M. Trives/ Diari de Cubelles
Llegir articles de bons periodistes en ocasions et permet en una volada un repàs per el temps que has deixat enredera. Fa dies llegint la columna de Joan Barril ,genial com sempre, i ens permet una lectura que recomanem a Diari de Cubelles.
ELS DIES VENÇUTS // PER JOAN BARRIL
És increïble
JOAN BARRIL
Ara que ja s'han convocat les eleccions del 9 de març és el moment de deixar de parlar de política, perquè la política que ens espera aquests dies que s'acosten serà més espectacle que no pas una altra cosa i ja hi haurà prou portaveus perquè un pobre votant --encara-- s'afegeixi a la gran coral de les promeses i de les amenaces. Quan sigui el moment de la resis- tència a la desraó i la mentida, ja hi tornarem a ser.¿De què parlarem, doncs? De les coses quotidianes, que no per dir- les en veu baixa deixen de ser més importants (més a Catalunya). És fàcil donar la culpa als governants. Però hi ha una cosa sospitosa en aquestes curioses pujades de l'IPC. Fa uns mesos, la inflació era per culpa de les humils mongetes tendres. Avui la inflació és deguda, a més dels carburants, a tres productes tan bàsics i tan nobles com el pa (14,4%), la carn de pollastre (10,2%) i la llet (31%). Ja havíem interioritzat una inflació deguda a causes exteriors. El barril de petroli ha passat en un any de 50 dòlars a acostar-se als 100. Els carburants arrosseguen la pujada de tot. No així del caviar ni dels productes tecnològics ni els abrics de visó.El que s'està disparant són els aliments bàsics. El pa dels bocates, el pollastre de les proteïnes per al pobre i, ves per on, la llet. En aquest país cada vegada és més àmplia la diferència entre un litre de vi dolent i un litre de llet. La notícia de l'any és evident: s'acosta el final de l'alimentació barata. Amb uns sous limitats a l'IPC i uns productes alimentaris que superen aquest IPC, serà molt dolorós entrar en un supermercat. Sobretot per a les rendes més baixes, les que encara consideren que encara val la pena ajupir-se per recollir una moneda d'un cèntim caiguda a terra.Recordo que una de les primeres coses que vaig comprar amb els meus diners va ser un bolígraf Bic. D'això fa més anys que Franco. Un Bic, a la meva edat escolar, costava 7 pessetes. ¿Saben el que costa avui un bolígraf Bic? Seixanta cèntims d'euro. Algú ha controlat el preu d'aquest producte industrial al qual sembla que la inflació no afecta. (Per cert: tampoc afecta la inflació a aquest diari que vostè està llegint, ja que manté des de fa sis anys el mateix preu).Podem escriure amb Bic els versos més tristos aquesta nit de manera gairebé gratuïta. Els indis ens ofereixen un cotxe que es diu Nano per 1.700 euros. Però, ¡ai, la llet! Això de la llet, realment, és increïble.
