26.7.10

Foto/imatge arxiu A. Roset

M. Trives/ Diari de Cubelles
Petjades i passejades
Els anys cinquanta i tants i a començaments dels seixanta i pocs,les vacances d´estiu iniciades i fins la volta al cole ,un bon tou de famílies es desplaçaven a poblets de les rodalies .Molts de nosaltres recordem l´ imatge del cotxe ,la matricula i els nostres pares mans al volant .Generalment eren ells qui conduïen ,enfilant les costes del Garraf i dins, nosaltres amb maletes, mare, avies , la tieta , germans i sovint el canari o periquito que no es podia deixar a Barcelona enfilàvem cap a Cubelles. La majoria dels cotxes eren els anomenats 600 . Blancs, grisosos i aquell verd esvaït... Al meu pare com d´ altres pares estiuejants, va haver d´ esperar uns mesos a disposar aquell cotxe desitjat i recordo el dia que va aparèixer a casa amb un flamant 600 de color gris. El carnet recent estrenat, complerts els quaranta anys i cap a les costes del Garraf,llavors estretes i difícils en determinats trams provocaven cues llarguíssimes i mes si un camió es trobava a les pujades ....
Encara ara , recordo la matricula del cotxe de casa B-476180,així com també la d´ altres que rodaven per Cubelles i els problemes que comportava el anomenat ¨delco¨ paraula màgica que resumia una petita avaria ocasionada a les costes del Garraf si plovia un pel més del que tocava ,el pare arribava tard a sopar.
Records que formen part d´ imatges de la nostre infantesa i que tenien per motiu el desplaçament a Cubelles a l´ estiu ,on la gent del poble disposava de cases o dependencies a llogar. Encara el boom de la construcció no havia arribat,les platges un pel salvatges ,llavors no disposàvem dels anomenats espigons i any si any no ,era obligat un forçat trasllat buscant espai per muntar els tendals . Tot un ritual i muntat entre els futurs usuaris que ajudaven plegats llavors compartits entre famílies i encarregats al fuster . Melitó que compaginava al estiu les feines habituals de la fusteria amb la demanda d’aquells tendals que any darrera any es guardaven a les cases desplegats fins la propera temporada. Fets amb quatre pals i un bon sostre de canyes i alguns d’ells amb claus estratègics per penjar la bossa i la tovallola eren una imatge estiuenca molt familiar ja que sota d´ ells hi érem mes de sis o vuit o dotze segons els dies en que la calor era insuportable fora del aigua.
Avui, molts anys desprès a cadascú de aquella generació i d´ aquells anys i que son els meus i els vostres ús provocarà potser una humitejada d´ ulls. Feu un repàs i tot recordant ... .aporteu una petita historia, la vostra.
Per ara teniu aquesta petita passejada pel temps ,potser en seguiran d´ altres...