16.8.10







fotos/X. Font/Festa Major 2010
A quest any ,Artur Peguera periodista esportiu de TV3 va oferir el pregó corresponent al 2010 i que tots els anys precedeix el Cercavila amb la ballada de les colles a la plaça del Ajuntament.

13.8.10

fotos/arxius Diari de Cubelles


FESTES MAJORS




















12.8.10

fotos/M. Trives/arxiu Diari de Cubelles 2010
Les vacances son bones per tothom . Permet passejades per la platja ,anar a conèixer indrets a les rodalies i deixar el rellotge al calaix de la tauleta de nit !
Tot fent una ruta pel Foix podeu gaudir d’un entorn apreciat a la desembocadura,on el mar i el riu ,si baixa fort coincideixen les dues aigües , formant crestes d´ onades i si no es eixís ,una llacuna tranqui-la ofereix un mar de plata al fer-se de nit o a les primeres hores del mati.






10.8.10

Manuel Millán Cascalló.Gracies .
II capítol de una sèrie de capítols anterior i posteriors ?. conèixerem d´ altres ?




fto/elpuntdefuga.blogspot.com








II

HISTORIA COMÚN DE UN FRACASADO CUALQUIERA



Varias veces había sentido el pánico, el “horror vacui” que le producía la estancia en aquella inmensa nave vacía y plagada de telarañas y restos de un pasado poblado de recuerdos queridos. Ya no se oía el ensordecedor redoble rutinario de las máquinas, ni las bromas y charrascadas de los empleados, o sus piropos a las tejedoras cuando éstas desfilaban intencionalmente ante sus ojos hambrientos y encendidos. El huracán de la crisis se había llevado todo: los engomados directivos y sus sumisas secretarias, los sudorosos obreros, las parlanchinas y dicharacheras tejedoras, el abúlico cuerpo de limpieza, los furibundos encargados y capataces de cada sección de producción, las viejas y vetustas máquinas, los kilómetros y kilómetros de hilo y las balas de tela. También los transportistas, brutos , zafios y simplones, y los almaceneros con su picaresca y arte de escabullirse ante cualquier posibilidad de trabajo. ¡Se había ido todo al cuerno!. La empresa, heredada de su padre, que la convirtió en puntera de las fábricas de hilados, y de su abuelo, que la creó, la vio nacer y crecer hasta convertirse en un taller de tamaño apreciable y altamente estable, lista para el asalto a grandes empresas comerciales, era ahora un edificio destartalado, sucio y vacío encaminado a morir por sí mismo de inanición y a caer paulatinamente derruido y devorado por la voracidad del tiempo.

¡De nada le habían servido sus estudios especializados, sus títulos y sus “másters”!. En sus manos había sido un lastre insalvable, un juguete de la gran marea económica de los setenta y, como tantos otros, se había hundido sin solución. Ahora, allí, observaba melancólicamente las dimensiones de la catástrofe, como un náufrago después de la tempestad. Y sabía que tenía que volver a empezar de cero, con lo puesto: con absolutamente nada, ya que, el producto de la venta de las acciones de la empresa, la venta del material de trabajo, la maquinaria, las telas, las balas de hilo, la propia nave y el material de oficina, vendidos a precio de saldo, no eran más que lo imprescindible para pagar sus deudas: Indemnizar a los empleados, pagar las deudas del material renovado, de la materia prima, indemnizar a sus compradores por los pedidos incumplidos, pagar los gastos del juicio perdido, pagar los impuestos atrasados al Estado y un largo etcétera que había acabado con todo. ¡Y esto no era todo!... Su mujer le había abandonado al ver zozobrar el barco y comprobar que sería incapaz de financiar los caprichos y los cuantiosos gastos que comportaban la educación de los hijos y el mantenimiento del status social alcanzado, porque, claro… ¡Cómo iban a renunciar al noviazgo de Titina, la hija del banquero, con su hijo mimado y manirroto, el golf y el porsche y los caballos de su cuadra para poder codearse con sus amistades de toda la vida!, ¡cómo iban a renunciar a la casa señorial de una docena de habitaciones, o a la inmensa finca en Cadaqués, con dos piscinas climatizadas, ni a la cabaña de invierno en Das, junto a las pistas de esquí!... Antes de tal aberración, su mujer, que ya habitualmente tonteaba con todos los guaperas del club, había preferido inventarse una incompatibilidad de caracteres amparada en el silencio y la amargura de la depresión de Carlos, encerrado en sí mismo, mientras veía crecer el maremoto de su destrucción paulatina. Como a tantos otros, sus amigos de toda la vida le abandonaron en la estacada, se apartaron de él como si de un apestado se tratase, le hicieron el vacío, mientras le daban palmaditas de ánimo. Ella, consiguió el divorcio de manos del propio abogado de la empresa, consiguió la custodia de los hijos ante la lógica perspectiva de un marido insolvente, y, amén de conseguir que su exmarido le pasase la pensión de divorcio para la manutención de los hijos, con la inequívoca opción de ganarlos para siempre al ocurrir un predecible impago de la misma por ruina irreversible de Carlos, su marido, consiguió, de la generosidad del juez, los dos coches, la mansión señorial de doce habitaciones, la finca de Cadaqués y la cabaña de Das, además del pago del juicio (ya que habían encontrado el primo adecuado, no iba a quedar por eso), la casa en los barrios residenciales de Terrassa y el pago del club (¡Faltaría más!). De paso, Malena, su mujer, encontró otro pardillo, uno diez años menor, con buenas apariencias y mejor cuenta bancaria, que se casó con ella y, no por ello se privó de hacer pagar las cuantiosas matrículas de las universidades privadas de sus hijos a Carlos - ¡Qué para algo era el padre de las criaturas!.... Y es de ley que así sea.

Él, en cambio, tuvo que vender su cochazo y las otras herencias, los terrenos cultivables de Tiana (huertos y viñedos), y las parcelas de Cardedeu aún sin urbanizar, todos herencias familiares, para cerrar definitivamente las deudas y pagar primero el hotel en que tuvo que vivir. Luego alquiló un pisito en Gracia, para poder ir tirando mientras buscaba trabajo, un trabajo que seguía sin encontrar – Demasiado título para ser empleado, demasiada cuantía, demasiado mayor, demasiado sofisticado… - No encontraba nada a su medida y tuvo que dejar el pisito y pasar a un modesto cuartucho de alquiler. La suerte seguía sin sonreírle y del cuartucho pasó a la fonda miserable en donde dormía actualmente. Sin coche, sin dinero, sin nada… sin ganas de vivir, ahora y aquí, ante la destartalada nave, tomaba los últimos tragos amargos de su fracaso inapelable, observando como un soldado vencido y moribundo los jirones de su desaparecido ejército en el propio campo de batalla que preludia la tumba que simplemente deseaba sólo por descansar de sí mismo…¡Qué podía hacer!. ¡Tenía que partir de allí para labrarse otra vida!... Sin equipaje, sin dinero, su pasado era un lastre que le asfixiaba…. - ¡¡Partir o morir!!... – Se decía. Lo tenía decidido, sin equipaje, con lo puesto, astroso y descuidado, pero no sucio, se iría de la ciudad e intentaría comenzar otra vida desde sus cimientos.

Salió de la nave. La miró por última vez, con tristeza. Una lágrima amenazaba con surgir, pero ni siquiera lloró. Comenzó a caminar hacia el horizonte, mirando al suelo, como buscándose en las sombras sin encontrarse. Zigzagueba, pero no cambió su rumbo. El cielo azul comenzaba a mostrar algunos nimbos aborregados y densos, de un blanco sereno. Los montes, verdeados, aún se veían lejanos. Se escondió tras una loma. Apareció. Siguieron otras. Poco a poco empequeñeció, empequeñeció hasta confundirse con el paisaje y nunca más se le volvió a ver.




Manuel Millán Cascalló







* En Metrópolis y los metropolitanos


8.8.10

Fotos/M. Trives/arxiu Diari de Cubelles 2007/o5/09


















FESTA MAJOR!




Tornen les festes ,diferents potser. Aquí disposeu d’imatges d´ anteriors anys .






7.8.10

fotos/arxiu Diari de Cubelles

CAUEN JACARANDAS I ALTRES FLORS

Una excel·lent posta en escena en que la Joss, va omplir la solera de la sala amb pètals rosa fúcsies i blaus, senyalant la entrada a la petita i entranyable sala ,ben coneguda per quasi tothom que va apropar-se. Amics i coneguts a cap ens va resultar complicat retrobar l’esperit que desprèn la qualitat de les pintures d’aquesta artista de Cubelles que ja fa temps que passeja el nom de la nostra vila per tot el mon .Gracies Joss, per la teva fidelitat a la teva terra i per la projecció de les teves teles.

6.8.10

Un nou apunt .Gracies Manuel

LLANGARDAIX (EL SOMNI CATALÀ)

Arrossego el meu cos mil·lenari,
tot somiant el temps en que vaig haver nascut.
Aquella terra en lluita de espases,
de guerrers i soldats amb escut,
quan del Sud ens envaïren gents estranyes
i del nord vingueren els salvadors.
Ha plogut molt des de llavors,
des d'aquells homes d'altres races
on, de ferro i amb vestit estrafolari,
tothom lluitava per la meva terra.
Ara quasi no em reconec gaire
i espero, prenent el Sol,
que tornin altre vegada aquells temps
doncs aquests que vingueren fa uns cinc-cents anys,
m'han omplert de bogeria i de pors
i m'han fet perdre els meus encotillats paranys,
els quals el progrés atropella i enterra
Més m'agrada el silenci de la serra
que la pudor de les fàbriques i les masses de gent.
I em fa por por tot allò que s'enlaira,
i angunia fins i tot el llençol
blanc que no dugui les ratlles de sang,
les senyals dels dits de la guerra
d'aquells temps de penúria i de fam.

I es que soc com els mes avis dinosaures,
poc fet als canvis i als forasters
No m'acostumo a les llengües estranyes
i veig sempre la cua i les banyes
en els que, de fora, i creuant els passos fronterers
s'instal.len com si fos casa seva, centaures
d'un món aliè del que mai els farem propietaris.
La suor, el treball, ens agrada,
però no pas mai fer-los ciutadans
sinó esclaus per sempre de la seva arribada...:
Treballadors, mes mai estimables germans
¡Si no els hi agrada, que es tornin a casa seva,
per que aquesta, conquerida a sang i fetge,
es, per sempre, la meva casa, casa meva,
terra de francs furtada als visigots i als romans
que no vol pas altre llengua que la d'en Bernat Metge
ni altre gent que els que són catalans!
MANUEL MILLÁN CASCALLÓ






Las tres G

Genial el sopar ,Genials els musics que van fer gaudir i molt ! a tots els assistents ,a PIC & Jazz que, oferia ahir dins el 8é Festival de Jazz escoltar a Paulinho Lemos – Veu i guitarra
Martin Maluco Peralta – Percussió ,Dinga – baix i Luis de Ode - harmònica .
Genial el bon ambient creat al entorn d aquesta vetllada ,fins i tot ,Jordi Genesies ,anima del Celler va compartir micro amb una samba que va provocar bellugada de peus cames i braços a tothom.

5.8.10

MÉS INFORMACIÓ SOBRE L'ACCIÓ DEL L'AGRUPACIÓ DEL PSC A CUBELLES
al FACEBOOK

Busca PSC CUBELLES a www.facebook.com

Totes les activitats, totes les notícies i totes les imatges


Cubelles Rock City el 7 d'agost


El 7 d'agost és la data triada per la celebració del Cubelles Rock City 2010, que comptarà amb les actuacions en directe de formacions de rock com Bethobem i Tributo Acústico Whitesnake. Serà a les 11 de la nit, al campa de futbol del Poliesportiu.
Ràdio Cubelles col·labora amb el Cubelles Rock City sent la ràdio del Festival. En aquest sentit està preparant la producció de dos programes especials, que seran realitzats pels mateixos organitzadors de l'esdeveniment, i que contindrà diverses entrevistes als artistes que actuaran aquest dia.

4.8.10



Comença el repartiment del programa de la Festa Major 2010

El programa de la Festa Major de Cubelles 2010 ja està al carrer. Aquestes dies s’està iniciant la distribució dels llibrets (10.000) i dels programes de butxaca (15.000), que es reparteixen en tots els edificis i serveis municipals, a la façana marítima –a través dels informadors turístics- al Mercat municipal –els dies 6 i 13 d’agost- i a establiments diversos de la vila.
El programa es divideix en tres parts. La primera, conté les entrevistes al pregoner de la Festa Major 2010, el periodista esportiu Artur Peguera, i a l’autor del cartell del programa, José Manuel Aznar. En la segona part, el Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell fan la seva habitual col·laboració, amb una separata històrica de 18 pàgines que, enguany, han dedicat als 10 anys del naixement d’aquesta entitat cultural. La recerca històrica es completa amb les 10 pàgines que es dediquen a repassar els fets més destacats dels 40 anys de la constitució del Club Marítim Cubelles i les 3 pàgines que repassen els 20 anys de l’exposició dedicada al més gran pallasso de la història universal: en Charlie Rivel. La tercera part recull els anuncis dels actes més destacats i el programa d’activitats, dia a dia, de la festa cubellenca.
Enviat per Anella Oberta de Cubelles


Propera ballada de sardanes a Cubelles que és: Dissabte 7 d'Agost del 2010 a les 22 hores (10 de la nit) al Passeig Marítim, prop de l'oficina de turisme, amb la Cobla Ciutat de Cornellà
Font:
Agrupació Sardanista Anella Oberta de Cubelles
fotos/arxiu Diari de Cubelles 2010





FESTA MAJOR PETITA 2010

3.8.10







Olores


Oler como George Clooney, Oler como Washington Irving .Oler como Judas Priest. Oler como Winona Ryder. Oler como una garrapata cuando le promete a otra , que puede ser maravilloso adentrarse en la piel del perro.
Oler a como ser George Clooney .Oler a como se aleja Susan Sarandon. Si te digo que Tarantino, debe oler como un caramelo que se rompe en un grito del tiempo.Oler como George Clooney cuando Rutger Hauer le habla mientras Harrison Ford come pipas y bebe de la lata. Un gato debería olerle el sobaco a Matt Damon, y también a Rutger Hauer. Oler a George Clooney entrevistando a Javier Bardem. Oler como George Clooney se queja a Kyra Sedgwick de lo jamona que estará la Cruz cuando no le dice en alto, luego te lo digo... y oler como a George Clooney cuando sabía que Bacon se escondía en el jarrón del deseo.
Oler podría haber olido todo eso tan bello, cuando tú me miras la oreja, tocas mi pata, y pones pomada en mi espalda:
Son olores y todo es cierto que ya no huelo como antes...,
BORIS

2.8.10



La Joss ,la nostra estimada Joss i pintora reconeguda presenta de nou a Cubelles una nova exposició i aquesta vegada es a casa seva a on va néixer i a on unes ultimes pinzellades de fa poc mostren com sempre la seva potent creativitat.
Benvinguda Joss !



NOTA DE PREMSA

ÈXIT DEL CAMPIONAT DE CATALUNYA PER EQUIPS DE CLUB DE PATI DE VELA I PATI DE VELA JÚNIOR

Finalitza amb èxit el Campionat de Catalunya per Equips de Club de Patí de Vela i Patí de Vela Júnior, organitzat pel Club Marítim Cubelles aquest passat cap de setmana 31 de juliol i 1 d'agost que aquest any celebra el seu quarantè aniversari, les condicions de vent han permès que es realitzessin tots els enfrontaments entre Clubs previst, ja que, es disputava en la modalitat Round Robin (tots contra tots), tant en Patí de Vela com en Patí de Vela Júnior, compatint simultaneament en dos camps de regates totalment diferenciats.
La participació estava restringida a 8 equips en el cas del Patí de Vela amb 5 navegants en cada equip i en el Patí de Vela Júnior també 8 equips però amb 3 navegants en cada equip.
Els Clubs participants han estat: el Club organitzador el Club Marítim Cubelles, Club Naútic Sitges, Club de Mar de Sitges, Club Natació Badalona, Club Vela Platja Llarga (Tarragona), Club Náutic Masnou, Club Marítim Torredembarra i el Club Marítim Altafulla.
Els guanyadors han estat en Patí de Vela: primer el Club Náutic Badalona, segon el Club Náutic Sitges i tercer l'amfitrió el Club Marítim Cubelles.
En Patí de Vela Júnior: primer el Club Náutic Masnou, segon el Club Náutic Sitges i tercer novament l'amfitrió el Club Marítim Cubelles




Font: Club Marítim Cubelles






PIC & JAZZ El Celler

8é Festival de Jazz al Celler - Cubelles

Dìa 05 d’Agost – Dijous JAZZ SAMBA

Paulinho Lemos – Veu i Guitarra
Martin Maluco Peralta – Percusió
Dinga – baix


Sopar Concert...................Preu: 40 € Hora: 21.00h

c/ Jacint Verdaguer, 20



e.mail: pic-jazz@amplificador.net


Tel.: 93.895.29.14

1.8.10


Dins aquets petits apunts que Diari de Cubelles promou , tenim fins avui una excel·lent participació amb molta qualitat i que permet obrir una petita finestra a escriure en aquest petit espai d internet .. Us convidem a seguir participant i seguir fent lectura dels mateixos.Animeu-vos !

Nomes cal enviar a dcubelles_diari@yahoo.es publicarem el contingut !

31.7.10

Gloria Foraste , una bona amiga i lectora de Diari de Cubelles envia aquest petit apunt.....genial !


MIRADAS

- Se me acercó mucho. Suavemente me retiró un mechón de pelo que me caía por la cara. Cogió mi barbilla, haciéndola girar con delicadeza de derecha a izquierda. No dijo nada. Solo miraba mis ojos. No dejó de hacerlo en ningún momento.
Los suyos eran de un azul intenso, diminutos y un poco tristes. Tenía su cara tan cerca que pude distinguir una mata de pelo grisáceo que le reseguía las entradas, dibujando caminos insólitos e indicando un inicio caduco y calvo. Una amplia frente surgía, unos pómulos marcados y una barba rasurada de donde brollaba una ligera oscuridad, luchando por poblar su mandíbula. Sus labios delgados y definidos, permanecieron cerrados largo tiempo, sin embargo podía sentir el aire que salía serenamente de sus fosas nasales.
No quiero hacerte ningún daño.- me dijo al fin. Cierra los ojos con placidez. Parpadea tiernamente. Ahora ábrelos con suavidad, quiero volver a verlos.

La despedida, fue un poco brusca, igual que el comienzo. Pero mañana volveremos a encontrarnos.


- ¿ y donde dices que está esa óptica?
Gloria Foraste
fotos/M.Trives/arxiuDiari de Cubelles









Una presencia notable d’amics , veïns i veïnes de Cubelles ,van omplir ahir a la tarda la plaça del Castell per dos motius ; una actuació del mateix Cor l’Espiga dins els actes del 110 aniversari i un altre descobrir una placa treballada i esculpida en pedra adossada al mur del Pati de Ponent .
Mes tard , en el transcurs d´ un sopar ,el Cor va rebre per part dels representants de la Federació de Cors de Clavé uns guardons en motiu d´ aquesta efemèrides a un emocionat Francesc Capdet actual President de l´ entitat. Per arrodonir la nit i de les mans de l´ alcaldessa Mª Lluïsa Romero un inesperat i no previst a la hora de tancar el sopar ,que va sorprendre i agradar a tothom i que a poca gent li va resultar indiferent . Una foto amb l´ imatge extreta del grup a la porta del Castell de Cubelles just en acabar l´ actuació i que Prudència Carrasco regidora de Cultura i la mateixa alcaldessa mantindrien en secret fis al final del sopar.
Una pastis genial, i una copeta de cava ,un Visca Cubelles ,Visca el Cor i Visca Catalunya i també el Barça al costat de la meva taula es va sentir , van tancar la nit.

30.7.10



Avui Cor L’Espiga rep una placa commemorativa en motiu dels 110 anys de l´ Entitat a la plaça del Castell .
Tindrà lloc desprès de l’actuació del Cor .
També l´ entitat ha organitzat un sopar en que socis,sòcies amics ,amigues de Cubelles tots ells volen celebrar aquest aniversari plegats .
Felicitats ! i Cent anys mes ….
I a la plaça Gresca i foc !
Bona Festa Major Petita

28.7.10

Un nou relat.Aquest,enviat per Luz Cassino,bona amiga nostra . Nascuda a Argentina,fa anys que resideix a Cubelles.Gracies Luz








La Biblioteca de la Calle Azcuénaga

Luz Cassino - 26.07.2010

La biblioteca de mi casa de la infancia era decididamente un territorio sin fronteras, un laberinto misterioso, la caja de Pandora. Era la libertad y el goce de elegir, de soñar, de internarnos en quién sabe qué historias, con qué gentes, en qué otros mundos.
Estoy impregnada del aroma de aquellos libros de variados tamaños, muchos de ellos soltaban una nube de polvo al moverlos, otros ofrecían páginas aceradas de letras diminutas. Y los había desteñidos, gordos, míseros y hasta opulentos.
Al volver a casa luego del trabajo, papá caminaba la Avenida Corrientes: la famosa, la de los tangos, la que nunca duerme. Corrientes se ofrecía plagada de librerías con mesas atiborradas de textos dejados como al descuido para que ciertos seres, disfrazados de transeúntes y perdidamente enamorados de las letras, revolvieran en sus lomos y en sus hojas.
Mi papá era uno de ellos. Recuerdo como si fuera hoy su figura enjuta atravesando el umbral, en una mano la consabida golosina para mí y en la otra una bolsa cargada de libros: ilusiones de papel.
A su debido tiempo cada quien, en mi familia, se zambullía en aquellas historias y se iba de viaje con sus personajes. Salía a conocer mundo, atravesaba montañas, vivía en altamar con los piratas, se calzaba una escafandra y se deslizaba hasta el fondo del océano o recorría palacios y jardines en las mil y una noches más fantásticas que pudiera una imaginar.
Alguien dijo una vez que leer sirve para frenar la muerte y para contener el miedo, esas insidiosas amenazas que nos acompañan durante toda nuestra vida.
Y también he escuchado por allí que quienes escriben son peligrosos artífices de una realidad que necesita ser ordenada desde la magia, desde la ficción.
Agradezco a mi vieja y a mi viejo, sabios, intuitivos, asombrosos hechiceros, que me empujaron al universo de los libros, abrieron la puerta y arrojaron bien lejos el candado.

27.7.10

Fa un parell de dies en parlava d´ altres temps i d’estiuejants que formaven part d´ un col·lectiu a Cubelles, en un retall de records. D’aquells temps en formava part ,Josep Creus , espòs de Dolors Carreres i pare d´ unes benvolgudes amigues de les de llavors i d´ ara encara..
Les primeres arribades i afectes van ocasionar llaços indissolubles en el temps. Les casualitats de la vida ! aquest home formava part també de l època d’adolescència i dels anys escolars del meu pare estimat i i que molts anys desprès va retrobar a Cubelles amb qui va coincidir pel fet d´un estiueig de a prop.
Home afable,afectuós, recordaré un somriure sempre proper. Li agradava compartir al Cafè Armengol amb companys de jocs de cartes ,pel sol fet de passar el ratet i un cafè a la taula. Molts dels seus companys de tertúlies,han desaparegut també alguns. La vida va passant i el que resten son els records deixats.Aquest apunt es per ell i la seva família a qui molts i moltes estimem , les amigues i amics de llavors ,i jo especialment .

Maria Trives i Desola



Comença l’adequació de la pista exterior del Poliesportiu municipal


Les obres de la pista doble poliesportiva exterior del Poliesportiu municipal han començat.
La instal·lació s'adequa i es millora per assegurar la seguretat i el confort dels esportistes. L’equipament esportiu -de 42x22 m i 924 m2- ha patit un desgast important al llarg dels anys i algunes zones presenten un mal estat per no haver-s’hi fet mai cap actuació d’importància.
L’objectiu de l’obra és reparar i refer la pista esportiva amb les mides reglamentàries mitjançant un recrescut sobre el paviment actual i un tancament perimetral, amb un pressupost total de 25.981,12€. El nou paviment de la pista serà adient a les normatives vigents, serà de fàcil manteniment i permetrà acollir-hi altres activitats no esportives.

Adequació del Pavelló
La pista poliesportiva exterior no serà l’únic espai del Poliesportiu municipal que es veurà beneficiat d’unes obres de millora. Al Pavelló també s’hi fan unes actuacions que tenen per objectiu adequar i millorar les instal·lacions que acullen, principalment, les competicions de patinatge, hoquei patins, bàsquet i tennis taula, a banda d’altres actes i activitats.

L’actuació més destacada és la col·locació d’un fals sostre sota la coberta amb funcions aïllants, decoratives i de sonoritat. A més, s’ha substituït el perfil d’un finestral malmès, s’ha reparat i pintat per complet la fusteria de ferro de tota la instal·lació i, als espais interiors, se’ls ha fet un important rentat de cara, ja que s’ha pintat per complet els passadissos, vestidors, graderies, escales i la pista poliesportiva; a més d’un pintat de tot l’exterior del pavelló. Finalment, es repararan altres elements malmesos com ara parets, les portes d’emergència i magatzems i la millora dels tancaments.

De moment aquest any l´ encesa del campanar no forma part de la festa,pro aquí teniu una bonica foto de X. Font del any 2009 . Temps de retalls obvis i justificats. Aquets si .

foto/M. Trives/arxiu 2008

FESTA MAJOR PETITA 2010

MISSA SOLEMNE ,divendres a les 11 del matí.
al vespre a 2/4 de 8 , concert commemoratiu del 110è ANIVERSARI DEL COR L’ESPIGA DE CUBELLES i acta seguit inauguració d’una placa commemorativa, a la plaça del Castell.
CONCENTRACIÓ DEL CORREFOC amb la participació de les colles de foc de l’ABPC i convidades a 2/4 de 10 del vespre inici correfoc.

26.7.10

Si voleu participar , envieu el vostre text a dcubelles_diari@yahoo.es i el publicarem.
Foto/imatge arxiu A. Roset

M. Trives/ Diari de Cubelles
Petjades i passejades
Els anys cinquanta i tants i a començaments dels seixanta i pocs,les vacances d´estiu iniciades i fins la volta al cole ,un bon tou de famílies es desplaçaven a poblets de les rodalies .Molts de nosaltres recordem l´ imatge del cotxe ,la matricula i els nostres pares mans al volant .Generalment eren ells qui conduïen ,enfilant les costes del Garraf i dins, nosaltres amb maletes, mare, avies , la tieta , germans i sovint el canari o periquito que no es podia deixar a Barcelona enfilàvem cap a Cubelles. La majoria dels cotxes eren els anomenats 600 . Blancs, grisosos i aquell verd esvaït... Al meu pare com d´ altres pares estiuejants, va haver d´ esperar uns mesos a disposar aquell cotxe desitjat i recordo el dia que va aparèixer a casa amb un flamant 600 de color gris. El carnet recent estrenat, complerts els quaranta anys i cap a les costes del Garraf,llavors estretes i difícils en determinats trams provocaven cues llarguíssimes i mes si un camió es trobava a les pujades ....
Encara ara , recordo la matricula del cotxe de casa B-476180,així com també la d´ altres que rodaven per Cubelles i els problemes que comportava el anomenat ¨delco¨ paraula màgica que resumia una petita avaria ocasionada a les costes del Garraf si plovia un pel més del que tocava ,el pare arribava tard a sopar.
Records que formen part d´ imatges de la nostre infantesa i que tenien per motiu el desplaçament a Cubelles a l´ estiu ,on la gent del poble disposava de cases o dependencies a llogar. Encara el boom de la construcció no havia arribat,les platges un pel salvatges ,llavors no disposàvem dels anomenats espigons i any si any no ,era obligat un forçat trasllat buscant espai per muntar els tendals . Tot un ritual i muntat entre els futurs usuaris que ajudaven plegats llavors compartits entre famílies i encarregats al fuster . Melitó que compaginava al estiu les feines habituals de la fusteria amb la demanda d’aquells tendals que any darrera any es guardaven a les cases desplegats fins la propera temporada. Fets amb quatre pals i un bon sostre de canyes i alguns d’ells amb claus estratègics per penjar la bossa i la tovallola eren una imatge estiuenca molt familiar ja que sota d´ ells hi érem mes de sis o vuit o dotze segons els dies en que la calor era insuportable fora del aigua.
Avui, molts anys desprès a cadascú de aquella generació i d´ aquells anys i que son els meus i els vostres ús provocarà potser una humitejada d´ ulls. Feu un repàs i tot recordant ... .aporteu una petita historia, la vostra.
Per ara teniu aquesta petita passejada pel temps ,potser en seguiran d´ altres...