ERC amenaça d’acomiadar els empleats no militants de les seves conselleries si no paguen la quota del partit
ERC ha enviat cartes a empleats de les diferents conselleries que controla en el govern de la Generalitat exigint-los una part del sou per sufragar el partit, sota l'amenaça d'acomiadar-los si no ho fan. Les cartes s'han enviat no només a càrrecs polítics, sinó a personal sense cap relació de militància amb ERC, segons publiquen diversos mitjans de comunicació aquest dissabte. Les cartes, signades pel secretari d'Organització i Finances d'ERC, Xavier Vendrell, insten els treballadors a posar-se en contacte amb el partit per fer efectives les quotes. Els qui no ho han fet han rebut una segona carta en la qual Vendrell els diu que "em veuré en l'obligació de donar compliment de la Carta Financera". La Carta Financera d'ERC, aprovada pel Consell Nacional, especifica que "un dels recursos financers del partit són les aportacions econòmiques de tots els seus càrrecs públics electes o designats per ERC" i justifica l'acomiadament o cessament d'aquells que es neguin a pagar.Xavier Vendrell ha justificat aquesta pràctica assegurant que "qualsevol persona que treballi en un departament de la Generalitat sense ser funcionària està allà perquè té la confiança del conseller i per tant és un càrrec de confiança, per això ha de pagar al partit".
· Tres joves acusen ERC de fer-los fora de l’administració per no pagar el partit
www.eldebat.com
25.3.06
23.3.06
La inoperància de Renfe. SÒNIA MARÍN IGLESIAS I SÒNIA OLEART CARBÓ. CABRERA DE MAR I TIANA (MARESME).. ""Ja n’hi ha prou de les vagues encobertes, dels retards, de combois plens a vessar, de tot plegat.
RENFE ens roba el nostre temps i els nostres diners i a sobre hem de posar bona cara i pagar per un servei que no estem rebent. Aquells que pregonen la necessitat de fer servir el transport públic segur que no han patit la constant inoperància de RENFE.
Com s’entén que en una hora punta circulin trens curts que fan anar als usuaris en condicions infrahumanes? Per què quan hi ha vagues els trens no paren a totes les estacions? Tot això, deixant de banda que la freqüència de trens nocturns deixa de funcionar a l’hora del Casimiro. A sobre de l’habitual incompetència del servei, ara s’afegeixen els inconvenients per les obres del TGV.
Els perjudicats sempre som els mateixos i ens trobem impotents perquè només tenim dret a la «rebequeria». Si no tenim servei, per què hem de pagar? Potser ens hauríem de replantejar la situació i començar a actuar. I de passada, recordar als polítics que a banda de l’Estatut sí que hi ha problemes que preocupen i afecten molts catalans. Els que defensem el transport públic ens estem quedant sense arguments.
www.vilaweb.cat
RENFE ens roba el nostre temps i els nostres diners i a sobre hem de posar bona cara i pagar per un servei que no estem rebent. Aquells que pregonen la necessitat de fer servir el transport públic segur que no han patit la constant inoperància de RENFE.
Com s’entén que en una hora punta circulin trens curts que fan anar als usuaris en condicions infrahumanes? Per què quan hi ha vagues els trens no paren a totes les estacions? Tot això, deixant de banda que la freqüència de trens nocturns deixa de funcionar a l’hora del Casimiro. A sobre de l’habitual incompetència del servei, ara s’afegeixen els inconvenients per les obres del TGV.
Els perjudicats sempre som els mateixos i ens trobem impotents perquè només tenim dret a la «rebequeria». Si no tenim servei, per què hem de pagar? Potser ens hauríem de replantejar la situació i començar a actuar. I de passada, recordar als polítics que a banda de l’Estatut sí que hi ha problemes que preocupen i afecten molts catalans. Els que defensem el transport públic ens estem quedant sense arguments.
www.vilaweb.cat
El Reglament de Participació Ciutadana (RPC) es vol aprovar en el ple d'abril . Els grups polítics amb representació municipal es reuniran avui dijous, 23 de març
Els grups polítics amb representació municipal es reuniran avui dijous, 23 de març per seguir treballant en el Reglament de Participació Ciutadana (RPC) que es vol portar a votació en el proper ple del mes d’abril. D’aquest tema, Ràdio Cubelles va oferir la setmana passada un especial amb l’opinió dels polítics municipals.
El portaveu d’ERC, Víctor Pascual proposava "un reglament el més obert i operatiu possible, que sigui el més progressista possible, senzill i entenedor". També manifestava la seva confiança en el treball conjunt que s’estava realitzant.
La regidora del Partit Popular de Catalunya, Joana Navarrete diu que "les valoracions s’hauran de fer quan el RPC estigui en marxa, però té molt clar que cal sumar i no restar esforços i buscar el consens de totes les parts".
El portaveu d’ICB, Joan Amorós apuntava que cal fer camí perquè és clau perquè l’Ajuntament obri un canal habitual on els ciutadans puguin expressar-se posant en marxa els elements necessaris de Participació Ciutadana. “El reglament no pot ser fix i cal anar modificant els mecanismes establint marcs de relació entre els ciutadans i és important arribar al consens màxim de totes les forces polítiques.”
La regidora del PSC, Maria Lluïsa Romero també hi creu i espera que un cop aprovat no quedi en un calaix. “Pot ser millorable, però sempre es pot modificar segons les necessitats i el seu ús”.
El regidor d’ICV, Jordi Coch assenyala “haver entrat diverses esmenes així com la sol•licitud d’un calendari més ampli que, de moment, s’està complint, i amb la previsió que el RPC s’aprovi al mes d’abril”. Coch creu en “el consens del RPC del grups polítics i en la seva posada en marxa”, però apunta que “si les associacions no hi estan d’acord no ho aprovaran”.
El regidor convergent Joan Albet diu haver defensat sempre el Reglament de Participació Ciutadana que serà molt beneficiós i que “acabarà amb el divorci que hi ha ara entre ciutadania i Ajuntament”. El regidor de CiU està convençut que és obert i que a mesura que s’hi treballi s’anirà modificant. De fet, apunta que s’ha marcat una clàusula de revisió d’un any.
La portaveu del grup polític Entesa per Cubelles-Fic, Josefina Visus ha manifestat que “encara que hi ha opinions que diuen que el treball del RPC està sent molt lent, val la pena perquè s’està treballant en equip i s’està fent ben fet”. També demana que “abans de portar-ho al ple es facin les esmenes oportunes i que el reglament sigui el més definitiu possible”. Ràdio Cubelles Dijous, 23-03-2006
Els grups polítics amb representació municipal es reuniran avui dijous, 23 de març per seguir treballant en el Reglament de Participació Ciutadana (RPC) que es vol portar a votació en el proper ple del mes d’abril. D’aquest tema, Ràdio Cubelles va oferir la setmana passada un especial amb l’opinió dels polítics municipals.
El portaveu d’ERC, Víctor Pascual proposava "un reglament el més obert i operatiu possible, que sigui el més progressista possible, senzill i entenedor". També manifestava la seva confiança en el treball conjunt que s’estava realitzant.
La regidora del Partit Popular de Catalunya, Joana Navarrete diu que "les valoracions s’hauran de fer quan el RPC estigui en marxa, però té molt clar que cal sumar i no restar esforços i buscar el consens de totes les parts".
El portaveu d’ICB, Joan Amorós apuntava que cal fer camí perquè és clau perquè l’Ajuntament obri un canal habitual on els ciutadans puguin expressar-se posant en marxa els elements necessaris de Participació Ciutadana. “El reglament no pot ser fix i cal anar modificant els mecanismes establint marcs de relació entre els ciutadans i és important arribar al consens màxim de totes les forces polítiques.”
La regidora del PSC, Maria Lluïsa Romero també hi creu i espera que un cop aprovat no quedi en un calaix. “Pot ser millorable, però sempre es pot modificar segons les necessitats i el seu ús”.
El regidor d’ICV, Jordi Coch assenyala “haver entrat diverses esmenes així com la sol•licitud d’un calendari més ampli que, de moment, s’està complint, i amb la previsió que el RPC s’aprovi al mes d’abril”. Coch creu en “el consens del RPC del grups polítics i en la seva posada en marxa”, però apunta que “si les associacions no hi estan d’acord no ho aprovaran”.
El regidor convergent Joan Albet diu haver defensat sempre el Reglament de Participació Ciutadana que serà molt beneficiós i que “acabarà amb el divorci que hi ha ara entre ciutadania i Ajuntament”. El regidor de CiU està convençut que és obert i que a mesura que s’hi treballi s’anirà modificant. De fet, apunta que s’ha marcat una clàusula de revisió d’un any.
La portaveu del grup polític Entesa per Cubelles-Fic, Josefina Visus ha manifestat que “encara que hi ha opinions que diuen que el treball del RPC està sent molt lent, val la pena perquè s’està treballant en equip i s’està fent ben fet”. També demana que “abans de portar-ho al ple es facin les esmenes oportunes i que el reglament sigui el més definitiu possible”. Ràdio Cubelles Dijous, 23-03-2006
22.3.06
De sostenibilitats insostenibles: La Platja Llarga
Per CUP 08/03/2006 10:12:55
De l’anomenat conflicte sobre la Platja Llarga està ja quasi tot dit i sentenciat. La irresponsabilitat de l’equip de govern i dels partits a l’oposició, perquè des del PP a ERC tots van signar la modificació del Pla General per urbanitzar la Platja Llarga, ens ha portat a un altre atzucac de difícil solució. I diem de PP a ERC, perquè els cinc grups municipals l’Ajuntament són capaços d’esbarallar-se per les més petites nimietats, per l’ahora dels temes gruixuts, tots són signataris de l’anomenada “política de consens”. Exactament allò que la CUP vam anomenar, com una de les raons del nostre naixement, el “pacte de silenci” que envolta els temes cabdals per al futur de la nostra ciutat. Gràcies a l’APMA, el grup ecologista, que va destapar el projecte d’urbanització i va sentar les bases de la Plataforma Salvem la Platja Llarga, la ciutadania ens vam poder mobilitzar i sensibilitzar a temps, quan les obres tot just estaven encara al principi. El que en un primer moment semblava dat i beneït i impossible d’aturar, es va aconseguir i cap partit va gosar contradir la veu de la Plataforma i amb ella, la veu de la ciutadania. Segurament darrera d’aquesta reacció tan ràpida, cotundent i exemplar de la ciutadania s’hi amagava el trist record dels Colls-Miralpeix, l’altre paratge salvatgement urbanitzat anys enrere.A dia d’avui, la situació generada queda reduïda a un atzucac. El pacte ja s’havia tancat entre l’Ajuntament, CiU, PP i la immobiliària Subirats Berenguer per construir tot un complex hoteler, residencial i comercial a primera línea de mar. Frenar la construcció d’aquest complex ens ha posat a tots en una situació més que difícil, ja que les alternatives ningú sap si són millors o pitjors. Difícilment 1.700 pisos a la vora de la Platja Llarga ajudaran gaire a preservar aquest paratge, únic tram del litoral encara no urbanitzat entre els Colls de Sitges i les Madrigueres del Vendrell.A més, Vilanova ,ni Cubelles, no està preparada per a suportar 4 o 5.000 nous veïns a la zona del Prat de Vilanova, àrea veïna de la Platja Llarga on es vol ubicar la flamant alternativa recolzada per la Generalitat. I indemnitzar l’empresa constructora suposaria la bancarrota per a les finances municipals.Ara ja només ens queda assumir als ciutadans que el mal menor, el preu col•lectiu per la irresponsabilitat dels cinc partits amb representació municipal, és el del naixement d’un nou barri. Així, sense més. Sense cap mena de planificació, ni de previsió de serveis. Sense Pla de Mandat ni res de compromisos electorals amb la ciutadania. Mentrestant els i les ciutadanes ens quedem amb un pam de nas. No acabem d’entendre perquè l’error dels partits polítics i el negoci milionari de la immobiliària l’hem d’acabar pagant, com sempre, nosaltres. Però el que és realment insolent i indignant en tot aquest conflicte és l’actitud, el discurs i la tàctica de fons empleades pels partits. Ens referim a l’actitud culpabilitzadora, al discurs tregiversador de la sostenibilitat i el fals ecologisme, i a la tàctica mentidera del Pla de Mandat.D’unes setmanes ençà, per poc que seguim l’actualitat sobre aquest conflicte, tothom se’n pot adonar que els partits, lluny de reconèixer l’error com a propi, fan veure que busquen alternatives a la urbanització de la platja, perquè la ciutadania ha tingut el capritx de voler preservar un espai natural deixat de la mà de Déu. És en la línia d’aquest malabarisme que a sobre ens volen fer creure que 1.700 pisos es construiran per “preservar la Platja Llarga”, voluntat que sense dubte entronca amb la premisa discursiva de la “sostenibilitat” que envolta, com una aureola santa, tota acció del govern municipal. I per acabar-ho d’adobar, quan s’han de justificar encara retreuen el Pla de Mandat, quan en el Pla de Mandat es parla, entre d’altres miratges, que es treballarà per a la creació de corredors ecològics en zones com els Coll i la Platja Llarga (art. 56.2).Des de la CUP volem manifestar, simplement, que n’estem ben farts i fartes. D’una banda, de la irresponsabilitat a l’hora de planificar el creixement urbanística, o més ben dit, d’esperonar-lo descaradament. I de l’altra, la més greu, de l’ús sense miraments ni vergonyes d’un discurs ideològic completament fals i tergiversador.Senyors i senyores polítiques: Per què ens hem de creure la participació ciutadana, si a part de no existir enlloc més que el Pla de Mandat, per temes d’importància pública hem d’esperar a filtracions indegudes perquè la ciutadania pugui reaccionar a corre-cuita i preservar la Platja Llarga? Per què insistiu, sense enrogir, en repetir com una falca publicitària la paraula sostenibilitat, si en aquests moments el que més s’aproparia a la sostenibilitat és que no féssiu res, és que us quedessiu quiets, que no toquéssiu el Cap de Creu ni el Casc Antic, que no toquéssiu més la Geltrú o que mai no haguéssiu tocat els Colls o la Platja Llarga?De totes aquuestes coses, la que més ens dol i ens indigna és, probablement, que el vostre discurs és tan fals i tan allunyat de la realitat que en el mateix projecte d’urbanització de la Platja Llarga, el primer de tots, declaràveu que allò que us movia en el fons a planificar l’urbanització de la Platja era la seva preservació. En la línia de la sostenibilitat, és clar.Ara als i a les ciutadanes ens queda empassar-nos la vostra sostenibilitat, el vostre Pla de Mandat i el vostre ecologisme. I com en el cas del Colls, veure com feu passar els interessos de les immobiliàries i l’especulació per sobre dels interessos dels i les treballadores, dels i les ciutadanes de Vilanova i la Geltrú.
www.vilanovadigital.com
Per CUP 08/03/2006 10:12:55
De l’anomenat conflicte sobre la Platja Llarga està ja quasi tot dit i sentenciat. La irresponsabilitat de l’equip de govern i dels partits a l’oposició, perquè des del PP a ERC tots van signar la modificació del Pla General per urbanitzar la Platja Llarga, ens ha portat a un altre atzucac de difícil solució. I diem de PP a ERC, perquè els cinc grups municipals l’Ajuntament són capaços d’esbarallar-se per les més petites nimietats, per l’ahora dels temes gruixuts, tots són signataris de l’anomenada “política de consens”. Exactament allò que la CUP vam anomenar, com una de les raons del nostre naixement, el “pacte de silenci” que envolta els temes cabdals per al futur de la nostra ciutat. Gràcies a l’APMA, el grup ecologista, que va destapar el projecte d’urbanització i va sentar les bases de la Plataforma Salvem la Platja Llarga, la ciutadania ens vam poder mobilitzar i sensibilitzar a temps, quan les obres tot just estaven encara al principi. El que en un primer moment semblava dat i beneït i impossible d’aturar, es va aconseguir i cap partit va gosar contradir la veu de la Plataforma i amb ella, la veu de la ciutadania. Segurament darrera d’aquesta reacció tan ràpida, cotundent i exemplar de la ciutadania s’hi amagava el trist record dels Colls-Miralpeix, l’altre paratge salvatgement urbanitzat anys enrere.A dia d’avui, la situació generada queda reduïda a un atzucac. El pacte ja s’havia tancat entre l’Ajuntament, CiU, PP i la immobiliària Subirats Berenguer per construir tot un complex hoteler, residencial i comercial a primera línea de mar. Frenar la construcció d’aquest complex ens ha posat a tots en una situació més que difícil, ja que les alternatives ningú sap si són millors o pitjors. Difícilment 1.700 pisos a la vora de la Platja Llarga ajudaran gaire a preservar aquest paratge, únic tram del litoral encara no urbanitzat entre els Colls de Sitges i les Madrigueres del Vendrell.A més, Vilanova ,ni Cubelles, no està preparada per a suportar 4 o 5.000 nous veïns a la zona del Prat de Vilanova, àrea veïna de la Platja Llarga on es vol ubicar la flamant alternativa recolzada per la Generalitat. I indemnitzar l’empresa constructora suposaria la bancarrota per a les finances municipals.Ara ja només ens queda assumir als ciutadans que el mal menor, el preu col•lectiu per la irresponsabilitat dels cinc partits amb representació municipal, és el del naixement d’un nou barri. Així, sense més. Sense cap mena de planificació, ni de previsió de serveis. Sense Pla de Mandat ni res de compromisos electorals amb la ciutadania. Mentrestant els i les ciutadanes ens quedem amb un pam de nas. No acabem d’entendre perquè l’error dels partits polítics i el negoci milionari de la immobiliària l’hem d’acabar pagant, com sempre, nosaltres. Però el que és realment insolent i indignant en tot aquest conflicte és l’actitud, el discurs i la tàctica de fons empleades pels partits. Ens referim a l’actitud culpabilitzadora, al discurs tregiversador de la sostenibilitat i el fals ecologisme, i a la tàctica mentidera del Pla de Mandat.D’unes setmanes ençà, per poc que seguim l’actualitat sobre aquest conflicte, tothom se’n pot adonar que els partits, lluny de reconèixer l’error com a propi, fan veure que busquen alternatives a la urbanització de la platja, perquè la ciutadania ha tingut el capritx de voler preservar un espai natural deixat de la mà de Déu. És en la línia d’aquest malabarisme que a sobre ens volen fer creure que 1.700 pisos es construiran per “preservar la Platja Llarga”, voluntat que sense dubte entronca amb la premisa discursiva de la “sostenibilitat” que envolta, com una aureola santa, tota acció del govern municipal. I per acabar-ho d’adobar, quan s’han de justificar encara retreuen el Pla de Mandat, quan en el Pla de Mandat es parla, entre d’altres miratges, que es treballarà per a la creació de corredors ecològics en zones com els Coll i la Platja Llarga (art. 56.2).Des de la CUP volem manifestar, simplement, que n’estem ben farts i fartes. D’una banda, de la irresponsabilitat a l’hora de planificar el creixement urbanística, o més ben dit, d’esperonar-lo descaradament. I de l’altra, la més greu, de l’ús sense miraments ni vergonyes d’un discurs ideològic completament fals i tergiversador.Senyors i senyores polítiques: Per què ens hem de creure la participació ciutadana, si a part de no existir enlloc més que el Pla de Mandat, per temes d’importància pública hem d’esperar a filtracions indegudes perquè la ciutadania pugui reaccionar a corre-cuita i preservar la Platja Llarga? Per què insistiu, sense enrogir, en repetir com una falca publicitària la paraula sostenibilitat, si en aquests moments el que més s’aproparia a la sostenibilitat és que no féssiu res, és que us quedessiu quiets, que no toquéssiu el Cap de Creu ni el Casc Antic, que no toquéssiu més la Geltrú o que mai no haguéssiu tocat els Colls o la Platja Llarga?De totes aquuestes coses, la que més ens dol i ens indigna és, probablement, que el vostre discurs és tan fals i tan allunyat de la realitat que en el mateix projecte d’urbanització de la Platja Llarga, el primer de tots, declaràveu que allò que us movia en el fons a planificar l’urbanització de la Platja era la seva preservació. En la línia de la sostenibilitat, és clar.Ara als i a les ciutadanes ens queda empassar-nos la vostra sostenibilitat, el vostre Pla de Mandat i el vostre ecologisme. I com en el cas del Colls, veure com feu passar els interessos de les immobiliàries i l’especulació per sobre dels interessos dels i les treballadores, dels i les ciutadanes de Vilanova i la Geltrú.
www.vilanovadigital.com
Maragall no veu "justificat" el 'no' d’ERC i espera que la reunió del quadripartit sigui "útil i clarificadora. "El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha considerat aquest dimarts que "no està justificat l'anunci de votació negativa" a l’Estatut en el Congrés per part "de cap partit", en al·lusió especial a ERC, i ha assegurat que la reunió de José Luis Rodríguez Zapatero amb el quadripartit català, a proposta del propi Maragall, pot ser "útil i clarificadora" en el moment actual del procés estatutari.En un comunicat, Maragall ha informat que ha sol·licitat al president del Govern "que reuneixi als quatre partits estatutaris" i ha justificat la proposta per haver "vist trencada la presumpció d'unitat" per part d'un soci del tripartit català. "Si adopto avui una actitud compromesa i propositiva és perquè veig trencada la presumpció d'unitat per part d'un dels partits de la coalició de Govern", afirma el president.Maragall ha donat per "truncada en les últimes setmanes" la "unitat d'acció dels quatre partits catalans" per part d’ERC, i li ha retret que anunciï el seu vot negatiu al text quan existeix un "alt percentatge d'acord" i quan "encara no s'havien acabat les votacions en comissió, ni s'havia establert el tenor de la llei que ha de regular la gestió dels aeroports".Tot i això, ha reconegut que el text estatutari "no és el mateix que va sortir del Parlament de Catalunya" i que "la part del preàmbul que es refereix al concepte de nació és sobretot descriptiva", Maragall ha remarcat que "el conjunt de l'articulat és definitivament satisfactori en competències, en nous drets i en recursos".
www.eldebat.com
www.eldebat.com
Aprovada l'actualització del Pla Local Jove per al 2006 . La regidora considera clau el recolzament als joves nouvinguts i als desconnectats del municipi
El ple de l'Ajuntament de Cubelles va aprovar, amb la única abstenció d'ICV, l'actualització del Pla Local Jove per a l'any 2006. La regidora d'Educació i Joventut, Pilar González, va anunciar també que "s'ha signat un conveni amb la Diputació per incloure els punts d'informació juvenil (PIJ) a l'institut de Cubelles".
Per a l'any 2006 la regidoria s'ha marcat com a objectius la potenciació del PIJ, ubicat a l'Espai Jove del Centre Social. Aquest impuls consistirà, a més d'inaugurar-lo oficialment, en fer-ne difussió de la seva existència, dinamitzar activitats per a joves, programació de tallers, xerrades i cursos, oferir un viver d'entitats juvenils i oferir-se com a punt de recursos. A més, Joventut pretèn repetir l'experiència de l'intercanvi amb els joves d'Arles de Tec, el camp de treball "Recuperem l'Ermita de Cubelles i oferir formació en el lleure (curs de monitors).
La creació d'una taula jove, la programació estable d'exposicíons al Centre Social, la programació d'oci nocturn local i comarcal i la posada en marxa d'una campanya de difusió de les actuacions joves completen les activitats previstes per a aquest any.
Pilar González, regidora d'Educació i Joventut, es va comprometre a millorar la difusió de les activitats i serveis que s'ofereixen als joves, especialment als nouvinguts i aquells més desconnectats del municipi "per no deixar-los desatesos". Per millorar aquesta difusió, González considera "important la posada en marxa de l'IES, així com el conveni recentment signat amb la Diputació per traslladar un cop a la setmana el PIJ a l'institut".Departament de Comunicació / Ràdio Cubelles Dimarts, 21-03-2006
El ple de l'Ajuntament de Cubelles va aprovar, amb la única abstenció d'ICV, l'actualització del Pla Local Jove per a l'any 2006. La regidora d'Educació i Joventut, Pilar González, va anunciar també que "s'ha signat un conveni amb la Diputació per incloure els punts d'informació juvenil (PIJ) a l'institut de Cubelles".
Per a l'any 2006 la regidoria s'ha marcat com a objectius la potenciació del PIJ, ubicat a l'Espai Jove del Centre Social. Aquest impuls consistirà, a més d'inaugurar-lo oficialment, en fer-ne difussió de la seva existència, dinamitzar activitats per a joves, programació de tallers, xerrades i cursos, oferir un viver d'entitats juvenils i oferir-se com a punt de recursos. A més, Joventut pretèn repetir l'experiència de l'intercanvi amb els joves d'Arles de Tec, el camp de treball "Recuperem l'Ermita de Cubelles i oferir formació en el lleure (curs de monitors).
La creació d'una taula jove, la programació estable d'exposicíons al Centre Social, la programació d'oci nocturn local i comarcal i la posada en marxa d'una campanya de difusió de les actuacions joves completen les activitats previstes per a aquest any.
Pilar González, regidora d'Educació i Joventut, es va comprometre a millorar la difusió de les activitats i serveis que s'ofereixen als joves, especialment als nouvinguts i aquells més desconnectats del municipi "per no deixar-los desatesos". Per millorar aquesta difusió, González considera "important la posada en marxa de l'IES, així com el conveni recentment signat amb la Diputació per traslladar un cop a la setmana el PIJ a l'institut".Departament de Comunicació / Ràdio Cubelles Dimarts, 21-03-2006
DESCRIPCIÓ: LA MILLERA. (UTR-C 159)
Superfície: 23,00 HaMunicipis afectats: Vilanova i la Geltrú Comarca: Garraf (Barcelona)Planejament urbanístic actual: Sòl No Urbanitzable (agrícola). Lliure permanent.Límits de l'àmbit: Al nord: Carretera C-31, Sòl no Urbanitzable (agrícola). A l'est: Sòl No Urbanitzable (càmping). Al sud: Línia de tren, Sòl Urbanitzable (residencial: Cubelles). A l'oest: Sòl Urbanitzable Delimitat (residencial)Descripció del medi natural: Àmbit format per un retall bàsicament agrícola ubicat a la plana litoral que està a les faldes de la Muntanya del Corral de l'Almirall. Tan sols alguns espais residuals entre infrastructures presenten vegetació espontània, amb la presència del pi blanc formant l'estrat arbori.Alguns camps agrícoles estan abandonats.Usos i activitats actuals: Agrícola: oliveres, conreus herbacis. Habitatge.Construccions i instal·lacions actuals: Edificació rural amb tanca perimetral. Carretera C-31, línia de tren. Pannells publicitaris.Connectivitat: Àmbit aïllat entre infrastructures i zones urbanes, possible connectivitat a través de la zona agrícola que envolta al Torrent de Santa Maria, a l'est de l'àmbit.Valors paisatgístics i ambientals: Estructura agrícola.Impactes actuals o previsibles: Fragmentació del territori degut als usos existents. Progressiu abandó de l'agricultura. Impacte de les urbanitzacions i de les infrastructures que delimiten l'espai.Increment de la pressió urbanística.
SUGGERIMENTS:
Es recomana preservar l'àmbit de possibles aprofitaments urbanístics, per raó de:
Tractar-se d'un àmbit que pot complir amb la funció d'assegurar la preservació i la continuïtat d'espais de valor paisatgístic i ambiental.
Mesures a tenir en compte:
Integració de les infrastructures i urbanitzacions que delimiten l'àmbit, mitjançant usos adequats i el tractament de les seves vores.
Incentivar les activitats agrícoles per evitar el seu abandonament. En cas d'abandó, propiciar la restauració dels sistemes naturals que l'hi són propis.
Control de les tanques perimetrals per raons de permeabilitat visual, integració paisatgística i de connecitivitat ecològica.
Controlar els pannells publicitaris.
Control dels usos periurbans.
Transcripcions literals de la web de la Generalitat de Catalunya
Cronologia bàsica de l’afer de la Platja Llarga
Anys 70
Ja estava aprovat el Pla Parcial de la Platja Llarga.
1981
El Pla General d’Ordenació Urbana de Vilanova i la Geltrú, la qualifica de sòl urbà.
27-11-1996
S’aprova definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) del sector de la Platja Llarga d’acord amb les especificacions de l’informe de Protecció Mediambiental de la Diputació de Barcelona.
3-11-1997
Per acord del Ple Municipal s’aprova inicialment el Projecte d’Urbanització.
1-3-1999
Per acord del Ple Municipal, s’aprova definitivament el Projecte de Compensació.
juny 2001
En la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Vilanova i la Geltrú no es presenta cap al·legació i continua sent sòl urbà.
15-6-2001
El Ministerio de Medio Ambiente autoritza, per Ordre Ministerial, la ocupació de béns de domini públic marítim-terrestre per a la realització de les obres de protecció costanera de la Platja Llarga.
7-10-2002
S’aprova definitivament, per acord del Ple Municipal, el Projecte d’Urbanització.
22-12-2003
El Ple municipal aprova inicialment, per unanimitat, la modificació puntual del Pla General i el conveni urbanístic amb Subirats Berenguer que permet la construcció de 259 habitatges i obliga a la construcció d’un hotel a Platja Llarga. L'acord s'envia a la Generalitat, que n'ha de fer un informe.
1-3-2004
El Ple aprova definitivament, per unanimitat, l'estudi de detall d’ordenació volumètrica de Platja Llarga.
24-5-2004
La Comissió de Govern de l’Ajuntament dóna llicència d’obres per a la construcció de l’edifici R3 de 78 habitatges i pàrquing a la Platja Llarga.
21-6-2004
L'Agencia Catalana de l'Aigua (ACA), que ha d'informar de la modificació puntual del Pla General, envia un requeriment a l'Ajuntament demanant un estudi d'inundabilitat.
15-7-2004
S’aprova definitivament el Pla Especial de Restauració i Protecció (PERP) dels espais lliures del sector Platja Llarga.
19-7-2004
La Junta de Govern Local de l'Ajuntament decideix suspendre les Llicències d'obres ja concedides a la zona i demanar a la promotora un estudi d'inundabilitat, que resulta ser negatiu.
Setembre 2004
L' Ajuntament demana opinió al col·lectiu Salvem Platja Llarga, que lliura un informe que admet el caràcter inundable de la zona des del mar. Aquest estudi i el de l'empresa promotora són lliurats a l'ACA. L'Ajuntament demana un tercer informe a la UPC.
Novembre 2004
Es trenca la negociació per construir 1.750 pisos, com a resultes del “traspàs” de l’edificabilitat de la Platja Llarga, al Piular.
20-5-2005
La Generalitat de Catalunya aprova el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner que recomana preservar La Millera de possibles aprofitaments urbanístics.
Octubre 2005
L’Institut Català del Sòl (INCASOL), organisme de la Generalitat de Catalunya, compra i escriptura el 50 % dels terrenys agrícoles de La Millera per un valor aproximat de 6,3 milions d’euros.
10-2-2006
L’Ajuntament fa públic el trasllat de l’edificabilitat de la Platja Llarga i la construcció de 1.744 habitatges a La Millera. Oficialment encara s’està a l’espera de l’informe d’inundabilitat que ha de redactar l’ACA.
1-3-2006
A la pregunta del Diputat Sr. Esteve Orriols al Parlament de Catalunya sobre com es troba l’informe d’inundabilitat, el Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Hble. Sr. Salvador Milà, contesta que l’expedient està tancat des del 19 de gener passat com a conseqüència de la manca de resposta de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú als reiterats requeriments de l’ACA.
www.ciuvilanova.org
Superfície: 23,00 HaMunicipis afectats: Vilanova i la Geltrú Comarca: Garraf (Barcelona)Planejament urbanístic actual: Sòl No Urbanitzable (agrícola). Lliure permanent.Límits de l'àmbit: Al nord: Carretera C-31, Sòl no Urbanitzable (agrícola). A l'est: Sòl No Urbanitzable (càmping). Al sud: Línia de tren, Sòl Urbanitzable (residencial: Cubelles). A l'oest: Sòl Urbanitzable Delimitat (residencial)Descripció del medi natural: Àmbit format per un retall bàsicament agrícola ubicat a la plana litoral que està a les faldes de la Muntanya del Corral de l'Almirall. Tan sols alguns espais residuals entre infrastructures presenten vegetació espontània, amb la presència del pi blanc formant l'estrat arbori.Alguns camps agrícoles estan abandonats.Usos i activitats actuals: Agrícola: oliveres, conreus herbacis. Habitatge.Construccions i instal·lacions actuals: Edificació rural amb tanca perimetral. Carretera C-31, línia de tren. Pannells publicitaris.Connectivitat: Àmbit aïllat entre infrastructures i zones urbanes, possible connectivitat a través de la zona agrícola que envolta al Torrent de Santa Maria, a l'est de l'àmbit.Valors paisatgístics i ambientals: Estructura agrícola.Impactes actuals o previsibles: Fragmentació del territori degut als usos existents. Progressiu abandó de l'agricultura. Impacte de les urbanitzacions i de les infrastructures que delimiten l'espai.Increment de la pressió urbanística.
SUGGERIMENTS:
Es recomana preservar l'àmbit de possibles aprofitaments urbanístics, per raó de:
Tractar-se d'un àmbit que pot complir amb la funció d'assegurar la preservació i la continuïtat d'espais de valor paisatgístic i ambiental.
Mesures a tenir en compte:
Integració de les infrastructures i urbanitzacions que delimiten l'àmbit, mitjançant usos adequats i el tractament de les seves vores.
Incentivar les activitats agrícoles per evitar el seu abandonament. En cas d'abandó, propiciar la restauració dels sistemes naturals que l'hi són propis.
Control de les tanques perimetrals per raons de permeabilitat visual, integració paisatgística i de connecitivitat ecològica.
Controlar els pannells publicitaris.
Control dels usos periurbans.
Transcripcions literals de la web de la Generalitat de Catalunya
Cronologia bàsica de l’afer de la Platja Llarga
Anys 70
Ja estava aprovat el Pla Parcial de la Platja Llarga.
1981
El Pla General d’Ordenació Urbana de Vilanova i la Geltrú, la qualifica de sòl urbà.
27-11-1996
S’aprova definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) del sector de la Platja Llarga d’acord amb les especificacions de l’informe de Protecció Mediambiental de la Diputació de Barcelona.
3-11-1997
Per acord del Ple Municipal s’aprova inicialment el Projecte d’Urbanització.
1-3-1999
Per acord del Ple Municipal, s’aprova definitivament el Projecte de Compensació.
juny 2001
En la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Vilanova i la Geltrú no es presenta cap al·legació i continua sent sòl urbà.
15-6-2001
El Ministerio de Medio Ambiente autoritza, per Ordre Ministerial, la ocupació de béns de domini públic marítim-terrestre per a la realització de les obres de protecció costanera de la Platja Llarga.
7-10-2002
S’aprova definitivament, per acord del Ple Municipal, el Projecte d’Urbanització.
22-12-2003
El Ple municipal aprova inicialment, per unanimitat, la modificació puntual del Pla General i el conveni urbanístic amb Subirats Berenguer que permet la construcció de 259 habitatges i obliga a la construcció d’un hotel a Platja Llarga. L'acord s'envia a la Generalitat, que n'ha de fer un informe.
1-3-2004
El Ple aprova definitivament, per unanimitat, l'estudi de detall d’ordenació volumètrica de Platja Llarga.
24-5-2004
La Comissió de Govern de l’Ajuntament dóna llicència d’obres per a la construcció de l’edifici R3 de 78 habitatges i pàrquing a la Platja Llarga.
21-6-2004
L'Agencia Catalana de l'Aigua (ACA), que ha d'informar de la modificació puntual del Pla General, envia un requeriment a l'Ajuntament demanant un estudi d'inundabilitat.
15-7-2004
S’aprova definitivament el Pla Especial de Restauració i Protecció (PERP) dels espais lliures del sector Platja Llarga.
19-7-2004
La Junta de Govern Local de l'Ajuntament decideix suspendre les Llicències d'obres ja concedides a la zona i demanar a la promotora un estudi d'inundabilitat, que resulta ser negatiu.
Setembre 2004
L' Ajuntament demana opinió al col·lectiu Salvem Platja Llarga, que lliura un informe que admet el caràcter inundable de la zona des del mar. Aquest estudi i el de l'empresa promotora són lliurats a l'ACA. L'Ajuntament demana un tercer informe a la UPC.
Novembre 2004
Es trenca la negociació per construir 1.750 pisos, com a resultes del “traspàs” de l’edificabilitat de la Platja Llarga, al Piular.
20-5-2005
La Generalitat de Catalunya aprova el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner que recomana preservar La Millera de possibles aprofitaments urbanístics.
Octubre 2005
L’Institut Català del Sòl (INCASOL), organisme de la Generalitat de Catalunya, compra i escriptura el 50 % dels terrenys agrícoles de La Millera per un valor aproximat de 6,3 milions d’euros.
10-2-2006
L’Ajuntament fa públic el trasllat de l’edificabilitat de la Platja Llarga i la construcció de 1.744 habitatges a La Millera. Oficialment encara s’està a l’espera de l’informe d’inundabilitat que ha de redactar l’ACA.
1-3-2006
A la pregunta del Diputat Sr. Esteve Orriols al Parlament de Catalunya sobre com es troba l’informe d’inundabilitat, el Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Hble. Sr. Salvador Milà, contesta que l’expedient està tancat des del 19 de gener passat com a conseqüència de la manca de resposta de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú als reiterats requeriments de l’ACA.
www.ciuvilanova.org
Alcaldia L'Ajuntament de Cubelles demanarà informació sobre la urbanització de La Millera al de Vilanova. Es va aprovar una moció unànime per instar al consistori vilanoví a comptar amb el de Cubelles en el procés d'urbanització de la zona coneguda com La Millera, al Prat de Vilanova (Ibersol)
El ple de Cubelles, de forma unànime, va aprovar una moció per instar a l'Ajuntament de Vilanova a donar informació sobre el procés d'urbanització de la zona coneguda com La Millera, dins del Prat de Vilanova. La urbanització d'aquest espai, colindant amb el municipi cubellenc pel torrent de Santa Maria, està en fasde d'estudi i es parla de la possibilitat de construir-hi prop de 1.700 habitatges.
El procés d'urbanització de La Millera és un efecte directe de la impossibilitat d'urbanitzar la Platja Llarga del Prat de Vilanova. Els promotors que ja tenien uns drets adquirits en aquella zona podrien ser compensats en La Millera amb un volum d'edificació que significaria un augment de gairebé 5.000 habitants de la urbanització vilanovina. Els efectes d'aquest procés per a la població de Cubelles és el que el consistori cubellenc vol valorar amb el vilanoví, que fins ara no ha fet cap comunicació oficial informant del procés a La Millera.
La regidora d'Urbanisme, Maria Lluïsa Romero (PSC), va reconèixer que "no podem interposar-nos en el desenvolupament urbanístic de Vilanova, però sí protegir a Cubelles demanant que es facin les infrastructures suficients". En aquest sentit es va referir a la necessitat de planificar les infrastructures de clavegueram, educació, sanitat i altres perquè no quedin saturats els serveis de Cubelles.
El grup d'ERC va manifestar el seu suport total a la moció i va vincular el posicionament de Cubelles "a la propera revisió del Pla General". En els mateixos termes es va expressar Iniciativa per Cubelles (ICb), que a través de la seva portaveu Pilar González, va destacar que "per primera vegada, en un tema urbanístic, ens hem posat tots d'acord per dir que ens hem enterat per la premsa i que s'ha negociat per Cubelles".
Per a Joan Albet (CiU) es tracta d'un tema de "respecte institucional" i va criticar el fet que "l'alcalde de Vilanova no hagi ni tant sols trucat al de Cubelles, quan estan proposant fer 1.700 habitatges al costat de Cubelles". El fet que hi hagi un gran volum d'habitatge de protecció oficial fa preveure que bona part d'aquests possibles 1.700 habitatges podrien ser de primera residència, la qual cosa espanta al portaveu de la federació nacionalista al respecte de la planificació de serveis com l'educació i la sanitat.
Per la seva banda, el grup d'ICV, malgrat donar-hi suport, considera que "la moció no és clara" i van titllar de postura "prepotent" dir-li al consistori vilanoví com han de fer les coses perquè "hi ha una llei d'urbanisme que s'ha de complir".
En aquest sentit, Josep Marcillas considera que "no els hi diem quins serveis han de fer, és evident que ho saben. El que fem és dir que aquests serveis estiguin integrats a Vilanova i no repercuteixin a Cubelles". Així mateix, Marcillas va denunciar que "diuen a la premsa que han negociat compensacions per a Cubelles, però no ens han dit quines són aquestes". Tot i això, per a l'alcalde cubellenc la situació no és "tant pesimista com la veu el Sr. Albet", però reconeix que cal parlar amb l'ajuntament de vilanova i la Geltrú i veure "com queda afectada Cubelles". Finalment, Marcillas va destacar la importància de "l'acord unànim d'informació a l'ajuntament de Vilanova". Departament de Comunicació/Ràdio Cubelles Dimarts, 21-03-2006
El ple de Cubelles, de forma unànime, va aprovar una moció per instar a l'Ajuntament de Vilanova a donar informació sobre el procés d'urbanització de la zona coneguda com La Millera, dins del Prat de Vilanova. La urbanització d'aquest espai, colindant amb el municipi cubellenc pel torrent de Santa Maria, està en fasde d'estudi i es parla de la possibilitat de construir-hi prop de 1.700 habitatges.
El procés d'urbanització de La Millera és un efecte directe de la impossibilitat d'urbanitzar la Platja Llarga del Prat de Vilanova. Els promotors que ja tenien uns drets adquirits en aquella zona podrien ser compensats en La Millera amb un volum d'edificació que significaria un augment de gairebé 5.000 habitants de la urbanització vilanovina. Els efectes d'aquest procés per a la població de Cubelles és el que el consistori cubellenc vol valorar amb el vilanoví, que fins ara no ha fet cap comunicació oficial informant del procés a La Millera.
La regidora d'Urbanisme, Maria Lluïsa Romero (PSC), va reconèixer que "no podem interposar-nos en el desenvolupament urbanístic de Vilanova, però sí protegir a Cubelles demanant que es facin les infrastructures suficients". En aquest sentit es va referir a la necessitat de planificar les infrastructures de clavegueram, educació, sanitat i altres perquè no quedin saturats els serveis de Cubelles.
El grup d'ERC va manifestar el seu suport total a la moció i va vincular el posicionament de Cubelles "a la propera revisió del Pla General". En els mateixos termes es va expressar Iniciativa per Cubelles (ICb), que a través de la seva portaveu Pilar González, va destacar que "per primera vegada, en un tema urbanístic, ens hem posat tots d'acord per dir que ens hem enterat per la premsa i que s'ha negociat per Cubelles".
Per a Joan Albet (CiU) es tracta d'un tema de "respecte institucional" i va criticar el fet que "l'alcalde de Vilanova no hagi ni tant sols trucat al de Cubelles, quan estan proposant fer 1.700 habitatges al costat de Cubelles". El fet que hi hagi un gran volum d'habitatge de protecció oficial fa preveure que bona part d'aquests possibles 1.700 habitatges podrien ser de primera residència, la qual cosa espanta al portaveu de la federació nacionalista al respecte de la planificació de serveis com l'educació i la sanitat.
Per la seva banda, el grup d'ICV, malgrat donar-hi suport, considera que "la moció no és clara" i van titllar de postura "prepotent" dir-li al consistori vilanoví com han de fer les coses perquè "hi ha una llei d'urbanisme que s'ha de complir".
En aquest sentit, Josep Marcillas considera que "no els hi diem quins serveis han de fer, és evident que ho saben. El que fem és dir que aquests serveis estiguin integrats a Vilanova i no repercuteixin a Cubelles". Així mateix, Marcillas va denunciar que "diuen a la premsa que han negociat compensacions per a Cubelles, però no ens han dit quines són aquestes". Tot i això, per a l'alcalde cubellenc la situació no és "tant pesimista com la veu el Sr. Albet", però reconeix que cal parlar amb l'ajuntament de vilanova i la Geltrú i veure "com queda afectada Cubelles". Finalment, Marcillas va destacar la importància de "l'acord unànim d'informació a l'ajuntament de Vilanova". Departament de Comunicació/Ràdio Cubelles Dimarts, 21-03-2006
21.3.06
PÍNDOLES DE PARTICIPACIO CIUTADANA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Ajuntament de Cubelles
ELS CALERS, ON CALEN
ENTREVISTA A XAVIER GRAU, REGIDOR DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA DE CUBELLES. 1.Quan es va crear la Regidoria de Participació Ciutadana i orgànicament, ...www.elscalersoncalen.org/entrevistacubelles.htm - 11k -
En caché - Páginas similares
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Ajuntament de Cubelles
ELS CALERS, ON CALEN
ENTREVISTA A XAVIER GRAU, REGIDOR DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA DE CUBELLES. 1.Quan es va crear la Regidoria de Participació Ciutadana i orgànicament, ...www.elscalersoncalen.org/entrevistacubelles.htm - 11k -
En caché - Páginas similares
Torna el Bus de l'Estatut
Passa-ho!
Iu Forn
Cada cop que hi ha un casament en alguna família reial europea ens la venen com "la boda del segle". I al final resulta que la diferència amb el casament anterior o posterior d'un hereu o una pubilla de sang blava de segona fila és que aquest cop la núvia no és una ballarina d'estriptis sinó que el nuvi treballa de malabarista en un circ. Doncs bé, aquí cada pas que fem amb l'Estatut, ara al Parlament, ara a la ponència del Congrés, sembla el pas definitiu. I quan el superem ens adonem que, efectivament, era tan casament del segle com l'anterior. En definitiva, diversos focs d'encenalls que, justament avui, viuran un capítol més del camí que ens durà a la patena. "Germans, anem tots junts a la paaatena, que allà ens hi espera el seeenyor... (concretament el senyor ZP i l'inseparable escolanet Bono).
Som al moment del partit en què des del govern s'escolten veus que ens amenacen amb treure la pols del mític Bus de l'Estatut (recorda quin èxit, oi?) i treure'l un altre cop, aquesta vegada per explicar-nos el text. Jo els animo a fer-ho perquè no voldria perdrem una cosa així. S'ho imagina?
Baixaria Saura del Bus i proclamaria: "Catalans, votar sí és un bitllet a la felicitat. Ho diu un estudi que em encarregat".
Baixaria Esquerra i diria: "Formem part d'un govern que demana votar sí, però nosaltres demanem una «abstenció negativa crítica i nul·la». Ah, i conservant la cadira".
Baixaria el PSC i diria: "Que txi, que txi. Voteu que txi perquè si guanya el txi guanya Zapatero".
Baixaria Maragall i diria... bé, li confesso que sóc incapaç d'imaginar-m'ho, però segur que se sorprendria a si mateix.
I baixaria Artur Mas per dir-nos: "Sóc l'oposició al govern que dona suport a l'Estatut (o no), però sóc el que més suport dóna a l'Estatut. Ah, i visca ZP! I més concretament el moment que em va dir que les eleccions seran a la tardor".
www.avui.cat
Qui es resisteix a un espectacle com aquest?
Passa-ho!
Iu Forn
Cada cop que hi ha un casament en alguna família reial europea ens la venen com "la boda del segle". I al final resulta que la diferència amb el casament anterior o posterior d'un hereu o una pubilla de sang blava de segona fila és que aquest cop la núvia no és una ballarina d'estriptis sinó que el nuvi treballa de malabarista en un circ. Doncs bé, aquí cada pas que fem amb l'Estatut, ara al Parlament, ara a la ponència del Congrés, sembla el pas definitiu. I quan el superem ens adonem que, efectivament, era tan casament del segle com l'anterior. En definitiva, diversos focs d'encenalls que, justament avui, viuran un capítol més del camí que ens durà a la patena. "Germans, anem tots junts a la paaatena, que allà ens hi espera el seeenyor... (concretament el senyor ZP i l'inseparable escolanet Bono).
Som al moment del partit en què des del govern s'escolten veus que ens amenacen amb treure la pols del mític Bus de l'Estatut (recorda quin èxit, oi?) i treure'l un altre cop, aquesta vegada per explicar-nos el text. Jo els animo a fer-ho perquè no voldria perdrem una cosa així. S'ho imagina?
Baixaria Saura del Bus i proclamaria: "Catalans, votar sí és un bitllet a la felicitat. Ho diu un estudi que em encarregat".
Baixaria Esquerra i diria: "Formem part d'un govern que demana votar sí, però nosaltres demanem una «abstenció negativa crítica i nul·la». Ah, i conservant la cadira".
Baixaria el PSC i diria: "Que txi, que txi. Voteu que txi perquè si guanya el txi guanya Zapatero".
Baixaria Maragall i diria... bé, li confesso que sóc incapaç d'imaginar-m'ho, però segur que se sorprendria a si mateix.
I baixaria Artur Mas per dir-nos: "Sóc l'oposició al govern que dona suport a l'Estatut (o no), però sóc el que més suport dóna a l'Estatut. Ah, i visca ZP! I més concretament el moment que em va dir que les eleccions seran a la tardor".
www.avui.cat
Qui es resisteix a un espectacle com aquest?
Per a Catalunya, la Segona República fou un període clau en la seva història.
Des del 1716, amb els Decrets de Nova Planta, Catalunya no tenia institucions pròpies, i ara, més de 200 anys després, les recuperava, per bé que en forma parcial i sota la fórmula de l'autonomia. Francesc Macià, que havia proclamat la República Catalana dins la Federació Ibèrica, va acabar acceptant la formació d'un govern autònom, la Generalitat de Catalunya, les competències del qual foren fixades en l'Estatut d'Autonomia del 1932. El govern català, en el que Esquerra Republicana de Catalunya fou sempre hegemònica, amb els presidents Macià (1931-1933) i Companys (1933-1940), va anar més o menys bé mentres les esquerres estaven en el govern central; i al contrari quan governaren les dretes, durant el Bienni Negre, amb greus enfrontaments amb el govern central, que li valeren la suspensió de l'Estatut i del govern autonòmic.
Cal destacar l'obra de la Generalitat republicana en les diverses matèries en les que tenia competències (educació, sanitat, infraestructures, economia, etc).
Amb la guerra civil, el govern de la Generalitat i les forces populars milicianes dels partits i organitzacions esquerranes defensaren la República, la qual cosa volia dir defensar Catalunya. Amb la derrota dels republicans en la Guerra Civil, tot es va perdre. Catalunya tardaria quasi 40 anys a recuperar l'autonomia que tant havia costat d'aconseguir. La dictadura franquista en va ser la culpable. www.xtec.es
Macià i Llussà, Francesc (1859-1933) Polític. Fill d'una família de les Borges Blanques que negociava en vi i oli, estudià a Vilanova, fins que, a quinze anys, ingressà a l'acadèmia d'enginyers militars de Guadalajara (Castella), d'on, com a tinent (1880), fou enviat de primer a Madrid i després a Barcelona. Amb el grau de capità (1882) fou destinat a Sevilla, i després a Lleida, on ocupà la comandància d'enginyers militars, ascendí fins a tinent coronel, dirigí treballs topogràfics, com el del projectat ferrocarril de la Noguera Pallaresa, i es casà amb Eugènia Lamarca i de Mier (1888), filla d'una família benestant. Manifestà el seu desacord en l'assalt militar als locals del «Cu-cut!» i de «La Veu de Catalunya» (1905), s'oposà a la llei de jurisdiccions del 1906 i presentà la seva candidatura en el marc de la Solidaritat Catalana pel districte de les Borges Blanques. Aquesta actitud política comportà el seu trasllat a Santoña (Castella la Vella), després de l'ascens previ a coronel, que Macià no acceptà, i hagué de renunciar a la carrera militar. Sota el patrocini de la Lliga Regionalista ocupà també un lloc en la candidatura de la Solidaritat Catalana per Barcelona. Triomfador en totes dues circumscripcions, renuncià l'acta de diputat per Barcelona i es limità a la de les Borges Blanques, que renovà en totes les eleccions posteriors (maig del 1910, març del 1914, abril del 1916, febrer del 1918, juny del 1919, desembre del 1920 i abril del 1923). En les del 1910 refusà de prendre possessió, i la seva acta fou presentada a les corts de Madrid per diversos centenars d'electors desplaçats expressament des de les Borges Blanques. Del 1910 al 1914, bé que la Lliga Regionalista intentà de mantenir-lo al seu costat, s'anà apropant al republicanisme de la UFNR, i mantingué relació amb Pere Coromines, Jaume Carner, etc. Després de la crisi de la UFNR, col·laborà amb Martí i Julià en el setmanari «Renaixement», de la Unió Catalanista, des d'on impulsà posicions revolucionàries, que foren exposades públicament a l'Assemblea de Parlamentaris del 1917 i, després d'un efímer exili, en les reunions del Consell Permanent de la Mancomunitat amb els parlamentaris catalans, preparatòries de l'estatut d'autonomia elaborat per la Mancomunitat i inspirat per la Lliga Regionalista (1918-19). Fou en aquests anys quan, dissolta l'orientació socialista de la Unió Catalanista, mort Martí i Julià i enfront de l'ofensiva nacionalista de la Lliga Regionalista, intentà de llançar un programa d'acció nacionalista i social de caire radical, oferint una alternativa, per l'esquerra, a la Lliga Regionalista. Intentà de reunir sectors de la petita burgesia i de la classe obrera, escampats en diferents organitzacions republicanes i nacionalistes, entorn d'un programa independentista. D'aquí sorgí la Federació Democràtica Nacionalista (gener-febrer del 1919), que, en el marc del seu interès a crear un front únic catalanista, participà en la Conferència Nacional Catalana (abril del 1922), de la qual sorgí Acció Catalana; però, en no ésser acceptada la seva proposició de crear un Estat Català, se'n deslligà abans que arribés a cap solució. Aleshores es dedicà a organitzar, des de les pàgines del setmanari «La Tralla», un nou moviment, destinat a agrupar el catalanisme radical, que al cap de pocs mesos prengué el nom d'Estat Català i que després entrà en relació amb els centres separatistes d'Amèrica, el primer dels quals havia estat creat a l'Havana pel març del mateix any 1922. Tot i això, Macià no abandonà la idea del front únic catalanista, i intentà de combinar els plantejaments militars hegemònics amb el republicanisme català; així, projectà una Federació d'Esquerres de Catalunya (febrer del 1923), que no prosperà, i prestà suport a la candidatura d'Acció Catalana en les eleccions d'abril del 1923. El centre de la seva activitat fou, però, Estat Català. S'exilià després del cop d'estat del general Primo de Rivera, s'instal·là a Perpinyà a mitjan octubre del 1923, i després, a Bois-Colombes, prop de París. Emprengué la recerca de diners per a la compra d'armes destinades a la insurrecció per a l'alliberament de Catalunya, tot mantenint relació amb els grups de catalans nacionalistes d'Amèrica, disposats a ajudar econòmicament la seva empresa; en nom del govern provisional de Catalunya, avalà l'Emprèstit Pau Claris (abril del 1925). Disposat a una àmplia política d'aliances, sempre que es mantingués el seu objectiu, i fracassades les negociacions amb Acció Catalana, sovintejà les relacions amb els sindicalistes de la CNT, amb grups irlandesos de De Valera (intent de formar una Lliga de Nacions Oprimides), amb nacionalistes bascs i, fins i tot, amb el Partido Comunista de España, amb el qual, i amb d'altres forces, formà el Comitè Revolucionari de París, del qual sorgí el seu viatge a Moscou, acompanyat de Josep Carner i Ribalta i de José Bullejos, per tal de demanar ajut econòmic a la Internacional Comunista (octubre-novembre del 1925), cosa que no aconseguí, tot i haver estat introduït per Andreu Nin. El desengany de Moscou i, després, el del complot de la Nit de Sant Joan (juny del 1926) l'empenyeren més a tirar endavant el seu projecte d'insurrecció amb les seves úniques forces. Preparà i organitzà directament una incursió armada a Catalunya, de primer des de Bois-Colombes i després des de Prats de Molló. Avortat el complot de Prats de Molló, Macià fou detingut, juntament amb Gassol, Carner i Ribalta, Bordas de la Cuesta i d'altres a la vil·la Denise i fou empresonat a Perpinyà. Traslladats a la presó de La Santé, a París, s'obrí un famós procés, on Macià, defensat per Henri Torres, fou condemnat a dos mesos de presó, que ja havia complert; i, després de retornar a Bois-Colombes, fou obligat a passar a Bèlgica. Després de residir uns quants mesos a Brussel·les, en companyia de Gassol, s'embarcà cap a l'Uruguai, on arribà els primers dies del 1928. Entrà clandestinament a l'Argentina i, després d'un plet judicial, hi residí més de mig any; allà recorregué els centres catalans de Buenos Aires, Rosario, Córdoba, La Plata i Mendoza. Anà a Xile, i s'embarcà cap a l'Havana, on participà activament en l'assemblea preparada per Carner i Ribalta, per Josep Conangla i per ell mateix des de Buenos Aires, la qual fundà el Partit Separatista Revolucionari de Catalunya —del qual fou president— i aprovà la constitució d'una futura República Catalana (setembre-octubre del 1928). D'allí se n'anà, sempre amb Gassol, cap a Nova York, camí d'Europa (a mitjan octubre del 1928). En no poder entrar a Suïssa, retornà a Brussel·les, on plantejà de portar a terme els acords de l'assemblea de l'Havana per tal de transformar Estat Català en Partit Separatista Revolucionari de Catalunya, cosa que provocà tensions en el moviment, sobretot a l'interior de Catalunya; per això hom decidí de continuar amb la denominació d'Estat Català. Atent sempre als complots contra la Dictadura, la fallida del de Sánchez Guerra l'impulsà a tornar a Catalunya, i demanà nou ajut econòmic als centres catalans d'Amèrica, per tal de dur a terme una acció armada, però aquesta vegada des de l'interior de Catalunya. Mentrestant, caigué la dictadura del general Primo de Rivera (gener del 1930) i, en el marc d'una forta campanya en pro de l'amnistia, Macià travessà il·legalment França i arribà a Barcelona pel setembre del 1930. Fou detingut i retornat a Bèlgica. Per fi, enfonsat el general Berenguer, retornà a Catalunya, sense inconvenients, el 22 de febrer de 1931. Assistí a la conferència d'esquerres (del març del 1931), donà per constituïda l'Esquerra Republicana de Catalunya i en fou escollit president del consell directiu. Després del triomf de l'Esquerra Republicana de Catalunya en les eleccions municipals del 12 d'abril, i de la proclamació per part de Lluís Companys de la República a Catalunya, el 14 d'abril, proclamà l'Estat Català integrat en la Federació de Repúbliques Ibèriques i la formació del govern de la República Catalana, després de destituir el president de la diputació monàrquica, Maluquer i Viladot. Immediatament es féu càrrec del govern de Catalunya. Com a president provisional de la República Catalana demanà a tots els ajuntaments la proclamació de la República a totes les poblacions de Catalunya i signà el text oficial de la proclamació de l'Estat Català sota el règim d'una República Catalana. Formà govern amb l'Esquerra Republicana i la Unió Socialista de Catalunya, i prengué diverses mesures polítiques amb les noves autoritats (López Ochoa, Companys, Aiguader, Anguera de Sojo). Tres dies després, rebé els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d'Olwer, i, després d'unes llargues negociacions, acceptà de reconvertir el govern de Catalunya en govern de la Generalitat de Catalunya i d'elaborar un Estatut d'Autonomia. Ocupà la presidència provisional del govern de la Generalitat, i després de la crisi del desembre del 1931 assumí també la conselleria d'agricultura. Elegit diputat a les Corts Constituents per Barcelona (juny del 1931), presentà públicament la victòria del plebiscit de l'estatut i presidí la delegació que en lliurà el text al president de la República Espanyola, Alcalá Zamora, acompanyat de Gassol, Tarradellas i d'altres. Es féu dipositari, també, del text modificat de l'estatut aprovat per les corts de la República (setembre del 1932). Elegit diputat per Barcelona en les eleccions del Parlament de Catalunya (novembre del 1932), n'obrí les sessions, i, després d'ésser reelegit president de la Generalitat, delegà les seves funcions executives, de primer en el conseller Joan Lluhí i Vallescà (desembre del 1932), i després en els també consellers Carles Pi i Sunyer i Miquel Santaló. Preocupat per la lentitud en el traspàs de serveis a la Generalitat, fou elegit diputat per Barcelona per l'Esquerra Republicana de Catalunya (novembre del 1933), i morí en l'exercici del seu càrrec de president de la Generalitat de Catalunya el 25 de desembre.
www.xtec.es
Des del 1716, amb els Decrets de Nova Planta, Catalunya no tenia institucions pròpies, i ara, més de 200 anys després, les recuperava, per bé que en forma parcial i sota la fórmula de l'autonomia. Francesc Macià, que havia proclamat la República Catalana dins la Federació Ibèrica, va acabar acceptant la formació d'un govern autònom, la Generalitat de Catalunya, les competències del qual foren fixades en l'Estatut d'Autonomia del 1932. El govern català, en el que Esquerra Republicana de Catalunya fou sempre hegemònica, amb els presidents Macià (1931-1933) i Companys (1933-1940), va anar més o menys bé mentres les esquerres estaven en el govern central; i al contrari quan governaren les dretes, durant el Bienni Negre, amb greus enfrontaments amb el govern central, que li valeren la suspensió de l'Estatut i del govern autonòmic.
Cal destacar l'obra de la Generalitat republicana en les diverses matèries en les que tenia competències (educació, sanitat, infraestructures, economia, etc).
Amb la guerra civil, el govern de la Generalitat i les forces populars milicianes dels partits i organitzacions esquerranes defensaren la República, la qual cosa volia dir defensar Catalunya. Amb la derrota dels republicans en la Guerra Civil, tot es va perdre. Catalunya tardaria quasi 40 anys a recuperar l'autonomia que tant havia costat d'aconseguir. La dictadura franquista en va ser la culpable. www.xtec.es
Macià i Llussà, Francesc (1859-1933) Polític. Fill d'una família de les Borges Blanques que negociava en vi i oli, estudià a Vilanova, fins que, a quinze anys, ingressà a l'acadèmia d'enginyers militars de Guadalajara (Castella), d'on, com a tinent (1880), fou enviat de primer a Madrid i després a Barcelona. Amb el grau de capità (1882) fou destinat a Sevilla, i després a Lleida, on ocupà la comandància d'enginyers militars, ascendí fins a tinent coronel, dirigí treballs topogràfics, com el del projectat ferrocarril de la Noguera Pallaresa, i es casà amb Eugènia Lamarca i de Mier (1888), filla d'una família benestant. Manifestà el seu desacord en l'assalt militar als locals del «Cu-cut!» i de «La Veu de Catalunya» (1905), s'oposà a la llei de jurisdiccions del 1906 i presentà la seva candidatura en el marc de la Solidaritat Catalana pel districte de les Borges Blanques. Aquesta actitud política comportà el seu trasllat a Santoña (Castella la Vella), després de l'ascens previ a coronel, que Macià no acceptà, i hagué de renunciar a la carrera militar. Sota el patrocini de la Lliga Regionalista ocupà també un lloc en la candidatura de la Solidaritat Catalana per Barcelona. Triomfador en totes dues circumscripcions, renuncià l'acta de diputat per Barcelona i es limità a la de les Borges Blanques, que renovà en totes les eleccions posteriors (maig del 1910, març del 1914, abril del 1916, febrer del 1918, juny del 1919, desembre del 1920 i abril del 1923). En les del 1910 refusà de prendre possessió, i la seva acta fou presentada a les corts de Madrid per diversos centenars d'electors desplaçats expressament des de les Borges Blanques. Del 1910 al 1914, bé que la Lliga Regionalista intentà de mantenir-lo al seu costat, s'anà apropant al republicanisme de la UFNR, i mantingué relació amb Pere Coromines, Jaume Carner, etc. Després de la crisi de la UFNR, col·laborà amb Martí i Julià en el setmanari «Renaixement», de la Unió Catalanista, des d'on impulsà posicions revolucionàries, que foren exposades públicament a l'Assemblea de Parlamentaris del 1917 i, després d'un efímer exili, en les reunions del Consell Permanent de la Mancomunitat amb els parlamentaris catalans, preparatòries de l'estatut d'autonomia elaborat per la Mancomunitat i inspirat per la Lliga Regionalista (1918-19). Fou en aquests anys quan, dissolta l'orientació socialista de la Unió Catalanista, mort Martí i Julià i enfront de l'ofensiva nacionalista de la Lliga Regionalista, intentà de llançar un programa d'acció nacionalista i social de caire radical, oferint una alternativa, per l'esquerra, a la Lliga Regionalista. Intentà de reunir sectors de la petita burgesia i de la classe obrera, escampats en diferents organitzacions republicanes i nacionalistes, entorn d'un programa independentista. D'aquí sorgí la Federació Democràtica Nacionalista (gener-febrer del 1919), que, en el marc del seu interès a crear un front únic catalanista, participà en la Conferència Nacional Catalana (abril del 1922), de la qual sorgí Acció Catalana; però, en no ésser acceptada la seva proposició de crear un Estat Català, se'n deslligà abans que arribés a cap solució. Aleshores es dedicà a organitzar, des de les pàgines del setmanari «La Tralla», un nou moviment, destinat a agrupar el catalanisme radical, que al cap de pocs mesos prengué el nom d'Estat Català i que després entrà en relació amb els centres separatistes d'Amèrica, el primer dels quals havia estat creat a l'Havana pel març del mateix any 1922. Tot i això, Macià no abandonà la idea del front únic catalanista, i intentà de combinar els plantejaments militars hegemònics amb el republicanisme català; així, projectà una Federació d'Esquerres de Catalunya (febrer del 1923), que no prosperà, i prestà suport a la candidatura d'Acció Catalana en les eleccions d'abril del 1923. El centre de la seva activitat fou, però, Estat Català. S'exilià després del cop d'estat del general Primo de Rivera, s'instal·là a Perpinyà a mitjan octubre del 1923, i després, a Bois-Colombes, prop de París. Emprengué la recerca de diners per a la compra d'armes destinades a la insurrecció per a l'alliberament de Catalunya, tot mantenint relació amb els grups de catalans nacionalistes d'Amèrica, disposats a ajudar econòmicament la seva empresa; en nom del govern provisional de Catalunya, avalà l'Emprèstit Pau Claris (abril del 1925). Disposat a una àmplia política d'aliances, sempre que es mantingués el seu objectiu, i fracassades les negociacions amb Acció Catalana, sovintejà les relacions amb els sindicalistes de la CNT, amb grups irlandesos de De Valera (intent de formar una Lliga de Nacions Oprimides), amb nacionalistes bascs i, fins i tot, amb el Partido Comunista de España, amb el qual, i amb d'altres forces, formà el Comitè Revolucionari de París, del qual sorgí el seu viatge a Moscou, acompanyat de Josep Carner i Ribalta i de José Bullejos, per tal de demanar ajut econòmic a la Internacional Comunista (octubre-novembre del 1925), cosa que no aconseguí, tot i haver estat introduït per Andreu Nin. El desengany de Moscou i, després, el del complot de la Nit de Sant Joan (juny del 1926) l'empenyeren més a tirar endavant el seu projecte d'insurrecció amb les seves úniques forces. Preparà i organitzà directament una incursió armada a Catalunya, de primer des de Bois-Colombes i després des de Prats de Molló. Avortat el complot de Prats de Molló, Macià fou detingut, juntament amb Gassol, Carner i Ribalta, Bordas de la Cuesta i d'altres a la vil·la Denise i fou empresonat a Perpinyà. Traslladats a la presó de La Santé, a París, s'obrí un famós procés, on Macià, defensat per Henri Torres, fou condemnat a dos mesos de presó, que ja havia complert; i, després de retornar a Bois-Colombes, fou obligat a passar a Bèlgica. Després de residir uns quants mesos a Brussel·les, en companyia de Gassol, s'embarcà cap a l'Uruguai, on arribà els primers dies del 1928. Entrà clandestinament a l'Argentina i, després d'un plet judicial, hi residí més de mig any; allà recorregué els centres catalans de Buenos Aires, Rosario, Córdoba, La Plata i Mendoza. Anà a Xile, i s'embarcà cap a l'Havana, on participà activament en l'assemblea preparada per Carner i Ribalta, per Josep Conangla i per ell mateix des de Buenos Aires, la qual fundà el Partit Separatista Revolucionari de Catalunya —del qual fou president— i aprovà la constitució d'una futura República Catalana (setembre-octubre del 1928). D'allí se n'anà, sempre amb Gassol, cap a Nova York, camí d'Europa (a mitjan octubre del 1928). En no poder entrar a Suïssa, retornà a Brussel·les, on plantejà de portar a terme els acords de l'assemblea de l'Havana per tal de transformar Estat Català en Partit Separatista Revolucionari de Catalunya, cosa que provocà tensions en el moviment, sobretot a l'interior de Catalunya; per això hom decidí de continuar amb la denominació d'Estat Català. Atent sempre als complots contra la Dictadura, la fallida del de Sánchez Guerra l'impulsà a tornar a Catalunya, i demanà nou ajut econòmic als centres catalans d'Amèrica, per tal de dur a terme una acció armada, però aquesta vegada des de l'interior de Catalunya. Mentrestant, caigué la dictadura del general Primo de Rivera (gener del 1930) i, en el marc d'una forta campanya en pro de l'amnistia, Macià travessà il·legalment França i arribà a Barcelona pel setembre del 1930. Fou detingut i retornat a Bèlgica. Per fi, enfonsat el general Berenguer, retornà a Catalunya, sense inconvenients, el 22 de febrer de 1931. Assistí a la conferència d'esquerres (del març del 1931), donà per constituïda l'Esquerra Republicana de Catalunya i en fou escollit president del consell directiu. Després del triomf de l'Esquerra Republicana de Catalunya en les eleccions municipals del 12 d'abril, i de la proclamació per part de Lluís Companys de la República a Catalunya, el 14 d'abril, proclamà l'Estat Català integrat en la Federació de Repúbliques Ibèriques i la formació del govern de la República Catalana, després de destituir el president de la diputació monàrquica, Maluquer i Viladot. Immediatament es féu càrrec del govern de Catalunya. Com a president provisional de la República Catalana demanà a tots els ajuntaments la proclamació de la República a totes les poblacions de Catalunya i signà el text oficial de la proclamació de l'Estat Català sota el règim d'una República Catalana. Formà govern amb l'Esquerra Republicana i la Unió Socialista de Catalunya, i prengué diverses mesures polítiques amb les noves autoritats (López Ochoa, Companys, Aiguader, Anguera de Sojo). Tres dies després, rebé els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d'Olwer, i, després d'unes llargues negociacions, acceptà de reconvertir el govern de Catalunya en govern de la Generalitat de Catalunya i d'elaborar un Estatut d'Autonomia. Ocupà la presidència provisional del govern de la Generalitat, i després de la crisi del desembre del 1931 assumí també la conselleria d'agricultura. Elegit diputat a les Corts Constituents per Barcelona (juny del 1931), presentà públicament la victòria del plebiscit de l'estatut i presidí la delegació que en lliurà el text al president de la República Espanyola, Alcalá Zamora, acompanyat de Gassol, Tarradellas i d'altres. Es féu dipositari, també, del text modificat de l'estatut aprovat per les corts de la República (setembre del 1932). Elegit diputat per Barcelona en les eleccions del Parlament de Catalunya (novembre del 1932), n'obrí les sessions, i, després d'ésser reelegit president de la Generalitat, delegà les seves funcions executives, de primer en el conseller Joan Lluhí i Vallescà (desembre del 1932), i després en els també consellers Carles Pi i Sunyer i Miquel Santaló. Preocupat per la lentitud en el traspàs de serveis a la Generalitat, fou elegit diputat per Barcelona per l'Esquerra Republicana de Catalunya (novembre del 1933), i morí en l'exercici del seu càrrec de president de la Generalitat de Catalunya el 25 de desembre.
www.xtec.es
Es declara l'any 2006 com a “Ràdio Cubelles 25 anys” El ple va aprovar dilluns aquest acord per unanimitat.
El ple de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat declarar l’any 2006 com a “Ràdio Cubelles 25 anys”. L’emissora municipal que va iniciar les seves emissions oficialment el 23 de Febrer de 1981 es troba celebrant una sèrie d’actes de commemoració per tal de celebrar aquesta efemèride. L’objectiu d’aquesta declaració és destacar la importància històrica, actual i de futur de Ràdio Cubelles com a mitjà de comunicació local.
És, en aquest sentit, que acompanyada a aquesta declaració el ple va acordar fer una crida a la societat civil, i especialment a les associacions, entitats i col·lectius de Cubelles perquè col·laborin en la celebració del 25è aniversari de Ràdio Cubelles, aportant des de cada àmbit d’actuació accions per a celebrar i difondre l’aniversari (escoles, entitats, grups, comerciants, associacions de veïns…). Ràdio Cubelles Dilluns, 20-03-2006 www.cubelles.com
El ple de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat declarar l’any 2006 com a “Ràdio Cubelles 25 anys”. L’emissora municipal que va iniciar les seves emissions oficialment el 23 de Febrer de 1981 es troba celebrant una sèrie d’actes de commemoració per tal de celebrar aquesta efemèride. L’objectiu d’aquesta declaració és destacar la importància històrica, actual i de futur de Ràdio Cubelles com a mitjà de comunicació local.
És, en aquest sentit, que acompanyada a aquesta declaració el ple va acordar fer una crida a la societat civil, i especialment a les associacions, entitats i col·lectius de Cubelles perquè col·laborin en la celebració del 25è aniversari de Ràdio Cubelles, aportant des de cada àmbit d’actuació accions per a celebrar i difondre l’aniversari (escoles, entitats, grups, comerciants, associacions de veïns…). Ràdio Cubelles Dilluns, 20-03-2006 www.cubelles.com
19.3.06
PÍNDOLES DE PARTICIPACIO CIUTADANA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Ajuntament de Cubelles
participacio_cubelles@hotmail.com
9 de febrer de 2004
Participació Ciutadana i Comunicació
Es presenta a les entitats l'esborrany del Reglament de Participació Ciutadana i el Reglament Orgànic Municipal L'acte va tenir lloc al Cinema Mediterrani i va comptar amb l'assistència de bona part de les entitats i associacions del municipi
Unes seixanta persones, representants de les més de cinquanta entitats registrades a Cubelles, van prendre part divendres 6 de febrer de l'acte de presentació de l'esborrany del Reglament Orgànic Municipal (ROM) i del Reglament del Consell Municipal de Participació Ciutadana.
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Ajuntament de Cubelles
participacio_cubelles@hotmail.com
9 de febrer de 2004
Participació Ciutadana i Comunicació
Es presenta a les entitats l'esborrany del Reglament de Participació Ciutadana i el Reglament Orgànic Municipal L'acte va tenir lloc al Cinema Mediterrani i va comptar amb l'assistència de bona part de les entitats i associacions del municipi
Unes seixanta persones, representants de les més de cinquanta entitats registrades a Cubelles, van prendre part divendres 6 de febrer de l'acte de presentació de l'esborrany del Reglament Orgànic Municipal (ROM) i del Reglament del Consell Municipal de Participació Ciutadana.
L'acte, organitzat per la regidoria de Participació Ciutadana, va comptar amb la presència de l'Alcalde de Cubelles, Josep Marcillas, el regidor de Participació Ciutadana, Xavier Grau, i la secretària de la corporació, Carme López-Feliu.
Josep Marcillas va obrir l'acte explicant que els reglaments que l'Ajuntament vol aprobar són "la base per aconseguir la participació de particulars i entitats en la gestió municipal". L'Alcalde cubellenc va recordar que "el que avui presentem són uns esborranys del que volem fer, perquè entre tots diguem el que ens sembla i redactem el definitiu".
En la mateixa línia es va manifestar el regidor Xavier Grau. El responsable de les regidories de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació va explicar que la redacció del ROM i del reglament del Consell Municipal de Participació Ciutadana són "mecanismes per reforçar la participació dels ciutadans en la gestió municipal". Així mateix, Grau va recordar que els documents recuperen "el treball iniciat l'any 1999" i va assegurar que l'Equip de Govern farà un "esforç perquè sigui un document aprovat de forma participativa i consensuada".
El regidor cubellenc, però, va assegurar que aquest serà un procés "complicat, però comptem amb el suport tècnic i econòmic de la Diputació de Barcelona". Xavier Grau va explicar que "l'any 1980, des de la regidoria de Cultura que encapçalava Joan Amorós, sent alcalde en Lluís Pineda, ja es va intentar posar un marxa unprojecte de participació ciutadana a l'Ajuntament de Cubelles". Aquest treball, més el fet l'any 1999 "donen ara, recopilant la feina feta, un projecte de Participació Ciutadana".
La secretària, Carme López-Feliu, va explicar la part més tècnica del projecte. López-Feliu va recordar que "hi ha una legislació a la que ens hem de regir".
El teixit associatiu present a la sala va prendre la paraula. En aquest sentit, Xavier Grau i Josep Marcillas, així com la majoria de les entitats presents, van valorar la reunió com "un bon punt de sortida". Departament de Comunicació Dilluns, 09-02-2004
Josep Marcillas va obrir l'acte explicant que els reglaments que l'Ajuntament vol aprobar són "la base per aconseguir la participació de particulars i entitats en la gestió municipal". L'Alcalde cubellenc va recordar que "el que avui presentem són uns esborranys del que volem fer, perquè entre tots diguem el que ens sembla i redactem el definitiu".
En la mateixa línia es va manifestar el regidor Xavier Grau. El responsable de les regidories de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació va explicar que la redacció del ROM i del reglament del Consell Municipal de Participació Ciutadana són "mecanismes per reforçar la participació dels ciutadans en la gestió municipal". Així mateix, Grau va recordar que els documents recuperen "el treball iniciat l'any 1999" i va assegurar que l'Equip de Govern farà un "esforç perquè sigui un document aprovat de forma participativa i consensuada".
El regidor cubellenc, però, va assegurar que aquest serà un procés "complicat, però comptem amb el suport tècnic i econòmic de la Diputació de Barcelona". Xavier Grau va explicar que "l'any 1980, des de la regidoria de Cultura que encapçalava Joan Amorós, sent alcalde en Lluís Pineda, ja es va intentar posar un marxa unprojecte de participació ciutadana a l'Ajuntament de Cubelles". Aquest treball, més el fet l'any 1999 "donen ara, recopilant la feina feta, un projecte de Participació Ciutadana".
La secretària, Carme López-Feliu, va explicar la part més tècnica del projecte. López-Feliu va recordar que "hi ha una legislació a la que ens hem de regir".
El teixit associatiu present a la sala va prendre la paraula. En aquest sentit, Xavier Grau i Josep Marcillas, així com la majoria de les entitats presents, van valorar la reunió com "un bon punt de sortida". Departament de Comunicació Dilluns, 09-02-2004
PÍNDOLES DE PARTICIPACIO
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Participació Ciutadana i Comunicació .
Ràdio Cubelles ofereix un especial sobre el Reglament de Participació Ciutadana
L'espai es podrà escoltar divendres, a partir de la una del migdia i, en repetició, dilluns que ve a les sis de la tarda.
Ràdio Cubelles ofereix un especial sobre el Reglament de Participació Ciutadana avui divendres, a partir de la una del migdia. El programa, que recull la opinió dels grups polítics amb representació a l0Ajuntament de Cubelles, es repetirà dilluns que ve a les sis de la tarda.CronologiaEl Reglament de Participació Ciutadana s’aprova inicialment en sessió plenària el passat dilluns 21 de març del 2005, amb els vots a favor d’EC-FIC, CIU, ICB i amb les abstencions de ICV, PSC, ERC i PPC, tot i que el punt va ser esmenat per ampliar el termini d’al•legacions a 60 dies i poder recollir el màxim de propostes possibles. El reglament de Participació Ciutadana constava de preàmbul, tres capítols i 37 articles, integrats en diferents seccions. A més, una disposició final i diferents disposicions addicionals. De tot el seu contingut però, l’OPIC, l’Oficina de Participació i Informació Ciutadana i té un pes important a l’hora agilitzar un gran nombre de tràmits. Aquesta oficina va tenir un paper destacat en les inundacions que van haver a Cubelles el passat mes de setembre. Des d’aquesta oficina es van centralitzar les reclamacions a les companyies asseguradores dels veïns afectats per l’aiguat, que ho van sol•licitar, i els resultats van ser del tot satisfactoris.Gairebé un any després de l’aprovació inicial del reglament, el passat 20 de febrer del 2006, CIU presenta en ple una moció demanant l’aprovació definitiva del document. Això torna a obrir la discussió sobre la qüestió. El consistori agafa el compromís de consensuar entre tots els partits un nou enfocament del Reglament de Participació Ciutadana i es creen tot un seguit de reunions entre grups polítics, regidors i entitats veïnals per debatre diversos aspectes del RPC.Darreres informacionsEls grups polítics i regidors de l’Ajuntament es tornaran a reunir el proper 23 de març per valorar les suggerències aportades al respecte sobre el Reglament de Participació Ciutadana (RPC). Aquesta reunió servirà per preparar la reunió prevista per al proper 30 de març, en la què hi participaran regidors, grups polítics i entitats per posar en comú un document més acurat del RPC i cercar el màxim consens polític ja que es tracta d’una responsabilitat compartida de tots.D’aquesta reunió del dia 30 de març ha de sortir el document de RPC (Reglament de Participació Ciutadana) que es preveu aprovar en el ple municipal corresponent al mes d’abril.Ràdio Cubelles Divendres, 17-03-2006www.cubelles.com
18.3.06
Saura s'obstina en defensar la utilitat de l'estudi sobre la "felicitat dels catalans" que ha costat 17.400 €
El director general de Participació Ciutadana, Quim Brugué, -que depèn de la conselleria de Joan Saura- ha titllat de "frívoles" les crítiques a l'informe encarregat pel departament de Relacions Institucionals titulat "Estudi de la mesura quantitativa del capital social i felicitat als països europeus", que va costar 17.400 €. El director general ha assegurat que l’estudi "està molt ben fet i compleix les expectatives”. Brugué ha considerat que l'informe vol introduir indicadors subjectius en les enquestes i conèixer les experiències d'altres països per aplicar-les a Catalunya. “Pot semblar ridícul o que és una paraula romàntica, però si no ens preocupem pel benestar de la gent i per la felicitat, quina justificació té l'existència d'un govern i d'uns polítics?", s'ha preguntat el funcionari. Quant al cost de l'estudi -17.400 euros-, Brugué ha dit que això inclou "material bibliogràfic" i un viatge a Europa, el cànon que va cobrar la Universitat Pompeu Fabra per aquest projecte d'investigació i "gairebé un mes de treball" d'una professora alemanya per elaborar-lo.
www.eldebat.com
El director general de Participació Ciutadana, Quim Brugué, -que depèn de la conselleria de Joan Saura- ha titllat de "frívoles" les crítiques a l'informe encarregat pel departament de Relacions Institucionals titulat "Estudi de la mesura quantitativa del capital social i felicitat als països europeus", que va costar 17.400 €. El director general ha assegurat que l’estudi "està molt ben fet i compleix les expectatives”. Brugué ha considerat que l'informe vol introduir indicadors subjectius en les enquestes i conèixer les experiències d'altres països per aplicar-les a Catalunya. “Pot semblar ridícul o que és una paraula romàntica, però si no ens preocupem pel benestar de la gent i per la felicitat, quina justificació té l'existència d'un govern i d'uns polítics?", s'ha preguntat el funcionari. Quant al cost de l'estudi -17.400 euros-, Brugué ha dit que això inclou "material bibliogràfic" i un viatge a Europa, el cànon que va cobrar la Universitat Pompeu Fabra per aquest projecte d'investigació i "gairebé un mes de treball" d'una professora alemanya per elaborar-lo.
www.eldebat.com
'Catalan show' al Congrés de Diputats
PSC · Iceta lloa Mas i el seu acord amb Zapatero DUEL· Nou cara a cara entre el líder de CiU i Puigcercós pel nou finançament EL PRAT· La sociovergència aeroportuària s'estavella a Madrid abans d'enlairar-se
Ferran Casas
La comissió Constitucional seguia ahir debatent capítols. Després d'aquell primer dia estel·lar amb intervencions de tots els líders, era de nou una jornada de posada de llarg a l'espera de la traca final de dimarts vinent, quan es discutirà el famós preàmbul on consta que el Parlament de Catalunya ha dit que Catalunya és una nació, si bé l'article 1 de l'Estatut diu que és una nacionalitat. Es veia el finançament, assumpte que ha omplert pàgines i pàgines de diaris i que molta gent ha interioritzat en un autèntic triomf d'allò que alguns han definit com l'"economia popular". L'assumpte dels diners, sobre el qual qualsevol entitat es veia amb cor de fer la seva proposta, s'ha mantingut a l'Estatut tal com es va reclamar durant el procés de redacció, tot i que ha estat un dels capítols més grapejats.
L'expectació està molt reduïda a l'àmbit català. De números se'n parla poc i es repeteixen de forma constant els arguments de sempre contraposant autonomia a solidaritat i tal. El que cueja de veres és la darrera genialitat o sortida de to que el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va protagonitzar a la sessió de control de dijous al Parlament, quan va criticar el pacte Mas-Zapatero. Potser buscava només asserenar ERC i atansar-la a l'acord o mostrava un particular atac de banyes amb el bambi de l'Espanya plural sols comparable a l'experimentat per Carod i Puigcercós.
El cas és que Maragall la va armar i ara, en el clàssic paper del bomber de la política, a Miquel Iceta li toca arreglar-ho de la forma més elegant i discreta que pot. Ho fa lloant Mas mentre alguns companys seus prenen paciència. Queda clar que el president de la Generalitat està més aviat sol al PSC i el fet que el desautoritzin ja no escandalitza ningú. Diu que els socialistes catalans són "solidaris" amb l'acord que, per ell, millora el finançament del Tinell.
CiU i PSC disfruten de idil·li matinal, però aquest es trenca al migdia quan la federació, enfadada com una mona malgrat les magarrufes d'Iceta, vota no a un principi d'acord al qual dijous a la nit havien arribat Duran i Lleida i Rubalcaba sobre aeroports, singularment el del Prat. La sociovergència aeroportuària s'estavella abans d'enlairar-se.
Per si de cas, tots se les tenen amb Piqué -això és gratis- i ell se les té amb tots, com és habitual. El líder del PP català no es talla un pèl i deixa anar que el finançament pactat "és un xurro". Per això li recorden que potser el seu model o el que promou el seu company, el president balear Jaume Matas, és millor. La comissió esdevé el paradís de les contradiccions després de veure els populars amagant el cap sota l'ala i tothom fent anar el xurro amunt i el xurro avall.
Com fa uns dies a la ràdio, Artur Mas i Joan Puigcercós se les tornen a tenir a compte de com ha quedat el finançament. Es tenen ganes i se'ls nota. Mas no llença papers a Puigcercós, però aquest se sulfura i es regira després que el convergent afirmi haver constatat que l'actitud que el PP té a Espanya contra el PSOE la té a escala catalana Esquerra contra CiU i que l'"espectacle" del tripartit és "histriònic". Puigcercós li retreu haver fet un mal acord anant a la Moncloa "en nom del Parlament català" i haver-se venut barat a Zapatero.
Decebut pel to "inaudit" del republicà i amb una certa prevenció a l'hora de defensar Mas, el diputat d'Unió Josep Sánchez Llibre tira de lema electoral i demana a Puigcercós que deixi "de fer mal a Catalunya" qüestionant l'acord.
Tot plegat enmig d'algunes referències als informes que encarrega el tripartit. Uns i altres fan comentaris divertits i de broma. Tots menys Joan Saura, a qui no es veu gens content. De poc van servir els 17.400 euros de l'ala gastats en un informe per a ell sobre la felicitat als països nòrdics. Ningú podrà posar en dubte que el xou d'ahir a Madrid fos català de soca-rel.
www.avui.cat
PSC · Iceta lloa Mas i el seu acord amb Zapatero DUEL· Nou cara a cara entre el líder de CiU i Puigcercós pel nou finançament EL PRAT· La sociovergència aeroportuària s'estavella a Madrid abans d'enlairar-se
Ferran Casas
La comissió Constitucional seguia ahir debatent capítols. Després d'aquell primer dia estel·lar amb intervencions de tots els líders, era de nou una jornada de posada de llarg a l'espera de la traca final de dimarts vinent, quan es discutirà el famós preàmbul on consta que el Parlament de Catalunya ha dit que Catalunya és una nació, si bé l'article 1 de l'Estatut diu que és una nacionalitat. Es veia el finançament, assumpte que ha omplert pàgines i pàgines de diaris i que molta gent ha interioritzat en un autèntic triomf d'allò que alguns han definit com l'"economia popular". L'assumpte dels diners, sobre el qual qualsevol entitat es veia amb cor de fer la seva proposta, s'ha mantingut a l'Estatut tal com es va reclamar durant el procés de redacció, tot i que ha estat un dels capítols més grapejats.
L'expectació està molt reduïda a l'àmbit català. De números se'n parla poc i es repeteixen de forma constant els arguments de sempre contraposant autonomia a solidaritat i tal. El que cueja de veres és la darrera genialitat o sortida de to que el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va protagonitzar a la sessió de control de dijous al Parlament, quan va criticar el pacte Mas-Zapatero. Potser buscava només asserenar ERC i atansar-la a l'acord o mostrava un particular atac de banyes amb el bambi de l'Espanya plural sols comparable a l'experimentat per Carod i Puigcercós.
El cas és que Maragall la va armar i ara, en el clàssic paper del bomber de la política, a Miquel Iceta li toca arreglar-ho de la forma més elegant i discreta que pot. Ho fa lloant Mas mentre alguns companys seus prenen paciència. Queda clar que el president de la Generalitat està més aviat sol al PSC i el fet que el desautoritzin ja no escandalitza ningú. Diu que els socialistes catalans són "solidaris" amb l'acord que, per ell, millora el finançament del Tinell.
CiU i PSC disfruten de idil·li matinal, però aquest es trenca al migdia quan la federació, enfadada com una mona malgrat les magarrufes d'Iceta, vota no a un principi d'acord al qual dijous a la nit havien arribat Duran i Lleida i Rubalcaba sobre aeroports, singularment el del Prat. La sociovergència aeroportuària s'estavella abans d'enlairar-se.
Per si de cas, tots se les tenen amb Piqué -això és gratis- i ell se les té amb tots, com és habitual. El líder del PP català no es talla un pèl i deixa anar que el finançament pactat "és un xurro". Per això li recorden que potser el seu model o el que promou el seu company, el president balear Jaume Matas, és millor. La comissió esdevé el paradís de les contradiccions després de veure els populars amagant el cap sota l'ala i tothom fent anar el xurro amunt i el xurro avall.
Com fa uns dies a la ràdio, Artur Mas i Joan Puigcercós se les tornen a tenir a compte de com ha quedat el finançament. Es tenen ganes i se'ls nota. Mas no llença papers a Puigcercós, però aquest se sulfura i es regira després que el convergent afirmi haver constatat que l'actitud que el PP té a Espanya contra el PSOE la té a escala catalana Esquerra contra CiU i que l'"espectacle" del tripartit és "histriònic". Puigcercós li retreu haver fet un mal acord anant a la Moncloa "en nom del Parlament català" i haver-se venut barat a Zapatero.
Decebut pel to "inaudit" del republicà i amb una certa prevenció a l'hora de defensar Mas, el diputat d'Unió Josep Sánchez Llibre tira de lema electoral i demana a Puigcercós que deixi "de fer mal a Catalunya" qüestionant l'acord.
Tot plegat enmig d'algunes referències als informes que encarrega el tripartit. Uns i altres fan comentaris divertits i de broma. Tots menys Joan Saura, a qui no es veu gens content. De poc van servir els 17.400 euros de l'ala gastats en un informe per a ell sobre la felicitat als països nòrdics. Ningú podrà posar en dubte que el xou d'ahir a Madrid fos català de soca-rel.
www.avui.cat
Posi'm mitja lliura d'informes
Passa-ho!
Iu Forn
(Avís important: abans d'escriure aquest article, he encarregat un informe previ i un estudi d'impacte.)
Jo t'encarrego un informe, tu fas un informe, ell (o ella) cobra l'informe. Nosaltres filtrem l'informe, vosaltres publiqueu l'informe i ells (i elles) diuen: "Quan governàveu vosaltres sí que n'encarregàveu".
Un cop més es demostra que era necessari el pas de CiU a l'oposició. Mentre manaven ells (i elles) a la Generalitat, als pobres xicots (i xicotes) els plovien les acusacions sociates d'encarregar informes a parents i saludats. I només podien defensar-se dient: "Oh, és que a l'Ajuntament de BCN feu el mateix". Però l'Ajuntament de BCN no és la Generalitat En canvi ara hem arribat a la paritat institucional i els denunciants són ara els denunciats i els denunciats denuncien que abans "i tu més" i els denunciants contraataquen dient "tu més, i dos ous durs". (Per cert, un servidor de vostè mai ha entès per què els uns treuen informes dels altres si saben que els altres trauran informes dels uns, i la cosa quedarà compensada i, per tant, completament anul·lada).
I enmig el conseller primer encarregant informes a la seva pròpia dona. Home, senyor Bargalló, que això és de primer curs de política. Tant se val que la seva senyora sigui la gran experta del món mundial en el tema en qüestió. Que no sap que si la seva conselleria encarrega un estudi a la seva muller algun dia s'acabarà sabent? ¿I no sap que quan se sàpiga li cauran les hòsties per totes bandes? Però escolti, quina necessitat té vostè de regalar munició gratuïta a l'oposició? I no parlo només de CiU, sinó sobretot de la quantitat d'amics (i amigues) que té dins del seu propi partit. Però miri, sempre pot positivitzar-ho. Aquests dies pot entretenir-se comptant els punyals que li han clavat per l'esquena. Això sí, agafi la calculadora, no fos cas que es descomptés.
www.avui.cat
Passa-ho!
Iu Forn
(Avís important: abans d'escriure aquest article, he encarregat un informe previ i un estudi d'impacte.)
Jo t'encarrego un informe, tu fas un informe, ell (o ella) cobra l'informe. Nosaltres filtrem l'informe, vosaltres publiqueu l'informe i ells (i elles) diuen: "Quan governàveu vosaltres sí que n'encarregàveu".
Un cop més es demostra que era necessari el pas de CiU a l'oposició. Mentre manaven ells (i elles) a la Generalitat, als pobres xicots (i xicotes) els plovien les acusacions sociates d'encarregar informes a parents i saludats. I només podien defensar-se dient: "Oh, és que a l'Ajuntament de BCN feu el mateix". Però l'Ajuntament de BCN no és la Generalitat En canvi ara hem arribat a la paritat institucional i els denunciants són ara els denunciats i els denunciats denuncien que abans "i tu més" i els denunciants contraataquen dient "tu més, i dos ous durs". (Per cert, un servidor de vostè mai ha entès per què els uns treuen informes dels altres si saben que els altres trauran informes dels uns, i la cosa quedarà compensada i, per tant, completament anul·lada).
I enmig el conseller primer encarregant informes a la seva pròpia dona. Home, senyor Bargalló, que això és de primer curs de política. Tant se val que la seva senyora sigui la gran experta del món mundial en el tema en qüestió. Que no sap que si la seva conselleria encarrega un estudi a la seva muller algun dia s'acabarà sabent? ¿I no sap que quan se sàpiga li cauran les hòsties per totes bandes? Però escolti, quina necessitat té vostè de regalar munició gratuïta a l'oposició? I no parlo només de CiU, sinó sobretot de la quantitat d'amics (i amigues) que té dins del seu propi partit. Però miri, sempre pot positivitzar-ho. Aquests dies pot entretenir-se comptant els punyals que li han clavat per l'esquena. Això sí, agafi la calculadora, no fos cas que es descomptés.
www.avui.cat
17.3.06
Nadal defensa l’estratègia de compra de terrenys de l’Incasol a la Millera. L.M. / LAURA MARÍN. "Vilanova i la Geltrú".
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha defensat l’estratègia de compra que ha dut a terme l’Incasol a la Millera de Vilanova, on es traslladarà l’edificabilitat de la platja Llarga per poder evitar la urbanització d’aquest paratge. El conseller, que va visitar ahir la comarca del Garraf, ha volgut sortir del pas de les acusacions que han fet en les darreres setmanes els grups de l’oposició de Vilanova, que han acusat l’Institut Català del Sòl d’adquirir els terrenys agrícoles de la Millera amb informació privilegiada sobre les intencions de requalificar els terrenys a sòl urbanitzable. Joaquim Nadal ha negat rotundament que «l’Incasol hagi comprat els terrenys de la Millera amb informació privilegiada» i assegura que l’organisme s’ha limitat a «fer actuacions amb estratègies i visions de futur». El conseller de Política Territorial i Obres Públiques ha defensat que les actuacions de l’Incasol responen a les estratègies pròpies d’«un instrument que actua amb la filosofia de modular el mercat i ajudar a moure les polítiques de sòl i habitatge que impulsa la Generalitat». I és que els grups de l’oposició de Vilanova havien atacat les maniobres de l’Incasol a la Millera, on l’organisme ha adquirit la meitat dels terrenys afectats pel trasllat de l’edificabilitat de la platja Llarga, unes 13 hectàrees. . Durant la reunió amb el govern, el conseller es va comprometre amb l’Ajuntament a col·laborar per «salvar la platja Llarga».L’alcalde, Joan Ignasi Elena, va assegurar ahir que en un període de 15 o 20 dies es tancarà una solució per a la platja Llarga i que en aquest temps tenien fixades diverses reunions amb la conselleria i la promotora: «Traspassarem l’edificabilitat a la Millera amb un impacte suportable per a la ciutat.» El conseller Joaquim Nadal va explicar ahir que «ara que tots volem salvar la platja Llarga, fem-ho amb intel·ligència i jugant amb totes les opcions, excepte la de l’oportunisme polític».
www.vilaweb.cat
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha defensat l’estratègia de compra que ha dut a terme l’Incasol a la Millera de Vilanova, on es traslladarà l’edificabilitat de la platja Llarga per poder evitar la urbanització d’aquest paratge. El conseller, que va visitar ahir la comarca del Garraf, ha volgut sortir del pas de les acusacions que han fet en les darreres setmanes els grups de l’oposició de Vilanova, que han acusat l’Institut Català del Sòl d’adquirir els terrenys agrícoles de la Millera amb informació privilegiada sobre les intencions de requalificar els terrenys a sòl urbanitzable. Joaquim Nadal ha negat rotundament que «l’Incasol hagi comprat els terrenys de la Millera amb informació privilegiada» i assegura que l’organisme s’ha limitat a «fer actuacions amb estratègies i visions de futur». El conseller de Política Territorial i Obres Públiques ha defensat que les actuacions de l’Incasol responen a les estratègies pròpies d’«un instrument que actua amb la filosofia de modular el mercat i ajudar a moure les polítiques de sòl i habitatge que impulsa la Generalitat». I és que els grups de l’oposició de Vilanova havien atacat les maniobres de l’Incasol a la Millera, on l’organisme ha adquirit la meitat dels terrenys afectats pel trasllat de l’edificabilitat de la platja Llarga, unes 13 hectàrees. . Durant la reunió amb el govern, el conseller es va comprometre amb l’Ajuntament a col·laborar per «salvar la platja Llarga».L’alcalde, Joan Ignasi Elena, va assegurar ahir que en un període de 15 o 20 dies es tancarà una solució per a la platja Llarga i que en aquest temps tenien fixades diverses reunions amb la conselleria i la promotora: «Traspassarem l’edificabilitat a la Millera amb un impacte suportable per a la ciutat.» El conseller Joaquim Nadal va explicar ahir que «ara que tots volem salvar la platja Llarga, fem-ho amb intel·ligència i jugant amb totes les opcions, excepte la de l’oportunisme polític».
www.vilaweb.cat
Participació Ciutadana i Comunicació . Ràdio Cubelles ofereix un especial sobre el Reglament de Participació Ciutadana L'espai es podrà escoltar divendres, a partir de la una del migdia i, en repetició, dilluns que ve a les sis de la tarda.
Ràdio Cubelles ofereix un especial sobre el Reglament de Participació Ciutadana avui divendres, a partir de la una del migdia. El programa, que recull la opinió dels grups polítics amb representació a l0Ajuntament de Cubelles, es repetirà dilluns que ve a les sis de la tarda.
Cronologia
El Reglament de Participació Ciutadana s’aprova inicialment en sessió plenària el passat dilluns 21 de març del 2005, amb els vots a favor d’EC-FIC, CIU, ICB i amb les abstencions de ICV, PSC, ERC i PPC, tot i que el punt va ser esmenat per ampliar el termini d’al•legacions a 60 dies i poder recollir el màxim de propostes possibles. El reglament de Participació Ciutadana constava de preàmbul, tres capítols i 37 articles, integrats en diferents seccions. A més, una disposició final i diferents disposicions addicionals. De tot el seu contingut però, l’OPIC, l’Oficina de Participació i Informació Ciutadana i té un pes important a l’hora agilitzar un gran nombre de tràmits. Aquesta oficina va tenir un paper destacat en les inundacions que van haver a Cubelles el passat mes de setembre. Des d’aquesta oficina es van centralitzar les reclamacions a les companyies asseguradores dels veïns afectats per l’aiguat, que ho van sol•licitar, i els resultats van ser del tot satisfactoris.
Gairebé un any després de l’aprovació inicial del reglament, el passat 20 de febrer del 2006, CIU presenta en ple una moció demanant l’aprovació definitiva del document. Això torna a obrir la discussió sobre la qüestió. El consistori agafa el compromís de consensuar entre tots els partits un nou enfocament del Reglament de Participació Ciutadana i es creen tot un seguit de reunions entre grups polítics, regidors i entitats veïnals per debatre diversos aspectes del RPC.
Darreres informacions
Els grups polítics i regidors de l’Ajuntament es tornaran a reunir el proper 23 de març per valorar les suggerències aportades al respecte sobre el Reglament de Participació Ciutadana (RPC). Aquesta reunió servirà per preparar la reunió prevista per al proper 30 de març, en la què hi participaran regidors, grups polítics i entitats per posar en comú un document més acurat del RPC i cercar el màxim consens polític ja que es tracta d’una responsabilitat compartida de tots.
D’aquesta reunió del dia 30 de març ha de sortir el document de RPC (Reglament de Participació Ciutadana) que es preveu aprovar en el ple municipal corresponent al mes d’abril.
Ràdio Cubelles Divendres, 17-03-2006
www.cubelles.com
Ràdio Cubelles ofereix un especial sobre el Reglament de Participació Ciutadana avui divendres, a partir de la una del migdia. El programa, que recull la opinió dels grups polítics amb representació a l0Ajuntament de Cubelles, es repetirà dilluns que ve a les sis de la tarda.
Cronologia
El Reglament de Participació Ciutadana s’aprova inicialment en sessió plenària el passat dilluns 21 de març del 2005, amb els vots a favor d’EC-FIC, CIU, ICB i amb les abstencions de ICV, PSC, ERC i PPC, tot i que el punt va ser esmenat per ampliar el termini d’al•legacions a 60 dies i poder recollir el màxim de propostes possibles. El reglament de Participació Ciutadana constava de preàmbul, tres capítols i 37 articles, integrats en diferents seccions. A més, una disposició final i diferents disposicions addicionals. De tot el seu contingut però, l’OPIC, l’Oficina de Participació i Informació Ciutadana i té un pes important a l’hora agilitzar un gran nombre de tràmits. Aquesta oficina va tenir un paper destacat en les inundacions que van haver a Cubelles el passat mes de setembre. Des d’aquesta oficina es van centralitzar les reclamacions a les companyies asseguradores dels veïns afectats per l’aiguat, que ho van sol•licitar, i els resultats van ser del tot satisfactoris.
Gairebé un any després de l’aprovació inicial del reglament, el passat 20 de febrer del 2006, CIU presenta en ple una moció demanant l’aprovació definitiva del document. Això torna a obrir la discussió sobre la qüestió. El consistori agafa el compromís de consensuar entre tots els partits un nou enfocament del Reglament de Participació Ciutadana i es creen tot un seguit de reunions entre grups polítics, regidors i entitats veïnals per debatre diversos aspectes del RPC.
Darreres informacions
Els grups polítics i regidors de l’Ajuntament es tornaran a reunir el proper 23 de març per valorar les suggerències aportades al respecte sobre el Reglament de Participació Ciutadana (RPC). Aquesta reunió servirà per preparar la reunió prevista per al proper 30 de març, en la què hi participaran regidors, grups polítics i entitats per posar en comú un document més acurat del RPC i cercar el màxim consens polític ja que es tracta d’una responsabilitat compartida de tots.
D’aquesta reunió del dia 30 de març ha de sortir el document de RPC (Reglament de Participació Ciutadana) que es preveu aprovar en el ple municipal corresponent al mes d’abril.
Ràdio Cubelles Divendres, 17-03-2006
www.cubelles.com
16.3.06
CiU, ERC i ICV pugen mentre PSC i PP tendeixen a la baixa, segons una enquesta nacionalista.
La federació nacionalista que presideix Artur Mas i l’ERC de Carod-Rovira guanyarien fins a quatre i tres escons, respectivament, si les eleccions autonòmiques fossin ara, segons una enquesta de CiU, que també atribueix un escó més per a IC-V. El Debat. com ha pogut saber que, segons aquest sondeig, PSC i PP experimentarien una certa tendència a la baixa, que en el cas dels socialistes seria forta a la ciutat de Barcelona. L’enquesta reflecteix, sempre segons les fonts de El Debat.com, que CiU (48-50) i ERC (26-28) podrien estar en condicions de formar una coalició majoritària en el Parlament de Catalunya per assegurar-se el govern de la Generalitat, mentre que el PSC (38-40) podria repetir la fórmula del tripartit u optar per la sociovergència amb els nacionalistes. En aquest sentit, totes les opcions són obertes.D’altres fonts coincideixen en confirmar la pujada d’ERC i la davallada del PSC a Barcelona, però no així la remuntada de CiU, que no seria tan marcada, atès que la federació nacionalista es quedaria en una forquilla entre els 46 que té ara i els 48 diputats.
www.eldebat.com
La federació nacionalista que presideix Artur Mas i l’ERC de Carod-Rovira guanyarien fins a quatre i tres escons, respectivament, si les eleccions autonòmiques fossin ara, segons una enquesta de CiU, que també atribueix un escó més per a IC-V. El Debat. com ha pogut saber que, segons aquest sondeig, PSC i PP experimentarien una certa tendència a la baixa, que en el cas dels socialistes seria forta a la ciutat de Barcelona. L’enquesta reflecteix, sempre segons les fonts de El Debat.com, que CiU (48-50) i ERC (26-28) podrien estar en condicions de formar una coalició majoritària en el Parlament de Catalunya per assegurar-se el govern de la Generalitat, mentre que el PSC (38-40) podria repetir la fórmula del tripartit u optar per la sociovergència amb els nacionalistes. En aquest sentit, totes les opcions són obertes.D’altres fonts coincideixen en confirmar la pujada d’ERC i la davallada del PSC a Barcelona, però no així la remuntada de CiU, que no seria tan marcada, atès que la federació nacionalista es quedaria en una forquilla entre els 46 que té ara i els 48 diputats.
www.eldebat.com
L'Ajuntament aconsegueix el compromís d'Educació per fer el gimnàs del Charlie Rivel i la tercera escola .EL gimnàs estaria a punt per al curs 2007-2008 i la tercera escola, com a molt tard, per al curs 2010.
El nou gimnàs del CEIP Charlie Rivel i la tercera escola d'educació primària seran una realitat en els propers anys. La conselleria d'Educació va agafar el compromís davant la regidora d'Educació, Pilar González, i l'Alcalde de Cubelles, Josep Marcillas, de construir el nou equipament del Charlie Rivel abans del curs 2007-2008 i el nou centre educatiu per al curs 2010.
Els responsables polítics cubellencs es van reunir el passat 8 de març amb el director dels Serveis Territorials d'Educació a Barcelona II (Comarques), Jaume Pallarols, i el seu equip. Per a Josep Marcillas, "el Departament ha entès l'esforç que hem fet en els darrers anys en matèria educativa i ens ha concedit la construcció del gimnàs de l'escola Charlie Rivel". El projecte de construcció de l'equipament ja està pressupostat per a aquest any 2006 i per al del 2007 s'iniciarà el procès de licitació de les obres, que contemplen un espai d'uns 250m2, per a que entri en funcionament el curs 2007-2008.
Per a Pilar González, aquesta és una notícia que "l'hem acollit amb molta il·lusió, perquè era un greuge comparatiu respecte al CEIP Vora del Mar que el Charlie Rivel no tingués gimnàs". A més, la regidora d'Educació considera que "amb la construcció de tres noves aules, el menjador i el gimnàs, l'escola recupera l'excel·lència perdida per la massificació d'alumnes".
La tercera escola, en projecte
L'Ajuntament de Cubelles no vol que la manca de places educatives que va provocar el creixement desmesurat de la població torni a portar problemes. Per això, des de la posada en funcionament del CEIP Vora del Mar, el govern local treballa colze a colze amb el Departament d'Educació per a planificar el futur educatiu del municipi.
Dintre d'aquesta planificació, el Departament ha agafat el compromís de construir una nova escola de primària, al costat de l'Institut de Cubelles, que com a molt tard entraria en funcionament el curs 2010-2011. Marcillas assegura que "els estudis d'evolució de la població que tenim indiquen que en un període d'uns dos anys, les escoles del municipi es podrien quedar petites".
És per aquest motiu que, tenint en compte la impossibilitat d'ampliar els centres escolars, s'ha començat a planificar la construcció del nou centre educatiu. El procés constructiu, previst perquè el centre entri en funcionament el 2010, es podria avançar atenent a les necessitats del municipi. "Es podria començar en uns mòduls mentre es construeix l'escola, seguint el mateix procés que al Vora del Mar", explica l'Alcalde.
Pilar González, per la seva banda, va informar que l'estudi encarregat per la regidoria per justificar les necessitats de treballar en la tercera escola indica que "el 17% de la població són infants en edat escolar". A aquesta dada cal afegir el fet que el 19% de la població de Cubelles són joves entre 25 i 34 anys, parelles joves amb possibilitats de tenir fills. "Estem il·lusionats i tranquilitzats perquè tenim el futur planificat", assegura González.
A més, de les reunions amb Educació, l'Ajuntament ha aconseguit el compromís de portar a terme una inversió per "rentar-li la cara al CEIP Charlie Rivel". Per aquest motiu, Marcillas i González van anunciat la redacció d'una memòria valorada perquè la Generalitat pressuposti la seva execució el 2007. "Tot i això, trebalalrem perquè ho puguin fer en el 2006", va anunciar la regidora d'Educació.
Batxillerat a l'IES Cubelles
L'Institut d'Educació Secundària de Cubelles oferirà, a partir del curs 2006-2006, les modalitats de batxillerat científic, tecnològic i humanístico/social. Per al proper curs s'impartirà primer de batxillerat i, de cara al curs 2007-2008, el segon.
Pel que fa ala possibilitat de portar a terme un mòdul d'esports, la regidora d'Educació, Pilar González, va comentar que "és difícil, perquè no és un institut consolidat, però no ho descartem".
Pel que fa a la llar d'infants, les obres d'ampliació que ja s'han iniciat permetran incrementar en un 50% el número de places. Però el govern municipal és conscient que aquesta mesura no serà suficient, per la qual cosa ja ha començat a treballar en la planificació de la construcció d'un nou centre d'ensenyament infantil.
El primer pas ha estat acordar la inclusió del projecte en els pressupostos d'enguany, que s'han d'apropar properament.Departament de Comunicació Dimecres, 15-03-2006
www.cubelles.com
El nou gimnàs del CEIP Charlie Rivel i la tercera escola d'educació primària seran una realitat en els propers anys. La conselleria d'Educació va agafar el compromís davant la regidora d'Educació, Pilar González, i l'Alcalde de Cubelles, Josep Marcillas, de construir el nou equipament del Charlie Rivel abans del curs 2007-2008 i el nou centre educatiu per al curs 2010.
Els responsables polítics cubellencs es van reunir el passat 8 de març amb el director dels Serveis Territorials d'Educació a Barcelona II (Comarques), Jaume Pallarols, i el seu equip. Per a Josep Marcillas, "el Departament ha entès l'esforç que hem fet en els darrers anys en matèria educativa i ens ha concedit la construcció del gimnàs de l'escola Charlie Rivel". El projecte de construcció de l'equipament ja està pressupostat per a aquest any 2006 i per al del 2007 s'iniciarà el procès de licitació de les obres, que contemplen un espai d'uns 250m2, per a que entri en funcionament el curs 2007-2008.
Per a Pilar González, aquesta és una notícia que "l'hem acollit amb molta il·lusió, perquè era un greuge comparatiu respecte al CEIP Vora del Mar que el Charlie Rivel no tingués gimnàs". A més, la regidora d'Educació considera que "amb la construcció de tres noves aules, el menjador i el gimnàs, l'escola recupera l'excel·lència perdida per la massificació d'alumnes".
La tercera escola, en projecte
L'Ajuntament de Cubelles no vol que la manca de places educatives que va provocar el creixement desmesurat de la població torni a portar problemes. Per això, des de la posada en funcionament del CEIP Vora del Mar, el govern local treballa colze a colze amb el Departament d'Educació per a planificar el futur educatiu del municipi.
Dintre d'aquesta planificació, el Departament ha agafat el compromís de construir una nova escola de primària, al costat de l'Institut de Cubelles, que com a molt tard entraria en funcionament el curs 2010-2011. Marcillas assegura que "els estudis d'evolució de la població que tenim indiquen que en un període d'uns dos anys, les escoles del municipi es podrien quedar petites".
És per aquest motiu que, tenint en compte la impossibilitat d'ampliar els centres escolars, s'ha començat a planificar la construcció del nou centre educatiu. El procés constructiu, previst perquè el centre entri en funcionament el 2010, es podria avançar atenent a les necessitats del municipi. "Es podria començar en uns mòduls mentre es construeix l'escola, seguint el mateix procés que al Vora del Mar", explica l'Alcalde.
Pilar González, per la seva banda, va informar que l'estudi encarregat per la regidoria per justificar les necessitats de treballar en la tercera escola indica que "el 17% de la població són infants en edat escolar". A aquesta dada cal afegir el fet que el 19% de la població de Cubelles són joves entre 25 i 34 anys, parelles joves amb possibilitats de tenir fills. "Estem il·lusionats i tranquilitzats perquè tenim el futur planificat", assegura González.
A més, de les reunions amb Educació, l'Ajuntament ha aconseguit el compromís de portar a terme una inversió per "rentar-li la cara al CEIP Charlie Rivel". Per aquest motiu, Marcillas i González van anunciat la redacció d'una memòria valorada perquè la Generalitat pressuposti la seva execució el 2007. "Tot i això, trebalalrem perquè ho puguin fer en el 2006", va anunciar la regidora d'Educació.
Batxillerat a l'IES Cubelles
L'Institut d'Educació Secundària de Cubelles oferirà, a partir del curs 2006-2006, les modalitats de batxillerat científic, tecnològic i humanístico/social. Per al proper curs s'impartirà primer de batxillerat i, de cara al curs 2007-2008, el segon.
Pel que fa ala possibilitat de portar a terme un mòdul d'esports, la regidora d'Educació, Pilar González, va comentar que "és difícil, perquè no és un institut consolidat, però no ho descartem".
Pel que fa a la llar d'infants, les obres d'ampliació que ja s'han iniciat permetran incrementar en un 50% el número de places. Però el govern municipal és conscient que aquesta mesura no serà suficient, per la qual cosa ja ha començat a treballar en la planificació de la construcció d'un nou centre d'ensenyament infantil.
El primer pas ha estat acordar la inclusió del projecte en els pressupostos d'enguany, que s'han d'apropar properament.Departament de Comunicació Dimecres, 15-03-2006
www.cubelles.com
15.3.06
Fer el préssec, una lliçó o un mal crònic?
Marta Lasalas
Esquerra Republicana ha estat víctima d'un autèntic toco mocho polític. La seva fidelitat al PSOE ha rebut com a premi un revés allà on més mal podia fer, la negociació del nou Estatut. Però això ja no té solució. Després de sentir que feien el préssec i que quedaven com a passerells, el que ara seria realment perillós per als republicans seria que aquest tràngol en comptes de servir de lliçó es convertís en un mal crònic.
Un cop descavalcada del lideratge de les negociacions, a ERC encara li queda un as a la màniga. Per a José Luis Rodríguez Zapatero tan important com aconseguir treure l'Estatut del Congrés és obtenir un bon resultat al referèndum. I aquí ningú podrà prendre als republicans un paper clau. Com va demostrar la manifestació convocada a Barcelona el dia18 de febrer, la decisió que prenguin pot arrossegar una bossa de vot que va molt més enllà de la formació independentista.
ERC ha de decidir en conseqüència el seu vot al Congrés. Ningú li podrà retreure que no hagi negociat i pressionat en un escenari polític en què les inèrcies del nacionalisme espanyol s'han revelat de manera brutal. Però el que no resulta lògic és que ara el seu parer depengui de l'aeroport del Prat, d'alguna competència esgarrapada a última hora o d'uns milions d'euros més. Esquerra ha d'argumentar políticament la decisió davant la militància i ha de ser conseqüent tant si fa costat al text com si opta per un clar rebuig que de retruc marqui el final del tripartit. El que no es pot permetre és sotmetre el seu vot a una mena de subhasta del mercat de Calaf on tots els arguments quedarien definitivament congelats.
www.avui.cat
Marta Lasalas
Esquerra Republicana ha estat víctima d'un autèntic toco mocho polític. La seva fidelitat al PSOE ha rebut com a premi un revés allà on més mal podia fer, la negociació del nou Estatut. Però això ja no té solució. Després de sentir que feien el préssec i que quedaven com a passerells, el que ara seria realment perillós per als republicans seria que aquest tràngol en comptes de servir de lliçó es convertís en un mal crònic.
Un cop descavalcada del lideratge de les negociacions, a ERC encara li queda un as a la màniga. Per a José Luis Rodríguez Zapatero tan important com aconseguir treure l'Estatut del Congrés és obtenir un bon resultat al referèndum. I aquí ningú podrà prendre als republicans un paper clau. Com va demostrar la manifestació convocada a Barcelona el dia18 de febrer, la decisió que prenguin pot arrossegar una bossa de vot que va molt més enllà de la formació independentista.
ERC ha de decidir en conseqüència el seu vot al Congrés. Ningú li podrà retreure que no hagi negociat i pressionat en un escenari polític en què les inèrcies del nacionalisme espanyol s'han revelat de manera brutal. Però el que no resulta lògic és que ara el seu parer depengui de l'aeroport del Prat, d'alguna competència esgarrapada a última hora o d'uns milions d'euros més. Esquerra ha d'argumentar políticament la decisió davant la militància i ha de ser conseqüent tant si fa costat al text com si opta per un clar rebuig que de retruc marqui el final del tripartit. El que no es pot permetre és sotmetre el seu vot a una mena de subhasta del mercat de Calaf on tots els arguments quedarien definitivament congelats.
www.avui.cat
Mas repta Maragall a un cara a cara per clarificar els oferiments de Govern.
El líder de CiU, Artur Mas, ha proposat al president de la Generalitat, Pasqual Maragall, un debat, després de que aquest dilluns el president negués haver ofert a Mas d’entrar al Govern si recolzava l’Estatut. El cap de la federació catalana ha dit que lamenta aquestes declaracions de Maragall.Mas ha afirmat que CiU no està disposada a ser “objecte i focus de tota mena de mitges veritats i infàmies” i ha assegurat que els detalls sobre els oferiments de Maragall els donarà “si es produeix el debat”. El líder de l’oposició està “gairebé segur que el president de la Generalitat acceptarà el debat, perquè sinó semblarà que té alguna cosa a amagar” i s’ha preguntat “que tenen que amagar ells (en referència al tripartit)? Quina vergonya volen amagar?”. “Fem-ho davant els micròfons i davant les càmeres de televisió, així es veurà qui diu la veritat” ha sentenciat Mas.El líder de la federació ha tornat a destacar que el president Maragall “en el moment més important i crucial se’n va de gira” i aprofita per “fer declaracions sobre el partit de l’oposició en actes oficials”. A més, ha mostrat la seva preocupació perquè “ningú s’ocupa de dirigir aquest Govern, no hi ha ordre ni concert”.
www.eldebat.com
El líder de CiU, Artur Mas, ha proposat al president de la Generalitat, Pasqual Maragall, un debat, després de que aquest dilluns el president negués haver ofert a Mas d’entrar al Govern si recolzava l’Estatut. El cap de la federació catalana ha dit que lamenta aquestes declaracions de Maragall.Mas ha afirmat que CiU no està disposada a ser “objecte i focus de tota mena de mitges veritats i infàmies” i ha assegurat que els detalls sobre els oferiments de Maragall els donarà “si es produeix el debat”. El líder de l’oposició està “gairebé segur que el president de la Generalitat acceptarà el debat, perquè sinó semblarà que té alguna cosa a amagar” i s’ha preguntat “que tenen que amagar ells (en referència al tripartit)? Quina vergonya volen amagar?”. “Fem-ho davant els micròfons i davant les càmeres de televisió, així es veurà qui diu la veritat” ha sentenciat Mas.El líder de la federació ha tornat a destacar que el president Maragall “en el moment més important i crucial se’n va de gira” i aprofita per “fer declaracions sobre el partit de l’oposició en actes oficials”. A més, ha mostrat la seva preocupació perquè “ningú s’ocupa de dirigir aquest Govern, no hi ha ordre ni concert”.
www.eldebat.com
Bargalló assegura que encarregar informes a la seva dona és "totalment legal, ètic i defensable"
El conseller primer, Josep Bargalló, ha assegurat, en referència a l’informe que l’Institut Català de la Dona va encarregar a la seva esposa, que “és totalment legal, ètic i defensable”. El conseller ha explicat que quan la seva muller va rebre l’oferta de l’Institut van mantenir una conversa privada i van decidir posar per davant la professionalitat de la seva companya.Bargalló ha afirmat, en roda de premsa, que ell i la seva dona es van preguntar si pel fet que ell ocupi la conselleria del govern, ella “no pot continuar fent accions que tenen a veure amb la seva vida laboral”, és a dir, “no pot fer el que feia per ser dona de?”. Va ser, segons el conseller, la seva dona la que va tenir clar que “ella no era la dona de, ella és ella i podia continuar fent el que vulguès¨.EL conseller considera que “el fet de ser la meva dona no la desautoritza a tenir la seva pròpia carrera” i “ni canviaré 25 anys de matrimoni ni ella serà jo ni jo ella, tindrem vida intel·lectual i professional pròpia”. A més, ha sentenciat que “si li tornessin a oferir jo respectaria la seva decisió i no voldria que el fet de jo ser conseller intervingués en la seva vida”.
www.eldebat.com
El conseller primer, Josep Bargalló, ha assegurat, en referència a l’informe que l’Institut Català de la Dona va encarregar a la seva esposa, que “és totalment legal, ètic i defensable”. El conseller ha explicat que quan la seva muller va rebre l’oferta de l’Institut van mantenir una conversa privada i van decidir posar per davant la professionalitat de la seva companya.Bargalló ha afirmat, en roda de premsa, que ell i la seva dona es van preguntar si pel fet que ell ocupi la conselleria del govern, ella “no pot continuar fent accions que tenen a veure amb la seva vida laboral”, és a dir, “no pot fer el que feia per ser dona de?”. Va ser, segons el conseller, la seva dona la que va tenir clar que “ella no era la dona de, ella és ella i podia continuar fent el que vulguès¨.EL conseller considera que “el fet de ser la meva dona no la desautoritza a tenir la seva pròpia carrera” i “ni canviaré 25 anys de matrimoni ni ella serà jo ni jo ella, tindrem vida intel·lectual i professional pròpia”. A més, ha sentenciat que “si li tornessin a oferir jo respectaria la seva decisió i no voldria que el fet de jo ser conseller intervingués en la seva vida”.
www.eldebat.com
14.3.06
Educació i Joventut . Presentació de la Guia de Serveis educatius . Aquest dijous, a les 20 hores, al cinema Mediterrani.
El proper dijous, 16 de març es presenta en un acte obert la Guia de Serveis Educatius de Cubelles i l'Oferta pública de places escolars al municipi. L'acte, que comptarà amb les directores dels centres educatius i amb la regidora d'Educació de l'Ajuntament de Cubelles, Pilar González, és obert a tothom i es farà a les vuit del vespre al cinema Mediterrani.
D'altra banda, es faran diferents Portes Obertes: el CEP Vora del Mar (Dissabte 18 de març, a les 11 del matí); l'IES (Divendres, 24 de març; el CEIP Charlie Rivel (Dissabte, 25 de març, d'11:30 a 13:00 hores). Ràdio Cubelles Dilluns, 13-03-2006
www.cubelles.com
El proper dijous, 16 de març es presenta en un acte obert la Guia de Serveis Educatius de Cubelles i l'Oferta pública de places escolars al municipi. L'acte, que comptarà amb les directores dels centres educatius i amb la regidora d'Educació de l'Ajuntament de Cubelles, Pilar González, és obert a tothom i es farà a les vuit del vespre al cinema Mediterrani.
D'altra banda, es faran diferents Portes Obertes: el CEP Vora del Mar (Dissabte 18 de març, a les 11 del matí); l'IES (Divendres, 24 de març; el CEIP Charlie Rivel (Dissabte, 25 de març, d'11:30 a 13:00 hores). Ràdio Cubelles Dilluns, 13-03-2006
www.cubelles.com
El PSOE i el PP faran suprimir de l'Estatut les seleccions nacionals
L'article que fa referència al foment de les seleccions esportives catalanes desapareixerà de l'Estatut. Els socialistes, amb el suport del PP, consagraran aquest dimecres la supressió del polèmic punt del capítol competencial, després d'evidenciar-se que l'acord entre el PSOE i els partits catalans sembla impossible, segons publica el diari 'Avui'. El PSOE s'ha negat des del primer dia a acceptar la participació dels equips catalans en tornejos esportius de caràcter internacional. Addueixen que mai no acceptaran que una selecció catalana s'enfronti a una d'espanyola. Davant del desacord, CiU i ICV s'han resignat a una "voladura controlada"; és a dir, prefereixen la supressió de l'article sobre seleccions esportives en lloc que a la comissió prosperi l'objecció defensada del PSOE. Aquesta ve encara de la fase de ponència, però ha anunciat que la retirarà. CiU i ICV creuen que, si s'aprovés, vincularia definitivament les seleccions catalanes a la llei espanyola de l'esport. El desacord entre la part estatal i la catalana dimecres a la ponència derivarà en la supressió de l'article amb els vots de PSOE i PP, a la reunió de la comissió constitucional del Congrés prèvia al ple definitiu d'aprovació. Aquesta és una de les diferències que la llarga negociació estatutària entre el PSOE i CiU i ICV no ha pogut salvar, però és possible que hi hagi altres punts que tinguin el mateix recorregut, com és el cas de la circumscripció electoral europea. Fons socialistes insisteixen, però, que aquest és un escull que encara podria tenir solució, com també la qüestió de la participació de la Generalitat en la gestió dels paradors de turisme. Tot i que el temps s'acaba, el PSOE és partidari de seguir treballant per l'acord en aquests assumptes i en un altre, el de les polítiques passives -atur- que també segueix sent motiu de desencontre. Els diferents grups, però, coincideixen a afirmar que aquest assumpte de ben segur es resoldrà de forma simultània al que, fins al darrer moment, s'ha convertit en la competència de la gran discòrdia: el traspàs de la gestió de l'aeroport del Prat.
www.eldebat.com
L'article que fa referència al foment de les seleccions esportives catalanes desapareixerà de l'Estatut. Els socialistes, amb el suport del PP, consagraran aquest dimecres la supressió del polèmic punt del capítol competencial, després d'evidenciar-se que l'acord entre el PSOE i els partits catalans sembla impossible, segons publica el diari 'Avui'. El PSOE s'ha negat des del primer dia a acceptar la participació dels equips catalans en tornejos esportius de caràcter internacional. Addueixen que mai no acceptaran que una selecció catalana s'enfronti a una d'espanyola. Davant del desacord, CiU i ICV s'han resignat a una "voladura controlada"; és a dir, prefereixen la supressió de l'article sobre seleccions esportives en lloc que a la comissió prosperi l'objecció defensada del PSOE. Aquesta ve encara de la fase de ponència, però ha anunciat que la retirarà. CiU i ICV creuen que, si s'aprovés, vincularia definitivament les seleccions catalanes a la llei espanyola de l'esport. El desacord entre la part estatal i la catalana dimecres a la ponència derivarà en la supressió de l'article amb els vots de PSOE i PP, a la reunió de la comissió constitucional del Congrés prèvia al ple definitiu d'aprovació. Aquesta és una de les diferències que la llarga negociació estatutària entre el PSOE i CiU i ICV no ha pogut salvar, però és possible que hi hagi altres punts que tinguin el mateix recorregut, com és el cas de la circumscripció electoral europea. Fons socialistes insisteixen, però, que aquest és un escull que encara podria tenir solució, com també la qüestió de la participació de la Generalitat en la gestió dels paradors de turisme. Tot i que el temps s'acaba, el PSOE és partidari de seguir treballant per l'acord en aquests assumptes i en un altre, el de les polítiques passives -atur- que també segueix sent motiu de desencontre. Els diferents grups, però, coincideixen a afirmar que aquest assumpte de ben segur es resoldrà de forma simultània al que, fins al darrer moment, s'ha convertit en la competència de la gran discòrdia: el traspàs de la gestió de l'aeroport del Prat.
www.eldebat.com
Et canviaries per ells?
Isabel-Clara Simó
Estic sentint cada vegada, i cada vegada més alarmada, veus que consideren que els immigrats tenen "massa avantatges". La qüestió és molt greu, perquè, quan vulguem reaccionar, ens haurem transformat en una societat intolerant i racista. Els senyals d'alarma provenen dels esforços integradors envers els dissortats nouvinguts, que tenen un gavadal de problemes. Però els seus problemes no es visualitzen amb la immediatesa amb què uns pares atribolats per les despeses escolars dels seus fills veuen en la gratuïtat que tenen els nens immigrats. No veiem la manca de joguines, les poques hores de lleure, el caos lingüístic en què viuen aquests infants -sort en tenim del meravellós cervell humà, tan dúctil-, entre la seva llengua originària, la seva llengua colonial, el castellà amb què balbucegen els pares i la mica de català que senten a l'escola. Les queixes són veritat, no en tinc cap dubte, com tampoc no en tinc cap, de dubte, que són veritats parcials. Hem de veure primer com viuen, com s'agombolen en pisos petits i insalubres, com treballen, tota la família. No: només veiem que els regalen una llibreta.
Però no és això el que em preocupa, sinó que el procés d'un tòpic comença en una sensació certa per esdevenir un sentiment fortament arrelat i que és molt difícil de reeducar. Ens estem fent racistes! A partir d'anècdotes trivials, és cert, però que inquieten la gent. Hauríem d'aportar-hi esforços múltiples: per integrar els nou vinguts, per impartir una mica -una mica, almenys una mica!- de justícia social, per evitar abusos i, ai las, per prevenir un rebuig que ja comença a ser massa general.
www.diariavui.cat
Isabel-Clara Simó
Estic sentint cada vegada, i cada vegada més alarmada, veus que consideren que els immigrats tenen "massa avantatges". La qüestió és molt greu, perquè, quan vulguem reaccionar, ens haurem transformat en una societat intolerant i racista. Els senyals d'alarma provenen dels esforços integradors envers els dissortats nouvinguts, que tenen un gavadal de problemes. Però els seus problemes no es visualitzen amb la immediatesa amb què uns pares atribolats per les despeses escolars dels seus fills veuen en la gratuïtat que tenen els nens immigrats. No veiem la manca de joguines, les poques hores de lleure, el caos lingüístic en què viuen aquests infants -sort en tenim del meravellós cervell humà, tan dúctil-, entre la seva llengua originària, la seva llengua colonial, el castellà amb què balbucegen els pares i la mica de català que senten a l'escola. Les queixes són veritat, no en tinc cap dubte, com tampoc no en tinc cap, de dubte, que són veritats parcials. Hem de veure primer com viuen, com s'agombolen en pisos petits i insalubres, com treballen, tota la família. No: només veiem que els regalen una llibreta.
Però no és això el que em preocupa, sinó que el procés d'un tòpic comença en una sensació certa per esdevenir un sentiment fortament arrelat i que és molt difícil de reeducar. Ens estem fent racistes! A partir d'anècdotes trivials, és cert, però que inquieten la gent. Hauríem d'aportar-hi esforços múltiples: per integrar els nou vinguts, per impartir una mica -una mica, almenys una mica!- de justícia social, per evitar abusos i, ai las, per prevenir un rebuig que ja comença a ser massa general.
www.diariavui.cat
Les dones amb estudis tenen menys interès a viure en parella.
Després de passar per la universitat, les dones catalanes tenen una probabilitat de formar parella 15 punts inferior que les dones sense estudis La vida en parella s'ha reduït del 53,4% al 48,8% en 10 anys. Per contra, en el mateix sector d'edat, les dones catalanes que han aconseguit estudis universitaris només opten per viure en parella en el 70% dels casos, segons l'estudi Conviure en parella, matrimoni versus cohabitació consensual, publicat a la revista Papers de demografia del Centre d'Estudis Demogràfics (CED). L'estudi ha estat realitzat per Pau Miret, investigador del CED, amb l'objectiu de comprovar si és cert que la parella és una institució en crisi i quins són els factors que influeixen en la reducció del nombre de parelles.
"Per a les dones, un major grau d'instrucció suposa una probabilitat 15 punts percentuals menor d'estar convivint en parella", un fenomen que no es dóna en homes, segons indica l'estudi. Pau Miret ha detallat a l'AVUI que "les dades analitzades confirmen que les dones amb alt grau d'instrucció -i bones expectatives d'ingressos- no estan tan disposades a formar una família i haver de retallar les seves aspiracions".
"Aquest fenomen es continua produint en societats on es manté una divisió no igualitària com la nostra, on es parla molt de compartir però a l'hora de la veritat són les dones les que han de fer les renúncies". Pau Miret recorda que Gary Becker (Nobel d'Economia de 1992) va proposar l'explicació a aquest fenomen: formar una família i tenir fills té un cost d'oportunitat molt alt per a les dones que han dedicat la seva joventut a preparar-se per accedir al mercat de treball.
L'estudi apunta que "en general, la combinació de la ferotge entrada de la dona a la universitat, combinada amb un model en què aquest nivell educatiu disminueix significativament la probabilitat de conviure en parella, ha conduït inexorablement a la caiguda en les proporcions de dones en unió". Amb certa ironia, l'autor apunta que si es vol canviar la situació "cal o bé dificultar fortament l'accés de les dones joves a la universitat o bé canviar l'actitud de rebuig de moltes universitàries a la vida en parella". Més seriosament, Miret afirma: "Les polítiques de compatibilització de la vida familiar i la laboral se'ns presenten ara per ara com l'única alternativa".
Més anys amb els pares
"El nombre de persones que viuen en parella s'ha reduït força els últims anys a Catalunya, però l'explicació no es troba tant en l'aparició de nous models de convivència, com podrien ser les comunes, sinó, bàsicament, en un endarreriment en l'edat d'emancipació. No hi ha una crisi institucional de la parella", ha explicat Pau Miret. En aquest sentit, l'estudi apunta que el 1991, el 53,4% de les persones d'entre 15 i 49 anys vivien en parella (matrimoni o parella de fet); el 1996, les persones en parella representaven el 50% d'aquest sector de la població; i el 2001 havia disminuït fins al 48,8%. En xifres totals, el 1991 hi havia a Catalunya 1.404.440 persones d'entre 15 i 49 anys vivint en solteria i el 2001 eren ja 1.694.099, diu l'estudi.
www.diariavui.es
Després de passar per la universitat, les dones catalanes tenen una probabilitat de formar parella 15 punts inferior que les dones sense estudis La vida en parella s'ha reduït del 53,4% al 48,8% en 10 anys. Per contra, en el mateix sector d'edat, les dones catalanes que han aconseguit estudis universitaris només opten per viure en parella en el 70% dels casos, segons l'estudi Conviure en parella, matrimoni versus cohabitació consensual, publicat a la revista Papers de demografia del Centre d'Estudis Demogràfics (CED). L'estudi ha estat realitzat per Pau Miret, investigador del CED, amb l'objectiu de comprovar si és cert que la parella és una institució en crisi i quins són els factors que influeixen en la reducció del nombre de parelles.
"Per a les dones, un major grau d'instrucció suposa una probabilitat 15 punts percentuals menor d'estar convivint en parella", un fenomen que no es dóna en homes, segons indica l'estudi. Pau Miret ha detallat a l'AVUI que "les dades analitzades confirmen que les dones amb alt grau d'instrucció -i bones expectatives d'ingressos- no estan tan disposades a formar una família i haver de retallar les seves aspiracions".
"Aquest fenomen es continua produint en societats on es manté una divisió no igualitària com la nostra, on es parla molt de compartir però a l'hora de la veritat són les dones les que han de fer les renúncies". Pau Miret recorda que Gary Becker (Nobel d'Economia de 1992) va proposar l'explicació a aquest fenomen: formar una família i tenir fills té un cost d'oportunitat molt alt per a les dones que han dedicat la seva joventut a preparar-se per accedir al mercat de treball.
L'estudi apunta que "en general, la combinació de la ferotge entrada de la dona a la universitat, combinada amb un model en què aquest nivell educatiu disminueix significativament la probabilitat de conviure en parella, ha conduït inexorablement a la caiguda en les proporcions de dones en unió". Amb certa ironia, l'autor apunta que si es vol canviar la situació "cal o bé dificultar fortament l'accés de les dones joves a la universitat o bé canviar l'actitud de rebuig de moltes universitàries a la vida en parella". Més seriosament, Miret afirma: "Les polítiques de compatibilització de la vida familiar i la laboral se'ns presenten ara per ara com l'única alternativa".
Més anys amb els pares
"El nombre de persones que viuen en parella s'ha reduït força els últims anys a Catalunya, però l'explicació no es troba tant en l'aparició de nous models de convivència, com podrien ser les comunes, sinó, bàsicament, en un endarreriment en l'edat d'emancipació. No hi ha una crisi institucional de la parella", ha explicat Pau Miret. En aquest sentit, l'estudi apunta que el 1991, el 53,4% de les persones d'entre 15 i 49 anys vivien en parella (matrimoni o parella de fet); el 1996, les persones en parella representaven el 50% d'aquest sector de la població; i el 2001 havia disminuït fins al 48,8%. En xifres totals, el 1991 hi havia a Catalunya 1.404.440 persones d'entre 15 i 49 anys vivint en solteria i el 2001 eren ja 1.694.099, diu l'estudi.
www.diariavui.es
PÍNDOLES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Ajuntament de Cubelles
participacio_cubelles@hotmail.com
El pla de participació ciutadana d'Olot, en la fase final
JORDI CASAS. OlotEl pla de participació ciutadana que està redactant l'empresa Eidos Dinamització Social amb una subvenció de la Generalitat entra el 18 de febrer a la recta final. Després de la diagnosi de les relacions de l'Ajuntament amb els ciutadans i dels espais de participació, ara s'encetarà un taller de ciutat per fer les propostes del pla definitiu en què participaran representants de tots els sectors.
Un estudi sobre l'administració deliberativa analitza els casos de Mataró, Barcelona i El Prat de Llobregat
Xavier Grau
Regidor de Governació, Participació Ciutadana i Comunicació
Ajuntament de Cubelles
participacio_cubelles@hotmail.com
El pla de participació ciutadana d'Olot, en la fase final
JORDI CASAS. OlotEl pla de participació ciutadana que està redactant l'empresa Eidos Dinamització Social amb una subvenció de la Generalitat entra el 18 de febrer a la recta final. Després de la diagnosi de les relacions de l'Ajuntament amb els ciutadans i dels espais de participació, ara s'encetarà un taller de ciutat per fer les propostes del pla definitiu en què participaran representants de tots els sectors.
Un estudi sobre l'administració deliberativa analitza els casos de Mataró, Barcelona i El Prat de Llobregat
L'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, va assistir ahir a l'acte de presentació del llibre "Democratitzar l'Administració. Lideratge i institucions públiques deliberatives", publicat per la Fundació Catalunya Segle XXI, amb la col·laboració del Centre per a la Participació Ciutadana de l'Organisme Autònom Flor de Maig de la Diputació de Barcelona. L'acte, que va tenir lloc a la seu de la Diputació de Barcelona, va estar presidit pels diputats de Govern Local i de Participació Ciutadana de la Diputació, Antoni Fogué i Carme García, respectivament, i la presidenta de la Fundació Catalunya Segle XXI, Carme Valls.El treball de recerca, centrat en les institucions públiques i, més en concret, en l'organització i el funcionament intern de les organitzacions administratives locals, pretén situar en el debat teòric el model de l'administració deliberativa i traslladar aquest debat a les administracions públiques.
Aj. Mataró
Aj. Mataró
Com es ve fent en els darrers anys, les Regidories d’Hisenda i Participació Ciutadana han presentat els Pressupostos Municipals a les entitats i a la ciutadania.
Aquest acte es va dur a terme el passat 1 de febrer a les 19.30 hores al Casal de Cultura.El Tinent d’Alcalde i nou Regidor d’Hisenda, Antonio Báez va enunciar les prioritats polítiques del Pressupost i va explicar les diferents partides dels capítols d’ingressos i despeses. A continuació, el Tinent d’Alcalde i Regidor de Participació Ciutadana, Celestino Sánchez va mostrar les inversions del Pressupost Municipal 2006 relacionades amb els Tallers Ciutadans del Pla de Ciutat: la Mediateca-Biblioteca de la Plaça Constitució, el nou complex esportiu Maria Reverter, les noves pistes d’atletisme del complex esportiu Can Llobet, el Teatre Cooperativa, d’entre altres. L’acte va estar presidit per l’Alcaldessa de la ciutat, Ana del Frago, qui va concloure l’acte i va animar als participants a continuar treballant per millorar Barberà del Vallès.
Aj. Barberà
13.3.06
Què és la CAL? És un moviment cívic que aplega i coordina centenars d'associacions i entitats d'arreu dels Països Catalans per realitzar un treball comú a favor de la plena normalització de la llengua catalana. Inici de la campanya: "PER UN FUTUR SENSE LÍMITS, PAÏSOS CATALANS",
Davant del panorama polític de les reformes dels nous Estatuts (Principat, País Valencià i Ses Illes), des de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL) ens veiem obligats a respondre perquè el futur de la nostra llengua està en joc. És per això que endeguem la campanya de posicionament 'Per un futur sense límits, Països Catalans'.
VINE ALS DIFERENTS ACTES QUE S'ORGANITZEN ARREU DEL TERRITORI:
La Seu d'Urgell (11 de març), Lleida (16 de març); Ciutadella (17 de març); Tarragona (22 de març); Vic i Sueca (24 de març); Vinaròs (25 de març); Mataró (30 de març); Sabadell (31 de març); Girona (1 d'abril) i
el 8 d'abril: acte central de la campanya a l' Auditori de Barcelona amb:
Martxelo Otamendi, director del diari Berria
Monique Richard, presidenta del Parti Québécois
Josep Maria Terricabras, catedràtic de filosofia UdG
Arcadi Oliveres, economista i president de Justícia i Pau
L'acte serà presentat per Anna Sahun i Roger Coma
Amb les actuacions de Feliu Ventura i la participació de Miquel Gil, Carme Sansa,... entre d'altres.
Ja pots reservar la teva invitació a través del web de la CAL.
Davant del panorama polític de les reformes dels nous Estatuts (Principat, País Valencià i Ses Illes), des de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua catalana (CAL) ens veiem obligats a respondre perquè el futur de la nostra llengua està en joc. És per això que endeguem la campanya de posicionament 'Per un futur sense límits, Països Catalans'.
VINE ALS DIFERENTS ACTES QUE S'ORGANITZEN ARREU DEL TERRITORI:
La Seu d'Urgell (11 de març), Lleida (16 de març); Ciutadella (17 de març); Tarragona (22 de març); Vic i Sueca (24 de març); Vinaròs (25 de març); Mataró (30 de març); Sabadell (31 de març); Girona (1 d'abril) i
el 8 d'abril: acte central de la campanya a l' Auditori de Barcelona amb:
Martxelo Otamendi, director del diari Berria
Monique Richard, presidenta del Parti Québécois
Josep Maria Terricabras, catedràtic de filosofia UdG
Arcadi Oliveres, economista i president de Justícia i Pau
L'acte serà presentat per Anna Sahun i Roger Coma
Amb les actuacions de Feliu Ventura i la participació de Miquel Gil, Carme Sansa,... entre d'altres.
Ja pots reservar la teva invitació a través del web de la CAL.
Enviat per la coordinadora d´associacions per la llengua catalana
Per 25 anys més
Per Nacho Corredor Solà 12/03/2006 . Quien escribe estas líneas no es quizás la persona más indicada como colaborador para hablar de Radio Cubelles, pues mi colaboración en la emisora municipal es más bien reciente, pero sí como oyente, pues soy fiel a su parrilla. Tal y como anunció este mismo periódico, entre ayer y hoy se celebraron unas jornadas especiales para conmemorar los 25 años de la emisora municipal de la ciudad vecina. A lo largo de la jornada pude escuchar desde mi casa las voces de diferentes trabajadores y colaboradores, de ahora y de antaño y reinaba en todo momento ese punto de complicidad que da la radio. Comentaron en una de las múltiples mesas de debate que se celebraron a lo largo del día y de la noche, que la radio no tan solo les ha servido para formarse como profesionales, sino desde un punto de vista más personal, les ha servido para hacer amigos. Y esto, por muy a tópico que suene, es la pura realidad. Yo colaboro ahora mismo con una productora que distribuye un programa mío por varias emisoras del país y sin embargo, el espíritu que se respira en una emisora como es la de Cubelles, es muy diferente al que se puede respirar en tantas otras. Eran muchos los que comentaban la magia que tiene la radio y que no tienen otros medios como puede ser la televisión en la que antes de reaccionar ante una situación te preocupas por la cara que vas a poner o en prensa, en la que no sabes en ocasiones como interpretar las letras del que escribe. No tan solo la magia de la radio en sí es lo que reinaba en esta jornada, sino la magia de una radio local. Los medios locales están infravalorados y de forma injusta. El que trabaja o colabora en una emisora municipal es el protagonista de lo que dice en todo momento: busca la noticia, la redacta, la locuta y la mezcla con música. En un medio nacional, uno es el que habla y 200 los que están a las espaldas. En definitiva y concluyendo esta breve visión de unas jornadas tan largas, no me queda más remedio como oyente que felicitar a los trabajadores y colaboradores que forman parte de la programación de la emisora sin olvidar a ninguno de ellos: desde los que hacen los informativos, hasta los que nos entretienen con sus magazines, pasando por los que nos hacen reír, los que nos retransmiten los partidos de fútbol y baloncesto y los que nos acercan semanalmente diferentes estilos musicales. Como colaborador, quiero felicitar a todos los otros que conocí ayer mientras estuve en el estudio instalado en el Centre Social y a los trabajadores, con los que existe un nivel de complicidad bastante elevado (con nuestros más y nuestros menos), pero que sin duda están ahí porque son locutores y periodistas vocacionales, porque por su paciencia han sabido compaginar su trabajo con su ilusión y porque aquí tienen un amigo. Per 25 anys més.
www.vilanovadigital.com
Per Nacho Corredor Solà 12/03/2006 . Quien escribe estas líneas no es quizás la persona más indicada como colaborador para hablar de Radio Cubelles, pues mi colaboración en la emisora municipal es más bien reciente, pero sí como oyente, pues soy fiel a su parrilla. Tal y como anunció este mismo periódico, entre ayer y hoy se celebraron unas jornadas especiales para conmemorar los 25 años de la emisora municipal de la ciudad vecina. A lo largo de la jornada pude escuchar desde mi casa las voces de diferentes trabajadores y colaboradores, de ahora y de antaño y reinaba en todo momento ese punto de complicidad que da la radio. Comentaron en una de las múltiples mesas de debate que se celebraron a lo largo del día y de la noche, que la radio no tan solo les ha servido para formarse como profesionales, sino desde un punto de vista más personal, les ha servido para hacer amigos. Y esto, por muy a tópico que suene, es la pura realidad. Yo colaboro ahora mismo con una productora que distribuye un programa mío por varias emisoras del país y sin embargo, el espíritu que se respira en una emisora como es la de Cubelles, es muy diferente al que se puede respirar en tantas otras. Eran muchos los que comentaban la magia que tiene la radio y que no tienen otros medios como puede ser la televisión en la que antes de reaccionar ante una situación te preocupas por la cara que vas a poner o en prensa, en la que no sabes en ocasiones como interpretar las letras del que escribe. No tan solo la magia de la radio en sí es lo que reinaba en esta jornada, sino la magia de una radio local. Los medios locales están infravalorados y de forma injusta. El que trabaja o colabora en una emisora municipal es el protagonista de lo que dice en todo momento: busca la noticia, la redacta, la locuta y la mezcla con música. En un medio nacional, uno es el que habla y 200 los que están a las espaldas. En definitiva y concluyendo esta breve visión de unas jornadas tan largas, no me queda más remedio como oyente que felicitar a los trabajadores y colaboradores que forman parte de la programación de la emisora sin olvidar a ninguno de ellos: desde los que hacen los informativos, hasta los que nos entretienen con sus magazines, pasando por los que nos hacen reír, los que nos retransmiten los partidos de fútbol y baloncesto y los que nos acercan semanalmente diferentes estilos musicales. Como colaborador, quiero felicitar a todos los otros que conocí ayer mientras estuve en el estudio instalado en el Centre Social y a los trabajadores, con los que existe un nivel de complicidad bastante elevado (con nuestros más y nuestros menos), pero que sin duda están ahí porque son locutores y periodistas vocacionales, porque por su paciencia han sabido compaginar su trabajo con su ilusión y porque aquí tienen un amigo. Per 25 anys més.
www.vilanovadigital.com
L’exposició permanent del clown Charlie Rivel es trasllada definitivament al Castell de Cubelles.
L’exposició permanent del clown Charlie Rivel es trasllada definitivament al Castell de CubellesLa inauguració de l'espai està prevista per al 16 de març i es combinarà amb una exposició del dibuixant Soler-Jové, especialista en el clown cubellenc
Per VD 09/03/2006 23:04:42
El trasllat de l’Exposició Permanent del clown Charlie Rivel al Castell ja és una realitat. El proper 16 de març, a les 6 de la tarda, està previst que s'inaugurin les noves dependències i lexposició del dibuixant Soler-Jové, especialista en el clown cubellenc
Els treballs, que han anat a càrrec de l’empresa SAIA, han tingut des del principi un objectiu molt clar, que la nova seu ha de girar al voltant de la idea que el públic majoritari és infantil. La nova exposició permanent s’ha convertit en un espai molt dinàmic pensat per als més petits, i que permet que les visites siguin més pedagògiques i properes als infants, que poden jugar i participar dels nous elements que ofereix el nou espai. La nova instal·lació, amb un nou enllumenat i unes lletres d’un metre d’alçada amb el nom del pallasso, aconsegueix convertir l’espai en un circ. El disseny ha tingut en compte la dinamització de l’espai, els elements sorpresa, imatges en projecció DVD dinàmiques i atractives, espais nets perquè la persona que guia l’exposició pugui realitzar activitats pedagògiques amb el públic infantil. Els elements més estàtics estaran dins d’unes vitrines amb una nova catalogació i distribuïdes per diferents etapes de la vida del clown. El projecte del trasllat a la nova seu, al Castell de Cubelles, de la col·lecció Charlie Rivel és d’un projecte que ve de lluny i que permetrà dignificar finalment l’espai d’homenatge a l’universal pallasso cubellenc. La col·lecció conté documents fotogràfics i premsa escrita, múltiples condecoracions, escultures, pintures de cavallet, objectes d’ús professional i personal de Charlie Rivel, disfresses de les seves actuacions, etc. Entre les novetats destaca la realització de dos documentals, un de 15 minuts de durada pensat per a un públic infantil, que mostra a un Charlie Rivel actuant i amb la veu original del pallasso; i un segon documental, adreçat a un públic adult, que relata la vida del clown, a triar en quatre idiomes, i que està fet a partir de diverses fotografies i cartells que s’han restaurat per a l’ocasió. A tot això, també s’han realitzat treballs de millora de pintura i a la rampa d’entrada al recinte i s’ha col·locat parquet. L’empresa ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cubelles, el Consell Comarcal del Garraf i el Centre d’Interpretació del Patrimoni Festiu del Garraf, que ha donat totes aquelles dades necessàries que han anat completant la informació. La nova exposició permanent està ubicada a la part ja consolidada del Castell, darrere de l’Oficina de Turisme i a l’espera de l’estudi d’ampliació que està portant a terme conjuntament el Consell Comarcal del Garraf i la Diputació de Barcelona, i que implicaria un element auxiliar annex al Castell. Pel que fa als usos del Castell, tampoc estan del tot definits, però no es vol perdre la part visitable i patrimonial d’aquest edifici senyorial ni tampoc es descarta reservar algun espai com a despatx municipal. El conveni amb la Diputació de Barcelona del programa Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat (2004-2007) pretenia continuar la restauració interna de l’edifici començant per la part superior, malgrat que l’Ajuntament ha considerat fer-ho de baix cap a dalt per acabar abans els espais visitables. El Castell dels Marquesos d’Alfarràs és un edifici construït sobre les restes d’una vila romana i del castell medieval, remodelat al segle XVII. L’Ajuntament de Cubelles el va adquirir el 1989 i des del 1993 la Diputació hi ha fet diversos treballs històrics i arqueològics, així com les obres de restauració de la coberta, les façanes i una part de la planta baixa. Des del 2001, la Diputació ha invertit en la rehabilitació de l’edifici prop de mig milió d’euros.
www.vilanovadigital.com
L’exposició permanent del clown Charlie Rivel es trasllada definitivament al Castell de CubellesLa inauguració de l'espai està prevista per al 16 de març i es combinarà amb una exposició del dibuixant Soler-Jové, especialista en el clown cubellenc
Per VD 09/03/2006 23:04:42
El trasllat de l’Exposició Permanent del clown Charlie Rivel al Castell ja és una realitat. El proper 16 de març, a les 6 de la tarda, està previst que s'inaugurin les noves dependències i lexposició del dibuixant Soler-Jové, especialista en el clown cubellenc
Els treballs, que han anat a càrrec de l’empresa SAIA, han tingut des del principi un objectiu molt clar, que la nova seu ha de girar al voltant de la idea que el públic majoritari és infantil. La nova exposició permanent s’ha convertit en un espai molt dinàmic pensat per als més petits, i que permet que les visites siguin més pedagògiques i properes als infants, que poden jugar i participar dels nous elements que ofereix el nou espai. La nova instal·lació, amb un nou enllumenat i unes lletres d’un metre d’alçada amb el nom del pallasso, aconsegueix convertir l’espai en un circ. El disseny ha tingut en compte la dinamització de l’espai, els elements sorpresa, imatges en projecció DVD dinàmiques i atractives, espais nets perquè la persona que guia l’exposició pugui realitzar activitats pedagògiques amb el públic infantil. Els elements més estàtics estaran dins d’unes vitrines amb una nova catalogació i distribuïdes per diferents etapes de la vida del clown. El projecte del trasllat a la nova seu, al Castell de Cubelles, de la col·lecció Charlie Rivel és d’un projecte que ve de lluny i que permetrà dignificar finalment l’espai d’homenatge a l’universal pallasso cubellenc. La col·lecció conté documents fotogràfics i premsa escrita, múltiples condecoracions, escultures, pintures de cavallet, objectes d’ús professional i personal de Charlie Rivel, disfresses de les seves actuacions, etc. Entre les novetats destaca la realització de dos documentals, un de 15 minuts de durada pensat per a un públic infantil, que mostra a un Charlie Rivel actuant i amb la veu original del pallasso; i un segon documental, adreçat a un públic adult, que relata la vida del clown, a triar en quatre idiomes, i que està fet a partir de diverses fotografies i cartells que s’han restaurat per a l’ocasió. A tot això, també s’han realitzat treballs de millora de pintura i a la rampa d’entrada al recinte i s’ha col·locat parquet. L’empresa ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cubelles, el Consell Comarcal del Garraf i el Centre d’Interpretació del Patrimoni Festiu del Garraf, que ha donat totes aquelles dades necessàries que han anat completant la informació. La nova exposició permanent està ubicada a la part ja consolidada del Castell, darrere de l’Oficina de Turisme i a l’espera de l’estudi d’ampliació que està portant a terme conjuntament el Consell Comarcal del Garraf i la Diputació de Barcelona, i que implicaria un element auxiliar annex al Castell. Pel que fa als usos del Castell, tampoc estan del tot definits, però no es vol perdre la part visitable i patrimonial d’aquest edifici senyorial ni tampoc es descarta reservar algun espai com a despatx municipal. El conveni amb la Diputació de Barcelona del programa Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat (2004-2007) pretenia continuar la restauració interna de l’edifici començant per la part superior, malgrat que l’Ajuntament ha considerat fer-ho de baix cap a dalt per acabar abans els espais visitables. El Castell dels Marquesos d’Alfarràs és un edifici construït sobre les restes d’una vila romana i del castell medieval, remodelat al segle XVII. L’Ajuntament de Cubelles el va adquirir el 1989 i des del 1993 la Diputació hi ha fet diversos treballs històrics i arqueològics, així com les obres de restauració de la coberta, les façanes i una part de la planta baixa. Des del 2001, la Diputació ha invertit en la rehabilitació de l’edifici prop de mig milió d’euros.
www.vilanovadigital.com
EL PUNT. "Tarragona. "El grup ecologista Gepec ha denunciat la manca de protecció de l’anomenada anella verda de Tarragona. Segons l’entitat, «el foc que va cremar el dijous passat unes 28 hectàrees a la partida del Mas d’en Cusidó, al terme municipal de Tarragona, demostra la manca total de protecció dels escassos espais verds que formen aquesta anella per part de l’administració local i autonòmica». Denuncia que actualment «són molts ja els sectors amenaçats urbanísticament, principalment per noves urbanitzacions o el recreixement d’algunes» que posen en perill la continuïtat ecològica de la corona. És el cas, afegeix, de Mas Enric, Mas d’en Pastor-Rodolat del Moro, Mas d’en Sorder, Mèdol-Mas d’en Jover, i la Budellera i Mas Rabassa al sud de l’autopista, i els ja plans parcials 27 i 28, que també formen part de l’anella verda, assenyala. Segons el grup ecologista, «l’anella verda constitueix un extens espai natural mereixedor no sols de protegir, sinó també d’actuar-hi positivament, gestionant-lo activament i, promocionar-lo tant des del punt de vista ambiental, com paisatgístic, arqueològic i social».
www.vilaweb.cat
www.vilaweb.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)