romero parla obertament de la situació delicada del Govern amb minoria de Cubelles . Son paraules d´una alcaldessa ,fermes i un bon apunt que cal llegir atentament ,per tant us convidem a qui no ha fet, en disposeu d’una lectura rapida.
Diari de Vilanova , com sempre, disposa d’altres noticies d’actualitat i d´ interès comarcal .

“Si cal una moció de censura perquè l’oposició governi, que la facin

Maria Lluïsa Romero i el seu equip afronten un final de legislatura complicat després de la marxa de CiU del govern. PSC i ERC queden en minoria, la qual cosa deixa en mans de l’oposició tot el que es pugui decidir en els pròxims plens.
L’alcaldessa s’ho pren amb resignació, tot reconeixent que la situació és difícil i no sabem què passarà. Hi ha uns pressupostos aprovats i algunes accions que depenen d’uns crèdits, que ara s’hauran de ratificar en el ple. Caldrà més negociació i demanem que l’oposició sigui sensata i que els acords a què s’arriba a porta tancada (en les comissions informatives) es respectin al ple, cosa que ara no venia passant. I posa com a exemple el darrer ple en què es va veure forçada per l’oposició a rebaixar-se el sou un 18%. El cert és, segons Romero, que ella havia fet una primera proposta de rebaixa del sou del 15% per a l’Alcaldia i la tinència d’Alcaldia que regentava Joan Albet. Ell va dir que no, assegura. I va ser aleshores que vaig parlar amb tothom per assessorar-me i finalment es va portar la proposta de rebaixa del 7% al ple. Una proposta que s’havia discutit en comissió informativa i de la qual ningú no es va queixar, a diferència del ple, explica l’alcaldessa.
La por de Romero és que aquesta situació afecti la població i creï immobilisme. És per això que no tem que se li pugui presentar una moció de censura. Si realment hi ha aquest immobilisme i cal fer una moció de censura perquè l’oposició governi, que la facin. No tinc cap problema. Tinc clar que avui estic en aquesta cadira i demà potser no. Jo estic per la feina, i la prioritat és la població. I també ho ha de ser per a l’oposició. Ja portem 25 anys de retard respecte de les poblacions del voltant. I no és bo que ara tornem al passat per una qüestió política.