4.4.08


M.Trives / Diari de Cubelles



Aquets dies tenim informacions molt preocupants amb el tema del aigua .Fent una ullada a determinats mitjans informatius ,llegeixes posicionaments de governs,oposició ,experts ,ingeni ers , que es passen la pilota sota la mirada de ciutadans perplexos ,del nostre entorn i d´ altres propers o no ,un pel mosquejats per tanta bellugadissa i amb l’arròs al foc a punt de passar-se de temps. Se suposa que el ciutadà paga la seva aigua i vol un servei i unes infraestructures adequades als temps que corren i previsions en cas de sequera que potser no es van resoldre en el seu moment amb pèrdues inexplicables o desaprofitament per canalitzacions potser obsoletes. La realitat es que no plou i d´ aquí a poc aquesta situació serà no preocupant com ara sinó dificultosa a l´ hora d´ obrir una aixeta. Llegiu aquestes informacions aparegudes en que tot un plec de raons son exposades. Interessants els continguts.


Imatge/www.sabadell.cat


EDITORIAL



Barcelona, sedienta



La falta de previsión de los sucesivos Gobiernos catalanes explica el problema actual del agua




Barcelona y su región metropolitana suman unos cinco millones de habitantes, en una zona en la que no hay ni un solo río caudaloso. En materia de agua, se nutre de dos cauces menores: el Ter, sobre todo, y el Llobregat. Las reservas de ambos se hallan ahora bajo mínimos, dada la conjunción de dos factores: una sequía persistente (la mayor en los 60 años en los que se dispone de registros) y la falta de previsión de los Gobiernos catalanes, donde CiU, hoy beligerante en el asunto, tiene mucho de lo que arrepentirse. Ni siquiera si se hubiera optado por su gran proyecto, el trasvase del Ródano, se habría evitado el actual episodio de sequía, porque para terminar las obras (contando con que no hubiera retrasos) faltarían aún unos cuatro años.




Guerra del agua ante la sequía catalana

Pero es que el problema de Barcelona, siendo también de modelo a largo plazo, es hoy por hoy un asunto a muy corto plazo. Las reservas actuales pueden llegar, como mucho, hasta el otoño. El problema es qué hacer desde ese momento, octubre, hasta abril, cuando entrará en funcionamiento la desalinizadora del Llobregat, que aportará 60 hectómetros cúbicos anuales (el equivalente a dos meses de consumo). Si llueve, perfecto. Pero un Gobierno responsable no puede fiar en ello su política.



El trasvase de entre 20 y 45 hectómetros de agua del Segre al Llobregat, con no pocos condicionantes que garanticen el caudal ecológico del afluente del Ebro, no es la peor solución. Pero ha quedado enturbiada por la errática política del consejero de Medio Ambiente, Francesc Baltasar (ICV), hecha de regates semánticos forzados, porque, se mire como se mire, se trata de un trasvase propuesto por un Gobierno que ha hecho bandera de rechazar cualquier trasvase. Baltasar negó primero los hechos para acabar reconociendo que son ciertos, eso sí, iniciando una bizantina batalla léxica, con el argumento de que no hay trasvase si la obra que se hace para llevar agua de un río a otro no es para siempre, y retando al mundo a que encuentre una nueva palabra donde él no encuentra nada. Y además, actuó como si el Gobierno central careciese de competencias en la materia.



El consumo de agua es hoy muy desigual en Cataluña: el sector primario (agricultura y ganadería) exprime el 73% de los recursos y su aportación al PIB apenas supone un 2%. Los consumos domésticos alcanzan sólo el 18%. El resto corresponde a una industria donde el pago de tasas (al contrario de lo que ocurre en la agricultura) ha impuesto políticas de ahorro. Habrá que reequilibrar todo esto. Pero de inmediato, lo que se impone es solucionar el abastecimiento hasta la entrada en funcionamiento de las desaladoras, tres previstas, dos ya en construcción, cuya aportación sumada, 180 hectómetros cúbicos anuales, equivale al déficit anual de la región metropolitana. Tras la saga de los apagones eléctricos y el caos de Cercanías, los barceloneses merecen al menos no padecer sed.







LA LUCHA CONTRA LA SEQUÍA

Sale a información pública el proyecto que apunta al enlace con el minitrasvase


El Ebro gana adeptos

Antonio Cerrillo Barcelona 03/04/2008 Actualizada a las 03:31h



El agua sobrante de los canales del delta del Ebro sigue ganando adeptos como solución preferente para abastecer la región de Barcelona, dar un respiro a su terrible sequía y dar, incluso, una solución estructural a su escasez de recursos.


Seguir leyendo noticia

MÁS INFORMACIÓN









El Ebro vende agua

Relevantes hidrólogos o el Col·legi d´Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya se han manifestado claramente por esta opción, frente a la opción del trasvase del Segre. Otros expertos matizan, sin embargo, que en las actuales condiciones (y dada ya la falta de tiempo y la necesidad de actuar por la vía de urgencia) los recursos que podrían aportarse por esta vía no resolverían todas las carencias.

En cualquier caso, los expertos consultados atribuyen la actual situación a una gran improvisación. Si se hubiera hecho ya la interconexión entre el minitrasvases del Ebro y el sistema metropolitano de abastecimiento, la crisis no habría alcanzado ni mucho menos la dimensión actual. "No podemos desaprovechar ningún recurso. No podemos estar rezando para que llueva, como en la edad media", declaró a este diario Lluís Berga, catedrático de Ingeniería Hidráulica de la UPC.

Sin embargo, el conseller Francesc Baltasar reaccionó ayer de una manera un tanto displicente ante el ofrecimiento hecho por las dos comunidades de regantes del delta del Ebro. Estas comunidades se mostraron dispuestas por vez primera a enviar el caudal sobrante del denominado minitrasvase del Ebro hasta la región de Barcelona.

Ahora, gracias a esa agua, el Consorci d´Aigües de Tarragona tiene una concesión anual para aprovechar 121 hm3 anuales en el Camp de Tarragona, pero sólo se emplean tres cuartas partes de esta suma, por lo que quedan disponibles unos 45 hm3 para la región de Barcelona. Esta cantidad es bastante más que el trasvase de emergencia y temporal (32 hm3 en ocho meses) desde el Segre al Llobregat propuesto por Medi Ambient, y rechazado por el Gobierno.

Baltasar opina que esta agua no soluciona la tremenda crisis. "Esta tubería la hemos estudiado muchas veces, y proporcionaría una aportación ridícula, tan pequeña que en estos momentos no nos serviría para la situación de emergencia", declaró. "No dudamos que podamos preverla en el futuro; pero en estos momentos, no es viable. Lo agradecemos, pero no la podemos descartar", declaró Baltasar.

Sus afirmaciones fueron rebatidas por otros expertos: si el agua sobrante de los canales del Ebro no está siendo ya aprovechada es porque se ha perdido un tiempo precioso; se ha prescindido de un caudal de manera imperdonable, dicen. La interconexión estaba prevista entre las obras alternativas al derogado trasvase del Ebro, recordaron el catedrático Lluís Berga o el decano del Col·legi d´Enginyers de Camins, Josep Oriol. Sin embargo, este enlace hidráulico fue retirado por el Departament de Medi Ambient en el 2004, bajo presión de las plataformas territoriales de Tarragona, que la tacharon de "trasvase encubierto" del Ebro.

En cualquier caso, habría que hablar de dos posible trazados de interconexión (como mínimo) entre el minitrasvase y la región de Barcelona. La actual tubería de Tarragona llega a Cunit con un diámetro pequeño, y eso condiciona la conexión.

Lluís Berga recuerda que en primera instancia se podría hacer una interconexión desde Cunit hasta Cubelles con una conducción de unos 12 km, para la cual se requerirían unas obras de corta duración (unos tres meses). El problema, naturalmente, es que como la conducción en Cunit es pequeña, no podrían enchufarse los 45 hm3 de agua anuales sobrantes, sino sólo 12 hm3 (unos 300 litros/s como máximo), según sus estimaciones.

En segunda instancia, la interconexión de mayor calibre (a través de un posible trazado entre El Vendrell y Vilanova de más de 20 km) permitiría aprovechar el resto del caudal disponible (hasta completar los 45 hm3). Y, para ello, según Berga, en condiciones normales, se requerirían unos seis meses (aunque otras fuentes estiman que sería de entre seis meses y un año). "Tenemos que ir a donde está el agua; y el agua está en Cunit. Además, vendría en tubo, ya potabilizada. La del Segre está demasiado lejos", explicó Berga. Josep Oriol, decano del Col·legi d´Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, declaró que "aunque la obra inicial no permita aprovechar los 45 hm3 anuales, la conexión inmediata entre Cunit y Cubelles serviría para aprovechar un tercio del caudal, haciendo una obra inmediata".

"Además -agrega- hay una ventaja económica añadida. Y es que no haría falta que fuera una instalación temporal. No haría falta desmontarla. Podría estar hecha y serviría exclusivamente para el caso de necesidad de Barcelona". Oriol insiste en que aunque la tubería que une Cunit y Cubelles no es la panacea, no puede ser desestimada y, además, ambas conducciones pueden acometerse de forma paralela. "Es evidente que se necesita más agua, pero no podemos dejar que se escapen esos otros 12 hm3", dice.

Otros expertos sostienen, en cambio, que la interconexión Cunit-Cubelles ofrecería un caudal aún menor y que la opción de interconexión a través del itinerario El Vendrell-Vilanova ya no llegaría a tiempo para saldar la emergencia. Manel Hernández, director de la Agència Catalana de l´Aigua, declaró anoche en TV3 que la interconexión, tal y como fue ideada en su día, supondría, un tubo de 61 km y 21 meses de obras y 180 millones de inversión. Otras fuentes opinan que la Generalitat se decantó por la opción del Segre frente al minitrasvase por el temor a que las plataformas de Tarragona volvieran a expresar sus protestas y a exhibir su músculo político (pues son muy influyentes en ICV).

Sin embargo, la Administración sigue explicando su gestión con cuentagotas. Y así, hace unos días sacó a información pública el proyecto de conexión de todo el municipio de Cubelles y Vilanova Geltrú con la red de Aigües Ter-Llobregat. Se puede decir que se ha dado un paso más hacia la interconexión: el agua del Ebro queda a tiro de piedra.

2.4.08


El Casal Josep Mestres d’esquerra de Cubelles,presenta el llibre

Dames, reines i abadesses”a càrrec de la seva autora Elisenda Albertí



dissabte 12 d’abril a les 7 de la tarda

a l’espai jove del Centre Social de Cubelles

carrer Joan Roig i Piera, 3


Dames, reines, abadesses
Divuit personalitats femenines a la Catalunya medieval
Autora: Elisenda Albertí
Al llarg de la història, generacions successives de dones han nascut i han mort sense que les seves vivències hagin transcendit l’esfera íntima i familiar. És cert que la immensa majoria d’homes tampoc no ha passat a la història, però si més no n’han tingut l’oportunitat. En canvi, l’altra meitat de la humanitat, les dones, precisament per la seva condició, han restat en l’oblit. Només unes quantes, per raó de la seva posició singular i gairebé sempre per motius circumstancials, han aconseguit emergir de l’anonimat i perpetuar el seu nom i la seva memòria. És aleshores quan tenim l’ocasió de copsar una personalitat femenina, perduda dins d’un món masculí i reduïda encara, la majoria de les vegades, a la seva condició procreadora.
Resseguir el casal comtal de Barcelona, des de Guifré el Pilós a Martí l’Humà, es redueix sovint a centrar la mirada en els vint-i-tres homes que se succeïren, al llarg de cinc-cents anys, fins a la dolorosa extinció de la línia successòria masculina. Al seu voltant, com satèl·lits misteriosos, apareixen noms de dones sorgides del no res, destinades, en el seu trànsit fugaç per la història, a perpetuar la nissaga, no pas la d’elles sinó la del marit. D’entre aquestes, n’hem triat divuit. Dones reals, de carn i ossos, amb virtuts i defectes, amb esperances i ambicions, totes elles relacionades amb el casal de Barcelona, sovint per mitjà del vincle matrimonial. Per aquest motiu, n’hi ha poques de catalanes ja que, a l’hora de casar-se, els nostres antics sobirans —i en això no eren gens originals— procuraven establir contractes avantatjosos i aliances duradores amb altres nacions.
Aquesta, doncs, és la història de divuit dones —dames, reines, abadesses— a qui tocà viure en un món hostil.
Biografies incloses
Ermessenda de Carcassona, Almodis de la Marca, Mafalda de Pulla-Calàbria, Dolça de Provença, Peronella d’Aragó, Sança de Castella, Aurembiaix d’Urgell, Constança de Sicília, Blanca d’Anjou, Sança de Mallorca, Elisenda de Montcada, Teresa d’Entença, Constança d’Aragó, Cecília de Comenge, Sibil·la de Fortià, Violant de Bar, Margarida de Prades i Blanca de Navarra.

Urbanisme i Planejament

Comencen les obres d'urbanització de l'entorn del Poliesportiu i l'institut
Les executa l'empresa ADEC Building Factory SA, a qui se'ls ha adjudicat per un total d'1.139.973,74 €.

Les obres d'urbanització de l'accés i entorn del Poliesportiu Municipal de Cubelles van iniciar-se la setmana passada. L'empresa ADEC Building Factory S.A. ha estat l'adjudicatària del concurs per a l'execució de les obres, per un import total de 1.139.973,74 €.
Les obres, que van iniciar-se el passat divendres, han de permetre recuperar el tancat exterior del Poliesportiu i les seves oficines de consergeria, a més de millorar la seguretat de l'alumnat que diàriament es desplaça fins a l'IES Cubelles i la construcció d'un carril bici. De passada, el projecte contempla la urbanització de les zones d'estacionament del Camp de Futbol Josep Pons i Ventura i del Poliesportiu Municipal, on es proposa la instal·lació d'una torre repetidora de telefonia mòbil.
L'empresa adjudicatària disposa d'un termini de quatre mesos per executar el projecte. Aquest contempla l'arranjament i millora de l'espai format per l'accés al Camp de Futbol Municipal, l'accés a la zona poliesportiva municipal i el carrer que uneix els dos equipaments, és a dir, l'Avinguda Onze de Setembre, sumen una superfície d'actuació de 12.500 m2.
En quant a l'entorn del Poliesportiu, les principals obres a executar són la construcció d'un edifici de 182 m2 que farà les funcions de consergeria. Aquest s'ubicarà al costat de l'actual entrada principal al recinte, que se substituirà, per una porta correguda automatitzada, juntament amb el tancat exterior que es va haver d'enderrocar fa dos anys a causa del seu mal estat. Aquesta, per tant, serà la segona gran actuació al voltant de les instal·lacions esportives i que han de garantir la seguretat dels equipaments esportius interiors, així com la dels seus usuaris.
El projecte contempla que en la zona d'accés al Poliesportiu, de 3.900 m2 de superfície, es farà una zona d'aparcament de cotxes i motocicletes, una zona de vianants i espais verds equipats amb mobiliari urbà. La zona d'estacionament serà de formigó imprès i tindrà uns 2.000 m2 de superfície. Un tractament similar al que es donarà a la zona del davant del camp de futbol municipal, que té una extensió de 4.000 m2. En aquest espai també es contempla la construcció d'una zona d'estacionament de cotxes i motocicletes i una zona de vianants i zones verdes amb mobiliari urbà.
Pel que fa a l'Avinguda Onze de Setembre es construiran les voreres, s'asfaltarà i es construirà un carril bici d'aglomerat asfàltic amb colorant, a més de fer la vorera de la banda de la via del ferrocarril, avui totalment inexistent. Igualment, als carrers Pla de Sant Pere i Josep Pla, el projecte contempla la construcció de noves voreres i del corresponent carril bici. Tot l'entorn també s'il·luminarà de nou amb llampares de vapor de sodi de baixa pressió, així com es plantarà nova vegetació que no malmeti el paviment amb les arrels.

Afectació del trànsit
Paral·lelament, i mentre durin aquestes obres, es veurà afectat lleugerament el trànsit de l'avinguda Onze de Setembre, entre els carrers Pla de Sant Pere i Josep Pla.
Aquest tram està tallat a la circulació rodada, mentre que els vianants poden creuar-lo mitjançant un camí tancat habilitat a la banda de la via del ferrocarril. Els vehicles que vulguin accedir tant a l'IES com al camp de futbol Josep Pons i Ventura hauran de fer-ho pel carrer Pompeu Fabra, Clot del Bassó i Avinguda Onze de Setembre.
L'Ajuntament de Cubelles demana disculpes per les molèsties de les obres als veïns i veïnes de la zona, així com a la ciutadania que fa servir aquest vial per dirigir-se a altres zones del municipi. Cal entendre que aquesta és una actuació important per a l'accés dels alumnes a l'institut i de la ciutadania a les instal·lacions esportives.

Departament de Comunicació

http://www.cubelles.com/

També podeu veure a Serveis informatius Canal Blau

Obres al polisportiu de Cubelles

http://link.brightcove.com/services/link/bcpid1119284141/bclid1111449107/bctid1485315901

http://www.canalblau.cat

31.3.08


PIC & JAZZ” ofereix de nou ....


Aquesta vegada

"Tarda de Samba-Jazz" amb MANGUEÃ DUO.


Els components del duet son:
Luis Oda
veu-guitarra-armonica


i Martin Maluco Peralta

percusio


de 19.30h. fins les 21.00h el proper 03 d'Abril

i

estem preparan pel proper 10 d'Abril la 3ª cata, amb la bodega EMENDIS


La nostra adreça: carrer Jacint Verdaguer, nº 20
El nostre telefón: 938.952.914
El nostre e.mail: : pic-jazz@wanadoo.es
DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de l'Ajuntament de Cubelles

SALVADOR ESCAMILLA, L'AMIC REGALAT
La veu de Salvador Escamilla és la veu del paisatge cultural dels seixanta a Catalunya. La unió indestructible d'audàcia, de coratge, de talent i de generositat personal i professional han convertit aquest home de la cultura catalana en un referent indiscutible. Fa molts anys, molts, Salvador Escamilla va visitar en diverses ocacions Cubelles coincidint amb la celebració del concurs de roses que organitzaven també amb coratge i passió la Dolors Thomas i en Jan Caralt. Rotund, vehement, amb la veu elegantment impostada com era habitual... en Salvador Escamilla va conduir i compartir algunes d'aquelles lluïdes gales de lliurament de premis del certamen roserístic, el que més ha fet per difondre el nom de Cubelles arreu de Catalunya. Va ser un goig comprovar com l'admiració del públic cubellenc cap a ell seguia sent inqüestionable com correspon al grans comunicadors. Avui, molts anys després d'aquells concursos, i molts anys després d'algunes trobades personals al seu despatx de Catalunya Ràdio, em falten ratlles per definir aquests radiofonista, inventor de la ràdio en colors, actor, cantant i activista cultural en els foscos anys de la dictadura: no son suficients ni les tres frases fetes... Cal ser molt agosarat i molt intel.ligent per impulsar en plena dictadura un espai, Radioscope, que oferia a l'hora la imaginació de la ràdio, l'emoció de la música i la reivindicació d'una llengua i'un pais! Com ha destacat el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, és elogiable l'encert, la gosadia i la responsabilitat d'Escamilla posant-se al capdavant de tota aquella revolució cultural que va obrir el camí a la Nova Cançó. Aquest dies la persona i la feina de Salvador Escamilla rebran grans elogis però jo escolliria les que va dedicar-li Joan Manuel Serrat el 2002 "agraïnt l'amic que la vida m'ha regalat..". .-49

Resum en imatges de l'homenatge a Salvador Escamilla celebrat el 14 de juny de 2002 al Palau de la Música. No us el perdeu!
SERRAT. PARAULES D'AMOR. HOMENATGE A SALVADOR ESCAMILLA
M. Trives/ Diari de Cubelles

Encara avui les pel·lícules de James Bond fetes ja fa anys provoquen el fet de retornar a veure de nou qualsevol d´ elles. Tota una generació qui més qui menys ha fet cua a la porta d´ un cinema i crec que mantenen el ganxo i a l´ hora de veure una peli a la sobretaula ,ningú canvia de canal !!
Podeu llegir aquest article en que tenim una bona referencia del seu exit....






REPORTAJE

Centenario agitado, no mezclado

Londres celebra el año Ian Fleming con una gran exposición mientras se ultima en Chile el rodaje de la nueva película de la rentable franquicia de James Bond

PATRICIA TUBELLA - Londres - 25/03/2008


Como en uno de los legendarios martinis de vodka de James Bond, el año Ian Fleming, se presenta "agitado, no mezclado" (shaken, not stirren). Pasado ampliamente el medio siglo desde que la pluma de Fleming le concediera "licencia para matar", el agente secreto más famoso del planeta continúa en plena forma al servicio de su graciosa majestad. Estos días, sin ir más lejos, anda enfrentado a una peligrosa banda de narcotraficantes en la selva suramericana. Pero mientras el rodaje en Chile de la nueva película de James Bond -y su enésima encarnación fílmica en el rubio Daniel Craig- viene acaparando el grueso de la atención mediática, el Reino Unido ha decidido desviar el foco hacia su creador, de cuyo nacimiento se cumple el centenario el próximo 28 de mayo.

Si voleu més informació clikeu....
M. Trives/ Diari de Cubelles

Mereix anar a veure i de pasada coneixeu el Centre,val la pena !!!!


De dilluns a divendres, d’11 a 14h i de 17 a 20h
Dissabtes, d’11 a 14h
Sala Àgora (2a planta)
ENTRADA GRATUÏTA

EXPOSICIÓ

Dels Fons a la Superfície


Obres d’artistes catalanes contemporànies anteriors a la Dictadura
Comissària: Núria Rius i Vernet

Dels Fons a la Superfície mostra una selecció d’obres d’artistes contemporànies que van treballar durant un temps, més llarg o més curt, a Catalunya. Són obres realitzades des de finals del segle XIX fins a la Dictadura Franquista i provenen dels fons de diferents museus i institucions catalans. D’aquí la particularitat del títol. L’exposició s’inicia amb un facsímil del Beatus de Girona (ca. 975), primera obra coneguda a Catalunya il·lustrada i signada per una dona: Ende. Aquesta mostra pretén recuperar una part del llegat d’artistes, que tot i formar part de fons museístics, que garanteixen la seva qualitat i valor artístic, resta a la foscor.

Organitza: Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.

Sant Pere més baix, 7 2a planta ▪ 08003 Barcelona
Tel. 93 268 42 18 ▪ Fax 93 315 14 32
comunicacio@bonnemaison-ccd.org
http://www.bonnemaison-ccd.org/

30.3.08


Fotos/Maribel Balboa/arxiu La Fita








Gracies ,un bon apunt dedicat a nosaltres i n´ estem agraïdes per la bona idea !!

Associació Dones de Cubelles La Fita

29.3.08


DIA A DIA

XAVIER GRAU

Regidor de l'Ajuntament de Cubelles


HE DE TRUCAR L'ADRIÀ

Fa dies que vaig comprometre una referència en aquests articles a l'Associació de Dones La Fita de Cubelles i tonto de mi que no trobava el motiu, el gest argumental original i precís que sovint recerquem molt lluny i que sempre tenim més a l'abast del que pensem. A l'última celebració davant La Fita del terme, el passat 8 de març, vam veure que un ametller rebrotat i unes heures vivíssimes estaven ofegant les antigues pedres del monument. Vaig quedar amb l'Adrià que si calia l'ajudaria a podar l'ametller una mica per fer més visible aquest rotund monument que l'associació de dones cubellenca manté com a referència de reivindicació feminista. No he trucat encara a l'Adrià. Ni a la Maribel ni tampoc a l'Aurora ni a la Pili, ni a l'Ester, ni a la Maria, les dones discretes i coratjoses que han reflotat l'associació, han retornat la dignitat a l'homenatge a una dona treballadora de Cubelles amb l'Agulla d'Or de La Fita (Margarita Lleó al 2007 i Mariàngels Pons al 2008) i fan una feina seriosa, polida, atenta i pemanent en defensa dels drets de les dones, que és en definitiva una manera de lluitar pels drets de tots, i totes!, nosaltres. Acabant de llegir l'article de la diputada vilanovina Mila Arcarons (http://milaarcarons.blogspot.com/) i de l'escriptor Juan José Millás sobre el lumbreras de la faldilla m'han vingut de nou al cap tots els arguments i més per a refermar el compromís amb La Fita, que des del 2003, i partir d'un cartell modest creat des d'aquest mateix ordinador, és l'entitat de referència de les dones de Cubelles i pel que veig tan necessària aquí com a Càdis!. I aquí acabo: el que us deia, el lumbreras de Càdis no es mereix ni una linea més, però demà sense falta truco a l'Adrià perque La Fita ha de lluir ferma i preciosa ara més que mai .-48

A la fotografia: 8 de març de 2008. Lectura del manifest Associació de Dones La Fita davant la fita del terme del camí vell cap a Vilanova i la Geltrú
Llegiu aquest article puntual de Mila Arcarons.


Enviat per Mila Arcarons

Llegeixo astorada la noticia sobre la clínica de Cadis que ha retirat de la nòmina de les infermeres 30 Euros fruit que no volen , han decidit no voler , posar-se faldilla mentre treballen . Elles, segon la direcció , han de posar-se faldilla. El seus companys vesteixen una roba còmode per treballar . Una roba que acompanya la feina que fan . Elles faldilles força “mones” . Ells un pijama típic d’aquesta feina.
A elles els hi correspon ensenyar les cames . O sigui , diferenciació per sexe a la feina.Cap sentit . Allò que es valora d’una feina , d’un professional , és la qualitat del que fa. El que deu voler un pacient és que la persona que l’atengui - el treballador o treballadora - ho faci de forma adequada .
Elles han decidit denunciar aquesta discriminació . Felicitats per la fortalesa .Agraïment a aquestes dones que han qüestionat aquesta pràctica absolutament allunyada de la llei i de les pautes de relació des de la igualtat. Agraïment perquè lluiten per la seva dignitat . Però també perquè en aquesta lluita ens representen a totes les dones . Agraïment perquè fruit de la seva denuncia s’ha generat un debat, de nou , que hauria de reforçar davant l’opinió publica que aquestes coses no es poden permetre.
Es evident que el tracte discriminatori en determinades empreses segueix i avui mateix trobem en aquesta informació apareguda a http://www.lamalla.net/ relacionada en que fa referencia a...
A Cadis una clínica ha retallat el sou de les infermeres que porten pantalons, als centres d'El Corte Inglés és obligatori maquillar-se

Obligades a portar faldilla o a maquillar-se

Auxiliars i infermeres de la Clínica San Rafael de Cadis, un centre concertat amb el sistema públic de salut andalús, han vist retallada la seva nòmina aquest mes per no portar faldilla. Trenta euros, ni més ni menys. Les empleades estan disposades a arribar als tribunals acusant l'empresa d'incomplir la Llei d'Igualtat. No és l'únic cas. Els centres comercials El Corte Inglés s'escuden en el seu reglament intern per obligar les empleades a maquillar-se.

Amb pantaló-pijama o amb faldilles? Bona part de les infermeres i auxiliars de la clínica andalusa no ho van dubtar. Per la seva feina, van triar l'antiestètic pantaló amb el logotip de l'empresa, molt més pràctic a l'hora de protegir-se en la seva feina de pacients sagnants o crònics. "Sense oblidar que es tracta d'una qüestió d'intimitat", al·lega Adela Sastre, presidenta del comitè d'empresa. La sorpresa va arribar a final de mes, amb una nòmina que s'havia encongit 30 euros corresponents al "complement d'assistència i dedicació". Podria semblar que la retallada res té a veure amb el vestuari, però el comitè d'empresa assegura que "portaven temps amenaçant" amb aquesta mesura i que no s'ha aplicat a totes per igual. "No creiem que s'atrevirien amb una Llei d'Igualtat recent estrenada". La Junta d'Andalusia s'ha mostrat preocupada per aquesta actitud discriminatòria dels responsables de la clínica i ha demanat un informe sobre les normes de vestuari a la direcció del centre.
Discriminacions salarials i de promocióArran d'aquesta denúncia, UGT de Catalunya ha fet aflorar un altre cas de discriminació entre treballadors i treballadores. Segons denuncia el sindicat, mentre que als homes se'ls permet "una imatge més informal i a la moda, a les treballadores dones se les obliga a dur mitges, usar un determinat tipus de sabates i maquillar-se per mostrar bona imatge". UGT va presentar fa un any una demanda contra els grans magatzems per aquest motiu al Jutjat Social, una denúncia que va quedar paralitzada amb l'esperança d'engegar una negociació i que el sindicat reobrirà aquesta setmana.
Però no és l'únic aspecte discriminatori pel qual ha estat denunciada l'empresa, on el 90% dels treballadors són dones. Recentment, El Corte Inglés va ser condemnat pel Jutjat nº 13 de Barcelona per discriminació en el sistema de promoció professional per raó de gènere. La doble escala salarial és també freqüent en altres grans cadenes comercials i de distribució, on les dones acostumen a cobrar entre 200 i 300 euros menys que els seus companys. "Esperem que amb la posada en marxa dels plans d'igualtat que estableix la llei puguem acabar amb tot això", ha remarcat Òscar López, secretari general de la Federació de Comerç, Hostaleria, Turisme i Joc de la UGT Catalunya.

Publicat 26/03/2008 -


http://www.lamalla.net/

També Juan José Millás reconegut periódista i escriptor publica el El País ......

Violencia


JUAN JOSÉ MILLÁS 28/03/2008

Trato de imaginar al rijoso que ha asociado el uso de la falda a la productividad empresarial. Me gustaría ver su cara, observar su jeta, para comprobar si, una vez más, el rostro es efectivamente el reflejo del alma. ¿Llevará bigote? ¿Estará calvo? ¿Será gordo o flaco, alto o delgado? ¿Le sudarán las manos? ¿Le olerá el aliento? ¿Tendrá estudios? Y en caso afirmativo, ¿de qué? ¿De Empresariales, de Económicas, de Ingeniería Financiera? ¿Habrá hecho un master en gestión de recursos humanos? ¿Sabrá idiomas? ¿Se detendrá a la entrada de los colegios para mirar furtivamente a las chicas? Lo imagino sentado a la mesa del desayuno, dándole vueltas al modo de castigar la indisciplina del personal a su cargo, cuando grita de súbito "eureka", o sea, lo encontré. Qué encontraste, pregunta su mujer, que va (en pijama) de un lado a otro de la cocina. El modo de doblegarlas, dice él. Quitaré 30 euros de sueldo a las rebeldes y cuando sus representantes sindicales pregunten por qué responderé (por escrito, faltaría más) que las enfermeras hacen menos caja en pantalones que en minifalda.

Seguramente hay en los manuales corporativos mil modos de justificar la obligación de llevar uniforme, incluso cuando se trata de un uniforme de gusto tan dudoso como el que nos ocupa. Pero lo único que se le ocurrió a nuestro hombre, vaya por Dios, fue relacionarlo con el plus de productividad. ¿Cabe imaginar algo más sucio, más obsceno, más indecoroso? ¿Será consciente del significado de esa decisión? ¿Lo somos nosotros? ¿Lo son las autoridades sanitarias? ¿Podría el fiscal general del Estado actuar de oficio frente a una muestra de acoso tan poco sutil, frente a una agresión sexual de esta naturaleza? ¿Podría caer sobre la cabeza de este sujeto todo el peso de la Ley de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género?

http://www.elpais.com

27.3.08

Joan Barril a la seva columna de El Periodico fa una recomanació per si voleu anar al cinema ,feu-li cas.....



ELS DIES VENÇUTS // JOAN BARRIL

Plorar de bellesa


JOAN BARRIL

Probablement es pot viure sense llegir mai un llibre. Es pot anar tirant sense un museu. Però a vegades em pregunto si es pot viure sense la música. Quan arribo a casa hi ha un piano obert que ens espera als meus fills i a mi perquè ens respongui quan l'estimulem. ¿Es pot veure la música? Si ho dubten, vagin immediatament al cine Verdi a veure El silenci abans de Bach, de Pere Portabella. No és una pel.lícula d'argument. És simplement una pel.lícula concebuda per a la bellesa. Abans de Bach no hi havia silenci, perquè la música ens arriba de molt lluny.
Però Bach va tenir el mèrit de fer que la música, encara que vingués de molt lluny, ens arribés molt endins.
Diuen que, quan s'acosta la mort, tendim a recordar els grans moments de la nostra vida. La infància, les alegries, el frec d'una mà, aquell calfred davant la barrera de coral del mar Roig o aquella cançó siciliana sentida en una gruta de Siracusa. La vida són imatges i la pell sempre és de gallina. Però Pere Portabella ens ha regalat a la Humanitat les imatges sense les quals no podríem morir en pau. A vegades, un elogi excessiu desvirtua l'obra elogiada. Però la veritat mai és excessiva. Bach és allà i Portabella hi ha posat imatges. I Quim Roy li ha buscat espais i dramatúrgia. I Carles Santos ha inventat un guió. I Pladevall ha aconseguit recuperar la llum dels quadros de Vermeer. Vint violoncels al metro de Barcelona. Les veus blanques cantant La passió segons sant Mateu, recuperada --diuen-- perquè el carnisser de Mendelssohn solia embolicar la carn amb els fulls d'una partitura inèdita. Un cavall que balla les notes de les Variacions Goldberg. Un camioner que a la cabina toca contrapunts i fugues amb una harmònica. La bellesa. Quan la dificultat es fa fàcil.
M'havien explicat l'existència de l'anomenada síndrome de Stendhal, una invenció romàntica que portava els que la patien a esvanir-se davant l'harmonia de les coses. Si alguna vegada he sentit aquesta estranya síndrome ha estat en la soledat del desert o en la plenitud d'aquesta pel.lícula. Vagin al cine a veure-la. Però no es pensin que van al cine a veure una pel.lícula. El cine de Portabella és una pantalla que acull les imatges de la millor Europa. Portabella és la mirada ben temperada. Per la cultura.

www.elperiodico.cat

26.3.08


Comencen les obres de millora dels accessos i aparcaments de l'institut i la zona esportiva


Font: Ràdio Cubelles

S'asfaltaran els aparcaments del Poliesportiu i el camp de futbol a més de col·locar enllumenat, fer les voreres dels voltants, i un parc pels alumnes de l'IES
L’Ajuntament ja està duent a terme alguns dels objectius estratègics inicials que es contemplen al Pla de Mandat. A la connexió del subministrament d’aigua potable de la xarxa Ter-Llobregat i al traspàs del sistema de recaptació municipal, s’uneix l’adequació dels accessos de l’entorn de l’actual IES Cubelles.

Miguel Ángel López, regidor d’Urbanisme i Planejament, destaca "la necessitat de realitzar aquests treballs pels equipaments que hi ha a la zona, com centres educatius i esportius, i millorar la seguretat de les persones que hi passen".

El projecte ja s’ha adjudicat i es preveu que les obres s’allarguin uns quatre mesos. López afirma que es tracta "d'un projecte unitari dels accessos i aparcaments tant de la zona de l'IES, com la del Poliesportiu i el camp de futbol. Aquesta zona s'equiparà amb enllumenat públic, espais verds, voreres, equipaments com ara papereres i elements de regulació de velocitat del trànsit per millorar la seguretat dels peatons".

Un dels trets que destaca el regidor d’Urbanisme i Planejament és "la creació d’un parc davant l’institut i d'un pàrking que ordeni les moltes motos que s’hi amunteguen".
A banda d’aquesta obra puntual, s’està duent a terme la redacció del nou Pla General de Cubelles que ha de marcar les directrius de com ha de créixer el municipi en els propers anys.

Font Ràdio Cubelles
Alcaldia

El Jutge arxiva la denúncia dels representants de Fauna contra l'Alcaldessa i el cap de la Policia
El sobreseïment de les diligències es fonamenta en el fet que "no queda acreditada la perpretació de delicte"

El jutjat d'instrucció número 6 de Vilanova i la Geltrú ha decretat el sobreseïment de les diligències incoades contra l'Acaldessa de Cubelles, Maria Lluïsa Romero, i el cap de la Policia Local per "no quedar acreditada la perpretació de delicte".

Maria Lluïsa Romero, Alcaldessa de Cubelles, es va referir a aquest fet el passat 25 de març, en el decurs del ple extraordinari convocat a petició de l'oposició municipal en relació a la construcció del pont sobre el riu Foix. Romero va informar que tant ella com el cap de la Policia Local havien estat denunciats als jutjats i va oferir a membres del públic que ho havien sol·licitat "la possibilitat de fer ús de la paraula sense cap tipus d’amenaces", en clara referència a la denúncia interposada i a les al·lusions proferides contra ella mateixa i el govern municipal a les dependències policials dies abans.

La denúncia va ser interposada pel president de la Plataforma Volem el pont per l'Onze de Setembre, Carlos Ríos, i el secretari i portaveu de la mateixa, Xavier Pla. Els fets es remunten al 21 de març, quan els dos denunciants es van personar a les dependències de la Policia Local de Cubelles i van reclamar l'expedició d'un certificat acreditatiu del dia i hora de lliurament d'una notificació de l'Ajuntament, en què es denegava la seva intervenció a la sessió plenària extraordinària del passat dimarts i se'ls emplaçava a posar-se en contacte amb l'Alcaldia per ampliar la informació. Els compareixents, tal i com consta a l'atestat de la Policia Local, van llençar acusacions i referències contra el govern municipal i l'Alcaldessa de Cubelles, així com amenaces contra els agents de la Policia Local. Finalment, van formalitzar la denúncia al jutjat de guàrida de Vilanova i la Geltrú, ara arxivada pel jutge, per una suposada retenció de documentació.

www.cubelles.org

més informació

El Ple rebutja revocar l'aprovació definitiva del projecte constructiu del pont del riu Foix

www.cubelles.org


Penedès. Intervencions en el ple>
Penedès. El govern de Cubelles ratifica en el ple la seva aposta pel pont del carrer Lleida

www.vilaweb.cat
La premsa parla diàriament de la situació al Tibet i una lectora de Diari de Cubelles demana publicar aquesta informació.
Los tibetanos han salido a las calles a protestar décadas de injusticia.
Después de décadas de represión el pueblo tibetano ha salido a lascalles ha pedirle al Mundo que los ayude a obtener justicia. Con losJuegos Olímpicos en camino y la importancia de las exportaciones,China es más sensible que nunca a la opinión pública mundial.
El gobierno chino ha expulsado a los periodistas extranjeros y anuncióque los manifestantes que no se rindan serían 'severamentecastigados.' Las autoridades chinas tienen ahora que decidir entre másrepresión o un dialogo abierto que pueda ser el comienzo de lasolución de la situación en el Tibet. A China le importa más que nunca su imagen en el extranjero, y es allí donde la comunidad Avaaz, con el alcance mundial de su red de ciudadanos-activistas, puede tener un rol importante. Hagamos saber al presidente Hu Jintao que el papel deChina en la comunidad internacional y el éxito de los Juegos Olímpicosdependen de la manera en que elija lidiar con la situación el Tibet.El Dalai Lama, líder espiritual del Tibet y ganador del premio Nobelde la Paz, ha hecho un llamado a China pidiendo que cese la violenciacontra los manifestantes y que abra un dialogo sobre la situación enel Tibet. Necesita de nuestro apoyo—queremos juntar un millón de vocespor el Tibet.
Firma hoy y corre la voz, el tiempo apremia.

http://www.avaaz.org/es/tibet_end_the_violence/11.php


Podeis obtener más informació en


http://actualidad.terra.es/nacional/articulo/fuerzas_lhasa_seguridad_chinas_detienen_2331109.htmhttp://actualidad.terra.es/internacional/articulo/tibet_premier_chino_confirma_permanecera_2331256.htmhttp://www.univision.com/content/content.jhtml?chid=3&cid=1469788&schid=303&secid=305

http://actualidad.terra.es/nacional/articulo/fuerzas_lhasa_seguridad_chinas_detienen_2331109.htm

http://actualidad.terra.es/internacional/articulo/tibet_premier_chino_confirma_permanecera_2331256.htm

http://www.univision.com/content/content.jhtml?chid=3&cid=1469788&schid=303&secid=305

'Apoya a los manifestantes en Birmania'

utilizando la dirección
http://es.f266.mail.yahoo.com/ym/Compose?To=jordicalsina@gmail.com

25.3.08


M.Trives/ Diari de Cubelles


Avui diem adéu a dos homes peculiars,Rafael Azcona i Josep Benet.

Josep Benet, historiador ,polític ,catalanista i un home destacat i generós
i Rafael Azcona ,un excel·lent guionista de pel·lícules mítiques que tots hem vist com El Verdugo,Belle Époque, El cochecito i moltes més. Sempre crec que si existeix un altre lloc , avui segurament dos grans homes discrets i força importants han retrobat un nou espai a on segurament la paraula té un significat i la mediocritat queda obsoleta.





Més informació a
i també a
Muere Rafael Azcona


"Delicado, hasta la muerte mantuvo una educación, una gentileza, una caballerosidad que se llevó consigo, como si su raza fuera única". Por Juan Cruz

més informació a


24.3.08















Fotos/Arxiu /Diari de Cubelles




Les caramelles de Cubelles

Diumenge de Pasqua ,el centenari Cor L´ Espiga ( 1900 - 1990 )es passeja per els carrer de Cubelles cantant cançons populars i els tradicionals cuplets en que l´ actualitat amb fina ironia dona pas a les rialles de tothom. Aquest any una vegada més envoltats de molta gent van oferir una molt bona actuació a la plaça del Ajuntament .


Podeu veure a les fotos l´ ambient popular que envoltava el moment de la seva actuació.

Diari de Cubelles












22.3.08

M. Trives/ Diari de Cubelles

La gent que formem part d´ una generació ,no podem oblidar el que van significar les paraules ¨maig del 68 ¨ o ¨maig françés .Va fer caure un govern a França i va encetar moviments contestataris estudiantils a diferents Universitats , solidaritzats amb aquestes revoltes . Llegint aquest apunt publicat podeu fer un repàs i potser buscar documentació.En trobareu a...

PAPA CUÉNTAME OTRA VEZ ESE CUENTO TAN BONITO DE GENDARMES Y FASCISTAS Y ESTUDIANTES CON FLEQUILLO...

Artista: Ismael Serrano
Album: Atrapados en Azul
Canción: Papá cuéntame otra vez


MANIFESTATION ÉTUDIANTE DE MAI 68
Au cours des années soixante, les profondes mutations de l'économie française suscitent des inquiétudes et des aspirations sociales nouvelles auxquelles la multiplication de nouveaux médias (radio à transistor, développement de la télévision) contribue à donner aussitôt un écho national. Les événements de mai-juin 1968 vont les catalyser. La révolte des étudiants, qui se produit dans de nombreux pays industrialisés, atteint la France. les universités où ils sont de plus en plus nombreux, ne sont pas préparées à les recevoir. Des affrontements avec les forces de l'ordre se produisent, surtout à Paris en mai 1968. Une vague de grèves ouvrières, sans précédent depuis 1936,...


REPORTAJE

Cuando Francia se aburre

Edición impresa EL PAIS Internacional - 14-03-2008

J. M. M. F.
'Cuando Francia se aburre'
Un artículo en 'Le Monde' hace 40 años sirvió de detonante a la revuelta de Mayo del 68

http://www.elpais.com/articulo

Mayo francés - Wikipedia, la enciclopedia libre
Mayo francés o Mayo del 68, nombre con que se conocen los .....



França recorda amb llibres, reportatges i actes el quarantè aniversari d'una data mítica que va marcar una època


El Maig del 68 fa 40 anys


LAMALLA.NET / EFE
La commemoració del 22 de març del 1968, el moviment que va plantar la llavor de la revolta estudiantil que dos mesos més tard va paralitzar França i es va exportar a bona part del món occidental, ha omplert el país de tota mena d'activitats que recorden el que es coneix com el Maig Francès. Llibres, estudis, actes universitaris i reportatges de televisió recorden una data que ha acabat convertint-se en un mite romàntic.
Tot i que és París el que ha passat a la història, la revolta estudiantil i obrera coneguda com a maig del 68 va començar en realitat el 22 de març, i no a la capital sinó a Nanterre, una ciutat del nord. Aquell dia, i en aquella ciutat, líders estudiantils com Daniel Cohen-Bendit, van plantar cara al sistema iniciant una onada de protestes que s'estendria a la Sorbona i acabaria paralitzant el país i, de forma colateral, molts països occidentals.
L'espurna que va fer encendre el foc revolucionari va ser la demanda d'acabar amb la separació entre nois i noies als campus universitaris. Aquesta demanda inicial va acabar derivant en una complexa revolta contra un sistema que, més de dues dècades després d'acabada la guerra, posava de manifest el malestar dels milers de joves, fills del baby boom de la postguerra, que estaven desencantats d'un món que no avançava. La guerra del Vietnam i el creixent malestar contra un capitalisme que, tot i l'existència de la URSS i els països comunistes, floria sense problemes, va acabar de conformar un còctel que va fer trontollar l'Estat francès.
De protesta a revolta
"No a la universitat burgesa" era el lema dels estudiants que protestaven per la detenció d'uns companys, arrestats per manifestar-se contra la guerra del Vietnam. La resposta governamental, tancant la universitat de Nanterre, va ser el que va convertir una protesta puntual en una revolta nacional les conseqüències de la qual es van deixar sentir arreu del món. Quan el líder roig, Cohen-Bendt, va ser expulsat de França, els fets es desencadenen a una velocitat imparable.
Els estudiants responen a l'expulsió de Cohen-Bendt ocupant l'amfiteatre de la simbòlica universitat parisenca, la Sorbona. La resposta de l'Estat és una altra vegada contundent: la policia entra al campus i desallotja als ocupants. Però, una vegada més, la reacció governamental no fa més que agreujar la crisi. Minuts després que la policia desallotgés la Sorbona, el barri llatí és en flames. Novament el govern calcula malament: envia la policia i reprimeix durament els aldarulls al barri llatí. Les imatges de l'acció policial indignen als francesos. En pocs dies els sindicats criden als treballadors a la vaga general. La protesta s'ha tornat global. Amb fàbriques ocupades i aldarulls als carrers de totes les ciutats, França es troba immersa en una autèntica revolució popular.
Repercussions
El Maig del 68 va acabar tenint una repercussió mundial. Les reivindicacions dels estudiants francesos es van estendre arreu dels països occidentals -fins i tot a la Catalunya de la dictadura- fent tremolar els fonaments de la societat de la postguerra i alimentant molts dels moviments contestataris de l'època.
"Cal liquidar el Maig del 68".
Les paraules les va protagonitzar Nicolas Sarkozy durant la campanya electoral a les darreres presidencials, un símptoma que el debat sobre la revolta continua viva a França. Sarkozy es proclama hereu de la cultura del mèrit i de l'esforç, del respecte a l'autoritat del mestre, principis que, diu, van ser llençats per terra pels estudiants d'aquell Maig. El president no està sol en les seves crítiques. Maig 68, la gran estafa, de Gérard Gachet, és només una de les moltes obres crítiques amb la revolta. Però amb motiu del seu quarantè aniversari responen al president i a Gachet alguns dels protagonistes de l'època, com el propi Cohen-Bendit, el filòsof André Glucksmann o l'ex líder maoista Alain Geismar, que reivindiquen la importància de la revolta i la seva herència.

http://www.lamalla.net/

19.3.08

AVUI SONA: CAMARÓN+SERRAT= LA SAETA



Dijo una voz popular:
¿Quién me presta una escalera
para subir al madero
para quitarle los clavos
a Jesús el Nazareno?
Oh, la saeta, el cantar
al Cristo de los gitanos
siempre con sangre en las manos,
siempre por desenclavar.
Cantar del pueblo andaluz
que todas las primaveras
anda pidiendo escaleras
para subir a la cruz.
Cantar de la tierra mía
que echa flores
al Jesús de la agonía
y es la fe de mis mayores.
¡Oh, no eres tú mi cantar
no puedo cantar, ni quiero
a este Jesús del madero
sino al que anduvo en la mar!
Lletra de JM Serrat dedicada a Antonio Machado


18.3.08

Imatges de la setmana del 8 de març a Cubelles. Actes organitzats per l´Associació La Fita de Cubelles.








Lectura Manifest 8 de març a La Fita
Aquest monument, que marca els límits territorials del terme de Cubelles i Vilanova i la Geltrú, és un símbol de la lluita feminista local, tal i com es recull a la Història de Cubelles, de mossèn Joan Avinyó i Andreu,
Mossèn Avinyó va recollir en la seva magnífica obra, que l’any 1750 es va obrir un litigi entre Cubelles i les viles de Vilanova i de la Geltrú pels límits territorials. Després d’un llarg contenciós, per sentència de la Reial Audiència de Barcelona, es van llindar les jurisdiccions i termes, situant les fites de Vilanova, el 6 de desembre de 1764, davant de la capella de Sant Antoni. Aquesta decisió va ser entesa com a una ofensa per la població i les dones de la vila es van amotinar, van agafar una bandera de la vila i van enderrocar i amagar la fita. L’acció va fer que l’autoritat del moment detingués a bona part de les dones amotinades i les empresonés al Castell de la Geltrú, davant el fet que els homes de la vila havien fugit o s’havien amagat. La lluita de les dones cubellenques no va donar els seus fruits de manera immediata, sinó que es va haver d’esperar a l’any 1850 perquè el municipi de Vilanova, el 8 de juny, acceptés que la fita del terme se situés allà on avui encara hi és, al tocar del torrent de Santa Maria. D’aquesta manera la Fita es va convertir en un símbol per a les dones cubellenques.
Font texte informatiu