6.11.06

ARTICLE PER A ACIM*
Associació Catalana per a la Infància Maltractada

LA POBRESA MATA AL NORD I AL SUD
Un nen sap que han robat un quadre perquè queden els ganxos a la paret i un nen creu que on acaba la terra el mar mai s’acaba... És aquesta ingenuïtat la que revela la gran fortalesa, ia la vegada, la gran debilitat dels grans oblidats d’avui: la infància.
La pobresa i la fam, juntament amb la negació total dels drets... es claven en el cor dels infants d’arreu del món mentre aflloren noves veus d’alarma.
L’estudi de Pobresa Infantil en Països Rics. 2005 del Centre d’Investigacions Innocenti d’UNICEF a Florència denuncia que la proporció de nens i nenes que viuen en situació de pobres ha augmentat a la majoria de països amb economies desenvolupades.
Mèxic, Estats Units, Itàlia, Nova Zelanda, Irlanda, Portugal encapçalen el llistat de països amb més elevats índex de pobresa “relativa” (aquella on els ingressos de la llar estan per sota del 50% del promig nacional).
L’informe Innocenti certifica que en els darrers deu anys ha augmentat la proporció, de 17 a 24, de països de la OCDE on els seus infants estan sotmesos a condicions de vida de pobresa.
Aquest mateix treball mostra que el 25 per cent de les famílies més mal pagades de 4 de 13 països de la OCDE van patir rebaixes subsatancials en els seus salaris. En set països, aquest descens salarial va afectar el 10 per cent de les famílies pitjor pagades.
Espanya se situa, contra la creença més generalitzada en la 16ena. posició en un llistat de 26 països on les psocions més favorables per a la infància es troben a Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Suència, Suïssa i la República Txeca.
Així, mentre seguim contemplant com la permisivitat en el combat contra la pobresa arreu del món és una flagrant violació de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets del Nen, cal una urgent revisió de les mesures de millora en el repartiment de la riquesa, de la cohesió social i de la igualtat d’oportunitats.
L’àmbit de la OCDE mostra que l’impacte de la desigualtat social i econòmica és planetària i és la pròpia UNICEF la que alerta també especialment del flagel de la poblesa i de la fam a països en vies de desenvolupament.
Entre els Objectius del Mil.leni d’UNICEF destaca un compromís: “No estalviarem esforços per alliberar homes, dones i nens de les condicions abjectes i deshumanitzadores de la pobresa extrema a la qual estan sotmesos 1.000 milions d’éssers humans”.
Cada any neixen 20 milions de nens i nenes víctimes ja de la desnutrició; les tres quartes parts dels 146 milions de nens mal alimentats de menys de cinc anys es concentren en deu països; la maltrunició mata anualment 5,6 milions de menors de cinc anys...
Aquest autèntic escàndol i aquesta immoralitat que contemplem amb un excés d’indiferència hauria de fer saltar les alarmes del pobles i nacions de manera immediata. El document de la UNICEF Progrès per la infància: balanç sobre la nutrició ha denunciat aquesta situació que sotmet els infants, destrossa el seu futur i sotmet poblacions senceres a la desesperació i a la manca de futur.
Bangladesh, Nepal, Etiopia, India, Timor Oriental són els cinc països amb els índex de desnutrició infantil més elevada seguits per Iemen, Burundi, Cambodja, Madagascar i Sudan. La infància que pateix fam d’aquests països rep el més terrible dels maltractaments que la civilització humana ha de sentir com una vergonya col.lectiva.
*Xavier Grau
Periodista
Premi UNICEF a la Defensa dels Drets de la Infància 1991 i 1993