Els riscos de la reforma sanitària
El govern
espanyol va publicar ahir un reial decret de mesures urgents per garantir la
sostenibilitat del sistema de salut, amb el qual espera deixar de gastar 7.000
milions d'euros. La urgència s'explica, també, per la necessitat que té Rajoy
d'emetre senyals visibles a l'exterior del seu ferm compromís amb la reducció
del dèficit públic. Entre altres coses, s'incrementa la pressió sobre els sense
papers, que perdran la seva targeta sanitària el 31 d'agost a tot estirar. A
més, s'implanta el copagament en els fàrmacs i en algunes prestacions
sanitàries, com ara les ambulàncies no urgents i les pròtesis, d'acord amb el
nivell de renda.
Expulsar
desenes de milers de persones d'un sistema sanitari no només és un atemptat als
drets humans, sinó que suposa deixar-les sense control. Les infeccions no
entenen de papers. Només amb una atenció continuada es curen. Hi ha el risc que
apareguin focus de malalties que s'estenguin a la resta de la població, un fet
que provocaria un augment de la despesa, superior a la que es pretén estalviar.
A més, com que els sense papers continuaran tenint dret a ser atesos
d'urgència, la pressió sobre aquest servei es multiplicarà.
Pel que fa al
copagament de fàrmacs i d'alguns serveis parasanitaris d'acord amb la renda,
sembla una mesura raonable però també allunyada de l'equitat en un Estat com
l'espanyol, on hi ha una gran bossa de frau fiscal i un important percentatge
de renda, aproximadament del 30%, que s'escapa d'Hisenda. Un últim risc de la
reforma, a banda de les dificultats tècniques per aplicar-la, és que acabi
generant una burocràcia que consumeixi el teòric estalvi.
Font :
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada