El Ple rebutja els recursos presentats contra el projecte del pont del riu Foix

La construcció es tirarà endavant segons el projecte aprovat el 12 de novembre, després de desestimar també les al·legacions al plec de clàusules

La sessió plenària corresponent al mes de gener, celebrada dilluns, va desestimar els recursos de reposició formulats contra l’acord d’aprovació i contra els plecs de clàusules administratives i tècniques de les obres del pont sobre el riu Foix, que va tenir lloc en el Ple del 12 de novembre.

L’Alcaldessa de Cubelles, Maria Lluïsa Romero, va justificar punt a punt els motius que han portat al Consistori a desestimar els recursos presentats i va explicar que “l’Ajuntament de Cubelles sí que va estudiar altres possibles ubicacions”. A més, la cap del govern municipal va assegurar que a l’expedient de l’aprovació del projecte “consten tots els informes preceptius”, i que el projecte constructiu “conté tota la informació tècnica obligatòria”. Aquests arguments van fer desestimar el recurs presentat pel representant de la formació política GI-19, Fernando Àlvarez.

Així mateix, Romero va explicar igualment els motius que motiven la desestimació dels recursos presentats per Carles Ríos i Ruperto Medina. De la mateixa manera que en el cas anterior, Romero va anar argumentant els motius del rebuig als recursos. Entre aquests, destacaven “que el projecte compleix els paràmetres hidràulics”, tal i com indica l’informe emès per l’ACA, “que no és necessari un nou estudi de viabilitat”, “que el projecte no és incompatible des del punt de vista mediambiental”, tal i com indiquen els informes del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, “que no existeix un impacte paisatgístic”, “que l’aprovació definitiva es va fer sobre el projecte constructiu”, “que l’estudi geotècnic és correcte”, “que no procedeix a un nou estudi de mobilitat”, “que es disposen dels informes favorables del Departament de Medi Ambient respecte a Xarxa Natura 2000” i, finalment, que “el projecte contempla la recuperació de l’espai del riu actualment pavimentada com a pas de vehicles a l’alçada de l’Avinguda Onze de Setembre”.

Quan es van obrir els torns de paraula, Josep Lluís Comas, d’ICb, va demanar a l’equip de govern que “reconsideri la seva postura” i va expressar els seus “dubtes envers el projecte”, del que afirmava, “és una imposició”. Tot seguit el representant del PPC, Luís Alamán, coincidia amb la “urgència” d’aquesta infraestructura pel municipi, però “sense haver de polititzar-ho”. El representant popular va reclamar l’elaboració d’uns estudis que, segons el seu parer, “no s’han realitzat”.

El Ple va aplicar l’article 26 del Reglament de Participació Ciutadana (RPC) i va comptar amb la intervenció de Fernando Álvarez, com a representant de la formació política GI-19, i de Xavier Pla, com a portaveu de la Plataforma Volem el Pont per l’Avinguda 11 de Setembre. Álvarez va centrar la seva exposició en demanar “la modificació de la ubicació del pont”, denunciant incongruències en l’informe d’urbanisme. Seguidament, Xavier Pla va denunciar que “no s’han tingut en compte les signatures presentades reclamant un nou estudi, i una modificació de projecte” que, al seu parer, “no suposa la pèrdua de les subvencions”. Pla va aprofitar per demanar que el Govern “convoqui un referèndum popular” per demanar la opinió de la ciutadania el dia 9 de març, coincidint amb les eleccions generals.

La desestimació dels recursos presentats es va dur finalment a votació i es va aprovar amb els 9 vots a favor dels membres de l’equip de Govern (PSC-CiU-ERC) i els 8 en contra de tota la oposició (ICV- ICb- PPC- EC/FIC).

Es desestimen les al·legacions al plec de clàusules

En la mateixa sessió, i amb idèntica distribució de forces, el govern municipal també va desestimar les al·legacions presentades al plec de clàusules administratives i de prescripcions tècniques que regeixen l’adjudicació del contracte d’obres del pont pels grups municipals d’ICV, ICb i EC; Fernando Álvarez com a cap de la formació política GI-19 i Ruperto Medina, en representació pròpia.

De la mateixa manera que en el cas anterior, l’Alcaldessa, Maria Lluïsa Romero, va anar desgranant un a un els motius en què s’ha basat el govern municipal per desestimar les al·legacions del GI-19. “A l’expedient es troben dos informes favorables del Departament de Medi Ambient”, explica i afegeix que “els estudis geotècnics s’inclouen a la redacció del projecte constructiu”. El representant del GI-19, Fernando Álvarez, que va tornar a intervenir en el darrer torn, va assegurar que “no cal realitzar un nou projecte, sinó que tan sols cal una modificació”.

En el cas de l’al·legació conjunta dels grups d ’ICV, ICb i EC, l’Alcaldessa explica que “no cal un nou estudi de mobilitat del municipi” i que la possibilitat d’un pas de vianants i vehicles per l’avinguda Onze de Setembre “es va desestimar per la complicació de la solució tècnica i urbanística” i que “està reafirmada per la Direcció General d’Urbanisme”. En quant a l’al·legació de Ruperto Medina, presentada a títol individual, “feia referència al projecte i no als plecs de clàusules administratives”.

Ràdio Cubelles/Departament de Comunicació

més informació a
http://www.cubelles.com/

Aurora Garcia Bartomeu , en nom de la nova gestora de l´Associació de dones de Cubelles La Fita i una de les membres fundadores ,envia aquesta nota per publicar al Diari de Cubelles.

Cecilia Mañé a la dreta de la foto, acompanyada de les puntaires a la sala de la Rectoria/ foto /arxiu La Fita

A una dona ,Cecilia Mañé

L´ Associació de dones La Fita coneixíem de prop a la Cecilia. Tota una dona ,alegre,amb un cor generós i que estimava la vida i que la seva no ha respòs a les seves ganes de viure. Varem conèixer la feina engrescadora i a la seva tasca al front de les Puntaires de la Caixa Penedès i en el moment en que La Fita li va demanar la participació a les Mostres de Puntaires de Cubelles dins la setmana de la Dona al voltant del 8 de mars , ella mai va dir un no,molt al contrari la seva creativitat va donar lloc a unes presentacions de la Mostra inigualables amb motius treballats al entorn de les puntes de coixí en que el grup de Puntaires feia pinya.
Recordem a Cecilia amb afecte i amb l´ agraïment sobradament merescut i per tot el bon record que mereix per part de nosaltres.

Aurora Garcia Bartomeu

Associació dones de Cubelles , La Fita

Cubelles,gener 2008

M.Trives/Diari de Cubelles

Ple

Ahir en el transcurs del Ple ,es va donar lloc a intervenir amb la paraula tal com diu i permet el Reglament de Participació Ciutadana del Ajuntament de Cubelles aprovat per unanimitat al 2005 i s´ esperava que, atenent la importància que suposava defensar la no acceptació del pont proposat i aprovat fa un any ,octubre de 2006 ,el portaveu hauria de ser un primer espasa ,un ciutadà que amb les seves paraules fetes amb la percepció i raonaments exposats, signifiques realment un punt i a part.
Potser la bona voluntat d´ un representant de Fauna i de la Plataforma que aquets dies han posat molt interès i esforç per aconseguir suports , no va ser suficient i com a portaveu va fer percebre que d´ altres, que si tenen oratòria i que han participat en determinades tertúlies es trobaven absents ,amagats potser on- line de Radio Cubelles?
El ciutadà oient va escoltar un plec de paraules per part de determinats grups de la oposició en que alguns d´ ells van mostrar el seu interès en donar lliçons de participació i honestedat( i no tenen memòria!!)i d´ altres que es manifesten escampant falsedats i que potser cal demostrar abans i amb tota la veu ,no a boqueta mig tancada i per si cola....cola
Esperem que en el futur aporti noves maneres de fer oposició a un govern que pot equivocar-se però que de moment disposa per endavant d´ un temps, potser no llarg ,però si pot demostrar encara que sap el què fa i el què toca fer .
Si no ja serà el ciutadà qui a les properes eleccions jutgi. Aquesta es la dinàmica de la Democràcia.

DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de l'Ajuntament de Cubelles

NS i GGM AL GRAN TEATRE DEL LICEU

El ratolins del gran muntatge que Joan Font ha creat per La Cenerentola encara s'esmunyen per l'escenari mentre Gabriel García Márquez baixa les escales delGran Teatre del Liceu acompanyat de Narcís Serra. El silenci a l'espai és el mateix que quan l'orquestra ha arrancat l'obertura... Entre actes, els dos deuen haver parlat, segurament, de periodisme i de política: d'aquesta Fundación Nuevo Periodismo Iberioamericano que presideix GGM o de les prespectives econòmiques que NS va traçar per encàrrec de Pasqual Maragall no fa massa... I Gabo devia parlar de lletres: "Macondo era entonces una aldea de veinte casas de barro y cañabrava construidas a la orilla de un río de aguas diáfanas que se precipitaban por un lecho de piedras pulidas, blancas y enormes como huevos prehistóricos"... I Serra de números: García és el cognom més freqüent a Catalunya que llueixen 169.026 ciutadans com a primer cognom i 172.o71 com a segon... en total gairebé el 50% de la població. I mentre la música de Rossini ressona encara a les llotges i a platea, l'ombra dels dos personatges s'adiu amb la història de poder i esperances, d'imaginació i miratges que és la mateixa Ventafocs de Perrault i que, no sé perquè, em recorda aquesta sensació de ventafocs que sovint tenim a Cubelles quan parlem de peatges i de rodalies, d'energia i comunicacions, de residus i depuradores, de cendres, també, de les quals fuig l'Angelina del libret que de segur va emocionar Serra i García Márquez al sentir que potser la política, com la música, com va dir Mahler, "és construir un món amb tots els mitjans possibles". -43

A la foto: Narcís serra al piano en un entrevista amb Sílvia Cóppulo
Articles de García Márquez a:
http://sololiteratura.com/ggm/marquezarticulos.htm
Joyce DiDonato i Juan Diego Flórez, duet de La Cenerentola:
http://www.youtube.com/watch?v=obeAA_8SPwQ

M. Trives/ Diari de Cubelles

Tornem a publicar l´article escrit per Xavier Grau i Roig ,regidor Ajuntament de Cubelles en que fa referencia al diàleg ,un tema oblidat sovint per molts que parlen fort a destemps i que es força interesant a tenir en compte en el seu moment oportú.

Altres Informacions

Dilluns s'obre el període de consulta del cens electoral per a les generals del 9 de març

La consulta es pot fer presencialment a l'OPIC o a través d'aquesta web(Divendres, 18-01-2008)

Alcaldia

Dilluns se celebra el ple ordinari del mes de gener

La sessió es pot seguir en directe a Ràdio Cubelles(Divendres, 18-01-2008)

Altres Informacions

El Govern qualifica de "mínima i poc representativa" la participació a la manifestació de la Plataforma Volem el Pont per l'Onze de Setembre

Albet destaca la "nul·la capacitat de convocatòria" dels partits de la oposició que integren la Plataforma(Divendres, 18-01-2008)

Promoció Cultural i Festes i Tradicions

La regidora de Festes i Tradicions es desplaça a Arles de Tec per tancar el calendari festiu entre les dues poblacions agermanades

Entre les propostes està la celebració de diferents intercanvis entre els dos municipis, així com la participació en els actes commemoratius del 50è aniversari dels gegants cubellencs

més informació a ...

http://www.cubelles.com/

Ultima hora

Ens pasen comunicat de la concentració ,dimecres 23 gener a les 19 h ,plaça Sant Jaume de Barcelona

CONCENTRACIÓ PEL DRET A L’AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT
LES DONES PARIM, LES DONES DECIDIM
NOSALTRES TAMBÉ HEM AVORTAT

PROU PERSECUCIÓ CONTRA LES DONES

Després de més 30 anys d’accions, reflexions i mobilitzacions pel dret a l’avortament hem acabat i començat l’any a Barcelona i a Madrid amb greus atacs als drets de les dones.

Seguim essent considerades delinqüents, i algunes hem hagut de suportar com la Guàrdia Civil entra a casa nostra dient que hem avortat i hem d’anar a declarar sense respectar la nostra privacitat ni el nostre dret a decidir sobre la pròpia maternitat.

Tot això enmig d’una campanya de la dreta i l’Església més reaccionària, amb intimidacions i denúncies a les clíniques acreditades per a fer els avortaments, que han acabat amb detencions de professionals de les clíniques i desenes de dones anant a declarar als jutjats. Amb l’agreujant que les institucions estatals i catalanes no han fet el necessari davant la seva responsabilitat de protegir els drets de les dones.

Jo també he avortat era un dels lemes escollits per solidaritzar-nos amb les dones que ho havíem fet i demostrar tot el nostre suport per canviar aquesta legislació i perquè la societat ens reconegui com a subjectes de dret en relació a les decisions que prenem sobre el nostre cos i sobre la nostra vida.

Jo també he avortat és un lema per fer justícia.

Anticonceptius per a no avortar i dret a l’avortament per a no morir.

Per això, continuem exigint:

-Que l’avortament surti immediatament del Codi Penal
-Que es canviï la llei per una que reconegui el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i la pròpia vida.
-Que l’avortament sigui una prestació sanitària normalitzada dins la sanitat pública, garantint que es pugui practicar i regulant l’objecció de consciència a cada centre públic. Recordem que a Catalunya, a diferència d’altres comunitats autònomes, només es financen (i parcialment) un 20% dels avortaments amb diner públic, a banda del 3% que es fan directament a la pública.
-Com a acció pal·liativa, demanem que els governs estatal i català, mentre no es modifiqui la llei, garanteixin que les dones puguin exercir els seus drets i que les professionals puguin exercir la seva professió, sense intimidacions ni difamacions que obstaculitzin i criminalitzin la lliure pràctica d’aquest dret.
-Que es garanteixin els drets sexuals i reproductius de les dones, entre els que trobem:o Que hi hagi informació sexual i afectiva a tots els nivells d’ensenyament per a noies i nois.

-o Que diferents mètodes anticonceptius siguin gratuïts i de fàcil accés.

Recordem que el dret a decidir i a la salut sexual i reproductiva està reconegut i ratificat per l’Estat espanyol des de la Conferència Internacional de Població i Desenvolupament de les Nacions Unides del Caire (1994) i de la IV Conferència Mundial de la Dona de Beijing (1995).

Totes a la plaça Sant Jaume dimecres dia 23 de gener de 2008 a les 7 de la tarda

TOTES HEM AVORTAT AVORTAMENT LLIURE I GRATUïT

CAMPANYA PEL DRET A L’AVORTAMENT:

Ca la dona, MarxaMundial de Dones, Dones d’Enllaç, Associació per la Igualtat Dones.com deBarberà, Grup de Dones Òvul de Rubí, Dones en Xarxa.cat, Ruta pacifica deMujeres de Colombia, Xarxa Feminista, Xarxa de Dones per la salut, GrupÁgata, Grup de Dones de Revolta Global, Tamaia, Dones de Badalona, Donesx Dones, Associació de Dones Immigrades YEMANJÀ (membre de la Xarxa deles Dones Immigrades a Catalunya), Dona salut i Qualitat de Vida del CAPs,Genera, Les Webis, Associació dones per les noves tecnologies, El Safareig,Associació de Dones Juristes, Secretaria de la Dona de CCOO, Àrea de laDona d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Dones amb Iniciativa, Comissió dela Dona Lina Odena del PCC.


CONCENTRACIÓ DIMECRES 23 DE GENER A LES 19H. CONCENTRACIÓN MIÉRCOLES 23 DE ENERO A LAS 19 H.

Enero 17, 2008

Convocatòria de concentració a DIFERENTS CIUTATS ESPAYOLES EL DIMECRES 23 DE GENER 2008 A LES 19H

CONCENTRACIÓ DIMECRES 23 DE GENER A LES 19H. CONCENTRACIÓN MIÉRCOLES 23 DE ENERO A LAS 19 H.

Convocatòria de concentració a DIFERENTS CIUTATS ESPAYOLES EL DIMECRES 23 DE GENER 2008 A LES 19H

Barcelona: PL. Sant Jaume

Madrid: Puerta del Sol -

POR EL DERECHO DE LAS MUJERES A DECIDIR

M. Trives/ Diari de Cubelles

En motiu de tot un plec de raons per discrepar de determinades actituts per part de determinats jutges de la má de sectors ultraconservadors civils i religiosos , us convidem a llegir informacions aparegudes en mitjans d´informació respecte el tema en questió.

Portada de revista

Ca la Dona dedica la revista del mes a ....

Ca la Dona núm.49. Les dones decidim.La revista es centra en la celebració dels 20 anys de la llei de l’avortament amb articles molt interessants com:

- 20 anys de despenalització parcial: les dones decidim?. Vicen Laguna. Dona i Salut. Comissió pel dret a l’avortament.- La salut de les dones: avenços i reptes. Programa Dones, Salut i Qualitat de vida del CAPS- La regulació legal de l’avortament: un tema pendent. Míriam Cugat Mauri. Professora titular de dret penal- Aproximació a les necessitats de salut sexual i reproductiva d’un grup de dones immigrades llatinoamericanes. Mariana Isla. Coordinadora del Programa de Compatriota a compatriota. Cristina Nieto. Coordinadora del Programa atención a la maternidad en riesgo.
http://www.caladona.org/revistescld/caladona49.pdf - El pdf del número 49.

Un article de Rosa Montero que recomanem

http://www.elpais.com/articulo/ultima/vez/elpepuopi/20080115elpepiult_1/Tes

Otra vez

ROSA MONTERO 15/01/2008

El hecho de que la indignante campaña contra las clínicas abortistas apenas haya suscitado hasta ahora una respuesta de protesta social, se puede deber a varias razones. Y la primera es cierta cautela interesada por parte de los partidos progresistas, que, cara a las elecciones, quizá decidieron no oponerse, por el aquel de rasguñar votos de creyentes y, sobre todo, para congraciarse con la Iglesia y no tenerla enfrente como abierta enemiga. Una estrategia indigna y además catastrófica, porque no hay como darle alas a un poder reaccionario para que se enroque y reverdezca.

Pero otra razón puede ser el cansancio y la incredulidad. Lo digo asumiendo mi parte de culpa: tampoco yo he tocado el tema hasta hoy. Pertenezco a la generación que luchó durante largos años por la legalización del aborto, hasta que España se fue normalizando y democratizando, en eso y en todo. Pensé, tal vez muchos pensamos, que esa guerra estaba ganada. Que no habría que volver a pelear desde tan bajo por conquistas tan básicas. Y quise creer que las primeras acciones contra las clínicas podían ser razonables, simple consecuencia de una mala praxis. Pero me equivoqué. Veo jueces que atosigan y llaman a declarar incomprensiblemente a las pobres mujeres que han abortado. Veo energúmenos que atacan los centros a pedradas. Veo que está en marcha una feroz ofensiva. De modo que habrá que volver a repetir el viejo abecé: el aborto es un trauma, algo terrible que no quiere nadie; por consiguiente, uno no está a favor del aborto sino de su regulación legal, para no añadir más penalidades a esa pena tremenda. Por cierto que, ante esta campaña, urge aprobar el aborto libre en las primeras semanas. Y una enseñanza: las conquistas civiles son pequeñas llamas que los ventarrones retrógrados apagan fácilmente. No conviene bajar nunca la guardia.

http://www.elpais.com/articulo/ultima/vez/elpepuopi/20080115elpepiult_1/Tes

Publicat a El Pais, 15 de gener 2008

I també MªTeresa Fernández de la Vega dona la seva opinió amb el suport del Govern.....

De la Vega: “No vamos a tolerar que se vulnere el derecho de las mujeres que abortan” - 14/01/08

DECLARACIONES DE LA VICEPRESIDENTA

María Teresa Fernández de la Vega. El Gobierno “no tolerará” que se vulnere la intimidad de mujeres que abortaron.

La vicepresidenta del Gobierno califica de “campaña de intimidación” las denuncias sobre los abortos y afirma que no permitirá que se vulenere “la intimidad y los derechos de las mujeres”

CADENASER.com 14-01-2008

La vicepresidenta del Gobierno, María Teresa Fernández de la Vega, ha estado esta mañana en Hoy por Hoy, en una entrevista con Carles Francino a menos de dos meses de las elecciones generales. De la Vega ha hecho un repaso de los temas de máxima actualidad, desde el terrorismo, la economía, la ley del aborto y la relación con la Iglesia.

A la web de la Cadena Ser pots escoltar les declaracions:

http://www.cadenaser.com/espana/articulo/vega-vamos-tolerar-vulnere-derecho/csrcsrpor/20080114csrcsrnac_5/Tes

Aquestes notícies en d´altres mitjants:

MADRID, 14 Ene. (EUROPA PRESS) - http://www.europapress.es/noticiasocial.aspx?cod=20080114163823&ch=00313

El Mundo, 14/01/08http://www.elmundo.es/elmundosalud/2008/01/14/mujer/1200299509.html

L’avortament: deixem-nos de moralismes i comencem a fer política.

Artícle a Revolta Global, per Sylviane Dahan i Sandra Ezquerra Samperdilluns 14 de gener de 2008

Link al text:

http://revoltaglobal.cat/article1347.html

I d´altres mitjans també diuen la seva....i podeu consultar articles....

La acusación contra Isadora dice que las clínicas y no las mujeres serían responsables de delitos en informes psíquicos - EP, 14/01/08

La acusación contra Isadora dice que las clínicas y no las mujeres serían responsables de delitos en informes psíquicos

MADRID, 14 Ene. (EUROPA PRESS) -

http://www.europapress.es/noticiasocial.aspx?cod=20080114132154&ch=00313

Tenim problemes amb l´aigua.Recomanem fer lectura d´aquest apunt publicat a El Periodico.

EDITORIAL

Estalvi d'aigua, un èxit de Barcelona

L'opinió del diari s'expressa només als editorials.

MÉS INFORMACIÓ

La ciutat de Barcelona està en condicions d'esquivar aquest any les restriccions de consum d'aigua de boca, tot i el cicle sec que es pateix des de fa mesos. Aquest és el missatge que ahir va transmetre Imma Mayol, segona tinenta d'alcalde de l'ajuntament. La notícia és important perquè aquest any i el que ve marquen un punt crític en la captació d'aigua potable per a l'àrea metropolitana, ja que el 2010 ja estarà en servei la dessalinitzadora del Prat, que n'aportarà 60 hectòmetres cúbics a l'any.

Si Barcelona pot estalviar-se les restriccions és perquè la ciutat en conjunt ha fet els deures. De fet, els barcelonins han passat de consumir 132 litres per persona al dia l'any 1996 als actuals 110, xifra que s'acosta a una situació de consum sostenible. A aquest èxit hi ha contribuït la consciència ciutadana, per una part, i el més bon ús de les administracions i de les companyies subministradores de les aigües pluvials, reserves freàtiques, etcètera, així com una més bona gestió de l'aigua utilitzada per a reg i neteja. No s'ha de caure, no obstant, en l'autocomplaença. La lluita per un consum racional de l'aigua tot just ha començat. Pe- rò és evident que la nova cultura va penetrant en la societat i va guiant les estratègies dels que tenen les responsabilitats polítiques en aquesta matèria.

També és cert que les dessalinitzadores no són la panacea. Consumeixen gairebé tres quilowatts/hora per metre cúbic d'ai- gua servida. Però es tracta d'una tecnologia nova que pot avançar i que és reversible, a diferència d'obres faraòniques com els transvasaments, que causen enormes mals col.laterals. Convé tenir-ho en compte ara que CiU torna a aixecar la bandera del transvasament d'aigua del Roine a les conques catalanes a través d'una conducció de 310 quilòmetres de llarg.

Tot i l'alarma que se suscita en períodes tan secs com l'actual, el recurs als transvasaments ha de quedar desterrat, excepte en casos molt particulars. La dessalinització sembla la via més sensata en països com el nostre. Catalunya produirà aviat 160 hectò- metres cúbics d'aigua a les dessalinitzadores de Tordera, el Prat i Cunit. Això, unit a una gestió racional d'aquest recurs escàs, com la que s'ha desenvolupat a Barcelona, i més consciència social permeten pensar que podrem continuar disfrutant de l'aigua sense necessitat de grans agressions al medi natural.

www.elperiodico.cat

Arrel del comunicat de la futura dessalinitzadora de Cunit ,apuntem que podeu trobar informació a....

Dessalinitzadores

Dessalinització

La dessalinització és un procés que permet separar la major part de les sals presents en l'aigua de mar, per produir aigua dolça d'òptima qualitat, apta per al consum humà. Aquest procés pot desenvolupar-se per mitjà de diferents tecnologies però, al Mediterrani, la més emprada és l'osmosi inversa.

Procés de tractament

Entrada de l'aigua
Dipòsit d'entrada i cloració
Pretractament i filtració
Procés d'osmosi
Tractament final
Sortida de l'aigua tractada

Més informació a ...

http://mediambient.gencat.net/

Futur pont projectat

Maria Lluïsa Romero, Alcaldessa de Cubelles, assegura que canviar la ubicació del pont del riu Foix "és inviable"

La màxima responsable municipal recorda que el projecte disposa de tots els informes favorables dels organismes competents

L'Alcaldessa de Cubelles, Maria Lluïsa Romero, ha sortir al pas dels molts dubtes generats al voltant del projecte del nou pont sobre el riu Foix. En una entrevista concedida a Ràdio Cubelles (107.5 FM), Romero confirma que la licitació de les obres està aturada ja que s’està treballant en el tràmit administratiu de resoldre les al·legacions presentades.

Pel que fa a la proposta alternativa que defensa la Plataforma Ciutadana d’ubicar el pont a l’avinguda 11 de Setembre, Romero afirma que "és inviable, ja que caldria elaborar un nou projecte", a més d'afegir que "l'actual projecte té el vist-i-plau de Xarxa Natura 2000, l'ACA i Urbanisme", qui, a més, n’aconsella "la ubicació als carrers Lleida i Pompeu Fabra per qüestions de mobilitat". L'Alcaldessa afegeix que "les infraestructures han de servir per millorar la situació existent i el pont per l'avinguda 11 de Setembre reduiria la mobilitat de les vies existents". A més assegura que "la Diputació considerava aquesta opció com a inviable".

Maria Lluïsa Romero es desmarca de les acusacions d'interessos ocults que alguns membres de la Plataforma han manifestat en altres mitjans informatius. A més, considera que "el pont projectat no genera problemes al carrer Lleida, cosa que sí passaria si s’ubiqués a l’avinguda 11 de Setembre". Finalment, Maria Lluïsa Romero té la percepció personal que, malgrat que ciutadans de la Plataforma sí que treballen amb fermesa, "hi ha interessos polítics per erosionar el govern".

En aquests moments, el procés de licitació de les obres es troba aturat a l'espera de resoldre les al·legacions presentades en el proper ple, programat pel proper dia 21. Un cop resoltes es reprendrà el procés i en quant estiguin adjudicades les obres, en un termini màxim d'un any, es durà a terme la construcció i la posada en marxa del nou pont sobre el riu Foix.

Ràdio Cubelles Dilluns, 14-01-2008

MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL PROJECTE DEL PONT SOBRE EL RIU FOIX

INFORMACIÓ A TV3
Polèmica per un pont a Cubelles
Actualitzat a les 11:36 h 14/01/2008
La futura construcció d'un nou pont sobre el riu Foix al municipi de Cubelles ha provocat les protestes d'un col·lectiu de veïns que s'hi oposa. Demanen que es canviï la ubicació prevista.

http://www.3cat24.cat/video/187869/catalunya/Polemica-per-un-pont-a-Cubelles

INFORMACIÓ A CANAL BLAU
http://www.canalblau.cat/cb4/informatius.asp?bcpid=1119284141&bclid=1111449107&bctid=1377895227

INFORMACIÓ A LA PÀGINA WEB DE L'AGRUPACIÓ LOCAL DEL PSC DE CUBELLES
http://www.socialistes.cat/ambit/cubelles/Noticies/default.asp?1070378397578

ESTO NO ES NADA

Si tuviésemos la fuerza suficiente
para apretar como es debido un trozo de madera,
sólo nos quedaría entre las manos
un poco de tierra.

Y si tuviésemos más fuerza todavía
para presionar con toda la dureza
esa tierra, sólo nos quedaría
entre las manos un poco de agua.
Y si fuese posible aún
oprimir el agua,
ya no nos quedaría entre las manos
nada.

Angel González

Avui tots els diaris publiquen la mort de Angel Gonzaléz, poeta reconegut i admirat .
Aqui teniu un poema triat entre molts i també una referencia a la seva obra que trobareu en aquest article publicat a El Pais i que us recomanem llegir.Val la pena....



El poeta que dignificó la derrota

Ángel González, maestro de la generación del 50, muere en Madrid a los 82 años

JESÚS RUIZ MANTILLA - Madrid - 13/01/2008

Tuvo que irse ajustado a su ley. Discretamente. Sin hacer ruido. Manteniendo impecable el tipo y sin alarmar a sus amigos más de lo necesario ni siquiera en los dos últimos días que pasó en el hospital, junto a Susana Rivera, su compañera de tantos años. Le dio por largarse como le vino en gana, quizá vislumbrando lo que nos anunciaba en aquel poema titulado El otoño se acerca: "Se diría que aquí no pasa nada, / pero un silencio súbito ilumina el prodigio: / ha pasado / un ángel / que se llamaba luz, o fuego, o vida, / y lo perdimos para siempre".


Las lecciones de mi amigo
Que responda Churchill
Tratando de Ángel
"Para que mi ser pese sobre el suelo"
Con dudas pero con desesperanza
Un poeta insólito
DOS CANCIONES INÉDITAS PARA EL RECUERDO


Podeu trobar una bona informació a

www.elpais.es

M.Trives/Diari de Cubelles

Simone de Beauvoir avui tindria 100 anys .Escriptora i filósofa va suposar un model de dona lliure .El seu llibre més reconegut ¨El segon sexe ¨ va ser el llibre de capçalera de bona part de una determinada generació i la seva lectura plena de conceptes per analitzar la condició femenina va posibilitar la difusió de les teories femenistes .

A continuació podeu llegir .....







FRANÇA REMEMORA L'AUTORA D''EL SEGON SEXE'


Simone de Beauvoir deixa enrere l'ombra de Sartre en el seu centenari


1.• Un col.loqui internacional a París commemora avui els 100 anys del naixement de la filòsofa
2.• Nous llibres i documentals desmitifiquen el clixé de la feminista irredempta i gèlida

Foto: AFP


ELIANNE ROS

PARÍS

Simone de Beauvoir, la icona del feminisme, la filòsofa que ha marcat el segle XX tant per les seves obres com per la seva llibertat personal i política, es desenganxa de l'ombra de Jean-Paul Sartre, el seu etern amant i còmplice en mil i una batalles contra el sistema. França celebra avui el centenari del seu naixement consagrant a la seva figura un col.loqui internacional en què participaran els principals especialistes mundials, l'estrena de diversos documentals i noves biografies i reedicions de l'autora d'El segon sexe.

Amb aquesta sèrie d'esdeveniments, França rendeix homenatge a Beauvoir i intenta recuperar un dels seus exponents intel.lectuals: la filòsofa avui és més estudiada al món anglosaxó i al nord d'Europa que al seu país d'origen. Entre els experts i biògrafs que participaran en el col.loqui que analitzarà la vida i el pensament de Beauvoir durant tres dies a la Universitat París-Diderot, figuren Danièlle Sallenave, Deirdre Bari, Hazel Rowely i el cineasta Claude Lanzmann, l'únic home amb qui va conviure la filòsofa durant vuit anys.

Més informació a Simone de Beauvoir deixa enrere l'ombra de Sartre en el seu centenari

http://www.elperiodico.cat/

Penedès.

CiU de Cubelles veu «molt complicat» fer marxa enrere per modificar la situació del nou pont.

ICV, ICb i l'Entesa demanen a l'equip de govern «que escolti» els ciutadans i rectifiqui

MÍRIAM DE LAMO.

Cubelles

Convergència i Unió de Cubelles, soci de l'equip de govern local, veu «molt complicat» que es modifiqui la situació del futur pont sobre el Foix just quan l'Ajuntament està estudiant les al·legacions que ICV, ICb i l'Entesa han presentat al plec de clàusules administratives del projecte. Els partits de l'oposició han demanat al govern «que escolti els ciutadans» i canviï d'emplaçament el projecte, i exigeixen que l'Ajuntament respecti el pla especial que protegeix la desembocadura del riu.

Pel regidor d'Obres i Serveis Viaris, Medi Ambient i Ensenyament de Cubelles, Joan Albet (CiU), aconseguir que el nou pont es construeixi a l'altura de l'avinguda Onze de Setembre tal com defensa una plataforma ciutadana del municipi és «molt complicat». Segons Albet, l'únic objectiu de l'equip de govern (PSC-CiU-ERC) és «tirar endavant» el pont. Pel que fa a les més de dues mil signatures que el col·lectiu Volem el Pont a l'Onze de Setembre ha recollit en contra de la proposta actual, Albet critica que les firmes també s'hagin buscat fora de Cubelles.

Actualment, el plec de clàusules administratives que regiran la construcció del projecte està suspès cautelarment, perquè l'Ajuntament ha d'estudiar les al·legacions presentades per Iniciativa per Catalunya-Verds, Iniciativa per Cubelles i Entesa per Cubelles.

més informació a www.vilaweb.cat


Penedès. CiU de Cubelles veu «molt complicat» fer marxa enrere per modificar la situació del nou pont
09.01.2008

Sembla ser que ICV, ICb i Entesa per Cubelles donaran suport a la manifestació convocada per la plataforma ciutadana i demanen a l'equip de govern «que escolti» els ciutadans i rectifiqui.

M. Trives/ Diari de Cubelles

El projecte, aprovat inicialment el setembre de 2005, i que llavors, van donar suport ICV ICb i Entesa ,han reconsiderat el vot afirmatiu donat. Sembla ser que la veu dels ciutadans ,llavors no va arribar a les orelles de cap d´ells, i si ara, es vol escoltar.Potser llavors era el moment de dir no i avui no caldria més que seure i establir converses per un traçat consensuat sense crispacions ,sense mentides,sense una sola picabaralla entre posicionats i entre diferents espais d´opinió .

Sempre he defensat una desembocadura sense ponts ,encara que es evident que la mobilitat i desplaçaments obliga a d´altres alternatives i podeu llegir aquets posicionaments dins l´arxiu del Diari de Cubelles ,no dic res nou i mantinc aquesta opinió ,ara bé.....

Es clar que la sombra de unes elecciones es veia al horitzó i calia ser prudents!! Uns vots a La Mota eran importants,calia mantenir contents els pares de les escoles també i per futurs desplaçaments i per ciutadans de Cubelles i el fet d´esgarrapar vots era evidenment més prioritari que un projecte de la envergadura d´un pont i que no es podia deixar en mans de quansevol que opines el contrari,potser d´altres alternatives viables eren pensaments útopics que calia deixar per més endevant. Només PSC sempre va defensar el pont i es va mantenir,no es estrany que mantigui la seva deria i el seu posicionament! Potser caldria preguntar el perqué d´altres van deixar un siiii... sobre la taula i un dit aixecat que ara diuen que podia ser un tic.....alternatiu potser ?

Podeu consultar més informació http://www.cubelles.com/

Trobareu la cronologia del Pont a...

Urbanisme i Planejament
El pont sobre el riu Foix s'aprova definitivament

Urbanisme i Planejament

L'Ajuntament de Cubelles suspèn l'adjudicació de les obres de construcció del pont del riu Foix mentre resol les al·legacions al projecte

El Consistori desmenteix algunes informacions que asseguren que "s'ha suspès el projecte"

L'Equip de Govern de l'Ajuntament de Cubelles ha suspès el procediment iniciat per a l'adjudicació del contracte d'obres per a l'execució del projecte de construcció d'un nou pont sobre el riu Foix de Clàusules Administratives Particulars. Aquesta decisió, anunciada mitjançant el corresponent edicte al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) núm. 5.039, de 2 de gener de 2008, és un simple tràmit administratiu.

En contra del que ha recollit algun mitjà de comunicació, el Consistori cubellenc assegura que "no s'ha suspès el projecte", sinó que s'ha aturat el procediment de contractació de les obres del mateix per tal "de resoldre les al·legacions presentades". En data 15 de desembre de 2007, diversos col·lectius i particulars van presentar al·legacions a l'aprovació definitiva del projecte executiu (12/11/07) que s'han de resoldre prèviament a l'adjudicació de les obres.

En la sessió plenària en què va aprovar-se definitivament el projecte executiu es va aprovar l'obertura del procediment de contractació de les obres del mateix, per un import màxim d'1'6 milions d'€. Davant la presentació de les al·legacions, per tal de respectar els terminis de la licitació, el 19 de desembre l'Alcaldessa Maria Lluïsa Romero va decretar la suspensió de l'adjudicació per tal de no perjudicar a cap dels possibles licitadors de l'obra. Tot i això, un cop resoltes les al·legacions, i tal com es recull a l'edicte publicat al DOGC, "es reprendrà" el procediment administratiu de contractació de les obres.

El Consistori cubellenc assegura que "únicament s'ha suspès la licitació del projecte per una qüestió merament administrativa". A més, el Govern municipal ha afirmat que manté la seva "ferma voluntat de resoldre els problemes de comunicació dels veïns i veïnes de les dues lleres del riu Foix, mitjançant la construcció del pont aprovat".

Departament de Comunicació

Si voleu seguir la cronologia de les visicituts del projecte del AVE només teniu que llegir atentament aquest article signat per Francisco Arroyo a el diari El Pais i comprobareu que fins avui ha plogut i fort ! i com diu un rodolí popular castellá ¨de aquellos fangos vinieron estos lodos ¨.......

Doce años esperando el AVE

Las obras del AVE Madrid-Barcelona arrancaron en 1995 y aún no han terminado

FRANCESC ARROYO - Barcelona - 10/11/2007

El 22 de diciembre se celebra el sorteo de la lotería. El gordo por antonomasia. En 1995, ese mismo día hubo un Consejo de Ministros en el que se aprobó la primera adjudicación de obras de la línea de alta velocidad entre Madrid y Barcelona: 115 kilómetros, 35 de Ricla a Calatayud y otros 80 correspondientes al tramo entre Zaragoza y Lleida. Echaba a andar la línea de alta velocidad entre Madrid-Barcelona-frontera francesa que enlazaría también con la Madrid-Sevilla, en funcionamiento desde 1992. La fecha prevista para que todo estuviera listo era 2004. No fue. Ese año sólo llegaba a Lleida y, además, no circulaba a los 350 kilómetros por hora prometidos por el que fuera ministro del PP, Francisco Álvarez Cascos, sino unos muy modestos 200 kilómetros.

La línea lleva en obras un año más que lo que se tardó en el canal de Suez
Hasta 13 dibujos se hicieron entre 1999 y 2002. El actual no es ninguno de ellos
En Barcelona discutían unos con otros y todos con Fomento

El penúltimo compromiso fue que entraría en la capital catalana el 21 de diciembre próximo. Tampoco. Cuando lo haga, quizás a principios de 2008, la obra se habrá convertido en una de las más largas de la reciente historia de España: 12 años, uno más que el canal de Suez que se hizo en 11. Y si se cuenta el trazado hasta la frontera (a terminar en 2012), 17 años de obras.

Álvarez Cascos decía estar convencido de que el tren cumpliría el calendario previsto. Contaban entonces en Fomento que la mayoría de técnicos le temían tanto que nadie se atrevía a decirle la verdad por miedo a perder la cabeza (profesionalmente hablando, por supuesto). En mayo de 2002, el día 6, lunes, los responsables de las obras invitaron a un grupo de diputados a visitarlas. A la hora de comer, sin cámaras ni micrófonos, todo era relajado. El presidente del GIF (Gestor de Infraestructuras Ferroviarias, entidad que gestionaba las obras y que luego se ha integrado en Adif), Joan Carlos Barrón, confesó que llegar a Barcelona en 2004 era una quimera y que lo probable era que la llegada se retrasara a 2006. Al día siguiente, EL PAÍS publicaba esta información que fue tajantemente desmentida por Fomento. Casi dos años después, el AVE sigue sin haber llegado.

En su última etapa, Álvarez Cascos se escudó en los problemas que se habían producido a la entrada de Barcelona. Eran problemas del proyecto. El Gobierno catalán proponía un trazado; el Ayuntamiento de Barcelona, otro, y el Ministerio de Fomento defendía un tercero distinto. Hasta 13 dibujos se hicieron entre 1999 y 2002, cuando finalmente se aprobó el actual: ninguno de los originales.

El mejor trazado, según el Ministerio de Fomento, era el más corto. El tren entraba en Barcelona de forma directa por la estación de Sants, cruzando Cornellà (cuyo alcalde era entonces José Montilla) y l'Hospitalet de Llobregat de forma soterrada. Este trayecto hubiera evitado la zona donde se han producido los socavones. Las administraciones catalanas lo rechazaban porque dejaba fuera el aeropuerto.

El aeropuerto era, precisamente, el caballo de batalla del Ayuntamiento de Barcelona. Su propuesta era que el tren llegara hasta las instalaciones aeroportuarias y luego siguieran hasta la estación de Francia, en Barcelona, por la zona litoral, donde ya hay vías que utilizan los mercancías. Los últimos 500 metros se cubrían con un túnel submarino. El tren no pasaba por el centro de Barcelona ni necesitaba un nuevo túnel.

El Gobierno catalán, en aquellos tiempos de CiU, sostenía que el mejor trazado era sortear Barcelona: ni aeropuerto ni litoral ni centro de ciudad. El tren pasaría por el interior de Cataluña, al otro lado de la sierra que separa Barcelona de los valles interiores. La estación central sería Sant Cugat (con alcalde convergente). En Barcelona tendría una estación, la de Sagrera.

Mientras en Barcelona discutían unos con otros y todos con Fomento, los trabajos avanzaban entre Madrid y Zaragoza y entre Zaragoza y Lleida. No sin problemas. En 1999, se cobraron las primeras víctimas políticas. Dos altos cargos de GIF dimitieron tras hacerse público que se habían adjudicado obras a empresas con las que ellos habían estado relacionados.

En 2000 empezaron las adjudicaciones en la provincia de Barcelona. El AVE se acercaba a la capital y los únicos problemas eran casi anecdóticos. Por ejemplo, en Getafe, el Ayuntamiento paralizó las obras por un asunto relacionado con la declaración de impacto ambiental. En las provincias de Lleida y Tarragona, la forma de actuar del Ministerio de Fomento irritaba a los alcaldes. En Vilafranca se discutía cómo se soterraba la estación. En Sant Sadurní d’Anoia un viaducto de 900 metros quebraba la visión de la localidad y cuajó protestas y dilaciones.

El mayor problema se produjo en Aragón. A finales de 2002, con la vía ya construida, los geólogos alertaron sobre los problemas del terreno que, en su opinión, no habían sido ponderados. Álvarez Cascos, poco acostumbrado a que le llevaran la contraria, acusó a los geólogos de mentir y éstos se defendieron mostrando las capas del terreno: arcillas, limos y yesos. El yeso es sensible a la acción de agua: se disuelve y forma hoyas más considerables que los socavones que han aparecido en Bellvitge. No afirmaban que no pudiera hacerse allí un AVE sino que se había hecho mal. Agustín Muñoz, geólogo residente en Zaragoza y buen conocedor del terreno y del subsuelo lo resumía: no hay terrenos malos sino cimentaciones inadecuadas.

La mayoría de la población se alineó con los geólogos. La denuncia se producía tras un intento de viaje semiinaugural que resultó peor que fallido: en febrero de 2003, entre Lleida y Madrid y a la inversa. No funcionó nada. Era el año horrible de un Álvarez Cascos que iba por el mundo con la suela del zapato impregnada en chapapote.

La inauguración del trazado hasta Lleida fue aplazada y cuando se puso en marcha en diciembre de 2003, arrastraba altas cotas de desprestigio. Los prometidos 350 kilómetros no eran sino 200. No se superó este límite hasta que el PP no estuvo fuera del ministerio. En mayo de 2006 los trenes alcanzaron los 250 kilómetros por hora. En octubre, los 280 y en mayo de este año, los 300 kilómetros. Antes, en diciembre de 2006, el tren pudo llegar a Tarragona.

En los últimos meses de la gestión de Cascos no había tramo en el que no aparecieran dificultades: problemas en las estaciones de Lleida y Zaragoza; en la zona de Montblanc, entre Lleida y Tarragona, los túneles y los suelos se deformaban, se agrietaban. Las obras de reforma antes de poner en marcha el tramo, ya con administración socialista, costaron 70 millones de euros. Y las cosas no mejoraron entre Tarragona y Barcelona. A los conflictos en Sant Sadurní se unieron los de Martorell, donde se agrietaron viviendas. Lo mismo ocurrió en Castellbisbal. Y todo ello, sin el síndrome provocado por el hundimiento del túnel de metro del Carmel.

Luego, todo pareció entrar en una fase de calma. Hasta que llegaron los socavones de Bellvitge, debidos a una mala ejecución de las obras del túnel, según Fomento. Y el AVE embarrancó definitivamente respecto a la fecha prometida. Ahora avanza sin fecha y sin prisas. Llegará cuando llegue, dicen todos los implicados en el asunto. Esta vez, seguro que no se equivocan.

http://www.elpais.es/

Publicat a la seva columna de El PAIS , com sempre, Rosa Montero brillant !!

Dormir

ROSA MONTERO 06/11/2007

Leo en la prensa que una reciente investigación de neurología hecha por la prestigiosa Universidad de Berkeley, en Estados Unidos, parece demostrar que dormir menos horas de las necesarias, que son como unas siete u ocho cada día, altera fatalmente la parte del cerebro que regula nuestras emociones, provocando un aumento de la irritabilidad y unos comportamientos irracionales y primitivos. Acabáramos: por fin entiendo lo que sucede en este país, la mala leche, la ferocidad claramente primitiva, el magma de irracionalidad que nos ahoga, los insultos, los pataleos y la bronca perenne. No es que nuestra herencia sociológica y cultural sea así de cainita y de petarda, sino que, simplemente, no dormimos. De todos es sabido que los españoles alardeamos del hecho de ser insomnes, que nos enorgullece dejar patidifusos a los extranjeros con nuestra capacidad para acostarnos tarde, para cenar a las tantas y permanecer de marcha toda la noche. Qué risa, solemos decir encantados de nosotros mismos, estos guiris se preguntan que cómo nos las arreglamos para dormir. Pues bien, ahora ya sabemos la respuesta: no nos las arreglamos, y por eso somos un pueblo desaforado y rabioso.

Es un alivio. Ya no voy a tener que emigrar de este país, como me dan cada día más ganas, sino que bastaría con recetar una cura de sueño a la ciudadanía. Y si eso resultara demasiado oneroso para la Seguridad Social, por lo menos deberíamos poner inmediatamente a dormir a los políticos y a los periodistas. ¿Se dan cuenta de lo que implica la investigación de Berkeley? Por ejemplo, ahora que se acerca la próxima campaña electoral, políticos y periodistas dormirán aún menos. Por todos los santos, ¿cómo vamos a sobrevivir a tanta irracionalidad, a tanta irritabilidad incrementadas? Que no hagan campaña, por favor. Que les duerman a todos.

http://www.elpais.es/

Recomanem 10 llibres a tenir en compte per la Diada de Reis

La suma de los dias
autora Isabel Allende, editorial Areté

El corazón helado
autora Almudena Grandes, editorial Tusquets

Quanta quanta guerra....
autora Mercé Rodoreda,editorial Club Editor

Bestiari.
autor Joan Fuster editorial Universitat de Valencia

Mil cretins
autor Quim Montzó,editorial Quaderns Crema

La clivella
autora Doris Lessing,editorial Edicions 62

Una herencia y su historia
autora Ivy Compton Burnett editorial Lumen

Las filipianas
autora Imma Chacón, editorial Alfaguara

El mundo
autor Juan José Millás editorial Planeta

Un dia de cólera
autor Arturo Peréz Reverté editorial Alfaguara

Bons Reis !!!!!!!!

Penedès.
Suspenen el projecte del pont de Cubelles per resoldre les al·legacions

La plataforma ja té més de 2.000 signatures, que entregarà el dia 12 abans d'una manifestació

CATI MORELL. Cubelles

El govern de Cubelles va publicar, el dia 2 passat, un edicte de l'alcaldia segons el qual queda suspès el projecte d'obres del nou pont sobre el riu Foix fins que no s'hagin resolt totes les al·legacions que s'hi han presentat. La principal pressió contra el projecte arriba de la plataforma que encapçala Fauna Cubelles, perquè els seus socis temen que el projecte aprovat pel ple municipal provoqui danys irreparables a la desembocadura des d'un punt de vista mediambiental. La plataforma ha aconseguit més de 2.000 signatures en menys de dos mesos i ha obtingut el suport de Greenpeace, que està estudiant la situació.

La plataforma ciutadana contra el projecte de construcció del pont sobre el riu Foix va celebrar dimecres passat la decisió del govern municipal de suspendre el projecte fins que no s'hagin resolt totes les al·legacions presentades. Precisament, aquesta plataforma ha estat una de les entitats que han fet públics més entrebancs al projecte defensat des del govern, i ha proposat un traçat alternatiu. De fet, la plataforma ciutadana va entrar el plec d'al·legacions contra el projecte al registre municipal el 15 de desembre passat, i només quatre dies després, l'alcaldessa, Maria Lluïsa Romero (PSC), va dictar l'edicte que dimecres passat va ser publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Segons l'edicte, es tracta d'una suspensió cautelar del projecte que ha de permetre al govern analitzar millor la situació.

més informació a
www.vilaweb.cat

M.Trives/ Diari de Cubelles

A punt de finalitzar les festes de Nadal pot suposar un relaxament per moltes families i sobre tot per la gran majoria de dones que han portat un ritme frenetic a les cuines de les cases.Avui us oferim la lectura d´un poema enviat per Juliana Mediavilla .Llegiu amb atenció i totes el proper any ja sabeu que fer....Noves idees!!!!

Mi Reino


Me he quedado en la cocina con los restos del naufragio;
en los pringosos fogones blanquean mal apilados,
en sus torres de Babel, esperándome, los platos.
La cazuela de las fiestas, con algún trozo de pavo,
me mira con cierta pena, como diciendo, ¿qué hago?

-Ahítos los comensales, sensibles y concienciados,
se interrumpen sin control, cual gallos desafinados,
y arreglan los entresijos de lo divino y lo humano,
y por puro compromiso, alguno más recatado,
me dice sin convicción: deja que te eche una mano.
Prefiero mi soledad con los restos del naufragio;
sé que después de los guisos vienen los desaguisados;
dejadme sola en mi Reino, que aquí me sobro y me basto.

Se fueron los langostinos, su uniforme de crustáceos
yace hueco en la basura, qué pena me da mirarlos;
mas ya metida en harina, los sentimientos de lado,
y sin pausa, fairy en ristre, decidida me arremango:
se asustan las cacerolas que intuyen el zafarrancho.
Me pongo el walkman: Sabina, con su boquita de trapo,
su calle melancolía va diciendo por lo bajo,
(si supiera ese canalla, cuántos platos ha lavado,
ordenando en mi cocina su mundo desordenado...)

Poco a poco todo brilla, que Dios está en los cacharros
y el reino de la cocina es un reino sacrosanto:
lo dijo Santa Teresa, que de eso sabía un rato.


Juliana Mediavilla

ESPERIT CRÍTIC en la tria de les JOGUINES

Aquests dies tots i totes comprem joguines i regals .

Una joguina és oferir als nens i nenes entrar en un món màgic i imaginari. Es també compartir . Fer aprenentatges .Imaginar, crear, cansar-se,relacionar-se, fruir, descobrir, esbrinar, dialogar, debatre, il.lusionar-se .....

Hi ha una cosa , encara, que perdura malgrat estem en el segle de la igualtat. Molt sovint els Reis de l’Orient encara posen una mirada no igualitària en les joguines que han de portar a nens i nenes del nostre país. Es fan un embolic i solen portar a les nenes nines, cordes,capses x cosir , cuinetes, cabassos amb fruites, caixetes amb pots de cuina, disfresses de fades....En els nens pilotes, cotxes, motos ...

L’embolic està vinculat amb el nostre passat. A una manera d’entendre el paper de les dones i les homes . I dels nens i les nenes , ciutadania del futur. Els Reis de l’Orient potser no recorden que una joguina ha d’esser neutre .Val , per ser finestra màgica, a nens i nenes igualment

Els Reis de l’Orient potser no són prou crítics quan fan les seves assignacions de regals . O potser no son prou crítics, quan els mitjans de comunicació els bombardegen amb missatges adreçats a les dones : la necessitat de ser guapes, estar a casa fent feina. Quan els hi expliquen i mostren canons estètics concrets, feines concretes, per a dones i feines concretes, per ahomes......

Potser els hi hauriem de suggerir una mica d’ESPERIT CRITIC . Mireu la campanya que ha fet L’OBSERVATORI DE LES DONES EN ELS MITJANS DE COMUNICACiÓ

http://observatoridelesdones.org

També, la Generalitat ha fet dues campanyes per difondre l’asexualitat de les joguines, perquè considera que hi ha joguines que fan apendre rols des de la infantesa que no són justos ni igualitaris.

http://www.gencat.cat/icdones/docs/joguines.pdf

Trobareu més informació a

http://milaarcarons.blogspot.com

Mila Arcarons es diputada al Parlament pel PSC-CpC i regidora de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

A gener de 2008 tenim ...... visites.

Gracies pel vostre seguiment !!!!

Diari de Cubelles

Ja som al 2008, fem un repàs dels fets més rellevants publicats l´any 2007 a Cubelles i que podeu consultar sencers si desitgeu.
Més informacions recollides a http://www.cubelles.com/



Alcaldia
S'aprova el Calendari fiscal pel 2007
El punt va quedar aprovat amb els vots favorables d’EC, ICb, CiU i PPC; i les abstencions del grups del PSC, ICV i ERC. (Dimecres, 20-12-2006)

Alcaldia
Es distribueixen les regidories dels regidors d’ERC i el PSC cessats
Miquel Padreny, Antonio Peregrina i Josep Marcillas seran els titulars de les carteres d’Urbanisme, Planejament i Medi Ambient, Esports i Acció Social, i Sanitat (Dimecres, 10-01-2007)

Participació Ciutadana
Festa Cloenda 25 anys de Ràdio Cubelles, el 23 de febrer
Es farà un sopar de col·laboradors i una actuació musical oberta a tothom, amb l'actuació de La Banda del Drac(Dijous, 25-01-2007)

L'Ajuntament es prepara per signar el conveni col·laboració pel desplegament dels Mossos d'Esquadra
L'Alcalde, el regidor de Governació i l'inspector de la Policia Local es reuneixen amb el subdirector general de Coordinació de Policies Locals de Catalunya i amb el Cap de la regió metropolitana Sud de Barcelona per parlar del conveni. (Dijous, 01-02-2007)

Participació Ciutadana
Presentació del Reglament de Participació, el 12 de març
Amb l'assistència de Fernando Pindado i Albert Galinsoga(Dimarts, 13-02-2007)

Primers moviments dels partits per tancar pactes
La sessió d’investidura que constituirà el govern municipal serà el proper dissabte 16 de juny, i els grups amb representació s’afanyen a tancar acords.(Divendres, 08-06-2007)


Alcaldia
Maria Lluïsa Romero, nova Alcaldessa de Cubelles
Els vots del PSC, CiU i ERC van donar el suport a la cap de llista dels socialistes(Dissabte, 16-06-2007)
Altres Informacions
Se signa un pacte de govern entre PSC, CiU i ERC
L'alcaldia de Cubelles per als propers quatre anys serà per a la cap de llista socialista, Maria Lluïsa Romero(Divendres, 15-06-2007)


Alcaldia
L'equip de govern presenta l'acord de govern per aquesta legislatura (2007-2011)Una de les primeres accions serà crear una junta de portaveus perquè l'oposició pugui participar activament de la gestió municipal(Dimarts, 26-06-2007)

Alcaldia
S'aprova oficialment el cartipàs
El govern designa cinc tinences d'alcaldia(Dilluns, 02-07-2007)

Hisenda, Planificació i Serveis Externs
El govern convoca una audiència pública sobre els pressupost del 2007
El grups del tripartit consideren prioritari aprovar l’expedient econòmic, per començar a planificar el futur de Cubelles, i informar a la ciutadania

Seguretat Ciutadana
Els Mossos d'Esquadra i la Policia Local col·laboraran i es coordinaran en matèria de seguretat ciutadana i policia
Així ho recull l'acord aprovat en el passat ple a partir del desplegament dels Mossos a Cubelles, previst per l'1 de novembre(Dimarts, 21-08-2007)

Hisenda, Planificació i Serveis Externs
L'Ajuntament s'estalviarà 300.000€ anuals amb la gestió dels impostos a través de la Diputació de Barcelona
El ple municipal d'octubre aprova un augment del 4,18% de la taxa d'escombraries i un 2,4% de la resta de tributs(Divendres, 26-10-2007)

Seguretat Ciutadana
Arriba el desplegament dels Mossos d'Esquadra a Cubelles
Es previst a les zero hores d’aquest 1 de novembre(Dimecres, 31-10-2007)

Urbanisme i Planejament
El govern organitza una audiència pública sobre el projecte del pont del riu Foix
Divendres 9 de novembre a les 8 del vespre al Cinema Mediterrani i serà retransmessa en directe per Ràdio Cubelles(Dimecres, 07-11-2007)

Alcaldia
L'Ajuntament aprova una modificació pressupostària de 3,9 milions d'€
Entre les actuacions a realitzar destaquen la reurbanització de l'entorn del Poliesportiu i l'IES Cubelles, l'estudi inicial del Pla General o l'execució de les obres del Pla de Reurbanització del municipi(Dimarts, 13-11-2007)

Urbanisme i Planejament
El pont sobre el riu Foix s'aprova definitivamentE
l projecte aprovat connecta les dues lleres del riu a l'alçada dels carrers Pompeu Fabra i Lleida i té un pressupost d'1,6 milions d'€.(Dimecres, 14-11-2007)

Alcaldia
S'aprova el calendari fiscal per a l’exercici 2008
Es modifica puntualment l’ordenança reguladora de les autoritzacions d’activitats comercials i d’instal·lacions de terrasses en places, carrers i espais públics i privats dins el terme municipal de Cubelles(Dimecres, 21-11-2007)

Participació Ciutadana
L'OPIC es trasllada al Centre Social
L’Ajuntament de Cubelles ultima els darrers preparatius del trasllat(Dilluns, 26-11-2007)

Alcaldia
El govern visita el Ministeri de Medi Ambient per desencallar el projecte de construcció del Port Esportiu
La delegació cubellenca qualifica de “molt positiva” la resposta donada pels responsables de Medi Ambient(Dijous, 13-12-2007)

Alcaldia
Els caps de llista dels tres partits de govern fan balanç dels sis primers mesos de mandat
Maria Lluïsa Romero, Joan Albet i Joan Rodríguez Serra van oferir una roda de premsa on van repasar les actuacions de les diferents regidories(Dimecres, 19-12-2007)

Bon any 2008 !!!!

M.Trives/Diari de Cubelles

Manuel Vicent dins la seva columna a El País ens apropa a la vida de Dorothy Parker , reconeguda escriptora y periodista nord-americana.
Recomanem fer lectura d´ aquest excel·lent apunt i també anar a les llibreries a on trobareu exemplars de contes curts o de poemes d´ aquesta autora ja que pot ser un bon regal pel dia de Reis.

Perfil Daguerrotipos

Dorothy Parker: el humo de lejanas fiestas

Manuel Vicent 29/12/2007

DAGUERROTIPOS





De la misma forma que dilapidaba la vida comportándose como un chico travieso, así derramaba también su literatura
En el bar clandestino Jack and Charlie donde corrían ríos de alcohol durante la Ley Seca, Dorothy Parker se sentó en el taburete de la barra y encendió un chesterfield. "¿Qué desea tomar?", le preguntó el camarero. La escritora contestó: "No más catástrofes". En mitad de su vida tormentosa Dorothy Parker había descubierto que el paganismo tenía un error fundamental. "Bebe y baila, ríe y miente, ama, toda la tumultuosa noche, porque mañana habremos de morir", había escrito en uno de sus poemas, pero ella no lograba morirse, pese a haberlo intentado dos veces hasta ese momento, una cortándose las venas con la cuchilla de afeitar y otra con una sobredosis de Veronal. Quien no conociera su frustrado galope interior podría pensar que no tenía razones para largarse de este mundo, ya que entonces aún era la reina de un grupo de exquisitos y privilegiados intelectuales, periodistas, críticos literarios y actores neoyorquinos, que en los años de entreguerras tenía asiento en la Mesa Redonda del hotel Algonquin, en un almuerzo diario seguido de una tertulia hasta media tarde, donde ella hizo famosa su lengua mordaz.

Eran los tiempos en que los crupieres en los garitos de Nueva York llevaban sombrero de copa con una gardenia en el ojal y los caballeros estrenaban pantalones con pliegues en la cintura y lucían los primeros borsalinos de ala blanda. La revista Vanity Fair dictaba la moda y Dorothy Parker publicaba allí relatos y poemas, y además llevaba la crítica teatral de forma desconcertante y divertida, con la acidez precisa para ser temida y halagada por sus propias víctimas.
Había tomado el apellido de su primer marido, Eddie Parker, un corredor de Bolsa tempranamente alcoholizado, vástago de prestes presbiterianos, muerto por sobredosis de otras pastillas. Ella se apellidaba Rothschild. Nada que ver con los famosos banqueros. Su padre era un sastre judío, rico de medio pelo con ínfulas, casado con una gentil de buena familia, que se permitía el lujo de veranear en Long Island junto a las mansiones de algunos magnates. Durante las vacaciones de 1893 allí nació Dorothy. Era, pues, medio judía y medio neoyorquina. Todos los veranos sus padres volvían a esa playa y allí comenzó ella a escribir los primeros poemas, allí inició sus gracias malvadas y allí creció. Si su cuerpo no sobrepasó el metro y medio de altura, en cambio no hubo nadie con la lengua más larga.
Muy joven todavía, Dorothy Parker emprendió una galopante agonía hacia la seducción: beber, abrirse paso hacia la gloria picando como una avispa, superarse a sí misma con salidas inteligentes y malignas, repartir su amor a partes iguales entre sus perros, maridos y amantes, despreciar a los ricos pero desear su dinero, matarse por estar donde había que estar en el momento oportuno, acostumbrarse a escribir con resaca y esperar que el whisky prohibido fuera escocés no adulterado, ése fue su fuego por dentro y así todos los días, incapaz de no verse siempre rodeada de amigos, hasta abrasarse al pie de su propio altar al final de la madrugada. Los ejemplares divinos de Nueva York pasaban por la tertulia del hotel Algonquin, en el 59 de la calle 44, Oeste, de modo que Dorothy terminó por vivir allí en una suite donde sus amantes entraban y salían como si se tratara de una oficina de Correos.
Hubo unos años de esplendor en que esta mujer estaba en la boca de todos. El público repetía sus ocurrencias. Su vida siempre estuvo por encima de su obra, pero ella fue un punto de unión entre los personajes y escritores del momento. En sus viajes y regresos, con amantes o sin ellos, en esta escritora confluían Hemingway, Scott Fitzgerald, Faulkner, Dashiell Hammett, Hollywood al final del cine mudo, la época dorada de Montparnasse o las vacaciones en la Riviera, siempre invitada por amigos ricos que necesitaban de su ingenio en la sobremesa o en las copas en los sillones de mimbre de los jardines para sentirse maravillosos, malvados y evanescentes. Un día se cruzó en el boulevard Saint Germain con James Joyce y al verlo andar tan cabizbajo comentó: "Me figuro que tiene que tener miedo a que se le caiga una perla". De las fiestas en la mansión del magnate Swope en Long Island sacó Scott Fitzgerald los personajes de la novela El Gran Gatsby. Allí estaba Dorothy Parker y algunos de esos personajes habían pasado por su cama.
De la misma forma que dilapidaba la vida comportándose como un chico travieso, así derramaba también su literatura. Sembró de relatos y poemas todas las revistas que merecían su talento, Vanity Fair, Vogue, Life, Harper's, The Saturday Evening Post, Esquire, pero fue en The New Yorker, del que era accionista, donde se vació entera desde el primer número. Un día se puso de rodillas y rezó: "Dios querido, te ruego que hagas que deje de escribir como una mujer". Sus letras dieron glamour a canciones de Irving Berlin y Cole Porter. La primera grabación de la orquesta de Glenn Miller, en 1932, era uno de sus poemas titulado: "Cómo iba yo a saber que esta felicidad era el amor". Y en Hollywood escribió guiones a tanto la página en los boxes de la MGM desafiando a alcohol duro a los grandes borrachos cuando Scott Fitzgerald, convertido en una ruina, sólo bebía cocacola para purgarse.
Aunque parecía una frívola, siempre con un lulú en brazos, dispuesta a continuar siendo aquella niñita judía tan lista, que soñaba con beber champaña en un lupanar, nunca dejó de ser una radical, lo mismo en el placer que en la justicia. A raíz de la ejecución de los anarquistas Sacco y Vanzetti, en 1927, se la vio por las calles de Boston junto a John Dos Passos en un acto de protesta cantando la Internacional con falda bordada y bufanda de seda. Años antes había realizado desde París una descubierta por España en compañía de la tropa de Hemingway, pero su estómago no estaba preparado para platos tan fuertes. Vomitó en una corrida de toros, se compadeció de la miseria que veía y se volvió a Montparnasse, pero poco después ya era una activista de izquierdas y en plena Guerra Civil volvió a Madrid con su nuevo y último marido, Alan Campbell, escritor de segunda, a visitar hospitales de sangre, a compartir cigarrillos y obuses con los milicianos en Valencia.
No tanto sufrir como dejar de disfrutar, se decía viendo el final reflejado en el espejo del alcohol. Aquellos seres divinos de la Mesa Redonda del hotel Algonquin habían muerto y ella se quedó sola. Un miércoles,7 de junio de 1967, dejó de existir de un ataque al corazón, en la soledad de un hotel, en Nueva York, junto a su perro Troy. Los 20.000 dólares que le quedaban los dejó en herencia a Martín Luther King. Sus cenizas fueron esparcidas en el jardín de una villa de Long Island, donde sólo quedaba el humo de lejanas fiestas.

http://www.elpais.es/