L’HAM

mossego l’ham
tasto la sang
de la boca estripada

tinc por
por perquè no faig
i la nit se’m menja

és difícil desprendre’s
esmicolar-se
com la serp canviar de pell

però no puc
no puc dormir
tinc les mans tristes
i la lluna espera

deixeu-me cridar
amb la veu fosca
i menjar-vos les entranyes

lleveu-me els ulls
ja no volen
ja no saben volar

suro per oblidar
en la suavitat del viatge
la subtil presència que respira

***

construiràs
amb les mans fredes
una illa dolça
de cel ensucrat
i núvols de xocolata

construiràs
una casa de cendres
de secrets mal guardats
per sucar-hi els dits
i obrir ferida

ANTROPOFÀGIA

empassant-nos
l’un a través de l’altre
devorant el camí que ens uneix
a cavall de la nit
al riu dels possibles


***


compartim les formes
fins que tremolin els ossos
nus
sota la pell distreta
els nervis esqueixats
esperant que algú estripi
la nit a mossegades

Victor Vallejo

Primer Premi Concurs de Poesia La Fita 2010