Una piscina ,dues piscines,tres piscines.......

Llegiu .... molt interessant el contingut i un excel·lent text de Mauricio Bernal a....

http://elperiodico.cat/

VIATGE AERI PER L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA

El país de les piscines
1. Les angoixes de la sequera xoquen de ple amb la realitat de Catalunya, on les piscines formen part natural del paisatge

TEXT: MAURICIO BERNAL

El nedador de John Cheever aconsegueix travessar el comtat saltant de piscina en piscina. Es diu Neddy Merrill i la seva gesta de 13 quilòmetres a través de Bullet Park només és possible perquè la majoria dels afortunats habitants dels suburbis de Nova York tenen piscina; ell mateix en té. El narrador nord-americà va publicar el que és gairebé amb tota seguretat el seu conte més famós el 1964, i a part de crear un personatge singular i inoblidable --Burt Lancaster li donaria cara i cos en el cine-- es va inventar una forma de desplaçament inèdita ("En homenatge a la seva dona, anomenaria Lucinda aquest curs d'aigua".) ¿Per què Cheever? Perquè és difícil no pensar en el seu nedador quan se sobrevola Barcelona.

¿Fins on arribaria Ned Merrill si decidís travessar la ciutat nedant? Molt lluny. Els pantans estan sota mínims, la sequera marca l'agenda de la premsa, els polítics parlen de portar l'aigua a bord de vaixells i trens, de fer transvasaments, i tot això passa en un lloc on milions de litres d'aigua són d'esbarjo; un territori que es pot travessar nedant. No és que de Castelldefels a Alella existeixi una ininterrompuda successió de resplendents piscines, però a 400 metres d'altura és fàcil veure que un Merrill voluntariós es podria fabricar un nou curs Lucinda. De totes maneres, en el conte original de Cheever el nedador havia de travessar jardins i carrers, i fins i tot quedar-se un quart d'hora enmig d'una autopista esperant que el trànsit li permetés travessar; el mateix que li passaria a Catalunya.

Diguem que Merrill o algú amb ganes d'imitar-lo decideix començar el recorregut a Castelldefels. No hi ha problema. Aquí, com en centenars de pobles a peu de platja, hi ha illes de cases en què es compten tantes cases com piscines. El nedador es capbussa, arriba a l'altra banda, surt, travessa un mur de pins, es torna a capbussar, passa de piscina en piscina, de propietat en propietat, de tant en tant es veu en banyador travessant algun carrer (el Merrill original para a saludar els amics, però aquest no té temps). Així arriba fins a Gavà (mar), on repeteix la mateixa operació. Sense problemes.

Població tímida

Però el país de les piscines té forats negres, i per desplaçar-se cap al nord-est el nedador està obligat a fer coses rares (com travessar en banyador els camps de carxofes). I fer un gran esforç a Sant Boi de Llobregat --on la població de piscines és tímida--, i travessar com pugui la Ronda Litoral, i arribar així a Sant Joan Despí, on torna a estar en el seu ambient. És possible que el nedador tingui molts problemes per passar d'un poble a un altre, però hi ha municipis com Valldoreix, com Sant Cugat del Vallès, com Alella, com Tiana i com el Masnou que estan plens de piscines, i que sense cap mena de dubte podrien travessar-se nedant. Almenys segons Cheever. Si algú pensa que la sequera ha buidat les piscines s'equivoca: vuit o nou de cada 10 estan esplendoroses, a punt per a les banyades. Però no podem oblidar que l'aigua d'aquestes piscines d'esbarjo es canvia cada cinc anys, més o menys, i que és impossible saber, des d'un helicòpter, qui s'ha saltat últimament la norma i ha canviat el preciós líquid.

http://elperiodico.cat/