Doris Lessing, Nobel de Literatura 2007
FOTO: EFE/OLIVER BERG

M.Trives/Diari de Cubelles

Els seus ullet vius demostren que encara pot donar molta guerra ,Doris Lessing encara té molt a dir i ho demostra en les entrevistes fetes a propòsit de guanyar el guardó. Llegiu i comprovareu que l´ esperit no ha envellit, segueix sent el mateix.

Doris Lessing, l'autor de més edat que mai ha rebut el premi, és guardonada per la seva obra compromesa amb el feminisme, la lluita antiracista i contra la desigualtat

El Nobel, finalment
Redacció

Feia uns anys que Doris Lessing havia desaparegut de les travesses per al premi Nobel de literatura. Per això quan ahir el secretari permanent de l'Acadèmia Sueca, Horace Engdahl, va pronunciar el nom de l'escriptora britànica, l'anunci no va deixar de ser tota una sorpresa que va agafar desprevinguda la mateixa escriptora. Malgrat que l'Acadèmia ha admès que la decisió de donar el premi a Lessing ha estat "una de les més meditades que aquesta institució ha pres mai", l'autora d'El quadern daurat i La terrorista bona, que el pròxim dia 22 farà 88 anys, ha fet història en ser la persona de més edat a rebre el Nobel de literatura i l'onzena dona que rep el guardó, tres anys després del premi a l'austríaca Elfriede Jelinek.
Compromesa amb el feminisme, la lluita contra el racisme i les causes amb els més dèbils, Doris Lessing és una autora de culte, no molt popular, però considerada un dels puntals de la literatura anglesa del segle XX, sobretot de la fecunda generació de periodistes, novel·listes i dramaturgs anglesos sorgits als anys 50 a la Gran Bretanya. Les motivacions de l'Acadèmia obeeixen a aquest compromís vital i literari de l'autora: "La seva capacitat per transmetre l'èpica de l'experiència femenina i narrar la divisió de la civilització amb escepticisme, passió i força visionària".
Encara que a les últimes dècades havia rebut prestigiosos reconeixements -com el Premi Internacional Catalunya el 1999 i el Príncep d'Astúries el 2001-, semblava que a Lessing el Nobel se li resistia.

Nascuda Doris May Taylor a Kermanshah (a l'actual Iran), filla d'un militar i d'una infermera britànics, als sis anys es va traslladar amb la seva família a Rhodèsia del Sud (l'actual Zimbabwe). La seva infància en una granja familiar la va plasmar a la seva novel·la autobiogràfica Dintre meu.
El 1945 es va casar amb Gottfried Lessing, un jueu alemany fugit del seu país a qui va conèixer en una organització marxista implicada en la lluita contra el racisme a Rhodèsia. Van tenir un fill, però el 1949 el matrimoni es divorciava i Lessing es traslladava a Londres. Entre el 1952 i el 1956, l'autora va militar en el Partit Comunista, fins que el va abandonar decebuda per l'evolució de l'estalinisme. També va participar en campanyes antinuclears i contra el règim de l'apartheid a Sud-àfrica, raó per la qual se li va prohibir l'entrada a aquest país i també al que la va veure créixer, Rhodèsia.
De fet, els conflictes entre cultures i la desigualtat racial ja estan a l'argument de la seva primera novel·la, Canta la hierba, publicada el 1950.
Entre el 1952 i el 1969 va escriure la pentalogia Els fills de la violència, més coneguda amb el nom de la seva protagonista, Martha Quest, sèrie que, segons l'Acadèmia, és "innovadora en la seva forma de representar el pensament i les condicions de vida de la dona emancipada".

Obra pionera

La seva obra més cèlebre, però, és El quadern daurat, del 1962, que l'Acadèmia considera una "obra pionera per al naixent moviment feminista, que ha marcat la manera de veure les relacions entre homes i dones en el segle XX". També ha fet incursions en la ciència-ficció, com a Canopus in Argos: Archives, on descriu la humanitat després d'una guerra nuclear i en què ho aprofita per parlar del colonialisme, les guerres atòmiques, els desastres ecològics i els conflictes entre homes i dones.

Lessing, malgrat el seu ferm compromís social, també ha estat crítica amb les esquerres, com a La terrorista bona (1985), sàtira sobre la necessitat de control absolut de les esquerres de l'època. També ha criticat sovint al feminisme radical que deixa els homes de banda.
Un exemple és la seva última novel·la, La clivella, que sortirà al desembre publicada per Edicions 62 (Lumen, en castellà). La clivella, escrita com si fos un conte mitològic, explica una història fascinant situada als orígens de la humanitat, quan hauria existit una societat exclusivament de dones que abandona els homes que neixen, els quals acaben formant una societat paral·lela. Les relacions entre les dues societats que apareixen a la novel·la són una metàfora de les relacions home-dona.
http://www.avui.cat/

Una obra marcada per Àfrica i el compromís amb el món de la dona

a www.elperiodico.cat

i també a www.elpais.es

"Soy intolerante con las ideologías"

El más dulce de los sueños

La excelencia de antaño

"El movimiento de liberación de la mujer no habría sido lo mismo sin ella”

Edición impresa EL PAIS Cultura - 12-10-2007

El zumbido de su cerebro trabajando

ROSA MONTERO

El zumbido de su cerebro trabajando

ROSA MONTERO 12/10/2007


Es difícil describir el impacto que produjo El cuaderno dorado de Doris Lessing en las escritoras o aspirantes a escritoras de la época. La obra salió en 1962, pero en España la leímos en la transición y cayó en nuestras mentes como una bomba, rompiendo paredes, haciéndonos más libres y, como suele suceder con los materiales altamente explosivos, causando también considerables estragos. Era una novela que hablaba de problemas reales de mujeres reales; de Anna Wulf, escritora y madre en solitario de una niña, y de su lucha para salir adelante, para trabajar, para encontrar su lugar en un mundo que acababa de dinamitar (de nuevo un símil pirotécnico: eran tiempos fulminantes) los roles sexuales tradicionales. Y trataba de estos temas, por entonces novedosos, con vigor intelectual y con una gran complejidad formal. Fue un libro rompedor, y de ahí los estragos, porque una legión de escritoras se dedicó a imitar su estilo cacofónico, híbrido y fragmentario, tan original como brillante. Incluso se estereotipó, durante cierto tiempo, una supuesta voz literaria de mujer que pasaba obligatoriamente por escribir así, con esa técnica como de retales. Ni qué decir tiene que los resultados fueron por lo general calamitosos.

Su escritura es tensa, sólida, intelectual; más que una narradora apasionante, es una pensadora apasionada
Ésta es la parte negativa de su influencia. Pero la positiva fue enorme, y consistió precisamente en lo contrario. Doris Lessing demostró que se podía escribir sobre temas que antes habían sido considerados como de mujeres con altura intelectual y con calidad literaria. Y que a través de esos temas se podía retratar el mundo con tanta hondura y amplitud como a través de cualquier otro.
Leo que la Academia Sueca le ha dado el galardón como transmisora "de la experiencia épica femenina", y me parece una explicación errónea e injusta. Creo que para Lessing la llamada "experiencia femenina" podía ser tan épica o tan mísera como la masculina, y exactamente equiparable a la hora de intentar entender la vida. El peso del prejuicio hace que todavía muchos crean que, cuando una mujer escribe una novela protagonizada por una mujer, está hablando de mujeres, mientras que cuando un hombre escribe una novela protagonizada por un hombre, está hablando del género humano. El cuaderno dorado nos enseñó que la "experiencia femenina" no era ni más ni menos que una experiencia profundamente humana.

No he vuelto a leer la novela desde entonces, y es posible que la obra haya envejecido. Creo que hoy preferiría otras cosas suyas, como la serie de ciencia-ficción de Canopus en Argos, o sus dos hermosos libros autobiográficos. Su escritura es tensa, sólida, intelectual; más que una narradora apasionante, es una pensadora apasionada, y es el brillo y el calor de su cerebro lo que más me fascina. Su obra, en cualquier caso, abrió innumerables puertas a las escritoras que vinieron después (y también a muchos escritores).

La entrevisté en su casa de Londres hace nueve años: llegué casi emocionada, consciente de mi deuda. Encontré a una anciana pulcra, magnética, huraña y austera. Vivía en una vieja casita con jardín cuyo piso bajo, cubierto de periódicos y trastos arrumbados, estaba impracticable. La escritora habitaba en el piso de arriba, un espacio modesto y ordenado pero raído, con muebles, libros y alfombras que parecían haber ido envejeciendo con ella. Y allí, como una refugiada de la creciente decadencia de las cosas, Lessing seguía luchando por ser, por saber, por aprender. Casi se podía escuchar el zumbido de su cerebro trabajando. Una mujer extraordinaria.

http://www.elpais.es/

Comunicació

L'Ajuntament posa en marxa un sistema d'interconnexió de xarxes informàtiques

El Departament d'Informàtica ha apostat per la tecnologia làsser per connectar les xarxes de l'edifici consistorial i el Centre Social

El Departament d'Informàtica de l'Ajuntament de Cubelles, depenent de la regidoria de Participació Ciutadana i Comunicació, ha posat en funcionament un nou sistema d'interconnexió de xarxes informàtiques utilitzant la tecnologia làsser. La nova infraestructura, que connecta l'edifici principal de l'Ajuntament a la plaça de la Vila i el Centre Social, permetrà connectar ambdues xarxes a una velocitat de 100 Mb/segon i amb màxima seguretat.

La instal·lació inhalàmbrica permetrà, entre d'altres, permetre el trasllat de l'Oficina de Participació i Informació Ciutadana (OPIC) al Centre Social. El personal de l'oficina podrà realitzar operacions de registre i empadronament de la mateixa manera que actualment ho fan a l'edifici de la plaça de la Vila. El trasllat, que es concretarà dintre del darrer trimestre de l'any, suposarà una prova excel·lent per determinar una aposta definitiva per la tecnologia làsser en la connexió de les xarxes de telecomunicacions de totes les depedències municipals.

El projecte ha estat elaborat i coordinat pel Departament d'Infomàtica, que ha contractat la seva instal·lació a l'empresa Networking Cad & Lan. La programació de la nova tecnologia ha anat a càrrec dels propis tècnics de l'Ajuntament de Cubelles.

Departament de Comunicació
www.cubelles.com

M.Trives/Diari de Cubelles

Tot fa pensar que es volen trobar vies per solucionar de una vegada els problemes que fa temps pateix Cubelles, carrers malmesos ,zones inundades, comunicacions sobtadament tallades per les pluges i una roda de problemes cap a tots els ciutadans i que porten molts anys patint ha arribat a un punt que cal desencallar de una vegada.
El compromís per part de Carmen Sanmiguel i l´ insistència en demanar per part del Ajuntament de Cubelles de trobar vies efectives de millores i també la llum verda al Port fa creure que potser comencem a anar per bon camí.

Penedès.

La Generalitat es compromet a buscar una solució al problema de les inundacions de Cubelles
San Miguel diu que farà d'intermediària entre el govern català i l'Ajuntament

MÍRIAM DE LAMO.
Cubelles

La delegada del govern de la Generalitat a la demarcació de Barcelona, Carme San Miguel, es va comprometre dilluns a actuar com a intermediària entre el govern català i l'Ajuntament per trobar una solució a les inundacions de Cubelles. San Miguel va reunir-se amb l'alcaldessa, Maria Lluïsa Romero (PSC), i regidors del govern, per conèixer els problemes del poble, com el projecte del pont del Foix o el del port esportiu, que segons l'alcaldessa, està encallat a causa de la «burocràcia».

Les inundacions que es produeixen a Cubelles quan plou –que afecten especialment el sector marítim– se solucionarien amb una millor canalització de les aigües pluvials, segons l'alcaldessa del municipi: «Caldria canalitzar l'aigua de la pluja a través d'emissors perquè entri directament al mar i quedi regulada.» Maria Lluïsa Romero també demana «un estudi» per evitar que l'aigua del mar envaeixi el sector de la platja Llarga en cas de temporal. El mur que envolta la zona és massa baix, segons ella. Per això també reivindica un estudi que permeti analitzar el problema i fer «una actuació al mar» que permeti modificar els espigons, si cal.

MILLORA DELS CARRERS

El mal estat dels carrers del municipi és un altre dels problemes que l'alcaldessa de Cubelles va plantejar a la delegada del govern de la Generalitat a la demarcació de Barcelona. «Estem intentant obtenir subvencions de la llei de barris, necessitem buscar recursos», diu la cap del govern local (PSC-CiU-ERC).

Romero també va tractar amb San Miguel el projecte de construcció del pont que ha de comunicar les dues lleres del riu Foix. El govern planteja ara la possibilitat de modificar la proposta, de manera que la nova infraestructura se situï a l'altura de l'actual passera per a vianants en lloc dels carrers Pompeu Fabra i Lleida, tal com s'havia previst. Els departaments de Medi Ambient i Política Territorial han de respondre ara a l'Ajuntament de Cubelles si la modificació es pot tirar endavant, tenint en compte que aquest canvi exigeix canvis en el planejament urbanístic del municipi, segons l'alcaldessa.

www.vilaweb.cat

DIA A DIA

Xavier Grau

Regidor de l'Ajuntament de Cubelles

COM EL MAR, COM LES ONADES...
La Joss és a Cubelles i no per anunciar l'arribada de l'estiu. Sempre li dic, cada any, "Hola Joss, ja tornes a ser aquí!! ara sí que comença l'estiu!!". Però aquesta vegada la Joss i també la Marie France son aquí per compartir el dol per la mort de la seva mare, la Maria Dolors Raventós i Arnau. Al funeral li hem dit adèu i ella ens ha clicat l'ullet amb un "sóc aquí" delimitat en una postal que reprodueix una pintura signada per la Maria Dolors i un poema signat per Lila: dues manifestacions d'una mateixa persona, d'una mateixa dona, d'una mateixa veïna nostra que deixa escrit per a nosaltres que més enllà del ocellets i de la mar seguirà guaitant-nos amb el seu somriure permanent. Malgrat el mal temps, malgrat la pluja: "acostumada a llamps, trons i tempestats...". I ara, a més, en el moment definitiu de dir-li adèu torna a demanar per a tots nosaltres els "raigs de sol, d'estrelles, lluna i tots els astres de l'univers"... La Maria Dolors ens diu adèu i ens pinta un castell i un campanar, ens dedica la seva callada estimació pel seu poble. Amb senzillesa, sense estridències, però amb l'ambició profunda d'amor que suposa dibuixar el traç més emblemàtic de Cubelles. I la Lila? "Qué bonica és la neu!!!" I ens parla de mar, i de gel, i de muntanyes i de les seves netes... Dues sensacions en una, dues vivències humanes, com tots nosaltres, com tots els veïns de Cubelles, com tots els artistes, com tots els pintors, com tots els poetes... com la Maria Dolors, com la Lila, com el mar i com les onades... -33

A la foto: "Ball de l'onada" (pintura de Josselyn Marmottan)

Alcaldia

Carme San Miguel, delegada del Govern a Barcelona, visita Cubelles Es va entrevistar amb l'Alcaldessa, Maria Lluïsa Romero, i amb els regidors i regidores del Govern municipal

La delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya a la província de Barcelona, Carme San Miguel, es va entrevistar amb l'Alcaldessa de Cubelles i el seu Equip de Govern el passat 8 d'octubre. La trobada, concertada pel Consistori cubellenc per tractar amb la Delegada diversos temes d'interès per al municipi, va durar prop de tres hores i va acabar amb una visita pel municipi.

Maria Lluïsa Romero i Carme San Miguel es van reunir a partir de 2/4 d'11 del matí a l'Ajuntament de Cubelles, acompanyades per diversos regidors i regidores de l'Equip de Govern. Els representants cubellencs tenien molt d'interès en traslladar a San Miguel les preocupacions del Consistori en temes de tanta necessitat com la construcció el Port Esportiu, el pont de comunicació entre el barri Marítim i el del Clot del Bassó-Mota de Sant Pere, les inversions necessàries a la façana marítima, el desplegament dels Mossos, el subministrament d'aigua potable, la rehabilitació de voreres i asfaltat... Una gran quantitat de qüestions que el Govern municipal vol abordar en els propers mesos i exercicis.

L'Alcaldessa cubellenca es va mostrar "molt satisfeta" per la reunió mantinguda amb la Delegada en la seva visita a Cubelles. "Hem abordat temes de vital importància per al desenvolupament del model de municipi que pretenem impulsar", va explicar Romero. Entre aquests, va destacar la necessitat d'acometre les obres necessàries a la zona marítima "per minimitzar els efectes de les inundacions que patim cada cop que plou o hi ha una llevantada" i que generen uns greus perjudicis als veïns de la zona. Així mateix, en la trobada de treball es van tocar temes tant importants per al futur econòmic i social del municipi com "les obres de construcció del Port Esportiu", que pateixen un important retard, o "la construcció del pont de comunicació entre les dues lleres del riu, fonamental per a la vertebració social del municipi".

La visita de la Delegada es va completar amb una passejada pels carrers del nucli antic del municipi, on els representants locals van traslladar a San Miguel "la necessitat d'arranjar l'asfaltat i les voreres de tot el municipi". Carme San Miguel també es va interessar per la problemàtica que pateix el municipi en la franja marítima, en quant a les inundacions, i pel projecte de construcció del Port Esportiu.

Departament de Comunicació

Podeu trobar aquesta informació a http://www.cubelles.com/

Altres Informacions

L'Anella Oberta organitza un curs de sardanes

Les inscripcions s'obriran el 20 d'octubre

L’associació sardanista Anella Oberta organitza un curs de sardanes que començarà el proper 20 d’octubre, i que s'allargarà fins el mes de maig. L'activitat és oberta i gratuïta, i es farà cada dissabtes de 6 a 7 de la tarda. Però, per participar del curs cal fer una inscripció prèvia.

Les inscripcions, que s'obriran el 20 d’octubre al Centre Social, es faran els dissabtes, de 6 a 7 de la tarda.

Ràdio Cubelles Divendres, 05-10-2007

i més....

Serveis a les persones

Comencen els Tallers de Memòria

L'activitat, organitzada per la regidoria de Serveis a les Persones, s'imparteix en 10 sessions que finalitzaran la primera setmana del mes de desembre

Avui comencen els “Tallers de Memòria”, organitzats per la regidoria de Serveis a les Persones. El taller, adreçat a les persones que pateixen sovint lapsus de memòria, s'imparteix en 10 sessions que finalitzaran la primera setmana de desembre.

L'activitat s'impartirà els dilluns d’11 a 12h, es farà el taller d'Iniciació a la Memòria, i de 12 a 1h, el Taller de Continuació.

La psicòloga Míriam Costa, responsable d’aquest tallers, ha explicat que "un dels objectius que persegueix aquest taller és ensenyar a diferenciar entre la pèrdua de memòria, des del punt de vista patològic, i els hàbits que té molta gent de no prestar atenció"

Les persones interessades en aquesta activitat, que és gratuïta, cal que s'adreçin a la Regidoria de Serveis a les Persones, al carrer Narcís Bardají número 12, situada al costat de l'oficina de Recaptació.

Ràdio Cubelles Dilluns, 08-10-2007

DIA A DIA

Xavier Grau
Regidor de l'Ajuntament de Cubelles

www.diaridecubelles.info

ANIVERSARIS INFELIÇOS
Fa un any de l'assassinat de la periodista Anna Politkóvskaya i molts més de la mort del Che que, com acaba d'escriure Maria Trives "molts porten a la roba i desconeixen què va suposar". D'aquí a ben poc recordarem el primer aniversari de la l'assassinat també a trets del fotoperiodista japonés Kenji Nagai. Serà, d'aquí a ben poc, una imatge més del calendari d'horrors mundials que semblen no tenir fi. Estirat a terra, amb la càmera enfocant encara la rebel.lió dels monjos de Birmània, Nagai dispara la seva màquina confiant que el soldat del davant no li dispararà el tret de gràcia. Tots dos disparen, la guerra i la pau. Estan probablement en el lloc equivocat i en el moment equivocat, certificat gairebé de mort per a un reporter intrèpid a qualsevol lloc del món. El fotògraf i el soldat conformen una nova parella tràgica i repetida des de l'orígen del reporterisme entés com diu Arturo Pérez Reverte: "yo no fui periodista, fui reportero; podría haber cazado animales, obras de arte, pero cazaba imágenes, sabía cazar vida". Com la que va caçar Robert Capa forjant el neixement del fotoperiodisme durant la Guerra Civil espanyola. Hi ha en totes aquestes fotos efemèrides que celebrem cada any i que lluny d'aprendre a no repetir, renovem, actualitzem i digerim de nou i com si res. Fa pocs dies de l'assassinat el fotògraf japonés a mans d'un soldat que, com ell, segur que anhela un món millor. Que, com ell, segur que és només el darrer graó d'una màquina que tots alimentem amb dol i violència. Que, com ell, va calçat amb unes xancles de platja indignes de qui mata i de qui mor. Tots dos, com el Che, com el milicià de Capa, com el jove executat per Nguyen Ngoc Loan a Vietnam són parelles de la història que no sabem deixar de recrear malgrat les recordem, sempre, com aniversaris infeliços. .-32

1-Las manos del Che, historia secreta de cómo se confirmó su muerte en Bolivia

http://www.clarin.com/suplementos/zona/2005/10/30/z-01080588.htm

2-Robert Capa, la secuencia más famosa del mundo

http://joseantoniogalloso.blogspot.com/2006/05/robert-capa-la-secuencia-mas-famosa.html

3-El más famoso verdugo de Vietnam http://www.elmundo.es/1998/07/18/opinion/18N0036.html

4-Video shows Japanese journalist Kenji Nagai 'being shot deliberately'

http://www.timesonline.co.uk/tol/news/world/asia/article2550369.ece

M.Trives/ Diari de Cubelles

Avui ,Ernesto Guevara si visques, tindria setanta-nou anys, rondant els 80. L´ imatge del seu rostre seria la d´ un home ja entrat en anys, en portes de una vellesa imminent. Per el contrari ,recordem al Che com un home ple de vida i amb un aspecte molt serè ,mirant cap l´ horitzó a traves de l´ imatge immortalitzada per el fotògraf Alberto Korda i reproduïda en pòsters ,camisetes tatuatges i demés que tothom coneix .

Molts que formen part de la gent que ronden la vintena , potser només coneixen aquesta imatge eternament jove que porten a la seva roba o al braç i desconeixen realment que va suposar i el que va significar dins la Revolució cubana i la projecció que va tenir posteriorment a tot Amèrica del Sud. Era un revolucionari i marxista i el mite creat al entorn d´ell per la seva gesta , va desencadenar odis per part dels seus enemics i fervor popular a tot el món. Tant es així que els seus enemics van decidir acabar amb ell ,físicament es clar ! i no van tenir en compte que la seva mort l´ abocava al regne dels eterns mites i la foto del Che mort va rodar per tot el món mostrant el vergonyós crim. Encara es viu en el record quaranta anys més tard .

Diari de Cubelles

Qui no coneix a Josep Cuní ? Contundent ,àgil ,seriós , bon periodista i excel·lent la seva tasca en programes que tots hem seguit a la radio i a la televisió de Catalunya. Avui recomanem aquesta lectura apareguda a la seva columna del diari El Periódico fa uns dies i que pensem força interessant .

29/9/2007 PETITS DETALLS // JOSEP CUNÍ

Colors

JOSEP CUNÍ

En diuen la revolució safrà pels monjos budistes. Però l'hauríem d'etiquetar de revolució bordeus pel color de les túniques dels religiosos birmans. I és que el seu no és l'ideari del dalai-lama, ni el de Richard Gere. Tampoc el de les senyores de casa bona que van anar al Palau Sant Jordi a escoltar el líder espiritual tibetà pagant religiosament perquè un dia van pensar que, a aquestes altures, les seves, aquesta disciplina les engrescava més que les sevillanes.

Els asseguro que, si es tractés del budisme birmà, molt pocs de tants esnobs entusiastes de la levitació anímica s'hi apuntarien. Allà es professa una branca considerada autèntica de la doctrina de Buda i que porta els seus seguidors a dedicar part de la seva existència a la pre- gària, l'estudi i la contemplació. Per ser bo en aquesta vida i reencarnar- se en un ésser millor en la següent. Qualsevol, doncs, pot ser monjo budista en qualsevol moment del seu periple temporal. Pot entrar i sortir del col.lectiu quan li sembli, viure als monestirs i ajudar al seu manteniment, ja que subsisteixen de la caritat. Mentre això dura, no poden tenir diners ni tocar-ne. I els que reben de la generositat pública van directament a les arques comunitàries, que lluiten per garantir la subsistència del grup el màxim nombre de dies. La resta, que per als centres més petits i pobres és la major part del temps, el monjo ha de sortir al carrer a buscar-se la vida. I mai més ben dit. Això explica que siguin ells els que encapçalin la revolta popular. Perquè són les primeres víctimes de la inflació galopant causada per l'augment del preu del combustible en més del 500%. I, encara que cada propietari de vehicle privat té dret a quatre litres de carburant al dia, en necessita molts més per l'envelliment que arrossega la seva flota automobilística i per la impossibilitat de modernitzar-la. Al model autòcton de cotxe només hi té dret qui estigui de bones amb els militars. Com ara accedir a un telèfon mòbil, a internet o a una llicència turística.

Rubors

No és gens estrany, doncs, que els guies parlin amb tant de compte de la situació real de Birmània. I que es posin lívids quan se'ls demana acostar-se a la residència d'Aung San Suu Kyi, Nobel de la pau empresonada des de fa anys al seu propi domicili, controlat per carros de combat instal.lats a 200 metres de la porta. Per altra banda, que el país sigui ric en gas i petroli compta ben poc. Se l'emporten preferentment els xinesos a canvi d'ajudar a mantenir un Govern opressor al qual emparen en el Consell de Seguretat de l'ONU, i de tenir la clau de bona part de les seves relacions comercials. Altres mercadejos estan en mans de Tailàndia o de Singapur, que també tenen tractes favorables per veïnatge i complicitat econòmica. I, si de les potències capitalistes es tracta, no es pensin que compleixen amb el boicot que impulsen. Els productes estrella dels seus respectius països estan a l'abast de qui els pugui pagar, però amb presència pública impúdica. De la Coca-Cola fins al Marlboro nord-americans. Del Cadbury anglès al Nescafé suís. I anar fent. És de conclusió fàcil entendre que, si a la generosa població que reparteix a consciència part dels seus pocs ingressos entre monjos, monestirs o budes laminats d'or no els arriben els diners, el vessant terrenal de l'espiritualitat es rebel.li. Que una cosa és la pobresa per devoció i una altra la fam per obligació.

http://www.elperiodico.cat/

Maria Trives/Diari de Cubelles

L´Associació por Derecho Propio envia aquesta informació

¨L´accés al treball de les dones joves d’origen immigrat”

Per parlar sobre les dificultats que viuen moltes dones joves que encara no tenen la nacionalitat

Per relacionar-se amb altres dones que viuen a la comarca del Garraf i del Baix Penedès i que tenen
situacions diferenciades (reagrupaments familiars, estudis no convalidats, permisos administratius en tràmits)

Per buscar i trobar sortides i solucions

Per fer xarxa de dones joves

Si tens entre 16 i 25 anys te esperem el dijous 25 d’octubre a las 18 hores al Centre Social de Cubelles.

Cal fer inscripció prèvia al 678 984 917

organitza aquest taller : Associació por derecho propio

Diari de Cubelles/El món que envolta les excavacions arqueològiques té un bon grup de seguidors i la nota de premsa apareguda ens dona a conèixer una figura rellevant dins al món de les primeres excavacions a Egipte, Eduard Toda.
Recomanem la lectura d´ aquesta informació.

UN PIONER DE L'ARQUEOLOGIA EL LORD CARNAVON DE CATALUNYA
El Museu Víctor Balaguer exposa fotos d'Egipte de l'arqueòleg Eduard Toda

ROSARIO FONTOVA
BARCELONA

La sala XVII del Museu Egipci del Caire porta el nom d'un català. L'escriptor Josep Pla li va dedicar un dels seus saborosos Homenots. Eduard Toda, escrivia Pla, "era de poca estatura, aspecte trist, parlava poc però a vegades es llançava". Aquell home baixet amb barba rossa cervantina va ser el primer arqueòleg espanyol i va tenir el privilegi de desenterrar l'any 1886 la primera tomba intacta trobada a Egipte, la de Sennedjem, uns quants anys abans que el bri- tànic lord Carnavon seguís Howard Carter per l'estret passadís de la tomba de Tutankamon, a la Vall dels Reis.

El Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú, ha restaurat la col.lecció de fotografies que se'n va emportar Toda d'Egipte i les exposa a partir de demà amb una sèrie d'objectes procedents de la tomba de Sennedjem, entre aquests la mòmia de Nesi, un nen de cinc anys. Jordi Mestre, que ha restaurat les 166 fotografies, albúmines tan danyades que s'enrotllaven com a canelons, pregona la seva admiració per Toda, "més interessant que Ali Bei i que Lawrence d'Aràbia".

Eduard Toda i Güell, (Reus 1855- Poblet 1941) va estudiar dret a Madrid, va escollir la carrera diplomà- tica i va ser cònsol a la Xina. Destinat a Egipte, com que l'activitat diplomàtica li deixava gairebé tot el seu temps lliure va intimar amb la reduïda colònia estrangera del Caire. Un dels seus nous amics era l'arqueòleg francès Gaston Maspero, que va encomanar al català la seva passió per l'egiptologia i se'l va endur Nil amunt, a bord del vaixell Bulak del Servei d'Antiguitats, rumb a les excavacions de Luxor. Encara que havia patrocinat les seves pròpies expedicions --va explorar Memfis acompanyat de 12 homes armats a cavall i quatre camells per transportar l'equipatge--, Toda es va convertir en egiptòleg per atzar. L'1 de febrer de l'any 1886 Maspero va rebre una sensacional xivatada: Salam Abu-Duhi, un habitant d'El-Qourna, havia trobat un sepulcre intacte a Dayr al-Madina, el poble dels artesans de Tebes.

I com que l'equip tenia altres missions, Maspero va confiar a Toda la direcció de l'excavació. El català va penetrar a la tomba segellada a tra- vés d'un pou en una cambra funerà- ria inviolada d'un qualificat artesà anomenat Sennedjem, contemporani del gran Ramsès II, adornada amb esplèndides pintures.

El botí de la tomba

A l'interior, hi va trobar 20 mòmies, de les quals es van salvar nou, i nombrosos objectes funeraris. D'aquests objectes, una part és al Museu Arqueològic de Madrid, al qual Toda va vendre una caixa d'ushebtis (amulets). Una altra és al museu del seu amic l'escriptor Víctor Balaguer, maçó i lliurepensador com ell. I la tercera és a la sala XVII del Museu del Caire, on s'exposen el sarcòfag de Sennedjem, decorat amb alegres pintures, el seu llit, les seves estatuetes i els seus seients de fusta i cuir.

Toda va anunciar la seva troballa el maig del 1866, al Museu Víctor Balaguer, el mateix que ara recorda aquell interessant viatger culte, anticlerical i liberal que va deixar nombroses publicacions sobre Egipte. Segons defensa Josep Padró, egiptòleg i catedràtic d'Història Antigua de la Universitat de Barcelona, l'excavació que va dirigir Toda "va ser la primera feta per un espanyol en qualsevol lloc del planeta".

Un cop abandonada la carrera diplomàtica, Toda es va dedicar a Londres als negocis. Va tornar a Catalunya el 1918 i es va instal.lar al castell d'Escornalbou, situat sobre un penyal, a prop de Reus, que va restaurar i on és injustament lleu el record que ara se li dedica. Des del 1930 fins al 1940, quan va morir arruïnat, es va dedicar a la restauració del monestir de Poblet. Molts anys abans, el 1880, havia saltat la tàpia del cenobi abandonat i destruït juntament amb Antoni Gaudí i llavors es va jurar a si mateix que veuria Poblet reconstruït.
http://www.elperiodico.cat/

El Instituto Catalán de las Mujeres dobla las subvenciones a ayuntamientos y asociaciones para acciones a favor de las mujeres
Marta Selva, la presidenta del ICD ha presentado el programa en Tarragona

Autonomías, Instituciones de igualdad, Barcelona, Martes 25 de septiembre de 2007, por Julia López

El Instituto Catalán de las Mujeres subvenciona 258 proyectos de ayuntamientos y consejos comarcales con 372.111 euros para la realización de actuaciones en favor de las mujeres. Además también ha otorgado 1,8 millones de euros para los proyectos presentados por entidades diversas de Cataluña.

Estas subvenciones aprobadas el pasado 20 de septiembre fueron presentadas oficialmente la semana pasada en Tarragona, como una manera de significar la ayuda a las comarcas tarraconenses, que en esta edición han aumentado un 78,74%. Para Marta Selva, presidenta del Instituto Catalán de las Mujeres (ICD), “este incremento es una muestra del compromiso del Instituto para aumentar la ayuda a los entes locales que desarrollen planes o programas transversales de políticas de mujeres, ya que uno de nuestros objetivos principales es reforzar la atención y el servicio a las mujeres de Catalunya a través de los servicios de proximidad”.

Marta Selva, en Tarragona estuvo acompañada por Jordi Tous, delegado de Acción Social y Ciudadanía de la Generalitat, departamento al que esta adscrito el ICD, en la presentación de plan 2007 recientemente aprobado, y que distribuirá subvenciones a 258 proyectos de entidades locales (ayuntamientos y consejos comarcales). Este presupuesto garantiza la financiación de los gastos derivados de la elaboración, implementación y desarrollo de las políticas de mujeres en las comarcas de Barcelona, Lérida, Gerona y el Baix Ebre (alrededor de Tortosa). La inversión en las políticas de mujeres que desarrollan ha aumentado más de un 100% desde la creación, en 2005, de la convocatoria específica.

Más de la mitad de la inversión (53%) de los programas subvencionados se destina a realizar un tratamiento integral de las diferentes manifestaciones de la violencia machista, para crear, mantiner o mejorar servicios de información y atención a las mujeres (puntos SIAD). Destaca el aumento de proyectos presentados por los entes locales relacionados con los SIADs, un 73,8 %, ya que en 2006 se otorgaron 23 subvenciones y en la actual edición, 88.

El resto del presupuesto aprobado se dedica a proyectos que consisten en la elaboración de planes de políticas de mujeres durante el año 2007 o en el desarrollo de programas que incorporen la perspectiva de género en el ámbito de la participación, la cultura, los medios de comunicación, los lenguajes, el deporte, la educación, la formación, la atención a la ciudadanía, el urbanismo, la planificación territorial, la movilidad, la ocupación, la migración, la vivienda, la salud, el desarrollo rural, la sostenibilidad en el medio ambiente y las políticas de juventud.

Reconocimiento del papel transformador de las asociaciones de mujeres

Por otro lado, el ICD ha atorgado ayudas a 653 proyectos presentados por entidades de mujeres por un importe total de 1.796.779 euros. Esta cifra supone un aumento de casi el 20 respecto a las ayudas recibidas el año pasado. “Estas ayudas dirigidas a entidades sin animo de lucro –subraya Marta Selva– se destinan a financiar actividades o proyectos de utilidad pública o interés social que promueven el empoderamiento de las mujeres, y que visibilizan el carácter transformador de las experiencias y de los saberes femeninos. Con esta atención especial, cumplimos el objetivo de ayudar a las entidades de mujeres reconocer su papel decisivo en la transformación y cohesión social”.

Los proyectos subvencionados tienen como finalidad los ámbitos temáticos de actuación que se recogen en el Plan de Acción y Desarrollo de las Políticas de Mujeres en Catalunya 2005-2007, así como apoyar los programas de actividades asociativas que tienen por objeto la dinamización y la participación de las mujeres. “En esta edición, como novedad –destaca Selva– las entidades pueden solicitar el 70% del importe subvencionado en concepto de anticipo, a partir de la resolución de la concesión, y el 30% restante, una vez justificada adecuadamente la aplicación del total de la actividad subvencionada.

Por lo que respecta a Tarragona y sus comarcas, Marta Selva también ha querido subrayar la incorporación de entes locales que antes nunca habían pedido subvención a favor de proyectos de igualdad.

Ayuntamientos como Calafell, la Canonja, Reus, Cambrils, El Vendrell, Valls, o los consejos comarcales del Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorato, el Tarragonés, así como el propio Instituto Municipal de Servicios Sociales de Tarragona. “Esto indica, por ejemplo –explica Selva– que estamos garantizando que en toda Cataluña haya servicios próximos a las afectadas por la violencia machista (puntos SIAD), a los que puedan acudir para informarse o denunciar.

La Presidenta del ICD también ha querido subrayar el apoyo a la innovación, ayudando a una gran cantidad de proyectos novedosos y necesarios para el avance de la sociedad, en la que las mujeres son promotoras y dinamizadoras, sobre urbanismo, desarrollo rural integral o por la sostenibilidad en el medio ambiente.
http://www.amecopress.net/

Foto/ arxiu Diari de Cubelles

Eric Bertran rep recolzament a l´espai del Hotel de Entitats en motiu de la seva visita a Cubelles dins els actes del Correllengua 2007

DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de l'Ajuntament de Cubelles

ÈRIC I EL TETRABRICK
Que un vailet de 17 anys parli des de l'experiència de drets, tortures, solidaritat, assetjament escolar, respecte i por... desequilibra una audiència com la que va reunir-se divendres passat a l'Hotel d'Entitats de Cubelles per escoltar l'Èric Bertran, la nova imatge de l'independentisme normalitzat i sense complexos execessiu per un país tan petit. Quan l'Èric tenia 14 anys li van aplicar la llei antiterrorista per reclamar l'etiquetatge en català i avui, tres anys més tard, encara es pregunta el perquè de tot plegat. L'experiència de l'Èric és la mostra del desequilibri de tot un sistema que massa sovint t'atabala. La narració d'aquest xicot amant de la vela que encara dubta si dedicar-se a les ciències polítiques o al periodisme és l'evidència que cal seguir col.locant les persones davant dels personalismes, els ciutadans davant de les ciutats, els abanderats davant de les banderes i el sentit comú davant de tots els sentits. La ingeniuïtat elaboradament senzilla, clara i directe de l'Èric explica la seva peripècia vital al ser detingut i portat a declarar davant l'Audiència Nacional, amb 14 anys!!! Però també exposa el rebuig i el buit que va sentir d'amics i companys a l'escola amb un argument mortal: "nosaltres som molt catalans, però a aquest no t'hi acostis per si de cas". La calma càlida de l'exposició de l'Èric abandona l'èpica resistent de molts militants de si mateixos que lluny d'haver viscut el trasbals d'aquest vailet s'ofereixen de màrtirs gratuïts. D'entre les moltes certeses que l'Èric Bertran exposa en les seves xerrades arreu de Catalunya n'hi ha algunes de molt clares: la principal ens permet descobrir que encara guarda retalls de nen perdut quan mira els seus pares sabent que els fets de fa tres anys li han canviat la vida i que ja mai més ningú -ni ell mateix- podrà conèixer que hagués estat de l'Èric Bertran si el tretrabrick de llet del seu berenar hagués estat etiquetat en la llengüa que ell més estima. -31

Per veure i sentir la història de l'Èric Bertran

http://www.youtube.com/watch?v=aIiRFSCgGu4

Pàgina web de l'Exèrcit del Fénix

Exèrcit del Fènix

El cas de l'Èric Bertran ha inspirat una obra de teatre ara de gira per Catalunya

Èric i l'Exèrcit del Fènix, l'obra de teatre - Inici

Enviat per PSC de Cubelles

El grup del PSC de Cubelles organitza una excursió per anar a buscar bolets a Bonansa ,poble als voltants de Pont de Suert. La sortida serà dissabte 27 de octubre i el punt de trobada per agafar el autocar ,la plaça del mercat a les 5h 45 minuts del matí. El preu de la sortida es de 30 Euros ,inclou transport i dinar .Tothom pot anar-hi no cal ser ni militant ni simpatitzant ,només les ganes de anar i la bona companyia heu de aportar.

Reserves

Telèfon 600.74.73.27 o a la mateixa agrupació del PSC ,carrer Major nº 17 tots els dimecres trobareu obertes les portes.

Mes informació a http://socialistes.cat/

Maria Trives i Desola/ Diari de Cubelles

Una dona singular

A tots la mort d´una persona estimada ens aboca a una tristor incontrolable ,si a més aquesta persona es la mare o el pare el sentit d´ orfandat es fa evident i si a més es un fet inesperat ,no pots engolir i la pena es insuportable. Axis es, i per la Joss i la Mª France, avui inesperadament ha succeït, ha mort la seva mare, una dona de Cubelles,la Mª Dolors, d´ esperit fort i a la vegada molt sensible, amb una excel·lent vessant poètica i que malauradament molta gent del mateix poble desconeix .Tothom que ha conegut a la Lila ,avui té una certa enyorança , la casa de la plaça Balmes ha perdut el sol.

Recordaré sempre a la Lila ,una dona singular, afectuosa i diferent .