Mas fugint de Piqué (o no)
Passa-ho!
Iu Forn
Truquen a la porta del despatx d'Artur Mas.
-Qui hi ha?
-Sóc en Piqué. Puc passar?
-[Pensant] Piqué... Piqué? Doncs per Piqué no em ve res.
-[Piqué entra al despatx] M'han dit que vols pactar amb mi.
-Miri, bon home, jo a vostè no el conec de res, o sigui que fora d'aquí immediatament o truco al Vidal-Quadras.
-Bé, però abans de pactar has de saber que no et donarem els nostres vots tan fàcilment. Vull la conselleria de Justícia, Turisme, Comerç i pactem?
-Pactem?
-Bé, si insisteixes, accepto. Però que consti que m'ho has ofert tu.
-Mai. Hauràs de passar per sobre del cadàver del Duran i Lleida abans que pactem amb vosaltres. I si no pactem també.
-[Duran i Lleida surt de darrere de la cortina] M'heu cridat? De què dieu que m'han fet ministre? Piqué, contesta'm a la segona pregunta.
-De Justícia, Indústria i pactem.
-Pactem?
-Duran, tu també vols que pactem?
-Voleu fotre el camp del meu despatx. Tots dos!
-Artur, que consti que sou vosaltres els que contínuament esteu trucant a la porta del PP per pactar. I m'ho esteu demanant tant que al final haurem d'acceptar.
-Piqué, saps perfectament que pactar amb tu seria el meu suïcidi.
-[Torna a intervenir en Duran] Artur, vols suïcidar-te? És una idea tan bona que jo t'ajudo encantat. Què prefereixes, gas, verí, truco al Pallerols i que sembli un accident?
-Duran, fora del meu despatx im-me-dia-ta-ment. I tu Piqué, també.
-Jo també? Però m'enduc el pack i el te?
-Pack? Te?
-Pacte? Carai, quina insistència. Artur, m'estàs posant molt difícil negar-m'hi.
www.avui.cat
22.9.06
Penedès.
El PSC diu que les millores en educació al Garraf han estat «espectaculars»
Els representants comarcals socialistes elogien la tasca del tripartit a cinc setmanes de les eleccionsMÍRIAM DE LAMO. Vilanova i la Geltrú
L'educació, la salut i la cultura han estat tres de les prioritats al Garraf del govern de la Generalitat en els seus 1.000 dies de funcionament, segons els representants del PSC de la comarca. Els socialistes van elogiar ahir, en una roda de premsa a Vilanova, la tasca feta per un govern «proper» que ha «millorat notablement» les inversions al Garraf. Els alcaldes del PSC de la comarca van agrair la «sensibilitat» del govern en una comarca que amb CiU havia estat «abandonada». A menys de dos mesos de les eleccions al Parlament, els socialistes van qualificar d'«espectacular» el canvi en aspectes com ara els equipaments escolars.
La roda de premsa sobre el balanç dels 1.000 dies del govern de Catalunya al Garraf va comptar amb els alcaldes de Vilanova, Sitges, Sant Pere de Ribes i Canyelles; la regidora del PSC de Cubelles, Maria Lluïsa Romero; el primer secretari de la federació del PSC de l'Alt Penedès- Garraf i regidor de Sitges, Rafael Roig, i la senadora Assumpta Baig. L'acte va tenir lloc al Molí de Mar de Vilanova ahir al matí, i va convertir-se en un catàleg d'elogis cap al govern.
«Amb el govern de la Generalitat ens hem sentit acompanyats», va assegurar l'alcalde de Vilanova, Joan Ignasi Elena, que va qualificar d'«espectacular» «l'increment de places» de llar d'infants, primària i secundària. En el mateix sentit va expressar-se l'alcalde de Sitges, Jordi Baijet, que va destacar la «sensibilitat per part del govern» al'hora d'atendre les necessitats del Garraf. «CiU ens havia deixat bastant abandonats», va dir l'alcalde, que va assegurar que «Sitges es pot sentir «molt satisfeta» de l'actuació de la Generalitat. Baijet va destacar la inversió en educació, amb la nova escola Maria Ossó, i el projecte de llar d'infants i d'IES, i «l'aposta pel festival de cinema» de Sitges, del qual el govern «va eixugar el dèficit deixat per CiU». Per l'alcalde de Canyelles, Xavier Robert, ha estat important «la proximitat dels càrrecs a l'hora de posar-se al telèfon en qualsevol situació». Robert també va destacar les «millores» en educació. «Ens han cobert 57 places de la llar d'infants, i el nou projecte, de 110 places, ja està presentat a la Generalitat», va dir. L'alcalde de Sant Pere de Ribes i president del Consell Comarcal, Josep Antoni Blanco, va apuntar el «canvi d'actitud en les relacions» entre la Generalitat i els ajuntaments citant també l'educació com un dels temes en què «s'ha marcat la diferència». Finalment, la regidora del PSC de Cubelles, Lluïsa Romero, va destacar que «Cubelles s'ha sentit escoltada» per part del govern amb obres com ara la de l'IES.
www.vilaweb.cat
El PSC diu que les millores en educació al Garraf han estat «espectaculars»
Els representants comarcals socialistes elogien la tasca del tripartit a cinc setmanes de les eleccionsMÍRIAM DE LAMO. Vilanova i la Geltrú
L'educació, la salut i la cultura han estat tres de les prioritats al Garraf del govern de la Generalitat en els seus 1.000 dies de funcionament, segons els representants del PSC de la comarca. Els socialistes van elogiar ahir, en una roda de premsa a Vilanova, la tasca feta per un govern «proper» que ha «millorat notablement» les inversions al Garraf. Els alcaldes del PSC de la comarca van agrair la «sensibilitat» del govern en una comarca que amb CiU havia estat «abandonada». A menys de dos mesos de les eleccions al Parlament, els socialistes van qualificar d'«espectacular» el canvi en aspectes com ara els equipaments escolars.
La roda de premsa sobre el balanç dels 1.000 dies del govern de Catalunya al Garraf va comptar amb els alcaldes de Vilanova, Sitges, Sant Pere de Ribes i Canyelles; la regidora del PSC de Cubelles, Maria Lluïsa Romero; el primer secretari de la federació del PSC de l'Alt Penedès- Garraf i regidor de Sitges, Rafael Roig, i la senadora Assumpta Baig. L'acte va tenir lloc al Molí de Mar de Vilanova ahir al matí, i va convertir-se en un catàleg d'elogis cap al govern.
«Amb el govern de la Generalitat ens hem sentit acompanyats», va assegurar l'alcalde de Vilanova, Joan Ignasi Elena, que va qualificar d'«espectacular» «l'increment de places» de llar d'infants, primària i secundària. En el mateix sentit va expressar-se l'alcalde de Sitges, Jordi Baijet, que va destacar la «sensibilitat per part del govern» al'hora d'atendre les necessitats del Garraf. «CiU ens havia deixat bastant abandonats», va dir l'alcalde, que va assegurar que «Sitges es pot sentir «molt satisfeta» de l'actuació de la Generalitat. Baijet va destacar la inversió en educació, amb la nova escola Maria Ossó, i el projecte de llar d'infants i d'IES, i «l'aposta pel festival de cinema» de Sitges, del qual el govern «va eixugar el dèficit deixat per CiU». Per l'alcalde de Canyelles, Xavier Robert, ha estat important «la proximitat dels càrrecs a l'hora de posar-se al telèfon en qualsevol situació». Robert també va destacar les «millores» en educació. «Ens han cobert 57 places de la llar d'infants, i el nou projecte, de 110 places, ja està presentat a la Generalitat», va dir. L'alcalde de Sant Pere de Ribes i president del Consell Comarcal, Josep Antoni Blanco, va apuntar el «canvi d'actitud en les relacions» entre la Generalitat i els ajuntaments citant també l'educació com un dels temes en què «s'ha marcat la diferència». Finalment, la regidora del PSC de Cubelles, Lluïsa Romero, va destacar que «Cubelles s'ha sentit escoltada» per part del govern amb obres com ara la de l'IES.
www.vilaweb.cat
DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
NO AL MATONISME
Vist el to i l'agressivitat d'alguns dels comentaris que recorren aquest i d'altres webblogs de caire polític penso que cal fer un pas endavant contra l'insult, la difamació i l'atac al fetge d'aquell que considerem enemic quan és només adversari polític. Vull desautoritzar públicament els insults i les falses insídies que alguns lectors i lectores col.loquen des de l'anonimat contra regidors i regidores de l'Ajuntament de Cubelles en aquestes pàgines del Diari de Cubelles i en d'altres fòrums. No ho podem acceptar. Vagin dirigides a qui vagin dirigides, les desqüalificacions, les amenaces personals i familiars són totes rebutjables a més a més d'indignes per part de qui les insunua, les proposa o les deixa còrrer.
Avui mateix a La Vanguardia (pàg 26), una companya periodista, Montserrat Domínguez, parla del mobbing i el bullying polític i ho tracta clarament: ... para definir lo que de toda la vida, en castellano, se ha llamado "matonismo". 2.-
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
NO AL MATONISME
Vist el to i l'agressivitat d'alguns dels comentaris que recorren aquest i d'altres webblogs de caire polític penso que cal fer un pas endavant contra l'insult, la difamació i l'atac al fetge d'aquell que considerem enemic quan és només adversari polític. Vull desautoritzar públicament els insults i les falses insídies que alguns lectors i lectores col.loquen des de l'anonimat contra regidors i regidores de l'Ajuntament de Cubelles en aquestes pàgines del Diari de Cubelles i en d'altres fòrums. No ho podem acceptar. Vagin dirigides a qui vagin dirigides, les desqüalificacions, les amenaces personals i familiars són totes rebutjables a més a més d'indignes per part de qui les insunua, les proposa o les deixa còrrer.
Avui mateix a La Vanguardia (pàg 26), una companya periodista, Montserrat Domínguez, parla del mobbing i el bullying polític i ho tracta clarament: ... para definir lo que de toda la vida, en castellano, se ha llamado "matonismo". 2.-
Diumenge,17 , local de Iniciativa per Cubelles
, assemblea oberta
, assemblea oberta
diumenge 17 ,assemblea oberta.
La salut financiera del municipi es cosa de tots: Parlem-ne
Lloc : Local ICb (plaça Balmes)Hora: 11,30
Representants de diverses Entitats de Cubelles van assistir al acte invitats per el Grup i participant amb el col-loqui.
21.9.06
DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Governació
SENSE TÍTOL
Permeteu-me que enceti a partir d'avui, vista la bona recepció de L'Apunt Personal d'ahi en aquest Diari, un seguit de reflexions que m'interessa compartir amb el conjunt de lectors i lectores. Penso que pot donar un bon resultat de diàleg i de debat. I aprofito per entrar en matèria reconeixent que és cert el que reflecteixen alguns comentaris al meu Apunt Personal d'ahir: l'Ajuntament necessita ser més receptiu i més àgil en la detecció i reparació d'aquelles qüestions d'espai i mobiliari públic que preocupen la ciutadania. L'esforç s'està fent. Penso que a partir de l'aprovació del Reglament de Participació Ciutadana i del Consell de la Vila és fa necessari trobar mecanismes dins l'Ajuntament que millorin aquesta rapidesa. L'OPIC, l'Oficina de Participació Ciutadana i Informació Ciutadana ha de tenir en els propers mesos un paper dinamitzador de l'estructura municipal. Al mateix temps, la informació valuosa que recullen els ciutadans i les associacions ha de trobar camins per ser gestionada amb eficàcia. Reconeixo que no hi ha res més desil.lusionador que aportar propostes i tenir la sensació que es van quedant pel camí. Amb compromís, diners i també amb alguna reforma de l'estructura de funcionament municipal podem encetar noves vies d'intervenció ràpida sobre els espais públics. 1.-
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Governació
SENSE TÍTOL
Permeteu-me que enceti a partir d'avui, vista la bona recepció de L'Apunt Personal d'ahi en aquest Diari, un seguit de reflexions que m'interessa compartir amb el conjunt de lectors i lectores. Penso que pot donar un bon resultat de diàleg i de debat. I aprofito per entrar en matèria reconeixent que és cert el que reflecteixen alguns comentaris al meu Apunt Personal d'ahir: l'Ajuntament necessita ser més receptiu i més àgil en la detecció i reparació d'aquelles qüestions d'espai i mobiliari públic que preocupen la ciutadania. L'esforç s'està fent. Penso que a partir de l'aprovació del Reglament de Participació Ciutadana i del Consell de la Vila és fa necessari trobar mecanismes dins l'Ajuntament que millorin aquesta rapidesa. L'OPIC, l'Oficina de Participació Ciutadana i Informació Ciutadana ha de tenir en els propers mesos un paper dinamitzador de l'estructura municipal. Al mateix temps, la informació valuosa que recullen els ciutadans i les associacions ha de trobar camins per ser gestionada amb eficàcia. Reconeixo que no hi ha res més desil.lusionador que aportar propostes i tenir la sensació que es van quedant pel camí. Amb compromís, diners i també amb alguna reforma de l'estructura de funcionament municipal podem encetar noves vies d'intervenció ràpida sobre els espais públics. 1.-
La natura s’imposa al ciment
Per Bernat Deltell 20/09/2006 22:50:46
Més informació
Acord entre l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, l’Incasol i la promotora Subirats Berenguer per a la recuperació i preservació de Platja Llarga, una zona de deu hectàrees de terreny situada a primera línia de mar entre la capital del Garraf i Cubelles i d’un alt valor ecològic. Així finalitza un llarg i enrevessat procés que ha alterat la política local, agrejant la relació entre els socis de govern, PSC, ERC i ICV, i amb acusacions “d’especulació” per part de CiU, a l’oposició.Totes les formacions polítiques, amb l’excepció del Partit Popular, han pactat l’elaboració d’un conveni a tres bandes que evitarà la construcció de 259 habitatges i un hotel de luxe a Platja Llarga, just en un moment en què el procés d’urbanització semblava ja irreversible després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordenés deixar sense efecte el decret d’alcaldia que va permetre aturar la construcció del primer bloc d’habitatges.Aquest conveni permet una transferència d’edificabilitat a altres zones del país, preservar i recuperar Platja Llarga i la zona de la Millera i desenvolupar urbanísticament l’Eixample Nord. Així, “i per entendre’ns, l’Incasol s’erigeix en propietari de Platja Llarga i, a canvi, permet a la promotora edificar a altres indrets dels país, en terrenys de l’Incasol”, explica l’alcalde Joan Ignasi Elena. Després, l’Incasol cedirà a l’Ajuntament Platja Llarga i, en compensació, podrà invertir a l’Eixample Nord, una zona on ja hi ha previst un desenvolupament urbanístic a canvi, també, de construir-hi equipaments. Per Elena, “mentre a la resta del país es destrueix el litoral, aquí l’hem pogut preservar”.Classificada com a sòl urbà el 1981, la pressió exercida per la Plataforma Salvem la Platja Llarga, que en pocs mesos van obtenir 5.000 signatures, va permetre aturar el projecte en diverses ocasions. Ara, a més, s’ha aconseguit també salvar la zona de la Millera, que es convertirà en paratge natural, “uns terrenys adjacents a Platja Llarga vitals per a la preservació de l’entorn”.
www.vilanovadigital.com
Per Bernat Deltell 20/09/2006 22:50:46
Més informació
Acord entre l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, l’Incasol i la promotora Subirats Berenguer per a la recuperació i preservació de Platja Llarga, una zona de deu hectàrees de terreny situada a primera línia de mar entre la capital del Garraf i Cubelles i d’un alt valor ecològic. Així finalitza un llarg i enrevessat procés que ha alterat la política local, agrejant la relació entre els socis de govern, PSC, ERC i ICV, i amb acusacions “d’especulació” per part de CiU, a l’oposició.Totes les formacions polítiques, amb l’excepció del Partit Popular, han pactat l’elaboració d’un conveni a tres bandes que evitarà la construcció de 259 habitatges i un hotel de luxe a Platja Llarga, just en un moment en què el procés d’urbanització semblava ja irreversible després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordenés deixar sense efecte el decret d’alcaldia que va permetre aturar la construcció del primer bloc d’habitatges.Aquest conveni permet una transferència d’edificabilitat a altres zones del país, preservar i recuperar Platja Llarga i la zona de la Millera i desenvolupar urbanísticament l’Eixample Nord. Així, “i per entendre’ns, l’Incasol s’erigeix en propietari de Platja Llarga i, a canvi, permet a la promotora edificar a altres indrets dels país, en terrenys de l’Incasol”, explica l’alcalde Joan Ignasi Elena. Després, l’Incasol cedirà a l’Ajuntament Platja Llarga i, en compensació, podrà invertir a l’Eixample Nord, una zona on ja hi ha previst un desenvolupament urbanístic a canvi, també, de construir-hi equipaments. Per Elena, “mentre a la resta del país es destrueix el litoral, aquí l’hem pogut preservar”.Classificada com a sòl urbà el 1981, la pressió exercida per la Plataforma Salvem la Platja Llarga, que en pocs mesos van obtenir 5.000 signatures, va permetre aturar el projecte en diverses ocasions. Ara, a més, s’ha aconseguit també salvar la zona de la Millera, que es convertirà en paratge natural, “uns terrenys adjacents a Platja Llarga vitals per a la preservació de l’entorn”.
www.vilanovadigital.com
20.9.06
L'APUNT PERSONAL
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
DINOU COMENTARIS I UN MOTIU D'ENHORABONA PER TOTHOM
L'allau de comentaris dels lectors d'aquest Diari a la noticia de l'aprovació
definitiva del Reglament de Participació Ciutadana i del Consell de la Vila
em referma en la idea acaronada des de fa anys de que Cubelles
necessitava, esperava i sabrà administrar amb intel.ligència el nou procès
que ara avança. L'any 1999 vàrem impulsar amb convicció un nou procès
de transformació de les relacions ciutadanes des de l'Ajuntament i ara entre
tothom apostem amb fermesa per la transformació radical i definitiva de les relacions entre l'Ajuntament de Cubelles i els conjunt de veïns i veïnes. És el moment d'estar satisfets com a comunitat per haver superat les diferències i haver aconseguir culminar un procès profund de debat i diàleg entre tots els partits polítics, les entitats i les institucions d'auí i de fora. El proper pas, el nou repte col.lectiu és la posada en marxa definitiva d'una nova estructura municipal com serà l'OPIC: l'Oficina de Participació i Informació Ciutadana. Us convido a tots a implicar-vos-hi amb el mateix convenciment i esforç com hem demostrat amb el flamant Reglament de Participació Ciutadana. 0.-
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
DINOU COMENTARIS I UN MOTIU D'ENHORABONA PER TOTHOM
L'allau de comentaris dels lectors d'aquest Diari a la noticia de l'aprovació
definitiva del Reglament de Participació Ciutadana i del Consell de la Vila
em referma en la idea acaronada des de fa anys de que Cubelles
necessitava, esperava i sabrà administrar amb intel.ligència el nou procès
que ara avança. L'any 1999 vàrem impulsar amb convicció un nou procès
de transformació de les relacions ciutadanes des de l'Ajuntament i ara entre
tothom apostem amb fermesa per la transformació radical i definitiva de les relacions entre l'Ajuntament de Cubelles i els conjunt de veïns i veïnes. És el moment d'estar satisfets com a comunitat per haver superat les diferències i haver aconseguir culminar un procès profund de debat i diàleg entre tots els partits polítics, les entitats i les institucions d'auí i de fora. El proper pas, el nou repte col.lectiu és la posada en marxa definitiva d'una nova estructura municipal com serà l'OPIC: l'Oficina de Participació i Informació Ciutadana. Us convido a tots a implicar-vos-hi amb el mateix convenciment i esforç com hem demostrat amb el flamant Reglament de Participació Ciutadana. 0.-
Participació Ciutadana i Comunicació
Aprovat definitivament el Reglament de Participació Ciutadana (RPC)
El regidor considera que "és un document que ha de transformar radicalment la relació entre Ajuntament i ciutadania".
Dilluns es va aprovar definitivament, en el Ple ordinari del mes de setembre, el Reglament de Participació Ciutadana (RPC) de l'Ajuntament de Cubelles, i el Reglament d'Organització i Funcionament del Consell de la Vila de Cubelles. El dos ja havien quedat aprovats, inicialment, en el ple del mes de maig amb les abstencions dels dos regidors d'ICV que, en aquest cas, també es van abstenir.
Per al regidor de Participació Ciutadana, Xavier Grau, cal "destacar que és un document que esperem transformi radicalment la relació entre l'Ajuntament i la ciutadania" i va agrair "al conjunt d'associacions, entitats i grups polítics del municipi que des de l'any 1999 no han parat de treballar en aquest reglament". Grau creu que "això no és un concurs per saber qui és més participatiu i més obert" i va destacar que la importància del RPC radica, entre d'altres, en què "temes com la participació als plens passa a ser un dret reconegut, que no depèn de l'equip de govern de torn". Igualment va recordar el compromís de fer dos actes informatius oberts a l'any i la posada en funcionament de l'OPIC. Actualment s’està habilitant un espai a la planta baixa de l’Ajuntament on s’ubicarà aquests servei.
Joana Navarrete (PPC) va demanar "més atenció als veïns i les associacions" i va reclamar al regidor que "s'erigeixi en portaveu d'aquestes entitats". Per la seva banda, Jordi Coch (ICV) va queixar-se del "llarg procediment del reglament", denunciant que "posem en dubte que es posi en funcionament perquè no hi hagut voluntat política de l'equip de govern". Finalment, Joan Albet (CiU) considera que "no fa falta un reglament perquè hagi participació, sinó que l'equip de govern s'ho ha de creure".
Ràdio Cubelles Dimecres, 20-09-2006
www.cubelles.com
www.cubelles.com
Aprovat definitivament el Reglament de Participació Ciutadana (RPC)
El regidor considera que "és un document que ha de transformar radicalment la relació entre Ajuntament i ciutadania".
Dilluns es va aprovar definitivament, en el Ple ordinari del mes de setembre, el Reglament de Participació Ciutadana (RPC) de l'Ajuntament de Cubelles, i el Reglament d'Organització i Funcionament del Consell de la Vila de Cubelles. El dos ja havien quedat aprovats, inicialment, en el ple del mes de maig amb les abstencions dels dos regidors d'ICV que, en aquest cas, també es van abstenir.
Per al regidor de Participació Ciutadana, Xavier Grau, cal "destacar que és un document que esperem transformi radicalment la relació entre l'Ajuntament i la ciutadania" i va agrair "al conjunt d'associacions, entitats i grups polítics del municipi que des de l'any 1999 no han parat de treballar en aquest reglament". Grau creu que "això no és un concurs per saber qui és més participatiu i més obert" i va destacar que la importància del RPC radica, entre d'altres, en què "temes com la participació als plens passa a ser un dret reconegut, que no depèn de l'equip de govern de torn". Igualment va recordar el compromís de fer dos actes informatius oberts a l'any i la posada en funcionament de l'OPIC. Actualment s’està habilitant un espai a la planta baixa de l’Ajuntament on s’ubicarà aquests servei.
Joana Navarrete (PPC) va demanar "més atenció als veïns i les associacions" i va reclamar al regidor que "s'erigeixi en portaveu d'aquestes entitats". Per la seva banda, Jordi Coch (ICV) va queixar-se del "llarg procediment del reglament", denunciant que "posem en dubte que es posi en funcionament perquè no hi hagut voluntat política de l'equip de govern". Finalment, Joan Albet (CiU) considera que "no fa falta un reglament perquè hagi participació, sinó que l'equip de govern s'ho ha de creure".
Ràdio Cubelles Dimecres, 20-09-2006
www.cubelles.com
www.cubelles.com
Flash
El ple dóna el primer pas per preservar la platja Llarga de Vilanova i tancar un llarg procés de negociacions i picabaralles polítiques
CiU ha votat a favor dels convenis amb Incasol i Subirats Berenguer, que finalment han recollit les seves demandes
Per VD 19/09/2006
El ple de Vilanova va tancar ahir un dels capítols més complicats i conflictius de la història local recent i especialment de la política municipal. L'afer de la platja Llarga s'ha tancat amb el trasllat de l'edificabilitat a l'Eixample Nord que ja es va anunciar fa algunes setmanes, però amb les incorporacions que el grup de CiU va fer a les parts negociadores. D'aquest manera, l'acord que es va aprovar dilluns va comptar amb el suport de tots els grups municipals, excepte el del PP.
Moltes hores de reunions, trucades telefòniques, visites, viatges i negociacions han permès tancar aquest capítol dos anys després que un grup d'entitats i veïns reclamessin la protecció de l'espai natural de la platja Llarga, que en aquell moment s'havia d'urbanitzar de forma imminent. Ara aquesta por ha passat a la història i aquella lluita que des de moltes esferes es va considerar perduda des de l'inici ha demostrat que res és irreversible. El ple de Vilanova va donar dilluns un pas definitiu per a la preservació de la platja Llarga marcant un precedent inèdit fins ara al litoral català, ja que no s'havia donat cap cas en què un sòl urbà es requalifiqués per confirmar-lo com a espai natural protegit. De moment, el tràmit del ple va consistir únicament en l'aprovació dels convenis amb Subirats Berenguer i l'Incasol.Tot els grups excepte el PP van donar suport a l'acord urbanístic, però els dos partits de l'oposició no van perdre l'ocasió per recordar al govern les irregularitats que han acompanyat el procés des del principi. L'obscurantisme, el secretisme i les decisions unilaterals han estat algunes de les coses que més han molestat als representants de CiU i el PP. Els primers, van donar suport finalment perquè se'ls va convidar a participar activament en la darrera fase de la negociació i les seves demandes van ser acceptades per l'Incasol. Els segons, que van acusar el govern d'haver-los mantingut al marge en tot moment, van considerar que els convenis no eren beneficiosos per a la ciutat per les condicions que exigeixen a l'Ajuntament.CiU ha aconseguit reduir les penalitzacions econòmiques que establia l'Incasol contra l'Ajuntament si aquest no complia els terminis d'urbanització de l'Eixample Nord. I és que el conveni que preveu el trasllat de l'edificabilitat de la platja Llarga al nou sector residencial estableix que les despeses d'urbanització dels terrenys propietat de l'Incasol aniran a càrrec del consistori.A canvi, l'Incasol es compromet a invertir en la construcció de dos equipaments al nou barri. Aquesta és una altra de les demandes introduïdes per CiU en el conveni: es faran una residència i un pavelló poliesportiu. El principal grup de l'opisició també va demanar que l'escreix d'aprofitament urbanístic que obtingui l'Ajuntament es destini a la promoció d'habitatge municipal.Els partits del govern, que van coincidir en assenyalar que amb l'aprovació dels convenis s'estava fent història, van reconéixer que s'havien fet algunes coses malament i van demanar disculpes. Des del PSC, es va destacar el fet de desenvolupar un sector que permetrà aportar sòl comercial i industrial a la ciutat, una de les necessitats actuals de Vilanova, segons els socialistes. Per ERC, ara s'ha de treballar per evitar que la preservació no sigui només per a la platja Llarga. En aquest sentit, des d'ICV es va remarcar la important fita aconseguida per Vilanova que ha pogut invertir una de les tendències del litoral català que és "construir, construir i construir".
www.vilanovadigital.com
Comunicat
La preservació de la Platja LlargaComunicat llegit durant el ple de dilluns 18 de setembre
Per Plataforma Salvem la Platja Llarga 19/09/2006
Fa més de dos anys un grup de ciutadanes i ciutadans vam creure en la possibilitat de treballar junts per impedir que l’únic espai litoral que quedava sense edificar a la nostra ciutat es preservés.
Vam iniciar-ho amb la incredulitat de moltíssimes persones enteses que no donaven a la Platja llarga ni sis mesos de vida i van titllar-nos d’il·lusos i fins hi tot d’imprudents. El suport que va donar-nos la població ens va donar l’energia necessària per iniciar tot tipus de gestions i d’estudis que reforcessin el nostre convenciment que la platja llarga de Vilanova, el mas de l’Escarrer i la Millera s’havien de preservar i dotar així a la ciutat i a Catalunya d’un espai natural digne.Després dels diferents intents, indecisions i propostes per donar una alternativa als promotors i aconseguir el traspàs d’edificabilitat a un altre indret, fa unes setmanes es va fer pública la proposta de que sigui l’Eixample Nord qui rebi aquest traspàs d’edificabilitat i avui aquest Ple te la responsabilitat de decidir-ho. No cal dir-vos que per nosaltres és molt important que es prengui una decisió que, per fi, faci possible la preservació de la Platja Llarga, però el tarannà de les discussions polítiques al voltant d’aquest tema i les dificultats per prendre decissions ens fa pensar que com a provocadors d’aquest esdeveniment tenim l’obligació moral de dir la nostra als polítics i si cal als tècnics que hauran d’intervenir en la possible solució.Com ja vam dir públicament quan es va proposar el traspàs a l’Ortoll, entenem que aquest és un moment en què les diferents forces polítiques, en bé de la ciutat, de Catalunya i dels interessos que envolten aquest afer, han de mostrar la màxima voluntat en treballar conjuntament per arribar a un acord que ens dugui a la millor solució. Per molt que els interessos de cada partit ho puguin fer difícil, invoquem al seu sentit de la responsabilitat i a la seva millor disposició per acabar aquest afer de la forma més digna possible.Preservar La Millera, el Mas de l’Escarré i la Platja Llarga no s’acaba sinó que comença amb la signatura dels convenis. Cal fer una bona feina amb el convenciment d’aconseguir una preservació exemplar que asseguri un espai natural sostenible a llarg termini, unint-lo a un corredor amb el Parc del Foix. Volem recordar avui que la Plataforma ha defensat des del primer dia no només la preservació de la Platja Llarga, sinó també de tot l’espai situat entre aquesta i la carretera vella a Cubelles, des dels terrenys de la Millera, a l’oest, fins als peus del turó de Santa Llucia, a l’est –inclòs un petit fragment de l’Ortoll-. Tot aquest espai té un gran valor natural i agrari i cal treballar perquè pugui assolir, finalment, alguna figura de protecció que n’asseguri la preservació a llarg termini. És del tot imprescindible que es prenguin ja mesures pràctiques, efectives, per aturar la degradació que ha sofert l’espai durant anys (retirant runes i deixalles, impedint el pas de vehicles a la platja, substituint la tanca metal·lica per una tanca de fusta menys lesiva pels animals, etc etc.). Ho repetim, la feina no acaba avui, tot just comença, i, com sempre, ens oferim a col·laborar per assolir bons resultats per a la ciutat.Creiem també que cal no descuidar el paper de la Generalitat de Catalunya i del Ministerio de Medio Ambiente en tot aquest afer. Demanem als polítics de la ciutat que vetllin perquè els acords a què sembla que s’ha arribat (com la restauració de la platja, o l’enderrocament de l’antic edifici, etc.) avancin positivament i finalment s’executin. La Plataforma es partidària de la retirada dels espigons que es varen construir per afavorir l’urbanització de la Platja i que ara, amb els nous condicionants, han perdut el seu sentit.Tot i que com a Plataforma hem aportat tota la informació escrita que hem elaborat, a canvi n’hem rebut poquíssima, per no dir cap, pel que ja podeu entendre que no hem vist el text i no podem fer cap comentari sobre el tipus de convenis que es proposen, de fet, ens vam assabentar pel Diari de Vilanova del divendres que avui es debatien els convenis, de seguida que puguem ens pronunciarem al respecte.Donem les gràcies a tots els ciutadans i ciutadanes que ens han ajudat, a les entitats que ens han donat el seu suport i, especialment a les quatre entitats que directament ens han ajudat moralment i econòmica i han permès que en el seu nom ens involucréssim en tota mena de gestions, la Talaia, l’APMA, la secció d’ecologia de la UPC i l’Associació de Veïns del Molí de Vent, i, sobre tot als tècnics i científics que a títol particular ha fet les seves importants aportacions amb estudis i assessoraments.Si us plau accepteu la nostra feina com una voluntat de participació en contribuir a tenir un territori menys desastrós i més digne i sostenible.
www.vilanovadigital.com
El ple dóna el primer pas per preservar la platja Llarga de Vilanova i tancar un llarg procés de negociacions i picabaralles polítiques
CiU ha votat a favor dels convenis amb Incasol i Subirats Berenguer, que finalment han recollit les seves demandes
Per VD 19/09/2006
El ple de Vilanova va tancar ahir un dels capítols més complicats i conflictius de la història local recent i especialment de la política municipal. L'afer de la platja Llarga s'ha tancat amb el trasllat de l'edificabilitat a l'Eixample Nord que ja es va anunciar fa algunes setmanes, però amb les incorporacions que el grup de CiU va fer a les parts negociadores. D'aquest manera, l'acord que es va aprovar dilluns va comptar amb el suport de tots els grups municipals, excepte el del PP.
Moltes hores de reunions, trucades telefòniques, visites, viatges i negociacions han permès tancar aquest capítol dos anys després que un grup d'entitats i veïns reclamessin la protecció de l'espai natural de la platja Llarga, que en aquell moment s'havia d'urbanitzar de forma imminent. Ara aquesta por ha passat a la història i aquella lluita que des de moltes esferes es va considerar perduda des de l'inici ha demostrat que res és irreversible. El ple de Vilanova va donar dilluns un pas definitiu per a la preservació de la platja Llarga marcant un precedent inèdit fins ara al litoral català, ja que no s'havia donat cap cas en què un sòl urbà es requalifiqués per confirmar-lo com a espai natural protegit. De moment, el tràmit del ple va consistir únicament en l'aprovació dels convenis amb Subirats Berenguer i l'Incasol.Tot els grups excepte el PP van donar suport a l'acord urbanístic, però els dos partits de l'oposició no van perdre l'ocasió per recordar al govern les irregularitats que han acompanyat el procés des del principi. L'obscurantisme, el secretisme i les decisions unilaterals han estat algunes de les coses que més han molestat als representants de CiU i el PP. Els primers, van donar suport finalment perquè se'ls va convidar a participar activament en la darrera fase de la negociació i les seves demandes van ser acceptades per l'Incasol. Els segons, que van acusar el govern d'haver-los mantingut al marge en tot moment, van considerar que els convenis no eren beneficiosos per a la ciutat per les condicions que exigeixen a l'Ajuntament.CiU ha aconseguit reduir les penalitzacions econòmiques que establia l'Incasol contra l'Ajuntament si aquest no complia els terminis d'urbanització de l'Eixample Nord. I és que el conveni que preveu el trasllat de l'edificabilitat de la platja Llarga al nou sector residencial estableix que les despeses d'urbanització dels terrenys propietat de l'Incasol aniran a càrrec del consistori.A canvi, l'Incasol es compromet a invertir en la construcció de dos equipaments al nou barri. Aquesta és una altra de les demandes introduïdes per CiU en el conveni: es faran una residència i un pavelló poliesportiu. El principal grup de l'opisició també va demanar que l'escreix d'aprofitament urbanístic que obtingui l'Ajuntament es destini a la promoció d'habitatge municipal.Els partits del govern, que van coincidir en assenyalar que amb l'aprovació dels convenis s'estava fent història, van reconéixer que s'havien fet algunes coses malament i van demanar disculpes. Des del PSC, es va destacar el fet de desenvolupar un sector que permetrà aportar sòl comercial i industrial a la ciutat, una de les necessitats actuals de Vilanova, segons els socialistes. Per ERC, ara s'ha de treballar per evitar que la preservació no sigui només per a la platja Llarga. En aquest sentit, des d'ICV es va remarcar la important fita aconseguida per Vilanova que ha pogut invertir una de les tendències del litoral català que és "construir, construir i construir".
www.vilanovadigital.com
Comunicat
La preservació de la Platja LlargaComunicat llegit durant el ple de dilluns 18 de setembre
Per Plataforma Salvem la Platja Llarga 19/09/2006
Fa més de dos anys un grup de ciutadanes i ciutadans vam creure en la possibilitat de treballar junts per impedir que l’únic espai litoral que quedava sense edificar a la nostra ciutat es preservés.
Vam iniciar-ho amb la incredulitat de moltíssimes persones enteses que no donaven a la Platja llarga ni sis mesos de vida i van titllar-nos d’il·lusos i fins hi tot d’imprudents. El suport que va donar-nos la població ens va donar l’energia necessària per iniciar tot tipus de gestions i d’estudis que reforcessin el nostre convenciment que la platja llarga de Vilanova, el mas de l’Escarrer i la Millera s’havien de preservar i dotar així a la ciutat i a Catalunya d’un espai natural digne.Després dels diferents intents, indecisions i propostes per donar una alternativa als promotors i aconseguir el traspàs d’edificabilitat a un altre indret, fa unes setmanes es va fer pública la proposta de que sigui l’Eixample Nord qui rebi aquest traspàs d’edificabilitat i avui aquest Ple te la responsabilitat de decidir-ho. No cal dir-vos que per nosaltres és molt important que es prengui una decisió que, per fi, faci possible la preservació de la Platja Llarga, però el tarannà de les discussions polítiques al voltant d’aquest tema i les dificultats per prendre decissions ens fa pensar que com a provocadors d’aquest esdeveniment tenim l’obligació moral de dir la nostra als polítics i si cal als tècnics que hauran d’intervenir en la possible solució.Com ja vam dir públicament quan es va proposar el traspàs a l’Ortoll, entenem que aquest és un moment en què les diferents forces polítiques, en bé de la ciutat, de Catalunya i dels interessos que envolten aquest afer, han de mostrar la màxima voluntat en treballar conjuntament per arribar a un acord que ens dugui a la millor solució. Per molt que els interessos de cada partit ho puguin fer difícil, invoquem al seu sentit de la responsabilitat i a la seva millor disposició per acabar aquest afer de la forma més digna possible.Preservar La Millera, el Mas de l’Escarré i la Platja Llarga no s’acaba sinó que comença amb la signatura dels convenis. Cal fer una bona feina amb el convenciment d’aconseguir una preservació exemplar que asseguri un espai natural sostenible a llarg termini, unint-lo a un corredor amb el Parc del Foix. Volem recordar avui que la Plataforma ha defensat des del primer dia no només la preservació de la Platja Llarga, sinó també de tot l’espai situat entre aquesta i la carretera vella a Cubelles, des dels terrenys de la Millera, a l’oest, fins als peus del turó de Santa Llucia, a l’est –inclòs un petit fragment de l’Ortoll-. Tot aquest espai té un gran valor natural i agrari i cal treballar perquè pugui assolir, finalment, alguna figura de protecció que n’asseguri la preservació a llarg termini. És del tot imprescindible que es prenguin ja mesures pràctiques, efectives, per aturar la degradació que ha sofert l’espai durant anys (retirant runes i deixalles, impedint el pas de vehicles a la platja, substituint la tanca metal·lica per una tanca de fusta menys lesiva pels animals, etc etc.). Ho repetim, la feina no acaba avui, tot just comença, i, com sempre, ens oferim a col·laborar per assolir bons resultats per a la ciutat.Creiem també que cal no descuidar el paper de la Generalitat de Catalunya i del Ministerio de Medio Ambiente en tot aquest afer. Demanem als polítics de la ciutat que vetllin perquè els acords a què sembla que s’ha arribat (com la restauració de la platja, o l’enderrocament de l’antic edifici, etc.) avancin positivament i finalment s’executin. La Plataforma es partidària de la retirada dels espigons que es varen construir per afavorir l’urbanització de la Platja i que ara, amb els nous condicionants, han perdut el seu sentit.Tot i que com a Plataforma hem aportat tota la informació escrita que hem elaborat, a canvi n’hem rebut poquíssima, per no dir cap, pel que ja podeu entendre que no hem vist el text i no podem fer cap comentari sobre el tipus de convenis que es proposen, de fet, ens vam assabentar pel Diari de Vilanova del divendres que avui es debatien els convenis, de seguida que puguem ens pronunciarem al respecte.Donem les gràcies a tots els ciutadans i ciutadanes que ens han ajudat, a les entitats que ens han donat el seu suport i, especialment a les quatre entitats que directament ens han ajudat moralment i econòmica i han permès que en el seu nom ens involucréssim en tota mena de gestions, la Talaia, l’APMA, la secció d’ecologia de la UPC i l’Associació de Veïns del Molí de Vent, i, sobre tot als tècnics i científics que a títol particular ha fet les seves importants aportacions amb estudis i assessoraments.Si us plau accepteu la nostra feina com una voluntat de participació en contribuir a tenir un territori menys desastrós i més digne i sostenible.
www.vilanovadigital.com
19.9.06
Educació i Joventut Joventut obre les inscripcions dels tallers de tardor Es poden fer a l'Espai Jove fins el 29 de setembre, al preu de 15 €. .
La regidoria d'Educació i Joventut ha editat un material gràfic divulgatiu dels cursos i tallers que l'Espai Jove portarà a terme aquesta tardor. Durant el proper trimestre, d’octubre a desembre, s'ha preparat activitats setmanals relacionades amb el dibuix, la dansa, el teatre i la fotografia.
Totes les activitats estan parcialment subvencionades per l’Ajuntament de Cubelles. La inscripció prèvia, ja que l’Espai Jove es reserva el dret d’anul·lar o modificar qualsevol activitat si no s’arriba a un mínim de participants, es pot fer fins el 29 de desembre i cada curs costa 15 €.
Per a més informació us podeu adreçar a l’Espai Jove (Centre Social de Cubelles, telèfon:938950361, joventut@cubelles.org) de dilluns a divendres de 6 a 9 del vespre.
· Dibuix Artístic, amb Vicente Segrelles.Dilluns de 18:30 a 20:00 (a partir de 12 anys)Del 2 d'octubre al 18 de desembre.
· Dansa del Ventre, amb Carmen Castro.- Grup 1: Dimarts de 18:00 a 19:30 (a partir de 12 anys)- Grup 2: Dijous de 20:30 a 22:00 (a partir de 12 anys)Del 5 d'octubre al 21 de desembre.
· Fotografia, amb Espe Pons.Dimecres de 19:00 a 20:30 (a partir de 16 anys)Del 4 d'octubre al 20 de desembre.
· Teatre, amb Mercè BoschDimarts de 20:00 a 21:30 (a partir de 14 anys).Del 3 d'octubre al 19 de desembre.
El preu dels cursos és de 15 € i les inscripcions es poden fer fins el 29 de setembre.
www.cubelles.com
La regidoria d'Educació i Joventut ha editat un material gràfic divulgatiu dels cursos i tallers que l'Espai Jove portarà a terme aquesta tardor. Durant el proper trimestre, d’octubre a desembre, s'ha preparat activitats setmanals relacionades amb el dibuix, la dansa, el teatre i la fotografia.
Totes les activitats estan parcialment subvencionades per l’Ajuntament de Cubelles. La inscripció prèvia, ja que l’Espai Jove es reserva el dret d’anul·lar o modificar qualsevol activitat si no s’arriba a un mínim de participants, es pot fer fins el 29 de desembre i cada curs costa 15 €.
Per a més informació us podeu adreçar a l’Espai Jove (Centre Social de Cubelles, telèfon:938950361, joventut@cubelles.org) de dilluns a divendres de 6 a 9 del vespre.
· Dibuix Artístic, amb Vicente Segrelles.Dilluns de 18:30 a 20:00 (a partir de 12 anys)Del 2 d'octubre al 18 de desembre.
· Dansa del Ventre, amb Carmen Castro.- Grup 1: Dimarts de 18:00 a 19:30 (a partir de 12 anys)- Grup 2: Dijous de 20:30 a 22:00 (a partir de 12 anys)Del 5 d'octubre al 21 de desembre.
· Fotografia, amb Espe Pons.Dimecres de 19:00 a 20:30 (a partir de 16 anys)Del 4 d'octubre al 20 de desembre.
· Teatre, amb Mercè BoschDimarts de 20:00 a 21:30 (a partir de 14 anys).Del 3 d'octubre al 19 de desembre.
El preu dels cursos és de 15 € i les inscripcions es poden fer fins el 29 de setembre.
www.cubelles.com
Ahir es va aprovar el Reglament de Participació Ciutadana i del Consell de la Vila,després d´anys d´iniciar aquest viatge i de molts esforços per part de tothom qui ha participat ,associacions de vehins, entitats ,grups politics i membres de govern i oposició ,discutint cada punt i analitzant a fons els continguts, per arribar a un consens entre tots.
No ha sigut facil i si molt rigurosa la gestió de arribar a port, trebatllant de valent tots plegats conjuntament i amb la voluntat de la Regidoria de Participacio Ciutadana encapçalada per Xavier Grau, regidor d´Iniciativa per Cubelles.
No ha sigut facil i si molt rigurosa la gestió de arribar a port, trebatllant de valent tots plegats conjuntament i amb la voluntat de la Regidoria de Participacio Ciutadana encapçalada per Xavier Grau, regidor d´Iniciativa per Cubelles.
El Ple ha donat llum verda al Reglament ,i n´estem contents!!!!
18.9.06
Flash
El ple posa aquest dilluns punt i final a les negociacions per l'afer de la platja Llarga.
CiU votarà a favor dels convenis si finalment l'Incasol ha recollit les seves aportacions en el document
Per VD 17/09/2006 22:53:19
El ple municipal d'aquest dilluns posarà el punt i final a les llargues i polèmiques negociacions per l'afer de la platja Llarga. La lluita per la preservació de l'espai natural que van impulsar un grup de veïns i entitats locals ha permès salvar després de més de dos anys la urbanització imminent de la platja.
El govern aprovarà aquest dilluns al vespre el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i l'Institut Català del Sòl, referent a la materialització de l'aprofitament urbanístic de Platja Llarga, i el conveni de col·laboració urbanística i de resolució extrajudicial entre l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i Subirats Berenguer Immobiliària, propietària actual de la platja.Després de mesos i mesos de negociacions, en les darreres setmanes s'han accelerat els contactes per poder enllestir el trasllat de l'edificabilitat de la platja Llarga a l'Eixample Nord. L'acord va prendre forma fa un mes i en les darreres setmanes les negociacions s'han encaminat, bàsicament, ha intentar que el principal grup de l'oposició pogués donar suport a l'acord.Per la seva part, CiU ha anunciat que votarà a favor dels documents si finalment es recullen les seves peticions, que intenten millorar les condicions dels acords amb l'Incasol. De moment, no s'ha donat a conéixer el redactat final dels acords, però sí el que ha demanat el grup municipal de CiU a l'Incasol. Volen que desaparegui la clàusula de penalització sobre l’Ajuntament fins a la finalització de la permuta de l’aprofitament en el sector Eixample Nord. I que en funció de la plusvàlua que generi l’aprofitament urbanístic contemplat en el conveni, l’Institut Català del Sòl, d’acord amb l’Ajuntament, construeixi una residència assistida per a matrimonis i persones grans i un nou pavelló esportiu. CiU també ha demanat que l'Ajuntament complementi l’adequació i condicionament de l’espai verge i la preservació natural de Platja Llarga; i que destini una part de l'Eixample Nord a la promoció d’habitatge municipal per a polítiques de joventut i socials.A més dels convenis de la platja Llarga, que centraran el ple municipal, la sessió també tractarà mocions presentades per CiU sobre sobre l'enderroc de les edificacions emplaçades a la plaça de la Vila, 1, Sant Felip Neri, 6-8 i 10-12 i carrer de la Fruita, 3; sobre la Masia Nova, els rebuts domiciliats de l'IBI, la revisió cadastral 2006 i el servei d'ambulàncies d'urgències, el vot accessible.
www.vilanovadigital.com
El ple posa aquest dilluns punt i final a les negociacions per l'afer de la platja Llarga.
CiU votarà a favor dels convenis si finalment l'Incasol ha recollit les seves aportacions en el document
Per VD 17/09/2006 22:53:19
El ple municipal d'aquest dilluns posarà el punt i final a les llargues i polèmiques negociacions per l'afer de la platja Llarga. La lluita per la preservació de l'espai natural que van impulsar un grup de veïns i entitats locals ha permès salvar després de més de dos anys la urbanització imminent de la platja.
El govern aprovarà aquest dilluns al vespre el conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i l'Institut Català del Sòl, referent a la materialització de l'aprofitament urbanístic de Platja Llarga, i el conveni de col·laboració urbanística i de resolució extrajudicial entre l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i Subirats Berenguer Immobiliària, propietària actual de la platja.Després de mesos i mesos de negociacions, en les darreres setmanes s'han accelerat els contactes per poder enllestir el trasllat de l'edificabilitat de la platja Llarga a l'Eixample Nord. L'acord va prendre forma fa un mes i en les darreres setmanes les negociacions s'han encaminat, bàsicament, ha intentar que el principal grup de l'oposició pogués donar suport a l'acord.Per la seva part, CiU ha anunciat que votarà a favor dels documents si finalment es recullen les seves peticions, que intenten millorar les condicions dels acords amb l'Incasol. De moment, no s'ha donat a conéixer el redactat final dels acords, però sí el que ha demanat el grup municipal de CiU a l'Incasol. Volen que desaparegui la clàusula de penalització sobre l’Ajuntament fins a la finalització de la permuta de l’aprofitament en el sector Eixample Nord. I que en funció de la plusvàlua que generi l’aprofitament urbanístic contemplat en el conveni, l’Institut Català del Sòl, d’acord amb l’Ajuntament, construeixi una residència assistida per a matrimonis i persones grans i un nou pavelló esportiu. CiU també ha demanat que l'Ajuntament complementi l’adequació i condicionament de l’espai verge i la preservació natural de Platja Llarga; i que destini una part de l'Eixample Nord a la promoció d’habitatge municipal per a polítiques de joventut i socials.A més dels convenis de la platja Llarga, que centraran el ple municipal, la sessió també tractarà mocions presentades per CiU sobre sobre l'enderroc de les edificacions emplaçades a la plaça de la Vila, 1, Sant Felip Neri, 6-8 i 10-12 i carrer de la Fruita, 3; sobre la Masia Nova, els rebuts domiciliats de l'IBI, la revisió cadastral 2006 i el servei d'ambulàncies d'urgències, el vot accessible.
www.vilanovadigital.com
17.9.06
16.9.06
Gilda y los malos tratos
IGNACIO CAMACHO
«Cuchi, ¡la Caballería y de teniente Glenn Ford!»
(Carlos Cano)
LA célebre bofetada que Glenn Ford le pegó en «Gilda» a Rita Hayworth, pasando de inmediato al olimpo de los mitos del cine, hubiese provocado al día de hoy una agria polémica por evidente apología de los malos tratos. En la época, sin embargo, el escándalo se detuvo en la soberbia insinuación corporal con que la bella se quitaba un guante en medio de un voltaje erótico capaz de convertir en ursulina a Sharon Stone con las piernas descruzadas. Aquel histórico guantazo, encajado con llorosa humillación por la víctima, era en efecto un posesivo acto de dominación que hoy quedaría plenamente inserto en la Ley de Violencia de Género y provocaría la ira del feminismo militante. Todavía más brutal era la saña con que, en «Los sobornados», el mafioso Lee Marvin volcaba una cafetera hirviendo en el rostro pecaminoso y seductor de su amante Gloria Graham, cuya tentadora belleza tambaleaba las convicciones del propio Glenn Ford, un honesto policía agitado por el deseo y la venganza. Vista desde la perspectiva actual, cualquier película de los años 40 constituye un catálogo de transgresiones: se fuma a caño libre, se pega a las mujeres liberadas y se enaltece un código moral basado en el heroísmo masculino. Empero, el muy calibrado y políticamente correcto cine contemporáneo tiene pendiente la asignatura de superar la fascinación de clásicos como las dos citadas, «Casablanca» o «Perdición». Con razón sostenía el cínico de Andrè Gide que con buenas costumbres no se hace buena literatura.
El viejo, entrañable Glenn Ford, pasó a la memoria sentimental del pueblo como intérprete de amables comedias y valiente oficial de «casacas azules», pero su verdadera dimensión de actor la determinaron papeles de gran confusión ética. No sólo por el bofetón a Gilda; el sargento Bannion de «Los sobornados» era un personaje de turbia complejidad, en una obra de enorme violencia opresiva en la que la maestría elíptica y expresionista de Fritz Lang encontraba en el rostro de Ford el tono justo de oscuridad moral que requería su medida truculencia.
Muertos también Richard Widmark, Gregory Peck, Robert Mitchum y Bogart, ese arquetipo de héroes enteros pero sin certezas, de magnetismo más intelectual que físico, pasa de modo definitivo a la arqueología cultural del siglo XX. Estamos en un tiempo de simplezas, neopuritanismos e ideologías bidimensionales, y el cine en boga sustituye la ambigüedad de la exploración moral por la contundencia técnica de los efectos especiales. Ahora las estrellas son gente como Brad Pitt o George Clooney, tipos guapos encaramados en la divinidad de un poder mediático que a veces les lleva a perder directamente la chaveta. Como ese desquiciado Tom Cruise, capaz de exhibir la caca de su hijita en un museo. Por la mitad de eso le dejaba a cualquiera Glenn Ford los dedos marcados en la cara.
www.abc.es
IGNACIO CAMACHO
«Cuchi, ¡la Caballería y de teniente Glenn Ford!»
(Carlos Cano)
LA célebre bofetada que Glenn Ford le pegó en «Gilda» a Rita Hayworth, pasando de inmediato al olimpo de los mitos del cine, hubiese provocado al día de hoy una agria polémica por evidente apología de los malos tratos. En la época, sin embargo, el escándalo se detuvo en la soberbia insinuación corporal con que la bella se quitaba un guante en medio de un voltaje erótico capaz de convertir en ursulina a Sharon Stone con las piernas descruzadas. Aquel histórico guantazo, encajado con llorosa humillación por la víctima, era en efecto un posesivo acto de dominación que hoy quedaría plenamente inserto en la Ley de Violencia de Género y provocaría la ira del feminismo militante. Todavía más brutal era la saña con que, en «Los sobornados», el mafioso Lee Marvin volcaba una cafetera hirviendo en el rostro pecaminoso y seductor de su amante Gloria Graham, cuya tentadora belleza tambaleaba las convicciones del propio Glenn Ford, un honesto policía agitado por el deseo y la venganza. Vista desde la perspectiva actual, cualquier película de los años 40 constituye un catálogo de transgresiones: se fuma a caño libre, se pega a las mujeres liberadas y se enaltece un código moral basado en el heroísmo masculino. Empero, el muy calibrado y políticamente correcto cine contemporáneo tiene pendiente la asignatura de superar la fascinación de clásicos como las dos citadas, «Casablanca» o «Perdición». Con razón sostenía el cínico de Andrè Gide que con buenas costumbres no se hace buena literatura.
El viejo, entrañable Glenn Ford, pasó a la memoria sentimental del pueblo como intérprete de amables comedias y valiente oficial de «casacas azules», pero su verdadera dimensión de actor la determinaron papeles de gran confusión ética. No sólo por el bofetón a Gilda; el sargento Bannion de «Los sobornados» era un personaje de turbia complejidad, en una obra de enorme violencia opresiva en la que la maestría elíptica y expresionista de Fritz Lang encontraba en el rostro de Ford el tono justo de oscuridad moral que requería su medida truculencia.
Muertos también Richard Widmark, Gregory Peck, Robert Mitchum y Bogart, ese arquetipo de héroes enteros pero sin certezas, de magnetismo más intelectual que físico, pasa de modo definitivo a la arqueología cultural del siglo XX. Estamos en un tiempo de simplezas, neopuritanismos e ideologías bidimensionales, y el cine en boga sustituye la ambigüedad de la exploración moral por la contundencia técnica de los efectos especiales. Ahora las estrellas son gente como Brad Pitt o George Clooney, tipos guapos encaramados en la divinidad de un poder mediático que a veces les lleva a perder directamente la chaveta. Como ese desquiciado Tom Cruise, capaz de exhibir la caca de su hijita en un museo. Por la mitad de eso le dejaba a cualquiera Glenn Ford los dedos marcados en la cara.
www.abc.es
La violencia contra las mujeres
REPORTAJE
Muertes con nombre de mujer
Las víctimas aumentan después de más de un año de la ley contra la violencia de género en vigor
A la hora de la siesta un disparo rompe el silencio; o una mañana, a puñaladas; en la oscuridad de la noche, un cuerpo es lanzado por la ventana. Decenas de mujeres mueren cada año por la violencia de sus parejas o ex parejas. Al menos 52 han sido enterradas en 2006 por este motivo, más que en el mismo periodo del año anterior y todo ello con la Ley Integral contra la Violencia de Género plenamente en vigor. ¿Qué está fallando? Los expertos saben que la ley no acaba con el delito, pero creen que falta apoyo para que las maltratadas sigan denunciando y protección una vez que hayan dado ese paso. Los juzgados especializados están saturados y las órdenes de alejamiento para el agresor no frenan la sangría.
CHARO NOGUEIRA - Madrid
EL PAÍS - Sociedad - 03-09-2006 4.000 plazas en casas de acogida
"Faltan centros que asesoren a las mujeres para denunciar", dice Ángeles Álvarez
"Es imposible poner a un policía detrás de cada agresor con orden de alejamiento"
Carmen, Idoia, Jeannet... Más de medio centenar de vidas de mujer perdidas. Javier, Manuel, Driss... Otros tantos hombres, sus parejas o ex parejas, acabaron con ellas. La sangría continúa -aumenta, si se comparan los ocho primeros meses de este año con el mismo periodo de 2005, cuando se registraron diez víctimas menos-. Y eso con la Ley Integral contra la Violencia de Género plenamente en vigor desde hace más de un año. Aprobada por unanimidad en el Parlamento, incluye penas más duras para los agresores y protección más amplia para las víctimas. ¿Qué falla entonces para que al menos 52 mujeres hayan perdido la vida este año a manos de quien dijo quererlas?
La primera respuesta de los responsables y expertos consultados es una matización unánime: Ninguna ley acaba con los delitos, la de violencia de género, tampoco. Añaden otros elementos: se trata de agresiones en el ámbito de las relaciones sentimentales, en una sociedad que acuñó el término machismo y tiene pendiente erradicar las conductas de dominio masculino y sumisión femenina. A partir de ahí, los análisis difieren. Y hay quien, como en el Partido Popular, habla también de falta de recursos económicos.
- Más denuncias, pero no bastan. "La ley tiene una maquinaria engrasada que funciona, pero necesitamos que las mujeres denuncien, porque es el paso imprescindible para protegerlas", afirma la secretaria general de Políticas de Igualdad, Soledad Murillo. Para los responsables gubernamentales, el éxito de la ley debe medirse por el aumento de las denuncias, no por la evolución de las muertes. "Es cierto que cuesta dar el paso y denunciar a la persona a la que se quiere, pero mientras se deciden a hacerlo, las mujeres deben romper la clandestinidad y hablar con sus familias o ponerse en contacto con los servicios sociales", añade Murillo. "Faltan centros que asesoren y apoyen a las mujeres para denunciar", denuncia Ángeles Ávarez, de la Red de Organizaciones Feministas contra la Violencia.
En los seis primeros meses de este año 29.835 ciudadanas han denunciado por maltrato a su pareja o ex pareja, un 3,9% más que en el mismo periodo de 2005, según la Delegada del Gobierno contra la Violencia, Encarnación Orozco. Esta cifra, que excluye los datos de de las policías autonómicas en Cataluña y el País Vasco, aumenta año tras año. "¿Cómo es posible que las mujeres sigan percibiendo que es más peligroso denunciar que tolerar?", se pregunta Lucía Herranz, de la asociación Comisión contra los Malos Tratos. "Muchas no denuncian por miedo insuperable", plantea Ana María Pérez del Campo, de la Federación de Mujeres Separadas y Divorciadas.
- Juzgados saturados. Desde finales de junio de 2005, las denuncias por violencia machista van a los más de 430 juzgados especializados en violencia sobre la mujer, a menudo saturados de trabajo. Una parte de ellos carecen, además, de unidades médico forenses con expertos que valoren el riesgo de que el agresor vuelva a maltratar a la víctima, lamentan varios consultados.
Las denuncias, que ya mantienen nueve de cada 10 mujeres según Encarnación Orozco, son el primer paso para activar los mecanismos de protección. Uno de los más frecuentes es la orden de alejamiento. Puede dictarse sola o inscrita en una orden de protección (6.688 acordadadas sólo en el primer trimestre de 2006), un paraguas de medidas más amplio.
- Tres de cada diez mueren tras denunciar. De las 52 víctimas de este año, 16 perdieron la vida tras presentar la denuncia. "De ellas, una se desdijo. De las 15 restantes, 10 pidieron medidas de protección que se concedieron a nueve", enumera la delegada del Gobierno. "De esas nueve mujeres, tres renunciaron a la protección. De las seis restantes, la mitad quebrantó el alejamiento dictado por el juez", concluye. En tres casos nada impidió a los agresores acercarse a las víctimas. Encarnación Orozco hace una llamada "de atención para que las maltratadas sean conscientes del peligro".
- 15.000 órdenes de alejamiento. Unas 15.000 mujeres cuentan con la orden que obliga a sus agresores a mantenerse alejados, según Soledad Murillo. De ellas, 4.500 disponen del teléfono móvil (con botón de alarma y destinado sólo a las mujeres con orden de protección) que ofrece el Ministerio de Trabajo. Además, unas 700 mujeres tienen teléfonos entregados por la policía y 3.300 disponen sólo de un número de teléfono para avisar a un agente policial, según el Ministerio del Interior.
- ¿Quién vigila el agresor? Cuando el juez dicta un alejamiento debe comunicarlo a la policía o a la Guardia Civil con una valoración del riesgo de que se produzcan nuevas agresiones, explican en el Observatorio contra la Violencia Doméstica del Consejo General del Poder Judicial. Estos agentes son los principales encargados de la seguridad de la víctima, para lo que pueden contar con el apoyo de los policías locales. Según Interior, se dedican a ello 1.185 policías y guardias (parte de ellos prejubilados) que atienden también otros delitos familiares o sexuales, así como "los 50.000 agentes dedicados a seguridad ciudadana". "Es absurdo que cada policía tenga a su cargo a 10 o 12 mujeres", afirma Pérez del Campo, quien observa que "faltan recursos económicos" para atender a las víctimas pese al esfuerzo realizado.
- Sin escolta. "Es imposible poner un policía detrás de cada agresor con orden de alejamiento o de cada protegida, asegura Soledad Murillo. "Las pulseras de localización para el agresor y la víctima, no funcionan con fiabilidad", añade. La víctima es, pues, la principal encargada de velar por su seguridad y avisar en caso de peligro. Según el Ministerio de Trabajo, ninguna maltratada dispone de escolta de la Policía Nacional o la Guardia Civil. Interior descarta financiar escoltas privados para ellas, tal como se hace para algunos cargos públicos. "Hay que vigilar mejor los alejamientos", plantea el médico forense Miguel Lorente, experto del Observatorio Estatal de Violencia sobre la Mujer, que acaba de entrar en funcionamiento. "Para proteger a las víctimas hay que tener siempre en cuenta el peligro del agresor", añade este experto. Con este objetivo, el Partido Popular viene demandando desde hace tiempo planes de protección personalizados para cada una de las víctimas de violencia machista.
4.000 plazas en casas de acogida
"No se puede, ni con pulseras de localización, evitar que un agresor rompa una orden de alejamiento", afirmaba esta semana la consejera andaluza de Igualdad y Bienestar Social, Micaela Navarro. Añadía que el único modo de garantizar la seguridad de la víctima cuando existe un "riesgo inminente" es su ingreso en una casa de acogida.
La creación de refugios para las víctimas es uno de los objetivos de la Ley Integral contra la Violencia de Género. A ello deben dedicarse en gran medida los 22 millones de euros que entre el año pasado y éste el Gobierno distribuye a las comunidades autónomas. En 2004, existían 4.144 plazas para las mujeres que huían de los malos tratos. Se repartían entre 100 casas de acogida (2.155 plazas), 128 pisos tutelados (804 plazas) 35 centros de emergencia (463 plazas) y 30 establecimientos mixtos (722 plazas), según la Delegación del Gobierno contra la Violencia.
Otra asignatura pendiente es el plan de prevención contra la violencia. "Es urgentísimo aprobarlo, aunque sus efectos tardarán una década en verse", plantea Ángeles Álvarez, de la Red de Organizaciones Feministas contra la Violencia. Para el m édico Miguel Lorente, autor de varios libros sobre las agresiones machistas, también es urgente "mejorar la prevención desde el terreno sanitario".
www.elpais.es
REPORTAJE
Muertes con nombre de mujer
Las víctimas aumentan después de más de un año de la ley contra la violencia de género en vigor
A la hora de la siesta un disparo rompe el silencio; o una mañana, a puñaladas; en la oscuridad de la noche, un cuerpo es lanzado por la ventana. Decenas de mujeres mueren cada año por la violencia de sus parejas o ex parejas. Al menos 52 han sido enterradas en 2006 por este motivo, más que en el mismo periodo del año anterior y todo ello con la Ley Integral contra la Violencia de Género plenamente en vigor. ¿Qué está fallando? Los expertos saben que la ley no acaba con el delito, pero creen que falta apoyo para que las maltratadas sigan denunciando y protección una vez que hayan dado ese paso. Los juzgados especializados están saturados y las órdenes de alejamiento para el agresor no frenan la sangría.
CHARO NOGUEIRA - Madrid
EL PAÍS - Sociedad - 03-09-2006 4.000 plazas en casas de acogida
"Faltan centros que asesoren a las mujeres para denunciar", dice Ángeles Álvarez
"Es imposible poner a un policía detrás de cada agresor con orden de alejamiento"
Carmen, Idoia, Jeannet... Más de medio centenar de vidas de mujer perdidas. Javier, Manuel, Driss... Otros tantos hombres, sus parejas o ex parejas, acabaron con ellas. La sangría continúa -aumenta, si se comparan los ocho primeros meses de este año con el mismo periodo de 2005, cuando se registraron diez víctimas menos-. Y eso con la Ley Integral contra la Violencia de Género plenamente en vigor desde hace más de un año. Aprobada por unanimidad en el Parlamento, incluye penas más duras para los agresores y protección más amplia para las víctimas. ¿Qué falla entonces para que al menos 52 mujeres hayan perdido la vida este año a manos de quien dijo quererlas?
La primera respuesta de los responsables y expertos consultados es una matización unánime: Ninguna ley acaba con los delitos, la de violencia de género, tampoco. Añaden otros elementos: se trata de agresiones en el ámbito de las relaciones sentimentales, en una sociedad que acuñó el término machismo y tiene pendiente erradicar las conductas de dominio masculino y sumisión femenina. A partir de ahí, los análisis difieren. Y hay quien, como en el Partido Popular, habla también de falta de recursos económicos.
- Más denuncias, pero no bastan. "La ley tiene una maquinaria engrasada que funciona, pero necesitamos que las mujeres denuncien, porque es el paso imprescindible para protegerlas", afirma la secretaria general de Políticas de Igualdad, Soledad Murillo. Para los responsables gubernamentales, el éxito de la ley debe medirse por el aumento de las denuncias, no por la evolución de las muertes. "Es cierto que cuesta dar el paso y denunciar a la persona a la que se quiere, pero mientras se deciden a hacerlo, las mujeres deben romper la clandestinidad y hablar con sus familias o ponerse en contacto con los servicios sociales", añade Murillo. "Faltan centros que asesoren y apoyen a las mujeres para denunciar", denuncia Ángeles Ávarez, de la Red de Organizaciones Feministas contra la Violencia.
En los seis primeros meses de este año 29.835 ciudadanas han denunciado por maltrato a su pareja o ex pareja, un 3,9% más que en el mismo periodo de 2005, según la Delegada del Gobierno contra la Violencia, Encarnación Orozco. Esta cifra, que excluye los datos de de las policías autonómicas en Cataluña y el País Vasco, aumenta año tras año. "¿Cómo es posible que las mujeres sigan percibiendo que es más peligroso denunciar que tolerar?", se pregunta Lucía Herranz, de la asociación Comisión contra los Malos Tratos. "Muchas no denuncian por miedo insuperable", plantea Ana María Pérez del Campo, de la Federación de Mujeres Separadas y Divorciadas.
- Juzgados saturados. Desde finales de junio de 2005, las denuncias por violencia machista van a los más de 430 juzgados especializados en violencia sobre la mujer, a menudo saturados de trabajo. Una parte de ellos carecen, además, de unidades médico forenses con expertos que valoren el riesgo de que el agresor vuelva a maltratar a la víctima, lamentan varios consultados.
Las denuncias, que ya mantienen nueve de cada 10 mujeres según Encarnación Orozco, son el primer paso para activar los mecanismos de protección. Uno de los más frecuentes es la orden de alejamiento. Puede dictarse sola o inscrita en una orden de protección (6.688 acordadadas sólo en el primer trimestre de 2006), un paraguas de medidas más amplio.
- Tres de cada diez mueren tras denunciar. De las 52 víctimas de este año, 16 perdieron la vida tras presentar la denuncia. "De ellas, una se desdijo. De las 15 restantes, 10 pidieron medidas de protección que se concedieron a nueve", enumera la delegada del Gobierno. "De esas nueve mujeres, tres renunciaron a la protección. De las seis restantes, la mitad quebrantó el alejamiento dictado por el juez", concluye. En tres casos nada impidió a los agresores acercarse a las víctimas. Encarnación Orozco hace una llamada "de atención para que las maltratadas sean conscientes del peligro".
- 15.000 órdenes de alejamiento. Unas 15.000 mujeres cuentan con la orden que obliga a sus agresores a mantenerse alejados, según Soledad Murillo. De ellas, 4.500 disponen del teléfono móvil (con botón de alarma y destinado sólo a las mujeres con orden de protección) que ofrece el Ministerio de Trabajo. Además, unas 700 mujeres tienen teléfonos entregados por la policía y 3.300 disponen sólo de un número de teléfono para avisar a un agente policial, según el Ministerio del Interior.
- ¿Quién vigila el agresor? Cuando el juez dicta un alejamiento debe comunicarlo a la policía o a la Guardia Civil con una valoración del riesgo de que se produzcan nuevas agresiones, explican en el Observatorio contra la Violencia Doméstica del Consejo General del Poder Judicial. Estos agentes son los principales encargados de la seguridad de la víctima, para lo que pueden contar con el apoyo de los policías locales. Según Interior, se dedican a ello 1.185 policías y guardias (parte de ellos prejubilados) que atienden también otros delitos familiares o sexuales, así como "los 50.000 agentes dedicados a seguridad ciudadana". "Es absurdo que cada policía tenga a su cargo a 10 o 12 mujeres", afirma Pérez del Campo, quien observa que "faltan recursos económicos" para atender a las víctimas pese al esfuerzo realizado.
- Sin escolta. "Es imposible poner un policía detrás de cada agresor con orden de alejamiento o de cada protegida, asegura Soledad Murillo. "Las pulseras de localización para el agresor y la víctima, no funcionan con fiabilidad", añade. La víctima es, pues, la principal encargada de velar por su seguridad y avisar en caso de peligro. Según el Ministerio de Trabajo, ninguna maltratada dispone de escolta de la Policía Nacional o la Guardia Civil. Interior descarta financiar escoltas privados para ellas, tal como se hace para algunos cargos públicos. "Hay que vigilar mejor los alejamientos", plantea el médico forense Miguel Lorente, experto del Observatorio Estatal de Violencia sobre la Mujer, que acaba de entrar en funcionamiento. "Para proteger a las víctimas hay que tener siempre en cuenta el peligro del agresor", añade este experto. Con este objetivo, el Partido Popular viene demandando desde hace tiempo planes de protección personalizados para cada una de las víctimas de violencia machista.
4.000 plazas en casas de acogida
"No se puede, ni con pulseras de localización, evitar que un agresor rompa una orden de alejamiento", afirmaba esta semana la consejera andaluza de Igualdad y Bienestar Social, Micaela Navarro. Añadía que el único modo de garantizar la seguridad de la víctima cuando existe un "riesgo inminente" es su ingreso en una casa de acogida.
La creación de refugios para las víctimas es uno de los objetivos de la Ley Integral contra la Violencia de Género. A ello deben dedicarse en gran medida los 22 millones de euros que entre el año pasado y éste el Gobierno distribuye a las comunidades autónomas. En 2004, existían 4.144 plazas para las mujeres que huían de los malos tratos. Se repartían entre 100 casas de acogida (2.155 plazas), 128 pisos tutelados (804 plazas) 35 centros de emergencia (463 plazas) y 30 establecimientos mixtos (722 plazas), según la Delegación del Gobierno contra la Violencia.
Otra asignatura pendiente es el plan de prevención contra la violencia. "Es urgentísimo aprobarlo, aunque sus efectos tardarán una década en verse", plantea Ángeles Álvarez, de la Red de Organizaciones Feministas contra la Violencia. Para el m édico Miguel Lorente, autor de varios libros sobre las agresiones machistas, también es urgente "mejorar la prevención desde el terreno sanitario".
www.elpais.es
Impunitat
Marçal Sintes
Segur que es recorden del cas de l'Alba, la nena de cinc anys que a principis de març va ingressar en coma a l'hospital de la Vall d'Hebron després d'haver rebut una brutal pallissa. Abans de l'última agressió havia hagut de ser atesa almenys en dues ocasions més. Tanmateix, una increïble cadena de despropòsits -el Síndic de Greuges va denunciar "descoordinació i inefectivitat"- va impedir que es detectés a temps el gran perill que corria la menor. Rafael Ribó, a més, carregava durament contra la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, que depèn de la conselleria de Benestar Social. A les institucions que van intervenir en aquell desastre no es va imposar ni una sola sanció, i molt menys es va despatxar ningú. Ni un sol dels buròcrates que van fer malament la seva feina va ser despatxat o sancionat. A Benestar Social -en el centre de la polèmica- tampoc ningú no va anar al carrer. És més, des d'ERC, partit de la consellera d'aleshores, es va replicar el Síndic acusant-lo d'haver-se extralimitat i de voler sortir a la premsa. Aquesta setmana el cas de l'Alba ha tornat a ser notícia. Dimecres es va presentar un nou protocol per a casos de maltractaments i abusos sexuals a menors. Impulsat pel mateix Ribó, el van signar un munt d'institucions, Benestar Social i quatre conselleries més incloses. Ara sí que anirem bé, i passem pàgina. La colla de buròcrates potiners pels quals va passar el cas de la dissortada Alba han quedat impunes i surten a esmorzar i a fer el talladet com si res no hagués passat. L'Alba, en canvi, arrossegarà greus seqüeles tota la vida.
m.sintes@hotmail.com
www.avui.cat
Marçal Sintes
Segur que es recorden del cas de l'Alba, la nena de cinc anys que a principis de març va ingressar en coma a l'hospital de la Vall d'Hebron després d'haver rebut una brutal pallissa. Abans de l'última agressió havia hagut de ser atesa almenys en dues ocasions més. Tanmateix, una increïble cadena de despropòsits -el Síndic de Greuges va denunciar "descoordinació i inefectivitat"- va impedir que es detectés a temps el gran perill que corria la menor. Rafael Ribó, a més, carregava durament contra la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, que depèn de la conselleria de Benestar Social. A les institucions que van intervenir en aquell desastre no es va imposar ni una sola sanció, i molt menys es va despatxar ningú. Ni un sol dels buròcrates que van fer malament la seva feina va ser despatxat o sancionat. A Benestar Social -en el centre de la polèmica- tampoc ningú no va anar al carrer. És més, des d'ERC, partit de la consellera d'aleshores, es va replicar el Síndic acusant-lo d'haver-se extralimitat i de voler sortir a la premsa. Aquesta setmana el cas de l'Alba ha tornat a ser notícia. Dimecres es va presentar un nou protocol per a casos de maltractaments i abusos sexuals a menors. Impulsat pel mateix Ribó, el van signar un munt d'institucions, Benestar Social i quatre conselleries més incloses. Ara sí que anirem bé, i passem pàgina. La colla de buròcrates potiners pels quals va passar el cas de la dissortada Alba han quedat impunes i surten a esmorzar i a fer el talladet com si res no hagués passat. L'Alba, en canvi, arrossegarà greus seqüeles tota la vida.
m.sintes@hotmail.com
www.avui.cat
Solidaritat organitza la Setmana Garraf per la Pau
Documentals, Exposicions, Xerrades, Tallers i més activitats des del 15 de setembre fins al 21.
Per Taula Comarcal de Cooperació
Més informació
Coincidint amb el Dia Internacional de la Pau que es celebra el 21 de setembre, la Taula Comarcal de Cooperació i Solidaritat organitza la Setmana Garraf per la Pau, amb un seguit d’activitats que evidencien els esforços que actualment es fan des de diferents àmbits per aconseguir nous camins cap a la construcció de la pau, la reflexió, el diàleg i la transformació de les relacions de violència i discriminació.Durant una setmana hi haurà xerrades, tallers, projeccions de documentals, concerts, contes, exposicions de llibres i guies de lectura que ens acosten a algunes realitats del món i que posen de manifest la necessitat d'assumir, entre tots, un compromís actiu i positiu amb la justícia i el desenvolupament.
La Taula Comarcal de Cooperació i Solidaritat del Garraf es va constituir l’any 2001 amb el suport tècnic i logístic del Consell Comarcal del Garraf. Va néixer amb l’objectiu d’esdevenir una eina útil per portar a terme campanyes de sensibilització, fer possible projectes de cooperació i promoure la solidaritat i la pau.
Programa:
Divendres 15 de setembre. Inauguració
Vilanova - Plaça de la Vila
16h - 20 : Fira d'Entitats
18h Presentació de la Setmana per la Pau
19h Debat sobre el conflicte al Orient Mitjà. Casa Olivella
21h Concert amb el grup Lumbalú - Colòmbia
Diumenge 17 de setembre. 12h
Taller de Contes Africans
Canyelles – Mercat
Sitges – Edifici Miramar
Xerrada: La Unió Europea i la Pau - Raül Romeva
Dimarts 19 de setembre. 19h
Sant Pere de Ribes – Biblioteca Manuel de Pedrolo
Xerrada: La importància de Treball Militant a Palestina. Josep Ma. Navarro, president de Sodepau
Dimecres 20 de setembre. 17 a 20h
Cubelles – Hotel d’Entitats
Taller de Resistència Pacífica des de l’experiència de la “Ruta Pacífica de Mujeres” de Colòmbia
D ijous 21 de setembre. 20h
Vilanova - Sala d'Actes UPC
Vilanova - Sala d'Actes UPC
Passi documental: “Pequeñas Voces” de Eduardo Carrillo
15-30 de setembre
Vilanova. Exposició Els Objectius del Mil•leni
Vestíbul Escola Politècnica Superior d'Engenyeria - UPC
Durant tota la setmana:
Exposició de Llibres i Guies de Lectura a totes les biblioteques:
- Manuel de Pedrolo – Sant Pere de Ribes
- Josep Pla – Roquetes
Armand Cardona – Vilanova i Joan Oliva – Vilanova
- Santiago Rusiñol - Sitges
- Biblioteca de Cubelles
Taula Comarcal de Cooperació i Solidaritat del Garraf
Consell Comarcal del Garraf
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Relacions Institucionals i Participació. Programa per a l’Institut Internacional per la Pau.
Regidoria de Cooperació, Ajuntament de Canyelles
Regidoria de Cooperació, Ajuntament de Sant Pere de Ribes
Regidoria d'Acció Social, Ajuntament de Cubelles
Ajuntament de Vilanova
Ajuda en AccióDones per la Cooperació de Vilanova i la Geltrú, Cooperacció
Intermón – Oxfam
Col·lectiu Palestina Resisteix
Fundació Pau i Solidaritat
Acsur - Las Segovias
Tale - Talamo
Plataforma Aturem la Guerra Garraf
Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, UPC
Biblioteca Manuel de Pedrolo, Sant Pere de Ribes
Biblioteca Josep Pla, Roquetes
Biblioteca Joan Oliva i Milà, Vilanova
Biblioteca Armand Cardona Torrandell, Vilanova
Biblioteca de Cubelles
Vilanova Digital
29/08/2006 www.centreperlapau.net
Documentals, Exposicions, Xerrades, Tallers i més activitats des del 15 de setembre fins al 21.
Per Taula Comarcal de Cooperació
Més informació
Coincidint amb el Dia Internacional de la Pau que es celebra el 21 de setembre, la Taula Comarcal de Cooperació i Solidaritat organitza la Setmana Garraf per la Pau, amb un seguit d’activitats que evidencien els esforços que actualment es fan des de diferents àmbits per aconseguir nous camins cap a la construcció de la pau, la reflexió, el diàleg i la transformació de les relacions de violència i discriminació.Durant una setmana hi haurà xerrades, tallers, projeccions de documentals, concerts, contes, exposicions de llibres i guies de lectura que ens acosten a algunes realitats del món i que posen de manifest la necessitat d'assumir, entre tots, un compromís actiu i positiu amb la justícia i el desenvolupament.
La Taula Comarcal de Cooperació i Solidaritat del Garraf es va constituir l’any 2001 amb el suport tècnic i logístic del Consell Comarcal del Garraf. Va néixer amb l’objectiu d’esdevenir una eina útil per portar a terme campanyes de sensibilització, fer possible projectes de cooperació i promoure la solidaritat i la pau.
Programa:
Divendres 15 de setembre. Inauguració
Vilanova - Plaça de la Vila
16h - 20 : Fira d'Entitats
18h Presentació de la Setmana per la Pau
19h Debat sobre el conflicte al Orient Mitjà. Casa Olivella
21h Concert amb el grup Lumbalú - Colòmbia
Diumenge 17 de setembre. 12h
Taller de Contes Africans
Canyelles – Mercat
Sitges – Edifici Miramar
Xerrada: La Unió Europea i la Pau - Raül Romeva
Dimarts 19 de setembre. 19h
Sant Pere de Ribes – Biblioteca Manuel de Pedrolo
Xerrada: La importància de Treball Militant a Palestina. Josep Ma. Navarro, president de Sodepau
Dimecres 20 de setembre. 17 a 20h
Cubelles – Hotel d’Entitats
Taller de Resistència Pacífica des de l’experiència de la “Ruta Pacífica de Mujeres” de Colòmbia
D ijous 21 de setembre. 20h
Vilanova - Sala d'Actes UPC
Vilanova - Sala d'Actes UPC
Passi documental: “Pequeñas Voces” de Eduardo Carrillo
15-30 de setembre
Vilanova. Exposició Els Objectius del Mil•leni
Vestíbul Escola Politècnica Superior d'Engenyeria - UPC
Durant tota la setmana:
Exposició de Llibres i Guies de Lectura a totes les biblioteques:
- Manuel de Pedrolo – Sant Pere de Ribes
- Josep Pla – Roquetes
Armand Cardona – Vilanova i Joan Oliva – Vilanova
- Santiago Rusiñol - Sitges
- Biblioteca de Cubelles
Taula Comarcal de Cooperació i Solidaritat del Garraf
Consell Comarcal del Garraf
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Relacions Institucionals i Participació. Programa per a l’Institut Internacional per la Pau.
Regidoria de Cooperació, Ajuntament de Canyelles
Regidoria de Cooperació, Ajuntament de Sant Pere de Ribes
Regidoria d'Acció Social, Ajuntament de Cubelles
Ajuntament de Vilanova
Ajuda en AccióDones per la Cooperació de Vilanova i la Geltrú, Cooperacció
Intermón – Oxfam
Col·lectiu Palestina Resisteix
Fundació Pau i Solidaritat
Acsur - Las Segovias
Tale - Talamo
Plataforma Aturem la Guerra Garraf
Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú, UPC
Biblioteca Manuel de Pedrolo, Sant Pere de Ribes
Biblioteca Josep Pla, Roquetes
Biblioteca Joan Oliva i Milà, Vilanova
Biblioteca Armand Cardona Torrandell, Vilanova
Biblioteca de Cubelles
Vilanova Digital
29/08/2006 www.centreperlapau.net
14.9.06
Penedès.
Salut es compromet a començar les obres del nou ambulatori de Cubelles abans que s'acabi l'any.
El calendari de construcció del CAP s'endarrereix i no podrà obrir l'estiu vinentMÍRIAM DE LAMO. Cubelles
El nou ambulatori de Cubelles començarà a construir-se a final d'any, segons el compromís que ha assolit el Departament de Salut amb el govern local. Les obres duraran un any, i serviran per posar fi al col·lapse de l'actual CAP. L'alcalde, Josep Marcillas (Entesa), planteja la possibilitat d'habilitar noves sales com a consultoris a l'actual ambulatori per afrontar l'estiu vinent, mentre que el regidor de Sanitat, Joan Rodríguez Serra (ERC), ho veu «impossible» i critica l'endarreriment de les obres.
El nou ambulatori, que substituirà l'actual, estarà situat entre el camí en direcció al cementiri i la part posterior de l'escola Charlie Rivel i l'antiga llar d'infants de Cubelles. La Generalitat ja ha subhastat les obres, i està pendent d'adjudicar-les. «La intenció és que a final d'any es pugui començar a construir», explica Josep Marcillas, que va visitar l'actual CAP amb la consellera de Salut, Marina Geli, en una visita de treball a finals d'agost.
L'alcalde recorda que l'ambulatori que ara funciona es va construir «a principi dels anys noranta» i «no pot cobrir les necessitats de la població, que ha crescut molt». El nou ambulatori podrà atendre un sostre de 20.000 usuaris.
CALENDARI ENDARRERIT.
El calendari d'obres s'ha endarrerit, tenint en compte que a principi d'any el Departament de Salut es va comprometre que el CAP obrís portes l'estiu del 2007; el darrer termini d'acabament de les obres que ha donat la consellera de Salut és a final de l'any vinent. Marcillas reconeix el col·lapse que ha patit l'actual centre d'atenció primària de Cubelles durant l'estiu. «A veure si podem trobar una solució que minvi aquest impacte sanitari l'estiu que ve», sosté l'alcalde.
En aquest sentit, Josep Marcillas esmenta la possibilitat d'habilitar alguns espais de l'actual ambulatori, com ara la sala de conferències i algun despatx, per convertir-los en consulta. «S'haurà d'estudiar al mes de maig o juny si hi ha alguna solució», explica l'alcalde. A principi d'any, la població adscrita a l'ambulatori era de 10.407 persones, una xifra que s'arriba a triplicar els mesos d'estiu.
www.vilaweb.cat
Penedès. «Tard i malament»
El regidor de Sanitat de Cubelles, Joan Rodríguez Serra, critica l'incompliment del compromís del Departament de Salut sobre el termini d'obres de l'ambulatori. «El CAP arriba tard i malament», sosté Rodríguez Serra, que demana a la consellera «una explicació a la ciutadania de per què no han començat les obres». Pel regidor, «és impossible» habilitar sales del centre d'atenció primària «perquè està al límit de la seva capacitat». «Vull veure quan comencen les obres, i llavors sabré si estaran acabades a final del 2007», apunta Rodríguez Serra. El responsable de Salut assegura que el personal i els usuaris de l'actual ambulatori «han passat aquest estiu amb penes i glòries». «Hi ha metges, però no hi caben, i s'han d'atendre molts pacients», destaca el regidor.
www.vilaweb.cat
Salut es compromet a començar les obres del nou ambulatori de Cubelles abans que s'acabi l'any.
El calendari de construcció del CAP s'endarrereix i no podrà obrir l'estiu vinentMÍRIAM DE LAMO. Cubelles
El nou ambulatori de Cubelles començarà a construir-se a final d'any, segons el compromís que ha assolit el Departament de Salut amb el govern local. Les obres duraran un any, i serviran per posar fi al col·lapse de l'actual CAP. L'alcalde, Josep Marcillas (Entesa), planteja la possibilitat d'habilitar noves sales com a consultoris a l'actual ambulatori per afrontar l'estiu vinent, mentre que el regidor de Sanitat, Joan Rodríguez Serra (ERC), ho veu «impossible» i critica l'endarreriment de les obres.
El nou ambulatori, que substituirà l'actual, estarà situat entre el camí en direcció al cementiri i la part posterior de l'escola Charlie Rivel i l'antiga llar d'infants de Cubelles. La Generalitat ja ha subhastat les obres, i està pendent d'adjudicar-les. «La intenció és que a final d'any es pugui començar a construir», explica Josep Marcillas, que va visitar l'actual CAP amb la consellera de Salut, Marina Geli, en una visita de treball a finals d'agost.
L'alcalde recorda que l'ambulatori que ara funciona es va construir «a principi dels anys noranta» i «no pot cobrir les necessitats de la població, que ha crescut molt». El nou ambulatori podrà atendre un sostre de 20.000 usuaris.
CALENDARI ENDARRERIT.
El calendari d'obres s'ha endarrerit, tenint en compte que a principi d'any el Departament de Salut es va comprometre que el CAP obrís portes l'estiu del 2007; el darrer termini d'acabament de les obres que ha donat la consellera de Salut és a final de l'any vinent. Marcillas reconeix el col·lapse que ha patit l'actual centre d'atenció primària de Cubelles durant l'estiu. «A veure si podem trobar una solució que minvi aquest impacte sanitari l'estiu que ve», sosté l'alcalde.
En aquest sentit, Josep Marcillas esmenta la possibilitat d'habilitar alguns espais de l'actual ambulatori, com ara la sala de conferències i algun despatx, per convertir-los en consulta. «S'haurà d'estudiar al mes de maig o juny si hi ha alguna solució», explica l'alcalde. A principi d'any, la població adscrita a l'ambulatori era de 10.407 persones, una xifra que s'arriba a triplicar els mesos d'estiu.
www.vilaweb.cat
Penedès. «Tard i malament»
El regidor de Sanitat de Cubelles, Joan Rodríguez Serra, critica l'incompliment del compromís del Departament de Salut sobre el termini d'obres de l'ambulatori. «El CAP arriba tard i malament», sosté Rodríguez Serra, que demana a la consellera «una explicació a la ciutadania de per què no han començat les obres». Pel regidor, «és impossible» habilitar sales del centre d'atenció primària «perquè està al límit de la seva capacitat». «Vull veure quan comencen les obres, i llavors sabré si estaran acabades a final del 2007», apunta Rodríguez Serra. El responsable de Salut assegura que el personal i els usuaris de l'actual ambulatori «han passat aquest estiu amb penes i glòries». «Hi ha metges, però no hi caben, i s'han d'atendre molts pacients», destaca el regidor.
www.vilaweb.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)