Recomanat article publicat al Diari Avui . Com sempre intentem recollir i donar lloc a que determinats articles apareguts en diaris dies abans i que considerem d´ interès serveixin com punt de reflexió .Aquest es un d´ ells, signat per Santi Nolla i força interessant la seva lectura per l´ actualitat que té ,tots consultem blogs ,llegiu atentament.



ELS MÈDIA, INTERNET I LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

Insults als blogs

Santi Nolla / Periodista

El nombre de blogs de periodistes a l'Estat espanyol s'ha triplicat en un any. Això és el que s'afirma en el llibre Mitjans de Comunicació-L'Escenari Iberoamericà. Tendències'07, que han editat la Fundación Telefónica i Ariel i en el qual es recullen els resultats de les enquestes que es van fer a periodistes-bloguers iberoamericans.

HI HA CONCLUSIONS CURIOSES. Per exemple, que el 63% d'aquests periodistes reben comentaris ofensius. Sembla un fet consubstancial amb el món de la xarxa. Si bé a les cartes del lector que publiquen els diaris no s'acostuma a enviar insults, en els fòrums o comentaris dels periodistes que escriuen a la xarxa és bastant habitual que existeixin desqualificacions. Una altra de les dades de l'informe és que el 60% dels bloguers enquestats ha incorporat alguna vegada elements multimèdia al seu blog. Però, curiosament, els periodistes que senten menys atracció pel periodisme 3.0 són els que es dediquen al sector audiovisual i a la comunicació institucional. Al mateix temps, el 35% sap que alguna vegada han fet plagi dels seus continguts del blog, i el 63% ha manifestat que no li preocupa la qüestió del copyright.

HI HA DIARIS DIGITALS que posen filtres, temàtics o de diccionari. Hi ha altres que identifiquen la màquina des d'on s'envia el comentari. Hi ha propostes perquè siguin els mateixos lectors que adrecen comentaris els qui denunciïn els comentaris insultants. I perquè si n'hi ha més de dos que coincideixen, hi hagi l'oportuna revisió per part dels responsables del diari.

PERÒ HI HA UN ALTRE PROBLEMA per frenar els comentaris ofensius: l'anonimat. Precisament, com que actuen sense donar la cara, aconsegueixen molta audiència. Si s'obligués a registrar cada entrada de comentari és evident que l'audiència baixaria. És possible que es perdés naturalitat, però es guanyaria en bon gust i, sobretot, en credibilitat.

MALGRAT TOT, HI HA MOLTA participació sana, amb gent que aboca criteris i arguments de pes, interessants, i que acaben construint un univers interactiu amb l'autor prou eficaç. Internet hauria de lluitar perquè aquesta majoria de gent autèntica, amb ganes de participar, s'incrementés, i per poder reduir els qui utilitzen els blogs per fer comentaris ofensius sense donar la cara. I si volen insultar, que ho facin, però identificant-se. El 61,9% dels periodistes-bloguers interrogats pels autors de l'estudi confessen que el més important que els ha passat amb relació al blog ha estat parlar amb l'audiència.

EL PERIODISME DE PÚLPIT, en el qual el periodista feia la seva disquisició i els receptors atenien i potser reflexionaven, però no participaven, ha deixat pas al de la interacció. És molt important per a un periodista conèixer els seus lectors. Una de les obligacions que s'hauria d'imposar a les redaccions seria contestar els correus dels lectors diàriament. Si la llista de correus electrònics és plena d'insults, és més difícil motivar els periodistes perquè contestin.

LA RELACIÓ ÉS INJUSTA: per una banda hi ha un periodista que escriu amb el seu nom i dóna la cara, i per una altra un personatge anònim que s'amaga sota un pseudònim i no s'identifica. Si el contingut que aporta és correcte, val la pena establir la relació i es tracta de sumar per ambdues parts, encara que no s'estigui d'acord amb l'opinió que es dóna. L'intercanvi de punts de vista diferent enriqueix; els insults no aporten res intel·ligent. Però tampoc no s'han de prohibir. Simplement han de portar nom i cognoms.

EL GRAN PROBLEMA de la xarxa és la credibilitat. Segurament és imbatible en altres aspectes, sobretot pel fet de ser un mitjà que connecta el so, la imatge i el text, però moltes vegades no se sap qui hi ha al darrere.

MOLTS GRANS PERIODISTES han entès perfectament la necessitat d'ocupar també un espai a la xarxa i han creat el seu blog. A l'estudi de la Fundación Telefónica s'extreuen diferents conclusions interessants.

PER EXEMPLE, QUE TRES de cada deu blogs són elaborats per dones periodistes, i que el 40% ha rebut ofertes de treball a través del seu blog. I una qüestió molt important: el 52,4% opina que ha aconseguit una llibertat editorial que no té en el mitjà en el qual treballa. Una dada, aquesta, que ha de fer reflexionar el conjunt d'una premsa més activa, més potent, més forta, però possiblement menys lliure. La xarxa, això sí, ha permès l'accés del periodisme ciutadà i que periodistes de prestigi puguin abocar els seus pensaments amb total llibertat en un mercat obert, per primera vegada, a tot el món. No té molt cos, però sí molt valor.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 30. Diumenge, 27 de gener del 2008

http://www.avui.cat/