31.3.06

I en Duran va agafar el seu fusell
Passa-ho!
Iu Forn
Aquest (breu) procés de reforma de l'Estatut que estem patint va proporcionar-nos ahir el dia històric que en fa 3.195 de la llista de dies històrics. Si no m'he descomptat, ara ja només ens en queden 1.084. O sigui que ànim, companyes i companys, que ja li tenim el peu al coll.
El dia històric d'ahir consistia en un tràmit més previsible que una pel·lícula de la Segona Guerra Mundial en què en Johnny, un noiet d'un poble d'Arkansas, ensenya la foto de la seva mare que es diu Molly i diu que l'estima molt. Oi que tots tenim clar que el primer tret que aparegui en pantalla anirà a parar a l'estómac del tal Johnny? I oi que tenim clar que, mentre agonitza en braços del noi de la pel·lícula, en Johnny li dirà: "Té, és la meva placa, porta-l'hi a la meva mare"? Bé, doncs ahir al Congrés abans de començar ja estava tot dat i beneït.
Ara bé, hi va haver un parell de detalls importants, no per a la reforma estatutària, sinó per al futur del PP com a partit de govern. Els dos van tenir com a protagonista Josep Antoni Duran i Lleida. L'un va produir-se al programa Minoria absoluta de RAC1. En Queco Novell, fent veu de Rajoy, li va dir (més o menys): "Escolta, si guanyem les eleccions pactareu amb nosaltres, oi?" A pesar del to de conya del programa, en Duran va ser fulminant en la forma i en el contingut: "Impossible". Poca estona després, ja a la tribuna del Congrés, va ser insultat des del bancs populars. La seva reacció va ser aturar el discurs i, amb un to crispat que costa molt de veure-li en públic, demanar respecte. A l'hemicicle es va sentir "catacrac". Era el trencament definitiu de qualsevol possibilitat d'entesa CiU-PP (Preu Polític).
Plutó és la vall del Jerte en plena primavera comparat amb el paisatge que es trobaran els hereus del postaznarisme quan mirin al seu voltant i busquin algú amb qui entendre's.
www.avui.cat