Mercè Rodoreda
Isabel-Clara Simó
Mercè Rodoreda va néixer el 10 d'octubre del 1908. Encetem, doncs, l'any del centenari de la Rodoreda. Estem parlant de l'escriptora catalana moderna més important (comptant-hi homes i dones), la més traduïda, la més celebrada i la més coneguda internacionalment. El nombre de traduccions de la seva obra i el fet que els seus llibres no envelleixin són proves irrefutables del seu valor. I tanmateix Rodoreda no va tenir padrins, ni personatges enlairats que la col·loquessin al cim de la literatura catalana, ni sucoses subvencions; de fet va tenir tot el contrari: es murmurava d'ella com a dona i com a escriptora. El fiasco del premi Sant Jordi en què va obtenir només un vot, amb un Josep Pla, tan estupend però tan misogin, fent bromes sobre el títol, és una prova del desafecte amb què la intel·lectualitat catalana tractava aquesta dona. Cada vegada que penso en aquell paranimf de la Universitat de Barcelona ple a vessar, amb l'escriptora mirant perplexa tots els cervells pensants de Catalunya drets aplaudint-la -molts d'ells, els que n'havien renegat-, m'emociona: algun cop la literatura té més poder que els diners, les influències, el provincianisme i els poderosos. I els poderosos de la cultura són tan temibles com els de la política, si bé els primers no poden controlar la policia i els segons sí, una diferència que és més que notable.
Mercè Rodoreda va néixer el 10 d'octubre del 1908. Encetem, doncs, l'any del centenari de la Rodoreda. Estem parlant de l'escriptora catalana moderna més important (comptant-hi homes i dones), la més traduïda, la més celebrada i la més coneguda internacionalment. El nombre de traduccions de la seva obra i el fet que els seus llibres no envelleixin són proves irrefutables del seu valor. I tanmateix Rodoreda no va tenir padrins, ni personatges enlairats que la col·loquessin al cim de la literatura catalana, ni sucoses subvencions; de fet va tenir tot el contrari: es murmurava d'ella com a dona i com a escriptora. El fiasco del premi Sant Jordi en què va obtenir només un vot, amb un Josep Pla, tan estupend però tan misogin, fent bromes sobre el títol, és una prova del desafecte amb què la intel·lectualitat catalana tractava aquesta dona. Cada vegada que penso en aquell paranimf de la Universitat de Barcelona ple a vessar, amb l'escriptora mirant perplexa tots els cervells pensants de Catalunya drets aplaudint-la -molts d'ells, els que n'havien renegat-, m'emociona: algun cop la literatura té més poder que els diners, les influències, el provincianisme i els poderosos. I els poderosos de la cultura són tan temibles com els de la política, si bé els primers no poden controlar la policia i els segons sí, una diferència que és més que notable.
Aquest any d'homenatge l'hem inaugurat de la millor manera possible: amb un biografia de Carme Arnau, la seva millor especialista, amena i a l'abast de tothom, però alhora amb tot el rigor acadèmic. De vegades no som tan desmemoriats com ens creiem. Eureka.
·
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 19. Dilluns, 12 de novembre del 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada