HI HA DIES
Hi ha dies que un no sortiria al carrer per veure com, a vegades, la vida posa proves massa complicades i ens va mostrant com sovint pot semblar un camí de pèrdues, d'adéus, de renúncies... En Josep Albet i Amorós, conegut per tots nosaltres com "Xic", amb el motiu heretat del seu pare, ens ha deixat després d'una llarga malaltia. Sovint creiem que les persones com ell, vitals, animades, que repateixen alegria a vessar... no poden faltar-nos mai. I tant si ho fan!! Però a la vegada, quan ens deixen un gran buit com a familiars, com a amics, com a veïns... tenen la gran sort, la màgica sort només reservada als excelsos, d'obrir-nos nous camins de pensament. Molta gent plora la mort del "Xic". Molts amics. Molts companys. Molts coneguts. Fent costat als familiars, l'esglèsia de Cubelles s'ha omplert de gent realment sentida de dol. Davant totes elles el record del "Xic" corrent sempre, fet un nervi, atrafegat entrant i sortint de la feina... rumiant carrers, i límits, i fites i noms de racons i raconets que molts cubellencs coneixem gràcies a la seva memòria de prodigi. La seva dedicació callada a la feina, realment sempre al servei desinteressat de la comunitat, s'engradeix com a exemple personal i testimoni del seu llegat que hem de saber reconèixer. I a l'esglèsia, mentre sonen les notes sempre tristes d'un vell espiritual negre convertit en sintonia fixa d'adéu als difunts, algú parla de cims i de carenes, de records i de valls, de camins i de somriures, de pols, de llums, de l'albada, de rosada i de pena i algú més enllà de la família et dedica des de l'amistat profunda i des de la companyia (quants acudits compartits!!!) unes paraules sinceres escrites des del cor per la Maria Rosa: "T'estimem" . .-34
9 comentaris:
excel-lent Xavier, tant tú com la Maria Rosa. Per a tú Xic.
És curiós com un dels seus records et fa riure i plorar a la vegada,
va ser un comiat molt emotiu, només
va faltar que els seus companys de
feina i els del conjunt Travelind
Band (que ell havia sigut membre)
el portessin a hombros.
xic, et mereixies aixó i molt més,
has estat un molt bon company de feina, com tú pocs, per no dir ningú. Fins el cel.
Personas com tú pot ser que ni haigin, péro millor no ho crec.
Ojalá puguis veure com la quantitat
de gent que t´estima de debó.
Quedarás a las arrels de Cubelles com a persona carismatica i especial.
chiqui: trabaje 3 años contigo, cuando me enteré no me lo podia creer. Tengo 31 años y siempre he
trabajado,pero los más mejores han sido cuando te he tenido de compañero. Con toda mi alma.
Va por tí.
Te quiero.
La feina diaria sense tú,
mai més serà el mateix.
Já fa un any
que et trobem a faltar.
No t´oblidarem mai.
Xic, no se que dirte,
et diria tantes coses
que no acabaria mai.
Tinc el cap plé de tú,
xerrades, acudits, bromes,
tant debó et tingui dintre
tota la vida, si no fos aixi
seria impensable viure feliç.
No se pas que farem sense tú.
Cubelles s´ha quedat despullada.
Hi falta el meu XIC
Xic le freak !!!
Publica un comentari a l'entrada