4.2.11




M. Trives/Diari de Cubelles
Els lloros tenen facilitat en repetir el que les persones del seu entorn li transmeten. i escolten dia a dia. Recordo fa molts anys a un vei d´un familiar proper que tenia un lloro a peu de balco amb el solet i de cara al carrer .Com sembla ser que comprometia al propietari dia si dia no, amb insults que segurament escoltava de la seva veu referits al govern de llavors i en plena etapa de dictadura , el pobre animalet no va tardar a passar al pati interior del edifici .,No tan solejat i amb les olors que pujaven de les cuines, es clar que va canviar el repertori ,la Doña Francis i determinats espais radiofònics van ser el seu referent. Mes d´un veí o veïna va canviar els hàbits i el to ....De nit silenci i el lloro a la gàbia tapadet..