5.3.07

De tu a tu
Degà dels periodistes
Ploma generacional
Huertas


Alfred Bosch

Si un degà ha de representar el pas del temps, tu encarnaves prou la història recent dels nostres periodistes. Fa poc, rere unes eleccions molt disputades i en bona part generacionals, vas ocupar la trona més egrègia del informadors. No et faltaven mèrits, Josep Maria. Fa trenta anys et vas convertir en bandera de la llibertat d'expressió, després d'apuntar que les vídues de militars regentaven una pila de meublés destacats. Els sabres et van caure al damunt, i et van regalar nou mesos de barrots i una celebritat que jo crec que mereixies per altres gestes, com el retrat exhaustiu de tots els barris de Barcelona. Era d'admirar la teva incontinència escrita (la que criticaven, com sol passar, aquells que tenen poc a dir). ¿Qui no t'havia llegit, en algun llibre o article? No hi ha millor panegíric que aquesta pregunta, per algú que escriu. D'acord, els temps recents potser no t'havien somrigut. Et costava aguantar el cap dret, de ple que el tenies; ple de cabells blancs, de records, d'anècdotes, de fets de carrer. Tenies l'hàbit de vinclar el coll cap a l'esquerra clàssica, sense tenir en compte que la nostra època ja no és gaire amiga dels punts cardinals. Però t'hi hauríem volgut uns anys més, encara que fos per recordar que molts dels teus principis són vigents. Principis alhora grans i petits, com tu; la llibertat, la gent, el carrer. Com tu, que havies defensat totes les plomes d'una ciutat.
Adéu, Huertas.
www.avui.cat