Els tres obusos del Constitucional

· La sentència tomba articles claus sobre català, justícia i finançament · En la qüestió de la llengua és al límit de qüestionar l'Estatut de Sau

Lluís Bou

El Tribunal Constitucional ha llançat tres grans obusos en forma de sentència. Ha tombat articles decisius sobre el reconeixement del català com a llengua pròpia de Catalunya, la descentralització del poder judicial a Catalunya, i la possibilitat d'un finançament propi. El capítol de la llengua és un dels més sensibles; des de fa segles, és un dels elements definidors de la nació catalana. I pel que se sap de la sentència, ha quedat anul·lat que el català sigui d'ús preferent a les administracions públiques i els mitjans de comunicació públics de Catalunya. La decisió del TC pot tenir repercussions a TV3, Catalunya Ràdio, i en les relacions de la Generalitat i els Ajuntaments amb els ciutadans. S'haurà de veure què dictaminen els tribunals quan a partir d'ara alguna entitat anticatalanista protesti a la justícia amb aquests arguments.

Els magistrats del TC s'han mostrat sensibles a les campanyes que han llançat alguns mitjans de Madrid contra la suposada desaparició de la llengua castellana a Catalunya. Han estat obsessives des de la redacció de l'Estatut fa més de 4 anys. La sensibilitat preventiva cap al català és tan alta que la sentència aplica la denominada castració química, la reinterpretació encara en més articles en relació a l'idioma. És el cas de l'article 6, que va introduir per primera vegada el deure de conèixer el català. Va ser un intent d'equiparar legalment la llengua catalana a la castellana, el coneixement de la qual és considerat un deure per la Constitució.

Un altre aspecte reinterpretat és la possibilitat de relacionar-se en català amb el TC o la justícia a nivell espanyol (article 33), i també la disponibilitat lingüística dels establiments oberts al públic. La sentència no qüestiona obertament la immersió lingüística l'escola, però reinterpreta que els alumnes tinguin tant el dret com el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà al finalitzar l'ensenyament obligatori (article 35.2). El veredicte del TC es queda a les portes de qüestionar fins i tot la política desplegada amb l'Estatut del 1979.

No s'acaba aquí el marcatge al català, ja que també s'aplica la castració química a l'obligació que l'Estatut marca a les empreses de la Generalitat i a les seves concessionàries d'usar el català (article 50.5). Caldrà veure quan surti la sentència completa de l'Estatut quina es la reinterpretació exacta que el Constitucional fa d'aquests articles, si bé és evident que serà a la baixa.


Seguir llegint la resta del article a Els tres obusos del Constitucional

Font: http://avui.elpunt.cat/cercar.html?start=0&searchword=lluis+bou