La Casa Azul









Maria Trives i Desola / Diari de Cubelles

Una dona singular

Frida Kahlo neix a Coyoacan, el 6 de juliol de 1907 ,encara que sovint, ella deia que habia nascut a 1910 ,any de la Revolució Mexicana.

La seva vida plena sofriments degut a un accident de joveneta , malalties lesions i operacions que li van ocasionar dolors i a jaure incapacitada al llit sovint amb etapes més o menys llargues sense pogué gairebé sortir al carrer durant anys .

Ella una dona culta i adinerada, però trencada per dolors físics sumin-la sovint en estats d´ ànim ,molt depressius i dependent de per vida .

L´ aburriment que li provocava aquesta immobilitat la porta a pintar.

Dona singular, passional ,creativa, amb un fort sentit de la independència acompanyat de una notable rebeldia contra els hàbits socials i morals establerts .La seva pintura mostra i despulla el seu interior i estat d´ ànim personals viscuts al moment de pintar el quadre amb un realisme esclatat vers un crit exsultant de colors i sentiments.

Kahlo coneix a Diego Ribera pintor reconegut i mantingué una relació amorosa intensa, passional ,potser l ´ amor de la seva vida , sovint marcada per etapes de separacions ,infidelitats que la incapacita més per reaccionar i la sumeix en estats depressius encadenats. La soledat en si mateixa i que com relació causa > efecte > depressió la condueix a la beguda com alternativa d´ evasió.

Al llarg de la seva vida manté relacions amoroses amb d´ altres persones ,coneix a León Trotky que passa a ser el seu amant fins que es mort assassinat, així com també manté relacions amb dones manifestant la seva bisexualitat. Ella es considera lliure amb l´ esperit ,prou encadenada ho està físicament.

La seva obra definida per André Bretón com surrealista ho desmenteix ella mateixa amb una frase cèlebre "Creían que yo era surrealista, pero no lo era. Nunca pinté mis sueños. Pinté mi propia realidad".

Frida va morir l´any 1954 ,les seves cendres son a la Casa Azul, la casa a on va neixer i actualment Museu i centre de peregrinatge a Mexic.Poc abans de morir la Galería de Art Contemporáni va organitzar un acte d´homenatge acompanyat d´una exposició ,Frida ja molt malalta i va assistir, fent portar el llit a on estaba postrada i acompanyada de mariachis ,va fer una entrada triunfal amb les cares bocabadadas dels invitats i periodistes asssistents.

"Espero que la marcha sea feliz y espero no volver" van ser les paraules escritas en el seu diari personal , serveixin aquestes per tancar aquest petit itinerari a la vida de Frida Khalo.


Graciés Frida ,per el teu legat.