El dur paper de CiU

La decisió de reeditar el govern tripartit ha comportat un dur cop per a Convergència i Unió. La federació que lidera Artur Mas va jugar al tot o res en aquestes darreres eleccions. Els convergents van avisar repetides vegades l'electorat que, encara que guanyessin, si el PSC, Esquerra Republicana i Iniciativa sumaven, el tripartit es recompondria. La van encertar. Si van ser sincers, sabien que la derrota després d'un envit semblant seria molt més amarga. Artur Mas va demanar, tantes vegades com va poder, als altres candidats que es comprometessin a acceptar el guanyador de les eleccions com a futur president de la Generalitat. En cap moment no se'n va sortir. És cert que José Luis Rodríguez Zapatero va assumir aquest repte davant l'electorat espanyol en les darreres eleccions generals. Però també ho és que el sistema electoral -tant en el cas espanyol com en el català- és parlamentari i no pas presidencialista. Qui guanya les eleccions no té garantit poder fer govern. Tot depèn de la majoria parlamentària. Per tant, Mas i CiU havien d'estar preparats per repetir l'amarga experiència de les últimes eleccions al Parlament. La raó moral els pot acompanyar, però les regles del sistema són unes altres i ells les han acceptat.

Una altra cosa és demanar als dirigents polítics catalans que siguin molt més transparents abans d'unes eleccions. La seva prioritat sempre ha de ser guanyar, però després han d'assumir compromisos davant l'opinió pública. En aquest cas només Iniciativa va mostrar totes les cartes quan va demanar el vot. Aquests compromisos han de ser concrets. Perquè no hi hagi tanta gent que se senti enganyada després d'uns resultats i per evitar tant el descrèdit de la política com l'èxode dels electors cap a l'abstenció. Avui hi ha molts votants de CiU ofesos pel pacte de govern. És lògic. Però també n'hi ha d'Esquerra i fins i tot del PSC, que veuen com una greu equivocació l'opció que ha pres el seu partit.

Dit tot això i després d'haver exposat aquí mateix quin govern necessita ara Catalunya, cal fer referència necessària a l'oposició. CiU ha perdut guanyant. La situació és difícil. Hi ha pocs països al món en què un dels principals partits que integren el sistema no controli cap àmbit de poder. A Espanya el Partit Popular va perdre les eleccions generals, però governa en ajuntaments importantíssims i en diverses comunitats autònomes. A Catalunya CiU controla únicament els ajuntaments de Tarragona i Sant Cugat. El domini institucional dels tres partits que ara integraran el govern de la Generalitat és aclaparador. El del PSC, fins i tot excessiu. És cert que no hi ha res d'il·legítim en aquesta situació. Però és anòmala i convé remarcar-ho, perquè, en el fons, afebleix el mateix sistema.
Convergència i Unió té al darrere una massa crítica social important. Els qui es pensaven que es dissoldria després de perdre el govern s'equivocaven. Confonien els seus desitjos amb la realitat. I la realitat és obstinada. La federació nacionalista ha d'analitzar què no ha fet bé, ha de rectificar estratègies, ha d'assumir la derrota sense perdre els principis que la singularitzen i la justifiquen. Com més tardi a reaccionar, pitjor.
www.avui.cat