españa
14.8.10
13.8.10
12.8.10
fotos/M. Trives/arxiu Diari de Cubelles 2010
Les vacances son bones per tothom . Permet passejades per la platja ,anar a conèixer indrets a les rodalies i deixar el rellotge al calaix de la tauleta de nit !
Tot fent una ruta pel Foix podeu gaudir d’un entorn apreciat a la desembocadura,on el mar i el riu ,si baixa fort coincideixen les dues aigües , formant crestes d´ onades i si no es eixís ,una llacuna tranqui-la ofereix un mar de plata al fer-se de nit o a les primeres hores del mati.
Tot fent una ruta pel Foix podeu gaudir d’un entorn apreciat a la desembocadura,on el mar i el riu ,si baixa fort coincideixen les dues aigües , formant crestes d´ onades i si no es eixís ,una llacuna tranqui-la ofereix un mar de plata al fer-se de nit o a les primeres hores del mati.
10.8.10
Manuel Millán Cascalló.Gracies .
II capítol de una sèrie de capítols anterior i posteriors ?. conèixerem d´ altres ?
fto/elpuntdefuga.blogspot.com
¡De nada le habían servido sus estudios especializados, sus títulos y sus “másters”!. En sus manos había sido un lastre insalvable, un juguete de la gran marea económica de los setenta y, como tantos otros, se había hundido sin solución. Ahora, allí, observaba melancólicamente las dimensiones de la catástrofe, como un náufrago después de la tempestad. Y sabía que tenía que volver a empezar de cero, con lo puesto: con absolutamente nada, ya que, el producto de la venta de las acciones de la empresa, la venta del material de trabajo, la maquinaria, las telas, las balas de hilo, la propia nave y el material de oficina, vendidos a precio de saldo, no eran más que lo imprescindible para pagar sus deudas: Indemnizar a los empleados, pagar las deudas del material renovado, de la materia prima, indemnizar a sus compradores por los pedidos incumplidos, pagar los gastos del juicio perdido, pagar los impuestos atrasados al Estado y un largo etcétera que había acabado con todo. ¡Y esto no era todo!... Su mujer le había abandonado al ver zozobrar el barco y comprobar que sería incapaz de financiar los caprichos y los cuantiosos gastos que comportaban la educación de los hijos y el mantenimiento del status social alcanzado, porque, claro… ¡Cómo iban a renunciar al noviazgo de Titina, la hija del banquero, con su hijo mimado y manirroto, el golf y el porsche y los caballos de su cuadra para poder codearse con sus amistades de toda la vida!, ¡cómo iban a renunciar a la casa señorial de una docena de habitaciones, o a la inmensa finca en Cadaqués, con dos piscinas climatizadas, ni a la cabaña de invierno en Das, junto a las pistas de esquí!... Antes de tal aberración, su mujer, que ya habitualmente tonteaba con todos los guaperas del club, había preferido inventarse una incompatibilidad de caracteres amparada en el silencio y la amargura de la depresión de Carlos, encerrado en sí mismo, mientras veía crecer el maremoto de su destrucción paulatina. Como a tantos otros, sus amigos de toda la vida le abandonaron en la estacada, se apartaron de él como si de un apestado se tratase, le hicieron el vacío, mientras le daban palmaditas de ánimo. Ella, consiguió el divorcio de manos del propio abogado de la empresa, consiguió la custodia de los hijos ante la lógica perspectiva de un marido insolvente, y, amén de conseguir que su exmarido le pasase la pensión de divorcio para la manutención de los hijos, con la inequívoca opción de ganarlos para siempre al ocurrir un predecible impago de la misma por ruina irreversible de Carlos, su marido, consiguió, de la generosidad del juez, los dos coches, la mansión señorial de doce habitaciones, la finca de Cadaqués y la cabaña de Das, además del pago del juicio (ya que habían encontrado el primo adecuado, no iba a quedar por eso), la casa en los barrios residenciales de Terrassa y el pago del club (¡Faltaría más!). De paso, Malena, su mujer, encontró otro pardillo, uno diez años menor, con buenas apariencias y mejor cuenta bancaria, que se casó con ella y, no por ello se privó de hacer pagar las cuantiosas matrículas de las universidades privadas de sus hijos a Carlos - ¡Qué para algo era el padre de las criaturas!.... Y es de ley que así sea.
Él, en cambio, tuvo que vender su cochazo y las otras herencias, los terrenos cultivables de Tiana (huertos y viñedos), y las parcelas de Cardedeu aún sin urbanizar, todos herencias familiares, para cerrar definitivamente las deudas y pagar primero el hotel en que tuvo que vivir. Luego alquiló un pisito en Gracia, para poder ir tirando mientras buscaba trabajo, un trabajo que seguía sin encontrar – Demasiado título para ser empleado, demasiada cuantía, demasiado mayor, demasiado sofisticado… - No encontraba nada a su medida y tuvo que dejar el pisito y pasar a un modesto cuartucho de alquiler. La suerte seguía sin sonreírle y del cuartucho pasó a la fonda miserable en donde dormía actualmente. Sin coche, sin dinero, sin nada… sin ganas de vivir, ahora y aquí, ante la destartalada nave, tomaba los últimos tragos amargos de su fracaso inapelable, observando como un soldado vencido y moribundo los jirones de su desaparecido ejército en el propio campo de batalla que preludia la tumba que simplemente deseaba sólo por descansar de sí mismo…¡Qué podía hacer!. ¡Tenía que partir de allí para labrarse otra vida!... Sin equipaje, sin dinero, su pasado era un lastre que le asfixiaba…. - ¡¡Partir o morir!!... – Se decía. Lo tenía decidido, sin equipaje, con lo puesto, astroso y descuidado, pero no sucio, se iría de la ciudad e intentaría comenzar otra vida desde sus cimientos.
Salió de la nave. La miró por última vez, con tristeza. Una lágrima amenazaba con surgir, pero ni siquiera lloró. Comenzó a caminar hacia el horizonte, mirando al suelo, como buscándose en las sombras sin encontrarse. Zigzagueba, pero no cambió su rumbo. El cielo azul comenzaba a mostrar algunos nimbos aborregados y densos, de un blanco sereno. Los montes, verdeados, aún se veían lejanos. Se escondió tras una loma. Apareció. Siguieron otras. Poco a poco empequeñeció, empequeñeció hasta confundirse con el paisaje y nunca más se le volvió a ver.
II capítol de una sèrie de capítols anterior i posteriors ?. conèixerem d´ altres ?
fto/elpuntdefuga.blogspot.com
II
HISTORIA COMÚN DE UN FRACASADO CUALQUIERA
HISTORIA COMÚN DE UN FRACASADO CUALQUIERA
Varias veces había sentido el pánico, el “horror vacui” que le producía la estancia en aquella inmensa nave vacía y plagada de telarañas y restos de un pasado poblado de recuerdos queridos. Ya no se oía el ensordecedor redoble rutinario de las máquinas, ni las bromas y charrascadas de los empleados, o sus piropos a las tejedoras cuando éstas desfilaban intencionalmente ante sus ojos hambrientos y encendidos. El huracán de la crisis se había llevado todo: los engomados directivos y sus sumisas secretarias, los sudorosos obreros, las parlanchinas y dicharacheras tejedoras, el abúlico cuerpo de limpieza, los furibundos encargados y capataces de cada sección de producción, las viejas y vetustas máquinas, los kilómetros y kilómetros de hilo y las balas de tela. También los transportistas, brutos , zafios y simplones, y los almaceneros con su picaresca y arte de escabullirse ante cualquier posibilidad de trabajo. ¡Se había ido todo al cuerno!. La empresa, heredada de su padre, que la convirtió en puntera de las fábricas de hilados, y de su abuelo, que la creó, la vio nacer y crecer hasta convertirse en un taller de tamaño apreciable y altamente estable, lista para el asalto a grandes empresas comerciales, era ahora un edificio destartalado, sucio y vacío encaminado a morir por sí mismo de inanición y a caer paulatinamente derruido y devorado por la voracidad del tiempo.
¡De nada le habían servido sus estudios especializados, sus títulos y sus “másters”!. En sus manos había sido un lastre insalvable, un juguete de la gran marea económica de los setenta y, como tantos otros, se había hundido sin solución. Ahora, allí, observaba melancólicamente las dimensiones de la catástrofe, como un náufrago después de la tempestad. Y sabía que tenía que volver a empezar de cero, con lo puesto: con absolutamente nada, ya que, el producto de la venta de las acciones de la empresa, la venta del material de trabajo, la maquinaria, las telas, las balas de hilo, la propia nave y el material de oficina, vendidos a precio de saldo, no eran más que lo imprescindible para pagar sus deudas: Indemnizar a los empleados, pagar las deudas del material renovado, de la materia prima, indemnizar a sus compradores por los pedidos incumplidos, pagar los gastos del juicio perdido, pagar los impuestos atrasados al Estado y un largo etcétera que había acabado con todo. ¡Y esto no era todo!... Su mujer le había abandonado al ver zozobrar el barco y comprobar que sería incapaz de financiar los caprichos y los cuantiosos gastos que comportaban la educación de los hijos y el mantenimiento del status social alcanzado, porque, claro… ¡Cómo iban a renunciar al noviazgo de Titina, la hija del banquero, con su hijo mimado y manirroto, el golf y el porsche y los caballos de su cuadra para poder codearse con sus amistades de toda la vida!, ¡cómo iban a renunciar a la casa señorial de una docena de habitaciones, o a la inmensa finca en Cadaqués, con dos piscinas climatizadas, ni a la cabaña de invierno en Das, junto a las pistas de esquí!... Antes de tal aberración, su mujer, que ya habitualmente tonteaba con todos los guaperas del club, había preferido inventarse una incompatibilidad de caracteres amparada en el silencio y la amargura de la depresión de Carlos, encerrado en sí mismo, mientras veía crecer el maremoto de su destrucción paulatina. Como a tantos otros, sus amigos de toda la vida le abandonaron en la estacada, se apartaron de él como si de un apestado se tratase, le hicieron el vacío, mientras le daban palmaditas de ánimo. Ella, consiguió el divorcio de manos del propio abogado de la empresa, consiguió la custodia de los hijos ante la lógica perspectiva de un marido insolvente, y, amén de conseguir que su exmarido le pasase la pensión de divorcio para la manutención de los hijos, con la inequívoca opción de ganarlos para siempre al ocurrir un predecible impago de la misma por ruina irreversible de Carlos, su marido, consiguió, de la generosidad del juez, los dos coches, la mansión señorial de doce habitaciones, la finca de Cadaqués y la cabaña de Das, además del pago del juicio (ya que habían encontrado el primo adecuado, no iba a quedar por eso), la casa en los barrios residenciales de Terrassa y el pago del club (¡Faltaría más!). De paso, Malena, su mujer, encontró otro pardillo, uno diez años menor, con buenas apariencias y mejor cuenta bancaria, que se casó con ella y, no por ello se privó de hacer pagar las cuantiosas matrículas de las universidades privadas de sus hijos a Carlos - ¡Qué para algo era el padre de las criaturas!.... Y es de ley que así sea.
Él, en cambio, tuvo que vender su cochazo y las otras herencias, los terrenos cultivables de Tiana (huertos y viñedos), y las parcelas de Cardedeu aún sin urbanizar, todos herencias familiares, para cerrar definitivamente las deudas y pagar primero el hotel en que tuvo que vivir. Luego alquiló un pisito en Gracia, para poder ir tirando mientras buscaba trabajo, un trabajo que seguía sin encontrar – Demasiado título para ser empleado, demasiada cuantía, demasiado mayor, demasiado sofisticado… - No encontraba nada a su medida y tuvo que dejar el pisito y pasar a un modesto cuartucho de alquiler. La suerte seguía sin sonreírle y del cuartucho pasó a la fonda miserable en donde dormía actualmente. Sin coche, sin dinero, sin nada… sin ganas de vivir, ahora y aquí, ante la destartalada nave, tomaba los últimos tragos amargos de su fracaso inapelable, observando como un soldado vencido y moribundo los jirones de su desaparecido ejército en el propio campo de batalla que preludia la tumba que simplemente deseaba sólo por descansar de sí mismo…¡Qué podía hacer!. ¡Tenía que partir de allí para labrarse otra vida!... Sin equipaje, sin dinero, su pasado era un lastre que le asfixiaba…. - ¡¡Partir o morir!!... – Se decía. Lo tenía decidido, sin equipaje, con lo puesto, astroso y descuidado, pero no sucio, se iría de la ciudad e intentaría comenzar otra vida desde sus cimientos.
Salió de la nave. La miró por última vez, con tristeza. Una lágrima amenazaba con surgir, pero ni siquiera lloró. Comenzó a caminar hacia el horizonte, mirando al suelo, como buscándose en las sombras sin encontrarse. Zigzagueba, pero no cambió su rumbo. El cielo azul comenzaba a mostrar algunos nimbos aborregados y densos, de un blanco sereno. Los montes, verdeados, aún se veían lejanos. Se escondió tras una loma. Apareció. Siguieron otras. Poco a poco empequeñeció, empequeñeció hasta confundirse con el paisaje y nunca más se le volvió a ver.
Manuel Millán Cascalló
* En Metrópolis y los metropolitanos
8.8.10
7.8.10
fotos/arxiu Diari de Cubelles
CAUEN JACARANDAS I ALTRES FLORS
Una excel·lent posta en escena en que la Joss, va omplir la solera de la sala amb pètals rosa fúcsies i blaus, senyalant la entrada a la petita i entranyable sala ,ben coneguda per quasi tothom que va apropar-se. Amics i coneguts a cap ens va resultar complicat retrobar l’esperit que desprèn la qualitat de les pintures d’aquesta artista de Cubelles que ja fa temps que passeja el nom de la nostra vila per tot el mon .Gracies Joss, per la teva fidelitat a la teva terra i per la projecció de les teves teles.
6.8.10
Un nou apunt .Gracies Manuel
LLANGARDAIX (EL SOMNI CATALÀ)
Arrossego el meu cos mil·lenari,
Arrossego el meu cos mil·lenari,
tot somiant el temps en que vaig haver nascut.
Aquella terra en lluita de espases,
de guerrers i soldats amb escut,
quan del Sud ens envaïren gents estranyes
i del nord vingueren els salvadors.
Ha plogut molt des de llavors,
des d'aquells homes d'altres races
on, de ferro i amb vestit estrafolari,
tothom lluitava per la meva terra.
Ara quasi no em reconec gaire
i espero, prenent el Sol,
que tornin altre vegada aquells temps
doncs aquests que vingueren fa uns cinc-cents anys,
m'han omplert de bogeria i de pors
i m'han fet perdre els meus encotillats paranys,
els quals el progrés atropella i enterra
Més m'agrada el silenci de la serra
que la pudor de les fàbriques i les masses de gent.
I em fa por por tot allò que s'enlaira,
i angunia fins i tot el llençol
blanc que no dugui les ratlles de sang,
les senyals dels dits de la guerra
d'aquells temps de penúria i de fam.
I es que soc com els mes avis dinosaures,
poc fet als canvis i als forasters
No m'acostumo a les llengües estranyes
i veig sempre la cua i les banyes
en els que, de fora, i creuant els passos fronterers
s'instal.len com si fos casa seva, centaures
d'un món aliè del que mai els farem propietaris.
La suor, el treball, ens agrada,
però no pas mai fer-los ciutadans
sinó esclaus per sempre de la seva arribada...:
Treballadors, mes mai estimables germans
¡Si no els hi agrada, que es tornin a casa seva,
per que aquesta, conquerida a sang i fetge,
es, per sempre, la meva casa, casa meva,
terra de francs furtada als visigots i als romans
que no vol pas altre llengua que la d'en Bernat Metge
ni altre gent que els que són catalans!
MANUEL MILLÁN CASCALLÓ
Las tres G
Genial el sopar ,Genials els musics que van fer gaudir i molt ! a tots els assistents ,a PIC & Jazz que, oferia ahir dins el 8é Festival de Jazz escoltar a Paulinho Lemos – Veu i guitarra
Genial el sopar ,Genials els musics que van fer gaudir i molt ! a tots els assistents ,a PIC & Jazz que, oferia ahir dins el 8é Festival de Jazz escoltar a Paulinho Lemos – Veu i guitarra
Martin Maluco Peralta – Percussió ,Dinga – baix i Luis de Ode - harmònica .
Genial el bon ambient creat al entorn d aquesta vetllada ,fins i tot ,Jordi Genesies ,anima del Celler va compartir micro amb una samba que va provocar bellugada de peus cames i braços a tothom.
5.8.10
MÉS INFORMACIÓ SOBRE L'ACCIÓ DEL L'AGRUPACIÓ DEL PSC A CUBELLES
al FACEBOOK
Busca PSC CUBELLES a www.facebook.com
Totes les activitats, totes les notícies i totes les imatges
al FACEBOOK
Busca PSC CUBELLES a www.facebook.com
Totes les activitats, totes les notícies i totes les imatges
Cubelles Rock City el 7 d'agost
El 7 d'agost és la data triada per la celebració del Cubelles Rock City 2010, que comptarà amb les actuacions en directe de formacions de rock com Bethobem i Tributo Acústico Whitesnake. Serà a les 11 de la nit, al campa de futbol del Poliesportiu.
Ràdio Cubelles col·labora amb el Cubelles Rock City sent la ràdio del Festival. En aquest sentit està preparant la producció de dos programes especials, que seran realitzats pels mateixos organitzadors de l'esdeveniment, i que contindrà diverses entrevistes als artistes que actuaran aquest dia.
Ràdio Cubelles col·labora amb el Cubelles Rock City sent la ràdio del Festival. En aquest sentit està preparant la producció de dos programes especials, que seran realitzats pels mateixos organitzadors de l'esdeveniment, i que contindrà diverses entrevistes als artistes que actuaran aquest dia.
4.8.10
Comença el repartiment del programa de la Festa Major 2010
El programa de la Festa Major de Cubelles 2010 ja està al carrer. Aquestes dies s’està iniciant la distribució dels llibrets (10.000) i dels programes de butxaca (15.000), que es reparteixen en tots els edificis i serveis municipals, a la façana marítima –a través dels informadors turístics- al Mercat municipal –els dies 6 i 13 d’agost- i a establiments diversos de la vila.
El programa es divideix en tres parts. La primera, conté les entrevistes al pregoner de la Festa Major 2010, el periodista esportiu Artur Peguera, i a l’autor del cartell del programa, José Manuel Aznar. En la segona part, el Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell fan la seva habitual col·laboració, amb una separata històrica de 18 pàgines que, enguany, han dedicat als 10 anys del naixement d’aquesta entitat cultural. La recerca històrica es completa amb les 10 pàgines que es dediquen a repassar els fets més destacats dels 40 anys de la constitució del Club Marítim Cubelles i les 3 pàgines que repassen els 20 anys de l’exposició dedicada al més gran pallasso de la història universal: en Charlie Rivel. La tercera part recull els anuncis dels actes més destacats i el programa d’activitats, dia a dia, de la festa cubellenca.
Font: http://www.cubelles.cat/
3.8.10
Olores
Oler como George Clooney, Oler como Washington Irving .Oler como Judas Priest. Oler como Winona Ryder. Oler como una garrapata cuando le promete a otra , que puede ser maravilloso adentrarse en la piel del perro.
Oler a como ser George Clooney .Oler a como se aleja Susan Sarandon. Si te digo que Tarantino, debe oler como un caramelo que se rompe en un grito del tiempo.Oler como George Clooney cuando Rutger Hauer le habla mientras Harrison Ford come pipas y bebe de la lata. Un gato debería olerle el sobaco a Matt Damon, y también a Rutger Hauer. Oler a George Clooney entrevistando a Javier Bardem. Oler como George Clooney se queja a Kyra Sedgwick de lo jamona que estará la Cruz cuando no le dice en alto, luego te lo digo... y oler como a George Clooney cuando sabía que Bacon se escondía en el jarrón del deseo.
Oler podría haber olido todo eso tan bello, cuando tú me miras la oreja, tocas mi pata, y pones pomada en mi espalda:
Son olores y todo es cierto que ya no huelo como antes...,
BORIS
2.8.10
NOTA DE PREMSA
ÈXIT DEL CAMPIONAT DE CATALUNYA PER EQUIPS DE CLUB DE PATI DE VELA I PATI DE VELA JÚNIOR
Finalitza amb èxit el Campionat de Catalunya per Equips de Club de Patí de Vela i Patí de Vela Júnior, organitzat pel Club Marítim Cubelles aquest passat cap de setmana 31 de juliol i 1 d'agost que aquest any celebra el seu quarantè aniversari, les condicions de vent han permès que es realitzessin tots els enfrontaments entre Clubs previst, ja que, es disputava en la modalitat Round Robin (tots contra tots), tant en Patí de Vela com en Patí de Vela Júnior, compatint simultaneament en dos camps de regates totalment diferenciats.
La participació estava restringida a 8 equips en el cas del Patí de Vela amb 5 navegants en cada equip i en el Patí de Vela Júnior també 8 equips però amb 3 navegants en cada equip.
Els Clubs participants han estat: el Club organitzador el Club Marítim Cubelles, Club Naútic Sitges, Club de Mar de Sitges, Club Natació Badalona, Club Vela Platja Llarga (Tarragona), Club Náutic Masnou, Club Marítim Torredembarra i el Club Marítim Altafulla.
Els guanyadors han estat en Patí de Vela: primer el Club Náutic Badalona, segon el Club Náutic Sitges i tercer l'amfitrió el Club Marítim Cubelles.
En Patí de Vela Júnior: primer el Club Náutic Masnou, segon el Club Náutic Sitges i tercer novament l'amfitrió el Club Marítim Cubelles
Font: Club Marítim Cubelles
PIC & JAZZ El Celler8é Festival de Jazz al Celler - Cubelles
Dìa 05 d’Agost – Dijous JAZZ SAMBA
Paulinho Lemos – Veu i Guitarra
Martin Maluco Peralta – Percusió
Dinga – baix
Sopar Concert...................Preu: 40 € Hora: 21.00h
c/ Jacint Verdaguer, 20
e.mail: pic-jazz@amplificador.net
Tel.: 93.895.29.14
1.8.10
Dins aquets petits apunts que Diari de Cubelles promou , tenim fins avui una excel·lent participació amb molta qualitat i que permet obrir una petita finestra a escriure en aquest petit espai d internet .. Us convidem a seguir participant i seguir fent lectura dels mateixos.Animeu-vos !
Nomes cal enviar a dcubelles_diari@yahoo.es publicarem el contingut !
Nomes cal enviar a dcubelles_diari@yahoo.es publicarem el contingut !
31.7.10
Gloria Foraste , una bona amiga i lectora de Diari de Cubelles envia aquest petit apunt.....genial !
MIRADAS
- Se me acercó mucho. Suavemente me retiró un mechón de pelo que me caía por la cara. Cogió mi barbilla, haciéndola girar con delicadeza de derecha a izquierda. No dijo nada. Solo miraba mis ojos. No dejó de hacerlo en ningún momento.
Los suyos eran de un azul intenso, diminutos y un poco tristes. Tenía su cara tan cerca que pude distinguir una mata de pelo grisáceo que le reseguía las entradas, dibujando caminos insólitos e indicando un inicio caduco y calvo. Una amplia frente surgía, unos pómulos marcados y una barba rasurada de donde brollaba una ligera oscuridad, luchando por poblar su mandíbula. Sus labios delgados y definidos, permanecieron cerrados largo tiempo, sin embargo podía sentir el aire que salía serenamente de sus fosas nasales.
No quiero hacerte ningún daño.- me dijo al fin. Cierra los ojos con placidez. Parpadea tiernamente. Ahora ábrelos con suavidad, quiero volver a verlos.
La despedida, fue un poco brusca, igual que el comienzo. Pero mañana volveremos a encontrarnos.
- ¿ y donde dices que está esa óptica?
- Se me acercó mucho. Suavemente me retiró un mechón de pelo que me caía por la cara. Cogió mi barbilla, haciéndola girar con delicadeza de derecha a izquierda. No dijo nada. Solo miraba mis ojos. No dejó de hacerlo en ningún momento.
Los suyos eran de un azul intenso, diminutos y un poco tristes. Tenía su cara tan cerca que pude distinguir una mata de pelo grisáceo que le reseguía las entradas, dibujando caminos insólitos e indicando un inicio caduco y calvo. Una amplia frente surgía, unos pómulos marcados y una barba rasurada de donde brollaba una ligera oscuridad, luchando por poblar su mandíbula. Sus labios delgados y definidos, permanecieron cerrados largo tiempo, sin embargo podía sentir el aire que salía serenamente de sus fosas nasales.
No quiero hacerte ningún daño.- me dijo al fin. Cierra los ojos con placidez. Parpadea tiernamente. Ahora ábrelos con suavidad, quiero volver a verlos.
La despedida, fue un poco brusca, igual que el comienzo. Pero mañana volveremos a encontrarnos.
- ¿ y donde dices que está esa óptica?
Gloria Foraste
fotos/M.Trives/arxiuDiari de Cubelles
Una presencia notable d’amics , veïns i veïnes de Cubelles ,van omplir ahir a la tarda la plaça del Castell per dos motius ; una actuació del mateix Cor l’Espiga dins els actes del 110 aniversari i un altre descobrir una placa treballada i esculpida en pedra adossada al mur del Pati de Ponent .
Mes tard , en el transcurs d´ un sopar ,el Cor va rebre per part dels representants de la Federació de Cors de Clavé uns guardons en motiu d´ aquesta efemèrides a un emocionat Francesc Capdet actual President de l´ entitat. Per arrodonir la nit i de les mans de l´ alcaldessa Mª Lluïsa Romero un inesperat i no previst a la hora de tancar el sopar ,que va sorprendre i agradar a tothom i que a poca gent li va resultar indiferent . Una foto amb l´ imatge extreta del grup a la porta del Castell de Cubelles just en acabar l´ actuació i que Prudència Carrasco regidora de Cultura i la mateixa alcaldessa mantindrien en secret fis al final del sopar.
Una pastis genial, i una copeta de cava ,un Visca Cubelles ,Visca el Cor i Visca Catalunya i també el Barça al costat de la meva taula es va sentir , van tancar la nit.
30.7.10
Avui Cor L’Espiga rep una placa commemorativa en motiu dels 110 anys de l´ Entitat a la plaça del Castell .
Tindrà lloc desprès de l’actuació del Cor .
També l´ entitat ha organitzat un sopar en que socis,sòcies amics ,amigues de Cubelles tots ells volen celebrar aquest aniversari plegats .
Felicitats ! i Cent anys mes ….
I a la plaça Gresca i foc !
Bona Festa Major Petita
28.7.10
Un nou relat.Aquest,enviat per Luz Cassino,bona amiga nostra . Nascuda a Argentina,fa anys que resideix a Cubelles.Gracies Luz
La Biblioteca de la Calle Azcuénaga
Luz Cassino - 26.07.2010
La biblioteca de mi casa de la infancia era decididamente un territorio sin fronteras, un laberinto misterioso, la caja de Pandora. Era la libertad y el goce de elegir, de soñar, de internarnos en quién sabe qué historias, con qué gentes, en qué otros mundos.
Estoy impregnada del aroma de aquellos libros de variados tamaños, muchos de ellos soltaban una nube de polvo al moverlos, otros ofrecían páginas aceradas de letras diminutas. Y los había desteñidos, gordos, míseros y hasta opulentos.
Al volver a casa luego del trabajo, papá caminaba la Avenida Corrientes: la famosa, la de los tangos, la que nunca duerme. Corrientes se ofrecía plagada de librerías con mesas atiborradas de textos dejados como al descuido para que ciertos seres, disfrazados de transeúntes y perdidamente enamorados de las letras, revolvieran en sus lomos y en sus hojas.
Mi papá era uno de ellos. Recuerdo como si fuera hoy su figura enjuta atravesando el umbral, en una mano la consabida golosina para mí y en la otra una bolsa cargada de libros: ilusiones de papel.
A su debido tiempo cada quien, en mi familia, se zambullía en aquellas historias y se iba de viaje con sus personajes. Salía a conocer mundo, atravesaba montañas, vivía en altamar con los piratas, se calzaba una escafandra y se deslizaba hasta el fondo del océano o recorría palacios y jardines en las mil y una noches más fantásticas que pudiera una imaginar.
Alguien dijo una vez que leer sirve para frenar la muerte y para contener el miedo, esas insidiosas amenazas que nos acompañan durante toda nuestra vida.
Y también he escuchado por allí que quienes escriben son peligrosos artífices de una realidad que necesita ser ordenada desde la magia, desde la ficción.
Agradezco a mi vieja y a mi viejo, sabios, intuitivos, asombrosos hechiceros, que me empujaron al universo de los libros, abrieron la puerta y arrojaron bien lejos el candado.
Luz Cassino - 26.07.2010
La biblioteca de mi casa de la infancia era decididamente un territorio sin fronteras, un laberinto misterioso, la caja de Pandora. Era la libertad y el goce de elegir, de soñar, de internarnos en quién sabe qué historias, con qué gentes, en qué otros mundos.
Estoy impregnada del aroma de aquellos libros de variados tamaños, muchos de ellos soltaban una nube de polvo al moverlos, otros ofrecían páginas aceradas de letras diminutas. Y los había desteñidos, gordos, míseros y hasta opulentos.
Al volver a casa luego del trabajo, papá caminaba la Avenida Corrientes: la famosa, la de los tangos, la que nunca duerme. Corrientes se ofrecía plagada de librerías con mesas atiborradas de textos dejados como al descuido para que ciertos seres, disfrazados de transeúntes y perdidamente enamorados de las letras, revolvieran en sus lomos y en sus hojas.
Mi papá era uno de ellos. Recuerdo como si fuera hoy su figura enjuta atravesando el umbral, en una mano la consabida golosina para mí y en la otra una bolsa cargada de libros: ilusiones de papel.
A su debido tiempo cada quien, en mi familia, se zambullía en aquellas historias y se iba de viaje con sus personajes. Salía a conocer mundo, atravesaba montañas, vivía en altamar con los piratas, se calzaba una escafandra y se deslizaba hasta el fondo del océano o recorría palacios y jardines en las mil y una noches más fantásticas que pudiera una imaginar.
Alguien dijo una vez que leer sirve para frenar la muerte y para contener el miedo, esas insidiosas amenazas que nos acompañan durante toda nuestra vida.
Y también he escuchado por allí que quienes escriben son peligrosos artífices de una realidad que necesita ser ordenada desde la magia, desde la ficción.
Agradezco a mi vieja y a mi viejo, sabios, intuitivos, asombrosos hechiceros, que me empujaron al universo de los libros, abrieron la puerta y arrojaron bien lejos el candado.
27.7.10
Fa un parell de dies en parlava d´ altres temps i d’estiuejants que formaven part d´ un col·lectiu a Cubelles, en un retall de records. D’aquells temps en formava part ,Josep Creus , espòs de Dolors Carreres i pare d´ unes benvolgudes amigues de les de llavors i d´ ara encara..Les primeres arribades i afectes van ocasionar llaços indissolubles en el temps. Les casualitats de la vida ! aquest home formava part també de l època d’adolescència i dels anys escolars del meu pare estimat i i que molts anys desprès va retrobar a Cubelles amb qui va coincidir pel fet d´un estiueig de a prop.
Home afable,afectuós, recordaré un somriure sempre proper. Li agradava compartir al Cafè Armengol amb companys de jocs de cartes ,pel sol fet de passar el ratet i un cafè a la taula. Molts dels seus companys de tertúlies,han desaparegut també alguns. La vida va passant i el que resten son els records deixats.Aquest apunt es per ell i la seva família a qui molts i moltes estimem , les amigues i amics de llavors ,i jo especialment .
Maria Trives i Desola
Comença l’adequació de la pista exterior del Poliesportiu municipal
Les obres de la pista doble poliesportiva exterior del Poliesportiu municipal han començat.
La instal·lació s'adequa i es millora per assegurar la seguretat i el confort dels esportistes. L’equipament esportiu -de 42x22 m i 924 m2- ha patit un desgast important al llarg dels anys i algunes zones presenten un mal estat per no haver-s’hi fet mai cap actuació d’importància.
L’objectiu de l’obra és reparar i refer la pista esportiva amb les mides reglamentàries mitjançant un recrescut sobre el paviment actual i un tancament perimetral, amb un pressupost total de 25.981,12€. El nou paviment de la pista serà adient a les normatives vigents, serà de fàcil manteniment i permetrà acollir-hi altres activitats no esportives.
Adequació del Pavelló
La pista poliesportiva exterior no serà l’únic espai del Poliesportiu municipal que es veurà beneficiat d’unes obres de millora. Al Pavelló també s’hi fan unes actuacions que tenen per objectiu adequar i millorar les instal·lacions que acullen, principalment, les competicions de patinatge, hoquei patins, bàsquet i tennis taula, a banda d’altres actes i activitats.
L’actuació més destacada és la col·locació d’un fals sostre sota la coberta amb funcions aïllants, decoratives i de sonoritat. A més, s’ha substituït el perfil d’un finestral malmès, s’ha reparat i pintat per complet la fusteria de ferro de tota la instal·lació i, als espais interiors, se’ls ha fet un important rentat de cara, ja que s’ha pintat per complet els passadissos, vestidors, graderies, escales i la pista poliesportiva; a més d’un pintat de tot l’exterior del pavelló. Finalment, es repararan altres elements malmesos com ara parets, les portes d’emergència i magatzems i la millora dels tancaments.
L’objectiu de l’obra és reparar i refer la pista esportiva amb les mides reglamentàries mitjançant un recrescut sobre el paviment actual i un tancament perimetral, amb un pressupost total de 25.981,12€. El nou paviment de la pista serà adient a les normatives vigents, serà de fàcil manteniment i permetrà acollir-hi altres activitats no esportives.
Adequació del Pavelló
La pista poliesportiva exterior no serà l’únic espai del Poliesportiu municipal que es veurà beneficiat d’unes obres de millora. Al Pavelló també s’hi fan unes actuacions que tenen per objectiu adequar i millorar les instal·lacions que acullen, principalment, les competicions de patinatge, hoquei patins, bàsquet i tennis taula, a banda d’altres actes i activitats.
L’actuació més destacada és la col·locació d’un fals sostre sota la coberta amb funcions aïllants, decoratives i de sonoritat. A més, s’ha substituït el perfil d’un finestral malmès, s’ha reparat i pintat per complet la fusteria de ferro de tota la instal·lació i, als espais interiors, se’ls ha fet un important rentat de cara, ja que s’ha pintat per complet els passadissos, vestidors, graderies, escales i la pista poliesportiva; a més d’un pintat de tot l’exterior del pavelló. Finalment, es repararan altres elements malmesos com ara parets, les portes d’emergència i magatzems i la millora dels tancaments.
Font : http://www.cubelles.cat/
De moment aquest any l´ encesa del campanar no forma part de la festa,pro aquí teniu una bonica foto de X. Font del any 2009 . Temps de retalls obvis i justificats. Aquets si .
foto/M. Trives/arxiu 2008
FESTA MAJOR PETITA 2010
MISSA SOLEMNE ,divendres a les 11 del matí.
al vespre a 2/4 de 8 , concert commemoratiu del 110è ANIVERSARI DEL COR L’ESPIGA DE CUBELLES i acta seguit inauguració d’una placa commemorativa, a la plaça del Castell.
CONCENTRACIÓ DEL CORREFOC amb la participació de les colles de foc de l’ABPC i convidades a 2/4 de 10 del vespre inici correfoc.
26.7.10
Foto/imatge arxiu A. Roset
M. Trives/ Diari de Cubelles
Petjades i passejades
Els anys cinquanta i tants i a començaments dels seixanta i pocs,les vacances d´estiu iniciades i fins la volta al cole ,un bon tou de famílies es desplaçaven a poblets de les rodalies .Molts de nosaltres recordem l´ imatge del cotxe ,la matricula i els nostres pares mans al volant .Generalment eren ells qui conduïen ,enfilant les costes del Garraf i dins, nosaltres amb maletes, mare, avies , la tieta , germans i sovint el canari o periquito que no es podia deixar a Barcelona enfilàvem cap a Cubelles. La majoria dels cotxes eren els anomenats 600 . Blancs, grisosos i aquell verd esvaït... Al meu pare com d´ altres pares estiuejants, va haver d´ esperar uns mesos a disposar aquell cotxe desitjat i recordo el dia que va aparèixer a casa amb un flamant 600 de color gris. El carnet recent estrenat, complerts els quaranta anys i cap a les costes del Garraf,llavors estretes i difícils en determinats trams provocaven cues llarguíssimes i mes si un camió es trobava a les pujades ....
Encara ara , recordo la matricula del cotxe de casa B-476180,així com també la d´ altres que rodaven per Cubelles i els problemes que comportava el anomenat ¨delco¨ paraula màgica que resumia una petita avaria ocasionada a les costes del Garraf si plovia un pel més del que tocava ,el pare arribava tard a sopar.
Records que formen part d´ imatges de la nostre infantesa i que tenien per motiu el desplaçament a Cubelles a l´ estiu ,on la gent del poble disposava de cases o dependencies a llogar. Encara el boom de la construcció no havia arribat,les platges un pel salvatges ,llavors no disposàvem dels anomenats espigons i any si any no ,era obligat un forçat trasllat buscant espai per muntar els tendals . Tot un ritual i muntat entre els futurs usuaris que ajudaven plegats llavors compartits entre famílies i encarregats al fuster . Melitó que compaginava al estiu les feines habituals de la fusteria amb la demanda d’aquells tendals que any darrera any es guardaven a les cases desplegats fins la propera temporada. Fets amb quatre pals i un bon sostre de canyes i alguns d’ells amb claus estratègics per penjar la bossa i la tovallola eren una imatge estiuenca molt familiar ja que sota d´ ells hi érem mes de sis o vuit o dotze segons els dies en que la calor era insuportable fora del aigua.
Avui, molts anys desprès a cadascú de aquella generació i d´ aquells anys i que son els meus i els vostres ús provocarà potser una humitejada d´ ulls. Feu un repàs i tot recordant ... .aporteu una petita historia, la vostra.
Per ara teniu aquesta petita passejada pel temps ,potser en seguiran d´ altres...
Encara ara , recordo la matricula del cotxe de casa B-476180,així com també la d´ altres que rodaven per Cubelles i els problemes que comportava el anomenat ¨delco¨ paraula màgica que resumia una petita avaria ocasionada a les costes del Garraf si plovia un pel més del que tocava ,el pare arribava tard a sopar.
Records que formen part d´ imatges de la nostre infantesa i que tenien per motiu el desplaçament a Cubelles a l´ estiu ,on la gent del poble disposava de cases o dependencies a llogar. Encara el boom de la construcció no havia arribat,les platges un pel salvatges ,llavors no disposàvem dels anomenats espigons i any si any no ,era obligat un forçat trasllat buscant espai per muntar els tendals . Tot un ritual i muntat entre els futurs usuaris que ajudaven plegats llavors compartits entre famílies i encarregats al fuster . Melitó que compaginava al estiu les feines habituals de la fusteria amb la demanda d’aquells tendals que any darrera any es guardaven a les cases desplegats fins la propera temporada. Fets amb quatre pals i un bon sostre de canyes i alguns d’ells amb claus estratègics per penjar la bossa i la tovallola eren una imatge estiuenca molt familiar ja que sota d´ ells hi érem mes de sis o vuit o dotze segons els dies en que la calor era insuportable fora del aigua.
Avui, molts anys desprès a cadascú de aquella generació i d´ aquells anys i que son els meus i els vostres ús provocarà potser una humitejada d´ ulls. Feu un repàs i tot recordant ... .aporteu una petita historia, la vostra.
Per ara teniu aquesta petita passejada pel temps ,potser en seguiran d´ altres...
24.7.10
Vintè aniversari exposició Charlie RivelM. Trives/Diari de Cubelles
Collage de fotos de A. Pineda encapçalant el cartell d´ aquesta celebració que va tenir lloc a Pati de Ponent pràcticament restaurat per la Diputació de Barcelona que segueix treballant en diferents espais del Castell de Cubelles com els anomenats estables on la teulada ja restaurada i remodelat l´ interior en un futur no molt llarg es en aquesta dependència on permetrà podrà ubicar determinats actes municipals o culturals .
Maria Neus Capdet, qui fou regidora de Turisme en el moment de la inauguració del Charlie Rivel Hall, Paulina Schumann filla de Charlie Rivel i Antoni Pineda van ser homenatjats i de les mans de la regidora Prudencia Carrasco van rebre penjoll del bust d’en Charlie Rivel en plata .
fotos/arxiu Diari de Cubelles
22.7.10
M. Trives/Diari de Cubelles
Aprofitant aquesta inquietud generalitzada en que tot tipus d´ opinions i actuacions hi tenen cabuda i que com efecte provoquen , que el personal ,nosaltres ciutadans i ciutadanes el desig d´ emigrar a Hawai i no tornar…
O si no que podem fer ? el passotisme implica indiferència i el avorriment per part de la ciutadania sembla un pel evident questionant determinades actituds decebedores ...i propiciant un futur complicat . Mentrestant anem fem bullir l´ olla amb un esclat previsible i potser no del tot encertat !
De moment una Pilar Rahola excel·lent periodista i molt afinada i premonitòria ,fa uns dies publicava a la seva columna ....
El "català al · lucinat"
Pilar Rahola 18/07/2010
O si no que podem fer ? el passotisme implica indiferència i el avorriment per part de la ciutadania sembla un pel evident questionant determinades actituds decebedores ...i propiciant un futur complicat . Mentrestant anem fem bullir l´ olla amb un esclat previsible i potser no del tot encertat !
De moment una Pilar Rahola excel·lent periodista i molt afinada i premonitòria ,fa uns dies publicava a la seva columna ....
El "català al · lucinat"
Pilar Rahola 18/07/2010
Fa uns mesos, en un acte en homenatge a Jaume Vicens Vives, al Cercle d'Economia, Jordi Pujol va assegurar que el notable historiador havia fracassat. . I no es referia, per descomptat, a la biografia de Vicens Vives, el 50. Aniversari de la mort commemoraven en aquest acte. Es referia a l'esperit dels catalans que, com Vivens Vives, havien cregut en la sinergia Catalunya-Espanya que havia de permetre consolidar els ponts de diàleg i modernitzar les bases de l'Estat. "Aquesta Catalunya optimista i esperançada ja no existeix", deia el Molt Honorable, engolida per una Espanya tan poblada de separadors que ha trencat els ponts, alimentat el pessimisme i dinamitat les esperances. . Amb els matisos pertinents, és el mateix diagnòstic que fan tant els d'Esquerra com la CDC comandada per Artur Mas i, amb la boca petita, també molts dels socialistes més conscients. . De fet, una mica d'això hi va haver en el discurs de Montilla, divendres passat. Podria ser, per tant, que el diagnòstic pessimista respecte a Espanya fora bastant coincident en l'espectre central del catalanisme, la immensa majoria del país.
·
El famós català emprenyat d'Enric Juliana estaria, després de la sentència de l'Estatut, definitivament desesperançat, i aquesta fatiga de desesperança va nodrir amb milers de persones la manifestació de dissabte. Però tot acaba amb la fatiga respecte a Espanya? O comença a haver un català que, a part de emprenyat amb Espanya, està al · lucinat amb els seus propis dirigents polítics? . El d'aquests dies de trucades virtuals a la unitat, amb retòrica grandiloqüent sobre l '"esperit de la manifestació" i la mateixa grandiloqüent incapacitat de recollir aquest esperit, és per arrencar a córrer i no parar fins Mart. ! Quin espectacle patètic, amb uns marejant la perdiu dels seus embolics PSC-PSOE, altres levitant amb la independència per demà passat, i els altres plantant reunions amb l'excusa que el signen tot! . De Montilla a Mas, de Mas a Montilla, el tennis taula ha estat deplorable i, sens dubte, decebedor.
·
El famós català emprenyat d'Enric Juliana estaria, després de la sentència de l'Estatut, definitivament desesperançat, i aquesta fatiga de desesperança va nodrir amb milers de persones la manifestació de dissabte. Però tot acaba amb la fatiga respecte a Espanya? O comença a haver un català que, a part de emprenyat amb Espanya, està al · lucinat amb els seus propis dirigents polítics? . El d'aquests dies de trucades virtuals a la unitat, amb retòrica grandiloqüent sobre l '"esperit de la manifestació" i la mateixa grandiloqüent incapacitat de recollir aquest esperit, és per arrencar a córrer i no parar fins Mart. ! Quin espectacle patètic, amb uns marejant la perdiu dels seus embolics PSC-PSOE, altres levitant amb la independència per demà passat, i els altres plantant reunions amb l'excusa que el signen tot! . De Montilla a Mas, de Mas a Montilla, el tennis taula ha estat deplorable i, sens dubte, decebedor.
Per a què volem al Tribunal Constitucional, Alfonso Guerra, el PP, a Intereconomía, al anticatalà patanegra ia qualsevol altre element de la fauna, quan ens tenim a nosaltres mateixos per fer-nos l'harakiri? Si els nostres líders polítics no són capaços de sumar en el mínim comú denominador que va motivar la manifestació, vol dir que no serveixen comolíderes, per a aquest moment històric. Donen ganes d'enviar-tots junts de colònies, a veure si canten el foc Joliu, fan teràpia de grup i deixen de fer el ridícul. . Perquè, perdonin, però la gent va respondre i va sortir al carrer. . Ara la pilota està al camp polític, i si no saben recollir-la, seran responsables d'una profunda i severa decepció col.lectiva. . Responsables davant la ciutadania. I responsables davant la història.
Font:
Font:
21.7.10
Moltes de les revindicacions i del llarg camí impulsades des de la perspectiva feminista per part de col·lectius de dones han segut sovint qüestionats ,vetats i nomes la voluntariosa i ferme actitud de grups de dones feministes han aconseguit resultats en el temps desprès de que els grups ciutadans, dones i homes politics o no , cal dir-ho, han fet bandera i lluitat a la hora d´ aconseguir objectius avui dia complerts o encaminats en el Parlament i en el Congres.
Els Plans d´ Igualtat formen part d´ aquest llarg camí .
A Cubelles com a molts municipis anteriorment i amb una certa lentitud i benvingut sigui ara ,finalment el Pla de Politiques d´ igualtat a Cubelles es una realitat. Ha costat es cert !
Ple del Ajuntament , en que es portava a votació el citat Pla ,va quedar un pel esvaït i en el anonimat el paper de les dones de La Fita que sempre han defensat tirar endevant aquest Pla de Igualtat , en repetides ocasions. La Fita es manifesta satisfeta ,i les aportacions fetes per la entitat incloses en el borrador, juntament amb les aportacions de Por Derecho Propio ,La Mar,Dones amb Iniciativa ,que si va disposar de la veu al Ple i la participacio en els tallers de dones veïnes del municipi totes elles, ha complert objectius. Demanem ara que els compromisos establerts amb la Regidoria de Politiques d´ Igualtat respecte a la elaboració del Consell de la Dona òrgan consultiu i primordial per encapçalar determinades línees d´ actuació a petit ,mitja i llarg plac resoltes en els temps senyalats .Felicitar a la Regidoria per la feina desenvolupada.
La Fita no varem disposar de la paraula en el Ple, pro hi érem com Entitat i estem de moment esperançades i satisfetes, i si no ,ja es veurà !
A Cubelles com a molts municipis anteriorment i amb una certa lentitud i benvingut sigui ara ,finalment el Pla de Politiques d´ igualtat a Cubelles es una realitat. Ha costat es cert !
Ple del Ajuntament , en que es portava a votació el citat Pla ,va quedar un pel esvaït i en el anonimat el paper de les dones de La Fita que sempre han defensat tirar endevant aquest Pla de Igualtat , en repetides ocasions. La Fita es manifesta satisfeta ,i les aportacions fetes per la entitat incloses en el borrador, juntament amb les aportacions de Por Derecho Propio ,La Mar,Dones amb Iniciativa ,que si va disposar de la veu al Ple i la participacio en els tallers de dones veïnes del municipi totes elles, ha complert objectius. Demanem ara que els compromisos establerts amb la Regidoria de Politiques d´ Igualtat respecte a la elaboració del Consell de la Dona òrgan consultiu i primordial per encapçalar determinades línees d´ actuació a petit ,mitja i llarg plac resoltes en els temps senyalats .Felicitar a la Regidoria per la feina desenvolupada.
La Fita no varem disposar de la paraula en el Ple, pro hi érem com Entitat i estem de moment esperançades i satisfetes, i si no ,ja es veurà !
Maria Trives
Presidenta Associació Dones La Fita
Font : http://doneslafita.blogspot.com/
L'oposició de Cubelles força el govern a cedir competències
ICV, CiU, el PP, ICb, Entesa i Jordi Coch, amb majoria, aproven que determinats crèdits i contractacions hagin de passar pel ple
21/07/10 02:00 - Cubelles -
Míriam de Lamo
Primer va ser la rebaixa del sou de l'alcaldessa, Maria Lluïsa Romero, i ara, part del poder de decisió del govern. Els grups de l'oposició del consistori de Cubelles, amb majoria a l'Ajuntament, van forçar el govern local (PSC i ERC) a cedir part de les seves competències, en el ple de dilluns al vespre. L'acord implica, entre altres qüestions, que les operacions de crèdit, contractacions i concessions o l'adquisició de béns que superin el 10% dels recursos ordinaris del pressupost s'aprovin en el ple, i no en la junta de govern local. La moció, presentada per via d'urgència per ICV, CiU, PP, ICb i Entesa, també va tenir el vot a favor del regidor no adscrit Jordi Coch; el govern va abstenir-se.
Majoria de l'oposició
Per segon ple consecutiu, després de la marxa de CiU del govern, l'oposició ha apostat per fer evident la seva majoria; al juny, els grups van aprovar la rebaixa del sou de l'alcaldessa un 18%, quan la proposta inicial de Romero era d'una reducció del 7%.
La recerca de la “transparència” a l'hora de prendre acords és l'argument que van donar els grups a l'hora de defensar el canvi. La regidora d'ICV Mònica Miquel va deixar clar que el ple “recupera” així part de les funcions que el govern del PSC, CiU i ERC va absorbir el 2007. El fet que ara el govern estigui format per només cinc regidors, i l'oposició, per dotze, va ser una altra de les raons de l'oposició per aprovar la recuperació de competències. “Creiem que la delegació que en aquell moment va ser aprovada no ha estat bona”, va dir el regidor del PP Luis Alamán. “Que maco seria trobar el consens més ampli possible”, va afegir el regidor. CiU va defensar que “qui ha de prendre les decisions és la majoria política”. “El nostre grup, per coherència política, ha de votar a favor perquè aquesta competència retorni a l'Ajuntament”, va dir el regidor de la federació Joan Albet. El canvi “facilitarà la transparència i la participació de tots els grups polítics”, va explicar la regidora de l'Entesa, Anna Martínez.
“No ens complau ni la manera ni la forma com ha arribat aquesta moció al ple”, va destacar el regidor del PSC Xavier Grau en resposta a les demandes de l'oposició. Grau va assegurar que els grups han gestionat aquest canvi “com si amaguessin alguna cosa, com si els fes vergonya exercir la seva majoria”, tenint en compte que no van esmentar la proposta ni en la darrera comissió informativa ni en la junta de portaveus municipals. El regidor, però, va insistir que cap regidor del govern “no contribuirà a la recuperació de la crispació que molts anys ha dominat les relacions entre govern i oposició”. “No contribuirem ni al conflicte, ni a l'enfrontament, ni a cap actitud que ens acosti al revengisme”, va dir Grau.
Font : http://avui.elpunt.cat/cubelles.html
ICV, CiU, el PP, ICb, Entesa i Jordi Coch, amb majoria, aproven que determinats crèdits i contractacions hagin de passar pel ple
21/07/10 02:00 - Cubelles -
Míriam de Lamo
Primer va ser la rebaixa del sou de l'alcaldessa, Maria Lluïsa Romero, i ara, part del poder de decisió del govern. Els grups de l'oposició del consistori de Cubelles, amb majoria a l'Ajuntament, van forçar el govern local (PSC i ERC) a cedir part de les seves competències, en el ple de dilluns al vespre. L'acord implica, entre altres qüestions, que les operacions de crèdit, contractacions i concessions o l'adquisició de béns que superin el 10% dels recursos ordinaris del pressupost s'aprovin en el ple, i no en la junta de govern local. La moció, presentada per via d'urgència per ICV, CiU, PP, ICb i Entesa, també va tenir el vot a favor del regidor no adscrit Jordi Coch; el govern va abstenir-se.
Majoria de l'oposició
Per segon ple consecutiu, després de la marxa de CiU del govern, l'oposició ha apostat per fer evident la seva majoria; al juny, els grups van aprovar la rebaixa del sou de l'alcaldessa un 18%, quan la proposta inicial de Romero era d'una reducció del 7%.
La recerca de la “transparència” a l'hora de prendre acords és l'argument que van donar els grups a l'hora de defensar el canvi. La regidora d'ICV Mònica Miquel va deixar clar que el ple “recupera” així part de les funcions que el govern del PSC, CiU i ERC va absorbir el 2007. El fet que ara el govern estigui format per només cinc regidors, i l'oposició, per dotze, va ser una altra de les raons de l'oposició per aprovar la recuperació de competències. “Creiem que la delegació que en aquell moment va ser aprovada no ha estat bona”, va dir el regidor del PP Luis Alamán. “Que maco seria trobar el consens més ampli possible”, va afegir el regidor. CiU va defensar que “qui ha de prendre les decisions és la majoria política”. “El nostre grup, per coherència política, ha de votar a favor perquè aquesta competència retorni a l'Ajuntament”, va dir el regidor de la federació Joan Albet. El canvi “facilitarà la transparència i la participació de tots els grups polítics”, va explicar la regidora de l'Entesa, Anna Martínez.
“No ens complau ni la manera ni la forma com ha arribat aquesta moció al ple”, va destacar el regidor del PSC Xavier Grau en resposta a les demandes de l'oposició. Grau va assegurar que els grups han gestionat aquest canvi “com si amaguessin alguna cosa, com si els fes vergonya exercir la seva majoria”, tenint en compte que no van esmentar la proposta ni en la darrera comissió informativa ni en la junta de portaveus municipals. El regidor, però, va insistir que cap regidor del govern “no contribuirà a la recuperació de la crispació que molts anys ha dominat les relacions entre govern i oposició”. “No contribuirem ni al conflicte, ni a l'enfrontament, ni a cap actitud que ens acosti al revengisme”, va dir Grau.
Font : http://avui.elpunt.cat/cubelles.html
20.7.10
8é Festival de Jazz
Fa uns anys aquest festival es celebrava a la plaça de la Vila.i justament en el moment en que ja tenia un renom a tota la comarca del Garraf va desaparèixer..Aquesta imatge correspon a la del últim cartell ....any 2008
De moment a qui ens agrada la musica especialment el jazz disposem d´ un petit local on podem anar-hi i a on el Festival de Jazz segueix viu. gracies a la voluntat i la projecció de Jordi Genesies. que segueix sense rendir-se ... .
Aquest any es el 8é Festival de Jazz i es celebra al Pic & Jazz una vegada mes.
No us perdeu la propera actuació !
El proper 21 de Juliol, dimecres, el 8é Festival de Jazz al celler.
El grup que va tancar l’any passat el festival serà el que obrirà el festival ,el dimecres,
ells son....
“THE RIDICULUM BYTE”
Josep Recasens - Batería Joan Trujillo - Teclats
David Martin de la Sierra - Baix Francis Liñan - Saxo
Andreu Saavedra - Guitarra Luca Lavelli - Veu
L’horari d’actuació : de 19.45h. a 21.15h.
Preu entrada : 13 €
Consumició mínima: 3 €
Aforament limitat - Cal reservar
El grup que va tancar l’any passat el festival serà el que obrirà el festival ,el dimecres,
ells son....
“THE RIDICULUM BYTE”
Josep Recasens - Batería Joan Trujillo - Teclats
David Martin de la Sierra - Baix Francis Liñan - Saxo
Andreu Saavedra - Guitarra Luca Lavelli - Veu
L’horari d’actuació : de 19.45h. a 21.15h.
Preu entrada : 13 €
Consumició mínima: 3 €
Aforament limitat - Cal reservar
Properes actuacions
05 Agost Jazz-Samba Paulinho- Mar tin-Dinga
25 Agost Classics-Gospell Esther Schoenmakers -Oscar Farre
05 Stbre Dixillan-New Orleans New Orleans Pussycats
25 Agost Classics-Gospell Esther Schoenmakers -Oscar Farre
05 Stbre Dixillan-New Orleans New Orleans Pussycats
19.7.10
M. Trives /Diari de Cubelles
Fa pocs dies vaig assistir a un sopar organitzat al entorn de Iu Forn a Pic & Jazz ,en que el periodista i escriptor va fer una presentació de la seva ultima novel·la on el personatge del progre desconcertat dona lloc al fil conductor de tot el intriqui-li ,que no deixa indiferent i com es diu enganxa ja des de el primer moment . Tenim un llibre de capçalera per llegir sota una ombrel·la i que no us decebrà . Personatges reals o ficticis i alguns potser propers us faran passar un bon ratet,no dic res mes !
Gracies Iu
Gracies Iu
De moment teniu ocasió de llegir la columna del diari Avui publicada fa un parell de dies en que com ell a molts coincidim en expressar .... The End sisplau The End
passa-ho!
Una pel·lícula massa vista
Iu Forn
Tenim totalment assumit que el diccionari parlamentari passa d'unisonant a univalve, saltant-se unitari, unitarisme, unitat i unitiu, però el que ens cansa és pagar entrada per veure el mateix guió de sempre. Sí, ja entenem que han de fer veure que l'objectiu és anar tots juntets agafadets de les manetes, però de seguida que gires cua CiU intenta un pacte submarí amb el partit que governa a Madrit (no ciutat sinó concepte) en cada moment i a can sociata treuen de les golfes de la iaia l'expressió “la força dels 25 diputats del PSC”, ja més gastada que el crèdit d'Ibrahimovic. Mentrestant, CiU i Esquerra es barallen per fer veure qui és més sobiranista, però sense acabar de ser-ho ni de fer res per ser-ho. Exemple? I tant. Del passat 25 de gener. Esquerra acusava CiU de no voler la llei de consultes perquè li era “incòmoda” i CiU contestava que la rebutjaven perquè era “insuficient i poc ambiciosa”. És allò del retret permanent per intentar marcar més paquet que l'altre sense adornar-se que tots hem vist fa dies que és cotó fluix i no carn d'olla. I Montilla diu que la proposta d'anar a defensar el seu discurs a Madrit és fer-li “trampetes”. Ei, que parlem de defensar el seu propi discurs, el discurs institucional fet instants després de saber-se la sentència i exercint de president. Coi, si no pot defensar ni això, què pensa defensar? Ah, per cert, ¿i podria explicar quina és la trampeta? I pel voltant d'aquesta escena sobrevolen els executors de la tàctica escalfabraguetes consistent a anar posant dates per a referèndums sabent que a curt termini són totalment impossibles. The End, sisplau, The End
Una pel·lícula massa vista
Iu Forn
Tenim totalment assumit que el diccionari parlamentari passa d'unisonant a univalve, saltant-se unitari, unitarisme, unitat i unitiu, però el que ens cansa és pagar entrada per veure el mateix guió de sempre. Sí, ja entenem que han de fer veure que l'objectiu és anar tots juntets agafadets de les manetes, però de seguida que gires cua CiU intenta un pacte submarí amb el partit que governa a Madrit (no ciutat sinó concepte) en cada moment i a can sociata treuen de les golfes de la iaia l'expressió “la força dels 25 diputats del PSC”, ja més gastada que el crèdit d'Ibrahimovic. Mentrestant, CiU i Esquerra es barallen per fer veure qui és més sobiranista, però sense acabar de ser-ho ni de fer res per ser-ho. Exemple? I tant. Del passat 25 de gener. Esquerra acusava CiU de no voler la llei de consultes perquè li era “incòmoda” i CiU contestava que la rebutjaven perquè era “insuficient i poc ambiciosa”. És allò del retret permanent per intentar marcar més paquet que l'altre sense adornar-se que tots hem vist fa dies que és cotó fluix i no carn d'olla. I Montilla diu que la proposta d'anar a defensar el seu discurs a Madrit és fer-li “trampetes”. Ei, que parlem de defensar el seu propi discurs, el discurs institucional fet instants després de saber-se la sentència i exercint de president. Coi, si no pot defensar ni això, què pensa defensar? Ah, per cert, ¿i podria explicar quina és la trampeta? I pel voltant d'aquesta escena sobrevolen els executors de la tàctica escalfabraguetes consistent a anar posant dates per a referèndums sabent que a curt termini són totalment impossibles. The End, sisplau, The End
Font : http://avui.elpunt.cat/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)