/12/2006 ELS DIES VENÇUTS// JOAN BARRIL
La mala voluntat
Joan Barril
Vaig tenir el privilegi d'anar a un col.legi d'aquests que els bisbes devien mirar amb recel, on es parlava alemany, on convivíem catòlics, protestants i jueus i on no hi havia missa obligatòria ni cants a cap bandera. Recordo que en aquest mes de desembre el vestíbul apareixia presidit per una corona de branques d'avet i quatre espelmes vermelles que anaven encenent-se a mesura que s'acostava el Nadal. Era temps d'advent i també de reflexió sobre els problemes.Un problema que mou a la reflexió d'advent és preguntar-se on han anat a parar tants vots perduts. Això no s'arregla amb una fugida endavant cap a la presidència ni tampoc amb quatre paraules de compromís en petit comitè. Tampoc és un problema la debilitat apressada amb què el PSC ha negociat el Govern. Fa tres anys, Maragall temia que ERC pogués pactar amb Mas. En aquesta ocasió era tot el contrari. ERC només podia arribar al Govern de la mà socialista. I la por d'avui queia a les files republicanes, per l'eventualitat que fos el PSC el que pactés amb CiU. Montilla no va fer aquesta jugada i ERC n'ha sortit sobredimensionada.
Però tampoc és aquest el motiu de reflexió d'aquest advent. En aquests tres anys de tripartit el que ha estat més greu ha estat l'atac sistemàtic, per activa i per deixadesa, a tot el que es movia a Catalunya, des de la legitimitat de l'Estatut fins a l'OPA, des de les mentides sobre la política lingüística fins a la criminalització de coses tan intranscendents com pot ser l'hoquei.
En aquest advent algú devia pensar que molts catalans han vist que la bona conducta democràtica i el respecte a les regles del joc han estat respostes amb un boicot que va més enllà del cava. I aquesta agressivitat és fàcil de llançar i molt difícil de reconduir. En aquests tres anys, a causa dels reaccionaris i dels seus còmplices suposadament progressistes, més d'un català ha pensat que Espanya havia deixat d'interessar-li. I això no ho salva ni el missatge nadalenc de la pau a la terra als homes de bona voluntat. Senzillament: perquè res del que últimament ha vingut d'Espanya ha estat tenyit de la més mínima bona voluntat. I la malvolença continua.
www.elperiodico.cat