24 d'octubre del 1971, amb gairebé 95 anys, Pau Casals rebia a Nova York la Medalla de la Pau de les Nacions Unides i pronunciava, en un discurs improvisat, les famoses paraules “I'm a Catalan”. Casals va parlar de la seva mare, de la seva enyorada Catalunya i de la pau i, emocionat, va tornar a agafar el violoncel després de molt de temps per interpretar El cant dels ocells.

Font : http://www.ara.cat/cultura/catalanista-Pau-Casals-Nacions-Unides_0_578342245.html

Opinió/
GADAFI, PEL FORAT DEL VÀTER

Creguin-me si els dic que pensava que una frase així jo difícilment pronunciaria. Però acabo d’aprendre que un no pot dir “aquest telenotícies no el miraré mai”: sento unes profundes ganes de vomitar des que he vist la indecent exposició de l’assassinat de Muamar Gadafi.
Només em reconforta contemplar el fons dels ulls serens del meu llaurador, en Max, que em mira i no sé que pensa. Potser que exigir a aquells que diuen matar en nom meu que no cal que ho facin. Ni que sigui Gadafi. És davant de la justícia on ens pertoca situar aquests obscurs personatges per evitar fer el que ells han fet. Només l’autoritat moral i la llei ens salva de la barbàrie.
I ara cal investigar a fons a quin il.lustre despatx de govern truca el descerebrat, si és que és així, que li casca un tret al pols al Germà Líder i Guia de la Revolució a Líbia i el deixa llest per llençar-lo al mar amb el risc que el cadàver acabi enredat a l’hèlix de qualsevol que navegui pel Golf de Sidra. O a la xarxa d’algun tonyinaire.
Vagi d’entrada que penso que aquest coronel colpista i sàtrapa, impresentable i estrafolari, acostumat a vestir com per sortir al Vidalot al Carnaval de Vilanova, deixa per a la història una dictadura de quaranta anys. Poca broma amb el col.lega.
Ara bé, a mi no m’interromp la vomitada el fet de veure les imatges brutals, sàdiques, ofensives i impròpies d’aquesta Europa que ens proclama líders morals, espirituals i també materials de tot el món mundial. Prendre-li la vida a una persona, ni que sigui Gadafi, com ho va ser fa quatre dies a Bin Landen, i cinc dies a Saddan Hussein, i sis dies a Ceaucescu, i set a Ernesto Guevara... i més de deu... a Jesucrist, sí és que va existir, a mi no em mola gens. Podem, també, repassar Suetoni i rellegir com explica la mort de Juli Cèsar i fa fi de la república romana. En fi, una mica la mateixa història de sempre que ben entrat el segle XXI nosaltres seguim repetint.
Els que manen, els poderosos, els amos ocults dels destins del món, enlairen un líder, un dirigent, un guia de la revolució, un pare estimat de la pàtria, un peó dels seus interessos compartits: negocien i treuen profit. Es remenen les cireres mútues fins a dir prou i després; zambombassu i nota de premsa.
La exhibició indecent i immoral de la relíquia humana destrossada per una massa incontrolada és imprescindible en l’era ijobs per validar l’origen popular de qualsevol revolta que curiosament acaba minuts després del convenient repartiment de béns, contractes i concessions diverses entre els mateixos de sempre. Avui un retratu amb el dictador, que ja sabem que és un excèntric què hi farem!!, i demà una foto amb els sacrificats dirigents de la lluita contra la tirania de l’anterior: ai làs!! ¿I Wall Street com reacciona?
I sobretot que sigui compatible amb tots els dispositius mòbils, que per menjar no tindrem però per immortalitzar el cap esclafat del capturat de torn i ser portada del New York Times sempre hi som a temps. Un goig pels dissenyadors de portades d’arreu, que la crisi té mala expressió gràfica i la sang sempre ha venut bé.
El ritual indecendent d’exposició i d’aniquil.lació de la vida humana a mans de la fúria i la ràbia col.lectiva, de l’exèrcit popular, de la milícia oficial o dels al.liats units sense respecte per la raó ni per la decència és un patró de conducta que excita el personal. Doncs que volen que els digui, la seqüència em sona repetida. M’espanta i em repugna. I això no pot ser.
Tota aquesta tira de sanguinaris executats en horari prime time, Hitler s’escapa perque –diuen- es va suïcidar, haurien d’haver respost davant la justícia, amb el dret i la ètica a la mà. Algú ho ha evitat. I no crec que sigui, com en el més recent cas de Gadafi, un jove exaltat de divuit anyets impulsat per la dèria de quedar-se amb la pistola d’or del dictador.
Només fa quatre dies, tu, que aquest Gadafi recorria el planeta vestit de coronel de fireta abraçat als principals líders mundials –els de veritat, els legals, els que vetllen per la pau al món!- i tots semblaven passar-ho pipa. Potser alguna cosa hi devia de fer la guàrdia amazònica de dues-centes joves verges que li feien de guardaespatlles. Devien posar diplomàtic més d’un cos a les cancelleries. Aquest gran invent d’internet en deixa constància: i aquí tot l’occident occidental i l’orient oriental ha estat rient les gràcies a aquest fulanu que ara una panda de locus s’ha carregat a peu d’una canonada, bombes de l’OTAN a banda.
I quina gràcia que ens feia aquest estrambòtic a qui deixàvem plantar la jaima on li rotava i admiràvem com boniques joves li acostaven llet fresca de camella. ¿Com arrencaran ara de l’àlbum familiar les fotos amb Gadafi que fins ara exhibien ambaixadors, ministres i presidents del món civilitzat?
El llaurador alça la vista, es rellepa , s’aixeca i surt al jardí. Abans em mira amb cara de pensar: més d’un humà té a vegades la temptació de reclamar la vida d’un gos però en dies com aquests cap gos enveja canviar-se per un humà. Ni a Cubelles ni a la nova Líbia alliberada pels líders nostres que han de llançar les fotos familiars pel forat del vàter.


Xavier Grau
Periodista

PER CATALUNYA, NO ÉS AL MATEIX RUBALCABA QUE RAJOY

PER CATALUNYA, NO ÉS AL MATEIX RUBALCABA QUE RAJOY
http://youtu.be/BwO4foZ6zlM

Imatge/Albert Soler/Diari de Cubelles

Ensenyament també pateix de retallades i el descontent es evident . Ahir mateix tornaven a manifestar-se col·lectius de metges i personal sanitari dels hospitals davant la situació de retallades imposades per el govern de CIU.
Les persones manifestem opinions en determinats moments i que potser mes endavant pensem que hauríem de haver callat i valorar amb el pas del temps si varem ser sincers.. Pues bé al sr Boi li han trobat perletes com diu aquest article força contraposades relacionades amb un abans i un després.

Sanitat, igualtat, fraternitat

"Tothom pateix dels nervis quan es pensa que qualsevol altre patiment seu no serà atès com fins ara"
Vicent Sanchis

Diuen els més espavilats de la tribu que l’error més greu que ha perpetrat el govern d’Artur Mas a l’hora d’establir les prioritats del seu pla d’ajust pressupostari ha estat considerar la sanitat pública com un front de rebaixa més. Potser tenen raó. La protesta en la cultura va durar tot just un bufit. I encara gràcies. Mas la va encertar, de rebot, quan va nomenar conseller Ferran Mascarell. Àliga vella, Mascarell coneix el sector, els seus pecats i les seves misèries. Quan va fer públiques les primeres restriccions els representants de les entitats més representatives del petit món de la cultura catalana van fer un gest de discrepància. Tot justet, una o dues concentracions. El conseller va tallar-les d’arrel. La reacció a la vacuna contra el dèficit públic va durar una mica més en el món de l’ensenyament. Potser ací la consellera Irene Rigau també té cops amagats. Al remat, els mestres han acabat cedint. Encara més, atenent a la crida a la responsabilitat del president Mas, han contrarestar l’augment d’alumnes en aquest curs escolar amb una hora més de dedicació al servei de la causa pública. Els usuaris de la cultura i de l’educació de subvenció o caràcter públics tenen la sensació que les retallades no han estat devastadores. Fins i tot els mitjans de comunicació han dirigit l’atenció cap a uns altres fronts.

Bàsicament, cap al front de la sanitat. Allà tot són alegries informatives. Good news, no news, en diuen els inventors de la premsa moderna. Com que als centres d’atenció primària o als hospitals tot són males notícies, oli en un llum per a la premsa. Les desgràcies encadenades en aquest àmbit fan un rosari. Cada dia hi ha una nova alarma. O una contradicció. O una protesta. Potser perquè el conseller de Salut, Boi Ruiz, no és tan millor com Mascarell o Rigau. La seva inexperiència i l’escassa habilitat que fins ara l’han caracteritzat contribueixen al caos. Potser també perquè l’ajuda genèrica als llibres o la sisena hora no es poden comparar amb el servei d’ambulàncies o amb el d’urgències hospitalàries. Al final, la cultura no deixa de ser un privilegi i tots els fills tenen uns pares que, d’una manera o una altra, acaben espavilant-se. Però la sanitat pública beneficia tothom i tothom pateix dels nervis quan es pensa que qualsevol altre patiment seu no serà atès com fins ara.

Qui ho ha entès ràpidament ha estat Alfredo Pérez Rubalcaba. El candidat del PSOE ha proclamat que, si guanya –ai!–, apujarà els impostos que calgui per garantir que la sanitat pública continuarà sent “de qualitat i gratuïta”. Com que Rubalcaba no guanyarà, pot cantar missa i òpera. Però, sigui com sigui, els seus detectors funcionen. La despesa en salut pública a Catalunya representa un percentatge tan elevat dels pressupostos, que no pot haver-hi un ajust sincer sense afectar-ne totes les partides. Però Artur Mas ha de ser conscient que toca el tendre més tendre. Llibertat, igualtat, fraternitat? Ja no. Sanitat, igualtat, fraternitat. La sanitat assegura la igualtat i garanteix la fraternitat.

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/10/sanitat_igualtat_fraternitat_74685.php

Les “perles” dels millors.
octubre 13, 2011 per sixtemoral

La informació que avui publica el digital Catalunya-Press és paradigmàtica:

“La metamorfosi de Boi Ruiz: en 2008 s’oposava a una retallada inferior a l’1%Es pot explicar com si fos un conte, però el relat que s’exposa en les següents línies no té res de fantasiós, ni d’humorístic. Fa només tres anys, l’actual conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, va fer una ferotge crítica dels pressupostos del Departament perquè atacaven les polítiques socials.

Va ser el 27 d’octubre de 2008, quan la que llavors era Consellera de Salut, Marina Geli, va presentar els números al Consell de Direcció del CatSalut. Geli els va informar que, a causa de la incipient crisi econòmica, el pressupost del Departament es reduiria en 35 milions, i quedaria en 9.194. Ni un 1%.

Van intervenir els diferents agents socials fins que va ser el torn del president de la Unió Catalana d’Hospitals (UCH). Boi Ruiz, segons un fragment de l’acta a la que ha tingut accés el Diari de Girona, es va mostrar duríssim, assegurant que no podia acceptar uns pressupostos que “no preserven les despeses en polítiques socials”.

Va acusar l’executiu d’Entesa de marginar els departaments amb més contingut social amb una “retallada lineal del pressupost”. Ruiz va dibuixar les seves línies vermelles, avui oblidades: que no s’incrementin les llistes d’espera, manteniment dels estàndards de qualitat de l’assistència i acompliment dels compromisos retributius.

Pel que fa a inversions, exigia un finançament concret per a cada actuació, i en matèria de personal reclamava mesures concretes per aprofundir en l’empresarització de la gestió dels recursos públics, de tal manera que no es vinculés l’increment de costos a una altra cosa que no sigui la millora de la productivitat, l’estabilitat de les plantilles i el reconeixement dels resultats professionals.

La UCH va votar en contra en aquells pressupost i es va abstenir en el següent. Boi Ruiz és el mateix que ara es mostra ferm malgrat la creixent oposició social, les evidències que les retallades afecten a la qualitat assistencial i a la salut dels usuaris i les crítiques d’una oposició i uns sindicats als que menysprea.

També és la mateixa persona que amenaça de deixar al carrer a 1.500 interins de l’ICS i reduir la jornada a 6.000 si els sindicats no accepten una retallada salarial a la que, de moment, s’oposen.”

Font: http://sixtemoral.wordpress.com/

El corredor d'Algesires a St. Petersburg Foto: ACN



















Europa prioritza el corredor mediterrani

Brussel·les l'aprova fins a Algesires i Sevilla, però inclou una bifurcació per Saragossa i Madrid amb què recupera el corredor central, si bé rebutja foradar els PirineusLa CE vol que l'eix costaner sigui el primer.

brussel·les / barcelona
A. Segura / Ò. Palau

El corredor mediterrani és, des d'ahir, oficialment prioritari. La Comissió Europea, això sí, evita pronunciar-se del tot i aposta també per la resta d'eixos ferroviaris de la carta als Reis que el govern espanyol ha promès a un mes de les eleccions. El ministre de Foment, José Blanco, només s'haurà d'empassar un gripau: en plena crisi, Brussel·les no pensa gastar-se ni un euro a foradar els Pirineus, tal com aquest diari havia avançat el 5 d'octubre, tot i la insistència aragonesa.

“No tot ha de passar pel centre”, advertia ahir l'eurocomissari de Transports, Siim Kallas, que va descartar la travessia central pirinenca per “poc realista”, “immensament cara” i “preocupant per al medi ambient i la seguretat”. A l'Estat no es van fer esperar les mostres de satisfacció i les curses per penjar-se la medalla, tot i la sospita que Kallas podria estar servint cafè per a tothom.
Resulta, així, que el corredor mediterrani es bifurca a Tarragona. El ramal natural baixa per la costa fins a Almeria (bona notícia: no mor a Cartagena), i d'aquí travessa cap a Sevilla, la gran novetat d'ahir, tot i que no resseguint el litoral, com reivindicava el lobby Ferrmed, sinó desviant-se 120 quilòmetres per l'interior, via Granada. L'altre ramal no és més que el corredor central disfressat –menys la travessia, és clar–, ja que entra cap a Saragossa i Madrid, i arriba a Algesires per Còrdova. Hi ha, doncs, corredor “Madriterrani”, perquè els trens de mercaderies provinents del nord d'Àfrica podran arribar a Barcelona i la frontera passant per Madrid. Brussel·les, que també ha inclòs l'eix atlàntic amb dues línies des de Portugal fins a Irun, fins i tot ha inclòs en la xarxa bàsica (a acabar el 2030) connexions interiors entre Madrid i Gijón i la Corunya, via Valladolid, a més d'una fins a Albacete. També hi ha l'eix cantàbric-mediterrani, amb la connexió entre Pamplona i Sagunt. Tothom content.
De tots, això sí, Brussel·les només esmenta el corredor mediterrani en la llista de deu eixos a prioritzar abans del 2020. Amb diners comunitaris ja reservats fins a aquesta data només hi ha el tram de Barcelona a València, tot i que la CE també inclou la resta (València-Sevilla) en el paquet de trams que es proposa que estiguin fets d'aquí a nou anys. Kallas preveu almenys que les obres hi comencin aquesta dècada, tot i que el seu mapa de prioritats és ple d'equívocs, la presentació va ser un caos i les interpretacions són molt diferents depenent de la font. El tram d'Algesires a Madrid, per exemple, també figura entre els que estaran llestos el 2020 –les obres s'iniciaran el 2015–, però no es diu res del que falta fins a Saragossa i Tarragona.
Brussel·les podria estar passant la patata calenta a Madrid i deixant-li mans lliures per decidir si prioritza les obres a l'àrea mediterrània, a l'atlàntica o a la Meseta, sabent que no tindrà prou diners per acontentar tothom. El pastís dels ajuts europeus representa uns 32.000 milions, a repartir entre tots els corredors de la UE. Aquests fons serviran per pagar un 50% dels estudis de les infraestructures, un 40% dels trams transfronterers i colls d'ampolla, i un 20% de la resta. Kallas admet que ara “serà decisió de les autoritats espanyoles” dir on “posen els diners primer”. Catalunya haurà de barallar-se amb la resta d'autonomies. L'esmena europea a l'Espanya radial i autàrquica és només parcial, perquè els futurs governs espanyols podran decidir que Madrid continuï sent el quilòmetre zero. Kallas ha acceptat gairebé tots els grans eixos proposats per Blanco. Els euròcrates consultats, però, veuen poc menys que impossible que les arques d'un Estat intervingut de facto com l'espanyol, amb el BCE comprant el seu deute, pugui permetre's pagar aquest brindis al sol.
Si l'Estat “es retarda o incompleix” els terminis de construcció dels corredors anunciats ahir, la Comissió li “demanarà explicacions” i, després de consultar-ho amb els altres governs, podria prendre les “mesures adequades”. En principi, però, no preveu castigar Madrid tallant-li l'aixeta dels ajuts.

Font : http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/465816-europa-prioritza-el-corredor-mediterrani.html

opinio....

Cap a Europa en tren
octubre 20, 2011 per sixtemoral
Satisfacció moderada davant la decisió europea sobre el mapa ferroviari i enllaços europeus.Sí al corredor mediterrani , però també queda difuminat amb quatre corredors més a l’estat.L’anunci ha vingut precedit d’una certa polèmica , segurament innecessària.Tothom ha cercat el seu protagonisme i la seva quota de responsabilitat.Hi ha qui, com el conseller Recoder, hi posat el punt d’èpica assegurant que el corredor ha costat “sang , suor i llàgrimes”.Potser se hi hagués hagut en el seu moment la predisposició necessària per part de CiU no haguéssim sofert tant com diu el conseller.
Algunes dades objectives:
- Aquesta designació és el resultat de la feina ben feta i del compromís ferm dels Governs d’esquerres a Catalunya i Espanya.
- Si el Corredor del Mediterrani és avui una realitat no ho és en cap cas pel PP o CiU.
- Hem de recordar que els Governs de José Maria Aznar, que van comptar en tot moment amb el suport de CiU, van apostar en tot moment i de forma exclusiva pel Corredor Central, i ho van fer amb el vot favorable de CiU a dues investidures i a 7 pressupostos generals de l’Estat.
- Durant els darrers dies estem veient com de forma cínica, tant PP com CiU intenten apropiar-se d’un èxit pel que ells no van treballar ni en el seu origen ni en la seva negociació a Europa.
- Una vegada més, la història es repeteix: el PP va treballar contra Catalunya defensant únicament el Corredor Central amb el silenci còmplice de CiU, i ara tots dos, a les portes d’unes eleccions, volen fer creure el contrari.
Les dades parlen per si mateixes:
• El Corredor del Mediterrani comença a ser una prioritat del Govern de Catalunya l’any 2003, quan el PSC arriba al Govern.• Fins aquell moment el Govern espanyol no havia fet cap aposta per aquest eix estratègic de transport ni cap previsió d’inversió.• CiU mai va condicionar el seu suport a Aznar per aquest tema, i és en canvi ara, a portes d’un èxit pel nostre país, que reclamen la paternitat d’un projecte en el que no varen creure i pel que no varen apostar mai.•
Un cop passat l’enrenou , la polèmica i la “batallalleta” pròpia de la pre-campanya el que cal és que cadascú assumeix el seu paper i al seva responsabilitat per veure realitzada una infraestructura que serà important a l’hora de redreçar l’economia i el creixement del país.
http://sixtemoral.wordpress.com/

Font: http://www.tdtgarraf.com/video/59216/el-psc-de-cubelles-replica-el-govern?a7eca8862593b770ffa28e0532e39562

EL PSC DEIXA UN AJUNTAMENT SANEJAT A CUBELLES

En l’acte de presentació de la situació econòmica de l’Ajuntament de Cubelles per part del nou govern ICV-PP-RCat es va qualificar el moment de molt delicat i citant, textualment, uns antecedents catastrofistes i alarmistes que res s’assemblen a la informació oficial: la situació econòmica de l’ajuntament de Cubelles és sanejada atenent l’estalvi net positiu i el romanent positiu a 31-12-2010 segons el darrer informe oficial signat per la Interventora Municipal sra. Rosa Maria Almirall i Domènech.

Des del PSC volem denunciar la maniobra d’ocultació malintencionada per part del sr. Luis Alaman (PP) i de la sra. Mònica Miquel (ICV) que com alcaldessa és responsable màxima d’aquesta estratègia embrutidora que en res beneficia Cubelles.

L’actua’l regidor d’Hisenda, sr. Alaman, va ocultar en la seva intervenció i també en la documentació lliurada aspectes claus. Ni es va referir al balanç de situació ni al compte de resultats de l’exercici 2010 tot i ser aquests documents part integrant de l’expedient del Compte general del 2010. Al mateix temps, el silenci clamorós de l’alcaldessa va permetre amagar als ciutadans i ciutadanes de Cubelles un autèntic i objectiu anàlisi de la situació econòmica, patrimonial i financera de l’Ajuntament de Cubelles.

És per això, que des del PSC exposem que de l’anàlisi d’aquests documents oficials es desprèn que l’Ajuntament de Cubelles té els recursos necessaris per fer front a les inversions i projectes aprovats i a la millora dels serveis per la ciutadania:

Balanç equilibrat amb un bon fons de maniobra positiu per un total de 5.994.364,35 (gairebé sis milions d’euros)
Excel·lent ràtio d’autonomia financera del 81’2%
Baix índex d’endeutament a llarg termini: només un 10,12% sobre el total dels actius

Baix índex d’endeutament a llarg termini en relació als ingressos pressupostats pel 2011: només un 46%

Diferència positiva en els venciments mitjans de pagament en relació als venciments de cobrament que aporta una millora en la gestió de la tresoreria municipal (cobraments amb venciment mitjà a 35 dies contra pagaments a 62 dies)
Bona generació de cash flow durant el 2010 per un total de 941.641,79 euros: increment de la tresoreria de 1.041.915,13 euros (s’ha passat dels 7.055.134,03 euros el 31 de desembre de 2009 a 8.097.049,16 euros a 31 de desembre de 2010)
La xifra corresponent a l’amortització de càrrega financera prevista pel 2012 puja a 973.542,62 euros, representant una quota sobre el total d’ingressos del 7,19%

És per tot això que denunciem públicament la voluntat intoxicadora per part del nou govern municipal a qui demanem que, especialment en un moment global molt delicat, no contribueixi a denigrar i menystenir la necessària dignitat institucional que els governs han de defensar per l’Ajuntament a qui representen.

Des del PSC no entrarem en insults, desqualificacions, provocacions i agressions com les que estem patint en aquests primers mesos de legislatura. Però tampoc callarem en la defensa de la dignitat del nostre Ajuntament i per això afirmem que:

--El fons de maniobra de l’Ajuntament de Cubelles indica que entre els imports pendents de cobrament a cuert termini (31-12-10) i els imports pendents de pagament a curt termini a la mateixa data la diferència és positiva per les arques municipals en 5.994.364,35 euros.
-- L’Autonomia financera que medeix el percentatge de fons propis en relació al tota d’actius és a l’Ajuntament de Cubelles del 81,2%.
-- L’Ajuntament de Cubelles manté una excel·lent capacitat de retorn de l’endeutament a llarg termini xifrat en només un 7,19% dels ingressos.

Per tot això, el PSC reclama claredat i respecta a la veritat per part del sr. Alaman i la sra. Miquel i insistim en la necessitat que assumeixin els seus compromisos per acabar amb aquesta gravíssima maniobra d’intoxicació. Així, des del PSC reclamem que s’aclareixi la situació públicament i que el nou Govern presenti el que es va comprometre a fer:

L’Auditoria externa independent que va anunciar la sra. Mònica Miquel
El Pla de Viabilitat elaborat per la Diputació de Barcelona que tots els partits membres del Consistori es van comprometre a treballar per planificar el futur econòmic de Cubelles.
Pla de Mandat anunciat per abans de finalitzar el 2011

Sense aquests documents oficials i rigorosos, la credibilitat del Govern de Cubelles en matèria econòmica segons expliquen el sra. Alaman i la sra. Miquel queda seriosament qüestionat perquè la veritat oficial i acreditada pels documents oficials és que el PSC –que ha compartit responsabilitat de govern amb CiU i ERC- ha deixat a Cubelles un Ajuntament sanejat.

Grup Municipal
PSC Cubelles

Comunicat de la roda de premsa d´ahir dilluns a la seu del grup PSC

Maruja,Maruja el teu article al diari El Pais molt adient ....com anell al dit . Gracies per ser com ets!

MARUJA TORRES

Me alegro

MARUJA TORRES 06/10/2011


Voy a compartir mis regocijos con ustedes.
Me alegro de que el teatro triunfe a nivel oficial en Catalunya, gracias al responsable de la Sanitat, Boi Ruiz, ese pésimo secundario propulsado a protagonista de una tragedia con aspecto de farsa. Las grandes lecciones que proporcionaron Joglars, La Fura dels Baus, Dagoll Dagom e infinidad de inolvidables compañías, han dado por fin sus frutos, reducidas, eso sí, a su faceta más aparente: el disfraz de la realidad.
Se nos informa de que dicho departamento aprobará antes de fin de año "un nuevo sistema para gestionar las listas de espera". Lo cual permitirá maquillar los datos en las intervenciones más comunes: cataratas y prótesis de rodillas y caderas. Maquillar, qué verbo tan de nuestro tiempo. Y qué esfuerzo, el realizado por el palanganero sanitario de Mas, para que nos vayamos tercermuriendo sin saberlo.
Me alegro también de que, en este país -ahora hablo de España entera-, a alguien se le reconozca su valía, tal como se hace en el extranjero. No hablo de científicos ni de médicos -a esos se les reconoce únicamente en el extranjero; de aquí deben huir-, ni de profesores eméritos ni de otros sabios.
Me refiero a consejeros, directivos y ejecutivos varios, expertos en ingeniería financiera, que mandan o mandaron en organizaciones aparentemente indestructibles pero destinadas a ser esquilmadas a la chita callando para engrosar sus bolsillos. Pues bien, tales sanguijuelas, que anidan en los más altos y pulidos despachos, han alcanzado primoroso merecimiento en el mercado mundial de los de su clase, hasta el extremo de que trincan igual que, pongamos, uno de Goldman Sachs, después de hundir la firma; e igualmente siguen pillando lo suyo cuando la firma se repone gracias a nuestros impuestos.
Tenía estas alegrías que compartir con ustedes. Hecho lo cual, voy a vomitar un rato.

Font: http://www.elpais.com/articulo/ultima/alegro/elpepiult/20111006elpepiult_1/Tes

Boniques imatges enviades per una bona amiga de Diari de Cubelles

fotos/Rosalia Abad
















M. Trives/Diari de Cubelles

Les imatges de la manifestació de Barcelona mostren la massiva participació de ciutadans i ciutadanes farts de les conseqüències d´unes retallades difícils de pair.. Mentrestant a diaris i mitjans informatius surten a la llum publica,sous de determinats politics i vitalicis a tort i dret ,noticies de blindatges no als executius de determinats bancs i a punt de fer fallida ,que també! tenim que afegir a aquesta cadena de despropòsits, motxilles a funcionaris de alta volada ,aeroports a prop i un pel mes lluny deserts . Desolats de dilluns a dijous,amb cars manteniments .Això si divendres ,a Lleida tenen de sis a vuit persones en un vol setmanal a Mallorca .Segons la resposta de un alt polític que va voler justificar el manteniment com fos, per Nadal va ple! El fet es que va sortir al programa del follonero a qui convidava a ser-hi en aquestes dates . A la saleta de la tele ,els caretos dels seguidors del programa van ser similars al del follonero !
Tenen o no motius els ciutadans per protestar ?

Arrel d´aquest article una bona amiga envia aquest video aparegut a YOU TUBE ....

La roda

Els romans i el corredor mediterrani

Ramon Folch Socioecòleg. Director general d'ERF.

Els romans, militars i enginyers, van inventar les calçades, el primer sistema viari planificat estratègicament. El necessitaven per a moure les legions i, de passada, per a garantir les rutes comercials terrestres. També van fer una colla de ports per tal d'assegurar les rutes marítimes: el de Roma mateix, a Òstia, o altres com el de Barcino (Barcelona) o el de Tàrraco (Tarragona). Cercaven els llocs per on es podia passar millor o els recers litorals que eren més convenients.

De Roma i cap al NW sortien les vies Càssia i Aurèlia, que confluïen a Genua (Gènova) i portaven a la via Domitia, que arribava a Ruscino (Perpinyà) i al coll de Panissars, a les Alberes, a tocar del coll del Pertús. Allà esdevenia via Augusta. La via Augusta, de 1.500 quilòmetres, passava per Gerunda (Girona), l'actual Vallès, Tàrraco, Valentia (València), Carthago Nova (Cartagena) i Gades (Cadis).

Dos mil anys més tard, la via Augusta es diu AP7, i la via Domitia, A9. A banda i banda dels Pirineus, tenen un traçat similar la NII i la D900, que també passen pel Pertús, com l'AVE-TGV. En aquests dos mil·lennis, a la facilitat topogràfica s'ha sumat la concentració d'activitat subsegüent a una tan llarga existència d'aquests eixos. Paral·lelament, s'han consolidat els ports de Barcelona, Tarragona i, de Jaume I ençà, també els de València i Palma. Avui, Catalunya, el País Valencià, les Balears i Múrcia representen un terç de la població espanyola, la meitat del PIB i de la producció agrícola, el 55% de la industrial, quasi el 60% del trànsit terrestre de mercaderies, el 65% del marítim i el 60% de les exportacions. ¿Per on farien passar vostès el corredor mediterrani ferroviari que la Unió Europea i nosaltres necessitem?

El Govern espanyol ha sostingut que per Madrid, Saragossa i Canfranc. Brillant. Sembla que s'imposarà el bon sentit i Brussel·les s'inclinarà per la solució romana. Elemental. ¡Que lluny que queda de la cort i del seu clientelisme el pes de la realitat!

Font : http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/els-romans-corredor-mediterrani-1175569
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/els-romans-corredor-mediterrani-1175569

Gracies a tots els amics ,amigues ,alguns d´ells i elles representants d’entitats, presents al acta de reconeixement a la nostra companya Aurora Garcia .
El grup de teatre Casal de Cultura va ser-hi .Poemes amb les veus de Pilar Mallofré , Angie Raspall,Montse Antó ,Salvador Estalella i de Josep Lluis Villanueva actual director del grup van aconseguir arribar molt endins amb la lectura dels poemes interpretats dedicats a la nostra Aurora i amiga de molts dels presents.
Gracies
Associació Dones de Cubelles La Fita

Opinió/
UN TAL TRADER A CANAL BLAU

“El lío da de comer al periodismo... y vuelve loco al espectador...” així ho afirma un conegut meu molt del Madrid de Mourinho. El cito en la seva llengua vernacla perquè vegin els del pepé que la immersió lingüística no m’impedeix a mi expressar-me en dues llengües alhora ni als lectors del DIARI DE VILANOVA seguir el fil de l’article.
La última indiada mediàtica mundial, no esportiva, clar, ha estat la del tal trader Alessio Rastani. Aquest crack s’ha quedat tan ample dient en veu alta el que cada fill i filla de pare i mare pensa sobre la crisi global. I no cal seguir la BBC per saber-ho.
El que passa és que el tal trader Rastani té una pinta de farsant que no dissimulen ni aquests tan acostumats a jugar a la borsa. I mira que ja t’ho diu tot això de barrejar conceptes com jugar i diners. La cosa és que el tal trader, amb un físic a mig camí entre el líder laborista Ed Miliband i un Borat vestit de diumenge, només ens deixa el consol de pensar que el que afirma és només una broma a l’estil Follonero.
Tot plegat una enganyifa més com les que va començar Orson Welles el 1938 amb el Mercury Theatre i va reproduir Joan Ramon Mainat a TVE el 1991 amb el Camaleó fictici del cop d’estat a l’URSS. O com la que fa encara menys van repetir les grans potències mundials amb el corb marí falsament tenyit de petroli a la primera guerra del Golf: el muntatge de les armes de destrucció massiva del 2003 a l’Irak deixa en una conya totes les accions anteriors! En aquesta matèria l’únic que manté la raó és Hiram Warren Johnson des que va sentenciar que “la primera víctima d’una guerra és la veritat”.
I és que estem enmig d’una crisi i estem enmig d’una guerra. Crisi econòmica, guerra de valors. La batalla definitiva de la qual només han de sobreviure els més forts sobre els més dèbils i on les borses, els mercats, els experts analistes i aquesta novetat de les agències de qualificació són els exercits que sense un sol tret es carreguen la veritat, la decència, el sentit comú i la confiança del personal. L’últim enemic per aquests voraços exèrcits que no deixen ni ferits ni presoners és la política en el sentit estricte del que va portar Aristòtil a definir l’ésser humà com un animal polític. Del grec politikós.
El tal trader, actor o no a la BBC, ha creat el mateix efecte que crearia a Canal Blau, ara TDT Garraf, un expert folklorista vilanoví afirmant que el jovent no va a la comparsa de Vilanova per mantenir la tradició i reivindicar la cultura pròpia sinó per mirar de pillar amb el company o companya de classe amb qui malgrat el feis troben a faltar un contacte més carnal!
O és el mateix que passaria si a Ràdio Maricel algun sitgetà o sitgetana de pro reivindica que la suposadament ancestral tolerància de la Blanca Subur amb el col·lectiu gai no es deu al compromís cívic i convençut amb la igualtat sinó que entronca amb la més pura i vulgar estimació pel seu compte corrent i el compte d’explotació de bars, restaurants, hotels i boutiques!
¿Què passaria si a Cubelles un expert anuncia a bombo i plateret que la mítica cadira de Charlie Rivel està decorada amb enganxines de flors d’aquelles que posàvem a la dutxa per no relliscar?
A aquestes alçades de la missa poc importa ja si el tal trader és un actor o no. Hores d’ara ja només podem creure en Xavier Sala i Martín. Igual d’exuberant però molt més nostrat tot i que igualment ultraliberal.
Mentre tota la comunitat internacional ha quedat trastocada per les declaracions del tal trader aquí entre nosaltres la cosa ha quedat més dissimuladeta per diverses raons. Primera perquè el discurs de la dreta política i mediàtica ha aconseguit fer creure que la culpa de tot plegat és de Zapatero, res a veure al The Goldman Sachs Group, Inc i a nivell més local pot ser el culpable aquest modest exregidor d’Hisenda de Cubelles que subscriu i que segons el pepé de casa pot haver causat fins i tot el setembre més calorós de les tres últimes dècades!
Aquí la cosa del tal trader no ens ha sorprès tant perquè sabem que estem parlant de crisi de valors, de manca de respecte pel patiment alié, de la necessitat de reivindicar la importància del ser i no del tenir, de les ganes de fomentar la pau i no la guerra, de la necessitat de definir que és important i de preguntar-nos, també, què hi pintem aquí tots plegats.
A mi, el tal Alessio Rastani ja em cau simpàtic fins i tot perquè després de treballar per Luís del Olmo i veure la inèrcia de les seves tertúlies amb Norma Duval. I després de fer guions per Jordi González i admirar-lo en la seva gàbia de tertulians de La Noria amb personatges com César Sinde, benvingut el tal Rastani! Però la propera vegada que a la BBC -ara ja sí definitivament convertida en Bodes, Batejos i Comunions- se’ls acudeixi entrevistar al tal trader, que l’entrevistin el Toni Albà i el Sergi López. I que sigui a Canal Blau que li tenim més confiança.


Xavier Grau i Roig
Periodista

Diari de Cubelles

De moment sembla que els funcionaris aquest any cobraran la paga de Nadal . Es cert que això tranquil·litza de moment aquest any. Ara be ,pregunten la majoria dels ciutadans i desconeixem la resposta .

La majoria de treballadors i funcionaris cobren la part proporcional dels mesos treballats si acaben d´accedir al lloc de treball .Atenent que el Govern i alts funcionaris no cobraran aquesta paga deixaran de cobrar la totalitat de la paga o la proporcionalitat respecte aquesta i als mesos amb responsabilitat ? En els ajuntaments, els nous governs disposaran la paga sencera o la proporcional ?

Zanjar el debate
Editorial

José Antich
Director
De una manera inoportuna, el conseller de Economia abrió ayer la puerta a que la iniciativa del Govern –ampliada a los altos cargos– renunciando a la paga de Navidad de este año sea una medida que se extienda obligatoriamente a los funcionarios o, en su defecto, estos tengan una nueva reducción de sueldo. Es cierto que Mas-Colell dijo que sólo era una posibilidad y que de realizarse sería con el concurso de los sindicatos, pero el representante del Ejecutivo debe ser consciente de que en el actual clima de crisis económica, temor de la ciudadanía y recortes económicos, hay que ser muy prudente a la hora de abrir determinados debates. El malestar de los funcionarios durante toda la jornada es comprensible, ya que en momentos de preocupación como los actuales es lógico que acaben creyendo que algo debe haber de cierto cuando se matiza más que se corrige varias horas después de haberse especulado. La semana pasada, el conseller Cleries tuvo que cerrar apresuradamente el incendio que se había producido cuando su departamento, Benestar Social i Família, planteó a las residencias que atienden tanto a ancianos como a discapacitados, drogodependientes y enfermos mentales que aplazaba dos meses los pagos por falta de liquidez de la Generalitat. Al final, serán sólo quince días. Ahora es urgente una respuesta clara y contundente por parte del Govern de que no habrá supresión de la paga de Navidad a los funcionarios. Debe zanjar sin matices el debate la vicepresidenta, Joana Ortega, de quien depende el funcionariado, si no se quiere hacer más grande el globo y extender la irritación al sector del comercio, que espera la campaña navideña como una solución a un año ciertamente difícil.

http://www.lavanguardia.com/opinion/editorial/20111007/54227766202/zanjar-el-debate.html

Aquesta imatge d´humor va ser publicada fa quatre anys . A dia d´avui segueix de rigurosa actualitat.

I TROBADA DE DONES DE CUBELLES AMB ……AURORA GARCIA

Us convidem a la primera trobada que tindrà lloc al Hotel d’entitats .
Dissabte 8 d’octubre 2011 a les set de la tarda i de pas recordar a la que va ser la nostra companya Aurora Garcia Bertomeu.
Pretenem que desprès d’aquesta trobada que en vinguin moltes més i la proximitat entre nosaltres permeti expressar les inquietuds i una certa complicitat a l’hora d’engegar activitats que poden ser comunes entre nosaltres.

Us esperem

Associació Dones La Fita de Cubelles. .

Lloc: Hotel d´entitats de Cubelles
Carrer Joan Roig i Piera, 3-5
Cubelles 08880

lafitacubelles@gmail.com http://www.doneslafita@yahoo.es

Audiència pública, el 6 d’octubre al cinema Mediterrani

Serà emès en directe per l’emissora local, Ràdio Cubelles al 107.5FM, www.radiocubelles.cat

http://www.radiocubelles.com/content/view/1182/1/

Diari de Cubelles/ Maria Trives

Ja entrem de nou en campanya d’aquí a poc . Mentrestant la majoria de homes i dones ,ciutadans i ciutadanes d’aquest país estan immersos en una crisis ferotge i afectats de mesures directes d’unes retallades a sanitat ,ensenyament ,serveis a les persones i l’amenaça constant d’acomiadaments en el sector públic i privat ,tenim a la premsa informacions de blindatges a directius de bancs escandalosos , infraestructures en determinades comunitats inoperants .A banda ,mantenim Consells Comarcals,les Diputacions ,un Senat actualment en un punt de mira qüestionat per la seva relativa funció, potser no del tot resolutiva, un pel costosa i i que caldria revisar o estructurar de nou. També determinades pensions vitalícies de diputats i parlamentaris son intocables El ciutadà no dubta que tot aquest gruix important i costos també hauria d’aplicar-se mesures pròpies d’austeritat. De moment al ciutadà li van totes .

Gracies a les dues . LLegim la vostre opinió.

ELVIRA LINDO

Profesores
ELVIRA LINDO 07/09/2011

Confundir horas lectivas con horas de trabajo no es gratuito, es una manera de contribuir al lugar común de que los profesores trabajan poco. Tampoco es nuevo: siempre que se trata de estrechar los derechos laborales en la enseñanza alguien deja caer, como de manera inocente, que los docentes de la educación pública gozan de más ventajas que el resto de los trabajadores. Por más que se informe sobre los desafíos a los que se enfrenta un profesor en nuestros días, siempre habrá un buen ciudadano que llame a la radio o escriba al periódico para informar, por ejemplo, de las largas vacaciones que disfrutan los maestros. Es un clásico. A los políticos se les llena la boca con que no hay inversión más útil en nuestro país que la destinada a educación, hasta que un día se ponen a hacer números y empiezan por ahí: prescindiendo de interinos y poniendo sobre los hombros de cada trabajador dos horas más.
Explicar que ser profesor no consiste solo en dar clase debería de ser innecesario. ¿Qué consideración se les tiene a los docentes si se extiende esa idea? El profesor enseña, pero también corrige, ha de preparar sus clases, perder un tiempo precioso en absurdos requerimientos burocráticos y, en ocasiones, hacer labores de trabajador social. La educación requiere ahora más energía que nunca y no es infrecuente que el enseñante desarrolle patologías físicas o psíquicas. Su trabajo cansa, es más duro que muchos de los trabajos que nosotros realizamos. Los niños y los adolescentes son grandes devoradores de la energía adulta. Los escritores que hemos visitado colegios e institutos lo sabemos: dos horas dando una charla ante una vampírica muchachada te dejan para el arrastre.
¿Cómo pretenden los responsables del injustificable derroche autonómico que se comprenda que el sacrificio ha de comenzar por los que ya están sacrificados?

Font : http://www.elpais.com/articulo/ultima/Profesores/elpepuopi/20110907elpepiult_1/Tes

També Pilar Rahola opina respecte...

Los errores de Salut

Desde luego, es posible que el conseller Boi Ruiz tenga relato, pero no tiene quien se lo escriba
Pilar Rahola
Qué está ocurriendo en la Conselleria de Salut? Desde luego yo no participo del discurso demagógico que intenta vender una especie de debacle cósmica en la sanidad catalana y cuya crítica tiene más tufo de batalla política que de defensa ciudadana. No es de recibo el tipo de mensajes que se envía a los usuarios en las pancartas que decoran las paredes de los hospitales y que tienen como única intención hacer política partidista y sindical jugando con el miedo de la gente.

Sinceramente creo que es exigible un poco más de responsabilidad en la crítica, porque hay una enorme diferencia entre estar en contra de unos recortes y dibujar un panorama apocalíptico. También considero que la sanidad pública empezaba a ser un colador de todo tipo de abusos de los pacientes, que llegaron a pensar –en palabras del vicepresidente del Col·legi de Metges, Jaume Padrós– que era "una barra libre". Si añadimos a ello el agujero negro de las arcas públicas, la necesidad de austeridad precisamente para garantizar el Estado de bienestar y la responsabilidad en el derroche que tuvieron algunos partidos que ahora aúllan por las esquinas, la suma obliga a rebajar el griterío contra la conselleria. El gasto actual en sanidad es insostenible porque, como dijo Mas en el Parlament, el dinero es un bien escaso. Y desde luego la primera solidaridad que hay que ejercer es con las generaciones futuras. No tiene vuelta de hoja: la racionalización del gasto en sanidad es la primera de las urgencias y la credibilidad del Ejecutivo catalán pasa por ejercer esa austeridad con rigor. O eso, o nos cargamos la sostenibilidad del sistema. Dicho todo lo cual, no todo se está haciendo bien. Primero falla estrepitosamente la capacidad de comunicación de la conselleria, que ha permitido que cuajara la idea de que los recortes implicarían una caída severa de la calidad del servicio. ¿Cómo es posible que no haya conseguido parar esa idea fija, si asegura que ello no ocurrirá nunca?

Desde luego, puede que Boi Ruiz tenga relato, pero no tiene quien se lo escriba. Además tampoco no ha conseguido crear puentes de diálogo sólidos entre los diferentes sectores afectados, y si bien algunos de los métodos de los médicos no son de recibo –como lo que ocurrió en el ICS–, también es cierto que deben ser escuchados. Y finalmente, nunca se ha planteado un plan estratégico central que permitiera conocer la letra pequeña de los recortes. El resultado es una sensación de caos que dinamita cualquier posibilidad de comprensión ciudadana con los recortes en sanidad. Y ello ocurre en un sector que forma parte de la materia sensible de una sociedad. Algo tendrá que hacer Boi Ruiz para parar esta diabólica tendencia que impide la comprensión de lo que está haciendo. En política no es suficiente con tener la razón. También hay que conseguir que los ciudadanos la compren.
Font : http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20111002/54224587714/los-errores-de-salut.html

Notícies - Participació Ciutadana
30/09/2011
Del 3 al 10 d’octubre podran fer-se les pertinents reclamacions a l’OPIC
L’Oficina de Participació i Informació Ciutadana (OPIC) posa a disposició de la ciutadania el cens electoral per fer les consultes i reclamacions de cara a les eleccions generals del 20 de novembre. El període de reclamacions serà del 3 al 10 d’octubre de dilluns a divendres de 9 a 14.30h., dijous tarda de 17 a 19:30h i dissabtes de 10 a 13h.

A partir del dilluns 3 d’octubre, el web municipal oferirà la possibilitat de consultar les dades dels cens electoral online tan sols introduint el NIF del ciutadà/na. Per poder exercir el dret a vot a les properes eleccions generals és imprescindible constar en el cens electoral.

font:
http://www.cubelles.cat/content/view/3981/75/

LA PLATAFORMA VEÏNAL DE SANTA MARIA I L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANTA MARIA DEMANEN QUE ES RESPECTI LA CONFIGURACIÓ DEL PARC DEL BARRI

Representants i membres de la Plataforma Veïnal de Santa Maria i de l’Associació de Veïns de Santa Maria sol.liciten a l’Ajuntament que Cubelles que respecti la configuració actual del Parc del barri i que es garanteixi la convivència entre els usos actuals i els infantils per evitar nous conflictes sorgits per la instal.lació d’una pista poliesportiva.

Després de mesos de contactes i reunions per a la solució dels greus problemes de convivència i civisme detectats a la zona de parc del carrer Amadeu Vives de Sta. Maria els veïns afectats de la zona, la Plataforma Veïnal de Santa Maria i l’Associació de Veïns de Santa Maria ens adrecem de nou a l’Ajuntament a fi efecte de garantir que es mantinguin les millores efectuades respectant la negociació efectuada aviat farà gairebé dos anys.

Així, tant la Plataforma Veïnal com l’Associació de Veïns volen sortir al pas de les darreres informacions aparegudes a la premsa i desmenteixen rotundament que el veïnat afectat rebutgi la inclusió d’un circuit vial en aquest espai.

La Plataforma i l’Associació de Veïns desmenteixen que la zona estigui morta, ans al contrari perquè és freqüentada per canalla que la gaudeix sense riscos ni perills i neguen que calgui “recuperar-la” perquè està funcionant perfectament com espai de formació, entreteniment i esbarjo de nens, nens, pares i mares tal i com pot confirmar-se per l’absència de conflictes.

La Plataforma Veïnal i l’Associació de Veïns consideren adequada l’actual configuració del parc i han fet arribar a l’Ajuntament de Cubelles diverses propostes per garantir que es mantingui l´’us obert, participatiu i educatiu dels infants i joves tal i com s’ha pactat amb l’Ajuntament de Cubelles en un procés que compta amb els informes a favor dels tècnics municipals, la Diputació de Barcelona i el Govern Central (donada la inversió de diners del FEIL en aquest espai).

Al mateix temps, els veïns de Santa Maria proposen millorar aquells aspectes que consolidin el parc com a zona d’esbarjo infantil i que no passen, com s’ha fet saber a l’Ajuntament, per la recuperació d’una pista poliesportiva d’ús intensiu que provoca els problemes de convivència que han motivat la remodelació.

Els veïns volen garantir l’ús infantil dels espais i demanen a l’Ajuntament de Cubelles que mantingui el mateix criteri d’evitar conflictes com el que s’ha aplicat amb la retirada d’elements esportius d’alta intensitat ubicats a la plaça del Mercat, a la plaça de la Sardana i al parc de la Rambla Pau Casals.

La Plataforma i l’Associació de Veïns consideren que les pistes poliesportives han d’ubicar-se, com el seu nom indica, al Poliesportiu municipal i el que cal garantir son espais d’ús infantil adequats a la convivència de tots els usuaris que han de conviure amb elements esportius per a persones grans (pistes de petanca), zona de jocs infantils i espais de ping-pong.

La Plataforma i l’Associació volem destacar l’esforç realitzat pel conjunt de veïnat en els darrers anys Cubelles i els treballs d’anàlisi i propostes efectuats per la Policia Local de Cubelles i la Diputació de Barcelona per detectar els greus problemes de convivència viscuts i proposar alternatives viables per a la comunitat i que han consistit en:

1 Resolució convivència entre animals domèstics i zones d’ús infantil protegides amb tanques i ròtuls

2 Il.luminació respectuosa amb l’entorn i de consum sostenible que garanteixi l’adequada segureta la zona

3 Instal.lació de l’espai infantil obert i educatiu com a Parc d’Educació Viària d’acord amb el projecte de la Policia Local de Cubelles i els informes de la Diputació de Barcelona al servei de tota la població escolar del municipi de manera permanent i estable

4 Millora de la seguretat i protecció de la zona infantil (columpis) per evitar accidents amb la instal.lació d’un nou sol de cautxú

5 Manteniment dels espais destinat a l’exercici de les persones adultes i gent gran (aparells gimnàstic i pistes de petanca)

6 Manteniment de les taules de ping-pong per a ús de tots els usuaris

7 Adequació de la vegetació al conjunt de la zona i millora de la neteja de la zona de manera notable i permanent

És per aquestes raons que després de mesos de treball conjunt entre l’Ajuntament i la Plataforma Veïnal que ha comptat amb el suport de l’Associació de Veïns de Santa Maria volem que s’escoltin la veu del veïnat del barri com a primer interessat en gaudir d’un espai públic de qualitat.

Al mateix temps, exposem que la nostra voluntat és la disposar d’un espai obert a la ciutadania que s’ha aconseguit després de molts anys de lluita i reivindicació.

Volem agrair també als tècnics municipals, a la Policia Local i als Mossos d’Esquadra la feina realitzada per resoldre els conflictes de convivència entre usuaris de diferents edats, els abusos i conflictes que han hagut de resoldre i la vigilància eficaç per evitar tots aquells aldarulls que s’han viscut reiteradament en aquesta zona i que han situat el veïnat en situacions límit d’inseguretat i crispació.

Ens satisfà enormement la feina realitzada professionalment per la Policia Local de Cubelles i els Mossos d’Esquadra per eradicar de la zona els intents de difondre entre la nostra població més infantil hàbits de consum de substàncies del tot rebutjables que podíem haver portat greus conseqüències i que temem que es puguin reproduir si s’altera la configuració de l’espai.

Finalment, volem expressar també el nostre agraïment com a veïns i veïnes perquè s’hagi tingut en compte el nostre treball igual com s’ha fet a altres zones i barris del municipi on s’ha respectat escrupolosament la proposta del veïnat en la definició de diferents espais públics.

Respecte a l’existent pista formigonada instem l’Ajuntament a mantenir la necessària habilitació d’aquests espais en indrets adients on no es creïn nous conflictes veïnals com els viscuts des del 2009 a Sta. Maria i a Corral d’en Cona per usos inadequats i que s’ampliïn en zones com ara la del nou skateparc o bé del Poliesportiu Municipal que gaudeixen d’una enorme adequació tan d’instal.lacions com de vigilància i manteniment.

Plataforma Veïnal de Santa Maria

Associació de Veïns de Santa Maria

per contactar envieu un correu a: veinsdesantamaria@gmail.com

foto/Francesc Lleonart

La Tardor a Cubelles

Desencallada la tramitació del port esportiu

Notícies - Urbanisme i Planejament
29/09/2011
La publicació al DOGC de l’aprovació del pla especial urbanístic posa fi a nou anys de tramitació municipal
El projecte del Pla Especial Urbanístic del port esportiu ha finalitzat la seva tramitació després que el número 5.971 del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) en publiqués el passat 26 de setembre l’aprovació definitiva del Pla i el seu text normatiu. Aquest tràmit és en compliment de l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona de 16 de desembre de 2010 i posa fi a un procés de nou anys executat per l’equip redactor, tècnics municipals i responsables polítics.

L’aprovació del Pla Especial Urbanístic del port esportiu de Cubelles era el darrer pas exigit per Ports de la Generalitat per atorgar la concessió a Grup Marítim Metropolità, que ja disposa de l’autorització d’obres per part de l’Estat. Així doncs, en les properes setmanes la Generalitat de Catalunya haurà de fer efectiva la concessió a Grup Marítim Metropolità, pas previ a la iniciació de les obres de construcció.
La publicació d’aquest acord i les normes urbanístiques corresponents al DOGC comporten la seva executivitat immediata i, per tant, ja és vigent i aplicable segons l’article 106 del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.

foto/Kiko Font /2011

L’ESTIU EN 184 QUILÒMETRES QUADRATS

En definitiva tu i jo sabem, benvolgut lector, o lectora, que de l’estiu només se’n parla quan de joves s’envien cartes d’amor a les novies més antigues. O quan ens toca tancar el darrer cicle de comentaris estivals i sembla que si no parlem directament de l’estiu som gairebé insensibles al pas del temps. ¿Creieu que passa el mateix als Pirineus? ¿O allà tenen la mateixa fixació amb el desembre o el gener?

En aquest sentit els que millor ho viuen al Garraf son els veïns de les Roquetes amb aquesta mena d’original idea de celebrar el “carnaval” al juliol, Rua Summer en diuen. Que competint amb la llegenda carnavalesca de Vilanova i Sitges és d’una audàcia enorme i et permet a més disfressar-te de carioca, aborigen o flauta travessera sense passar el fred que toca en ple febrer o març. I si vas vestit d’ós, pantera rosa o extraterrestre amb la cara verda saps que et queda ve la foto de la rua però també saps que després a l’envelat...

Però tornem a l’estiu, que és on som. L’altre dia la companya -amb el seu permís- de pàgines d’opinió al DIARI DE VILANOVA, Teresa Costa-Gramunt ens deixava escrita una imatge evocadora de l’estiu... no com estació de l’any sinó com a espai mental i personal: "A la vida a vegades només hi ha un estiu, el que ens va enamorar”.

Amors a banda, que en això cadascú posa i treu el que vol, pot o li deixen, l’estiu al Garraf és estiu de sol, de platja i de mar. D’un mar que apareix de cop i volta, cap a finals de juny, i es revela com a blavíssim camí de ruptura i de somni, d’inici d’una temporada nova i plena. ¿Que retrobem la infantesa, que reapostem per un futur millor? En definitiva s’apareix de bell nou aquest mar blau i extens, falsament suau i tendre. Molt capaç d’acostar-nos a la cantonada de la tragèdia si percep que li perdem el respecte ni que sigui per un moment.

Quatre dels nostres municipis del Garraf defineixen els seus límits físics i d’anhels a tocar de la saladeta aigua del Mediterrani –que sí, que Sant Pere de Ribes té també una brevíssima sortida al mar, però la té-. I el port de Vilanova, que al segle XVIII va ser la porta oberta dels vins penedesencs al món tot i la precarietat de les instal·lacions d’aleshores es manté com a recer de la futura comarca que volem que sigui i que no acabem de parir ni amb aquella fantàstica idea del Vilanova i la Geltrú: Riba, Nus i Porta: riba i port mig de la Mediterrània, nus i lligam entre Barcelona i Tarragona i porta i camí d’accés cap a l’extensa Catalunya interior.

L’estiu arriba amb Sant Joan i marxa, a Cubelles i a Sitges, amb la festa de la verema. A la Blanca Subur, cinquantè aniversari. A Cubelles, vint-i-quatre edicions enguany d’una festa que alguns varem impulsar quan pocs hi creien i que ara reviu amb la passió dels nous devots que segur li donen nous impulsos. Però el mèrit, com aquell qui diu, està en les fundadores per a les quals l’any vinent, vint-i-cinquè aniversari, caldrà tenir per elles el reconeixement adient. No fallem!!

Però anem a pams que l’estiu és el que ens ocupa. I l’estiu és mar, i ones que remullen la riba del Garraf, i les ribes són sorra fetes de record i de memòria. I com diu des de Vilanova Pere Tapias:

“La mar són corsaris,

tresors imaginaris

canons, calaveres

illes, palmeres

alcohols i xivarris”

Les roques de l’espigó aturen l’embat dels corrents, que són també notícies salades d’ultramar. De passatges oblidats que les onades ens retornen per recordar-nos com canta Cesk Freixas, el de Riudebitlles

“Tornarem a posar els peus damunt la sorra,

I escriurem que no ens prendran mai més la vida,

que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port”

L’estiu, el nostre estiu, és el del mar que porta color de sal i de sol que pica fort. El del patinaire que envernissa les bancades o potser el del mariner que canvia l’ormeig. El de tots i el de ningú.

És a l’estiu quan més mirem el mar. És com una immensa caixa blava que guarda joies, tragèdies i records i alguna carta d’amor. I algunes llàgrimes. El mar és l’escenari del mariner que cuida la barca per hivernar-la, de la noia que guarda la xarxa de vòlei i del cambrer que retira la darrera copa del darrer vermut. A reveure, senyor! Bon hivern i fins l’any que ve!! Perque en definitiva és per aquestes platges i aquest mar del Garraf, per aquests poc més de 184 quilòmetres quadrats de terra catalana on garrics, llentiscles, i margallons saluden cada dia les onades eternes del pont de mar blava de Martí i Pol que un se sent com diuen els Antònia Font:

“I és que estic de puta mare

d'ençà que és en s'estiu,

gairebé no recordava

el que és viure tranquil”

Xavier Grau i Roig
Periodista

Imatge/Jaume Desola

D´un temps ,d´un pais !

imatge/blogveterinario.com

Les tertulies de les radios avui anaven plenes de comentaris .La Monumental tanca les portes a la festa dels toros. Encara que festa, festa ,el que s´enten per festa ,els pobrets animals si gaudexen d´una crueltat extrema a la plaça.

Pilar Rahola participava en una d´aquestes tertulies i una vegada més aplaudeixo la seva intervencio .De moment disposeu d´un article aparegut a la Vanguardia , en que mostra una vegada que no nomes es boan tertuliana ,també una excelent periodista .

Ah ! de pas per quan la prohibicio als correbous ?

Qué bello día!

Ningún otro ser, vestido para matar, le cortará el rabo y las orejas viendo que exhala el último suspiro

Pilar Rahola

No correrá más sangre en esa arena embrutecida. Nadie jaleará más la agonía de un ser vivo, mientras aplaude su gusto por la muerte. Ningún otro ser, ridículamente vestido para matar, le cortará el rabo y las orejas, viendo que exhala el último suspiro. Quizás aún tardará en morir, pero ya habrá sufrido los tormentos de la maldad pura, la que tortura y mata por puro gusto. En la plaza nadie más disfrutará con ese horror y quizás esa ausencia le convertirá en mejor persona. No habrá carteles barrocos anunciando la maldad. Y en la ciudad que acoge ese vestigio de barbarie, nadie más hará los honores al deshonor de una fiesta brutal. El día se vestirá de gala, la ciudad será más bella y el territorio que ha hecho posible que se acabara con una gratuita orgía de sangre será más digno. Por supuesto faltará mucho hasta que, en estas cuestiones, podamos mirarnos al espejo. Faltará acabar con la miseria que embrutece a fuego y a soga algún sur del sur del territorio, y en los rincones de la conciencia, otras torturas y otras muertes de seres indefensos nos recordarán la brutalidad del ser humano. Pero, aun así, aun a sabiendas de que la tortura con barretina forma parte del lado oscuro de la identidad catalana, hoy es un día para sentirse feliz. Por supuesto los amantes del toreo convertirán la jornada en el paradigma de la hipocresía, se vestirán de víctimas, harán alardes de amor a Catalunya, venderán épica de la resistencia, sacarán a pasear a sus adalides más primorosos y hasta usarán a algunos artistas para intentar camuflar el instinto primario violento con algún atisbo de intelectualidad. Como si el arte no pudiera ser brutal, como si nunca hubiera glorificado la maldad. Cien años después de haber empezado a torturar animales nobles con el único fin de enriquecer algunos bolsillos gracias a los instintos embrutecidos de algunos ciudadanos, la Monumental dejará de ser un templo de la tortura. Y aunque el griterío será ensordecedor, y abultarán la minúscula afición, y perpetrarán la corrida de la historia, todo esto será mañana también historia. Historia triste, historia mala, historia para olvidar en los capítulos perdidos de la historia. O quizás historia para recordar el tiempo en que permitimos que la barbarie fuera legal.

Negra historia.

¡Qué bello día es hoy! El último toro torturado en esa plaza de sangre lanzará su último grito de dolor mientras la masa aplaude enfebrecida.

Habrá muerto sin más, para dar placer al sadismo. Pero será el último.
Y quizás su sacrificio nos recordará que el ser humano no es aquel que se embrutece violentando, torturando y matando, sino aquel que compadece, ama y siente. Lo dijo Mahatma Gandhi: "Un país, una civilización se puede juzgar por la forma en que trata a sus animales". A partir de hoy el juicio será, para Catalunya, algo más benevolente.

Font : www.lavanguardia.com/opinion/articulos/

BON CAP DE SETMANA!

Programa complet de les Jornades Europees de Patrimoni a Catalunya 2011

Per més informació:


cultura@cubelles.org
93 895 03 00 / 93 895 01 47

El Ple designa els representants al Consorci Teledigital del Garraf i aprova les festes locals


21/09/2011
L’aprovació de la moció en defensa del model educatiu català i donar compte de la liquidació de l’exercici 2010, altres punts destacats
El Ple municipal celebrat dimarts ha aprovat els dos punts de l’ordre del dia. D’una banda la designació dels representants en el Consorci Teledigital del Garraf, tasca que recaurà en les figures de l’Alcaldessa, Mònica Miquel, i Noemí Boza, regidora de Comunicació, Premsa i Informàtica, a més de Participació Ciutadana; i Xavier Baraza, regidor d’Emprenedoria i Ensenyament. El punt va aprovar-se amb deu vots positius i sis vots en contra corresponents als grups de l’oposició (PSC, CiU i EC-FIC). Els vots favorables van correspondre als regidors i regidores de l’equip de Govern (ICV-EUiA, UC-Reagrupament i PP) a excepció de la 1a Tinent d’Alcalde, Rosa Fonoll, de qui l’Alcaldessa en va disculpar l’absència. La regidora de Festes i Tradicions, Turisme i Comerç, es trobava a Madrid representant al municipi en la inauguració d’una exposició dedicada a Paulina Schumann, filla de Charlie Rivel, que va tenir lloc al Teatro Circo Price.

Festes locals
El segon punt de l’ordre del dia va ser la designació de les festes locals per a l’any 2012 que, com de costum, recauran en el 30 de juliol en honor als Sants Patrons i dia de celebració de la Festa Major petita, i el 16 d’agost en motiu de la Festa Major, doncs el dia 15 ja és festiu arreu de l’estat. El punt va rebre el suport de tots els regidors i regidores presents a la sessió.

Mocions
En l’apartat de mocions a l’ordre del dia en figuraven quatre, tot i que el PSC va retirar-ne dues a l’inici del Ple. La primera que va tractar-se va ser un text de defensa del model educatiu de Catalunya amb el català com a llengua vehicular presentada per tots els grups a excepció del PP. Tot i que alguns grups van demanar-ne l’adhesió, finalment els populars van ser l’únic partit que va votar-la en contra al·legant la llibertat d’elecció de la llengua vehicular a l’ensenyament, mentre que la resta de formacions sí van donar-hi suport.

La segona moció tractada va ser la presentada pel PSC on es demanava regular les accions de protocol i representació municipal en actes públics. El grup socialista denunciava disfuncions en aquesta matèria que afectaven als grups de l’oposició i demanava canviar el model que s’ha fet servir fins ara. L’Alcaldessa, Mònica Miquel, va anunciar que en una trobada prèvia s’havia acordat la creació d’un manual de protocol municipal i la moció va ser desestimada gràcies als deu vots dels regidors i regidores de l’equip de Govern, mentre que PSC i EC-FIC van votar-hi a favor i CiU s’hi va abstenir.

Liquidació 2010
En la part informativa de la sessió va donar-se compte de la liquidació del pressupost de l’exercici 2010. El regidor d’Hisenda local, Luis Alamán, va desgranar les dades econòmiques de l’exercici que es tancava, tot i que va emplaçar a la ciutadania a la propera audiència pública dedicada a economia local i pressupostos que tindrà lloc el proper 6 d’octubre a les 19h. al cinema Mediterrani. En aquesta audiència pública s’analitzarà detalladament l’estat dels comptes municipals i la hisenda local i es presentaran pressupostos futurs.

http://www.radiocubelles.com

Si vols escoltar podcast ...

http://www.radiocubelles.com/content/view/710/84/

Maruja Torres .Excel·lent periodista fa uns dies va publicar aquest article d´interesant contingut i adreçat directament a les maledicències que acompanyen a politics i politiques fonamentades per adversaris o veus malintencionades i treure rendiment electoral .

La cursa nomes acaba de començar entre bambolines .espereu l’aixecada de teló ..

MARUJA TORRES
Estos cestos
MARUJA TORRES 15/09/2011
Llegadas a la madurez, las personas solemos reaccionar con espeluzno cuando alguien nos avisa: "Te voy a hablar con sinceridad". O bien: "Francamente". Ay, la que me va a caer, pensamos. Y en efecto: o te dejan, o te dicen que estás gorda, o que mejor te hubieras dedicado a otra cosa, o que nunca te han querido. La sinceridad intempestiva es una forma de hacernos polvo. También es una costumbre juvenil, que se atempera conforme aumenta nuestra estimación por la humana cortesía.
·
Cada vez que un político -sobre todo si es candidato a presidente ya casi gobernante- promete que siempre va a decirnos la verdad, a mí me dan ganas de enfilar hacia los Pirineos. La única ocasión en que creí en semejante aseveración fue durante la entrevista que le hicieron, en la por entonces televisión única, al candidato Felipe González. Corría 1982, veníamos de donde veníamos, Felipe era muy sexy y hasta mi madre, cartagenera prezaplanista, decidió confiar en el hombre nuevo.
Desde entonces, no más. Esas declaraciones resultan estremecedoras, por lo que tienen de exposición de la ignorancia acerca del poder que orna al candidato, y porque insinúan que o es un cínico o no ha superado la etapa del acné. Ahora Rajoy -que al fin desvela su programa político-, se compromete a contarnos la verdad en todo momento. Sería cuestión de que empezara por revelar la razón por la que se opone al impuesto sobre los patrimonios.
Sin embargo, ¿qué más da? A nivel de calle se habla de la casa millonaria que se está construyendo Zapatero, de que la crisis ha llegado porque los socialistas han despilfarrado los dineros escolarizando o sanando a inmigrantes, y de que estos que van a entrar sí que saben de finanzas.
Así que con estos mimbres, estos cestos.

Font : http://www.elpais.com/articulo/ultima/cestos/elpepuopi/20110915elpepiult_1/Tes

imatge/Albert Soler/2010

I TROBADA DE DONES DE CUBELLES AMB…AURORA GARCIA

DISSABTE 8 D’OCTUBRE 2011 A LES SET DE LA TARDA

Lloc: Hotel d´entitats de CubellesCarrer Joan Roig i Piera, 3-5

Cubelles

ASSOCIACIO DONES LA FITA DE CUBELLES

Us esperem a tots i totes ,amics i amigues de la nostra amiga,Aurora .