Pactes. És evident que aquesta setmana el terme pacte té un protagonisme indubtable . A 10 dies de la constitució dels nous ajuntaments el diàleg és efervescent, les trobades més o menys públiques es succeeixen sense aturador. Res està fet i tot està per fer. En matèria de pactes no hi ha dogmes. En matèria de pactes no només hi ha la lògica(?) política sinó les circumstàncies personals i les pressions de l’entorn. Diversos fronts però estan oberts a Catalunya , però és paradigmàtic el cas de Badalona. Previ a les eleccions hi havia una pacte tàcit i possiblement també explícit de que es barraria el pas a Garcia Albiol un personatge nefast que amb un hàbil populisme i exacerbant les passions més baixes ha aconseguit treure majoria simple. Allò que semblava una propòsit comú de barrar-li el pas ara ja hi ha dubtes de com a acabarà. Masses coses hi ha en joc – altres alcaldies, diputacions, suports clars a Barcelona- . Però més enllà de la legitimitat de pactes per aconseguir majories absolutes sòlides per poder governar també cal dir que alguns acords que es fan desconcerten als votants. Prop nostre s’ha tancat en menys de vint-i-quatre hores un pacte a l’ajuntament de Cubelles entre ICV , un grup d’independents i el PP. Sí, sí, el PP. Parlen de dinàmiques locals i, possiblement hi hagi alguna cosa de certa, però també els pactes necessiten una bona cuina per mantenir la coherència i la cohesió que permeti que tinguin la durada necessària per garantir l’estabilitat a la legislatura .Res està escrit però segons quin pactes hi hagin seguiran augmentant no només la desafecció sinó a la ja tocada credibilitat dels que es dediquen a la política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada