PSC/comunicació

Discurs de pressa de possessió de Mª Lluïsa Romero Tomás

Senyors regidors i regidores, senyora Secretaria, Cubellencs i cubellencas, Bon dia a tothom.

Vull agrair a tots els electors de Cubelles la participació a les eleccions, ja que amb el seu vot, contribueixen avui, mitjansans els seus representats, a la constitució d´aquet Consistori.

Tot i recordant la recent commemoració dels trenta anys de consecució de la nostra jove democràcia, que tants esforços i sacrificis van requerir.

El meu agraïment als grups politics que m´han donat la seva confiança per accedir a aquet càrrec d´enorme responsabilitat i tanmateix motivador com es l´alcaldia de Cubelles. A ells em dirigeixo per dir-les que sens dubte, aportaré la dedicació i l´esforç, per fer-me mereixedora d´aquet suport, que amb el seu vot em manifesten.

Des de la legitimitat que dona, haver pogut configurar al voltant del programa, una majoria que suposa més del cinquanta per cent dels votants, vull manifestar, la meva disposició i compromís per iniciar una legislatura col•laboradora i dialogant amb tots els Grups representats avui a aquet Consistori.

A partir d´aquet moment, declaro ser l´alcaldessa de tots els ciutadans i ciutadanes de Cubelles, no tan sols dels que m´han donat suport.

Podeu tenir la seguretat que en las meves decisions, primarán els interessos generals del municipi, per damunt de les actituds sectàries i partidistes. Aquells que es decantin per aquesta última opció, no em trobaran com alcaldessa.

Adquireixo el compromís, per als propers quatre anys, de dotar a Cubelles d´una nova forma de govern, de la que tots puguem sentir-nos orgullosos. En aquet objectiu, espero poder contar amb tots aquells que vulguin participar, amb la seguretat que trobaran amb la meva persona, una actitud dialogant, i tanmateix ferma, en la consecució dels objectius que representa la acció i el programa de govern, que els grups que li donant suport, s´han compromès a dur-ho a terme.

Un programa de govern que crec ambiciós i pragmàtic. En aquesta línea, en comprometo a elaborar un Pla de Mandat i donar-lo a conèixer a tot el municipi, abans de final d´any.

Vull fer constar la meva voluntat de fer de l´ajuntament, una institució àgil, moderna i eficaç, del que espero que els nostres ciutadans i ciutadanes, es mostrin en breu orgullosos i satisfets, i en aquet sentit, no dubtaré en demanar la col•laboració del personal que integra la plantilla municipal.

Durant anys em escoltat la frase “Cubelles tot un mom”, crec arribat el moment que canviem el concepte exclusivista i d´aïllament que comporta. Una de les prioritats com alcaldessa, serà obrir Cubelles al seu entorn, perquè passi a ocupar el pes específic que li correspon a la Comarca i Catalunya.

Finalmente, quiero manifestar mi cariño por nuestra ciudad, una ciudad en la que me siento querida, y que precisamente por ser el lugar donde escogí, libremente, vivir i trabajar, la he hecho mía. Espero agradecerle con mí esfuerzo y dedicación, todo el cariño que de ella he recibido.

Gracias a todos por vuestro apoyo y participación.

Mª Lluïsa Romero Tomás

Alcaldia

Maria Lluïsa Romero, nova Alcaldessa de Cubelles

Els vots del PSC, CiU i ERC van donar el suport a la cap de llista dels socialistes

Maria Lluïsa Romero, cap de llista del PSC, ha estat investida alcaldessa de Cubelles en la sessió constitutiva celebrada aquest migdia. Els vots dels seus companys del grup socialista, els de CiU i el d’ERC han sumat els nou vots necessaris per proclamar a Romero alcaldessa de la vila per als propers quatre anys. Mònica Miquel (ICV) ha rebut els quatre vots dels seus companys; Joana Navarrete (PPC) el d’ella i el també regidor popular Lluís Alamán; i ICb i EC-FIC es van abstenir.

Tot i alguns xiulets i aplaudiments als líders d’ICV i PSC, la sessió ha estat molt tranquil·la. La major part del públic assistent va haver de seguir l’acte a través de la megafonia instal·lada a la plaça de la Vila, degut a les reduïdes dimensions de la sala de plens.

Maria Lluïsa Romero, en el seu discurs d’investidura, va agrair el suport rebut en la votació i va assegurar que "aportaré dedicació i esforç per fer-me mereixedora d’aquesta confiança". A la vegada la nova Alcaldessa es mostrava orgullosa d'haver aconseguit "tancar un pacte amb les forces que representen un 50% dels vots". La líder socialista va adquirir el compromís de dotar a Cubelles d’una nova forma de govern en aquests proper 4 anys, a la vegada que va anunciar sentir-se "Alcaldessa de tots els ciutadans i ciutadanes de Cubelles, no tan sols dels que ens han donat el seu suport".

Pel que fa el programa de govern, Romero va explicar que es tracta d’un programa ambiciós i pragmàtic i va anunciar que elaborarà i presentarà a tota la ciutadania un pla de govern abans d’acabar l’any.

Departament de Comunicació/Ràdio Cubelles Dissabte, 16-06-2007

Tripartits, però menys

SOCIALISTES El PSC encapçalarà els deu municipis més poblats de Catalunya tot i quedar-se en minoria a Barcelona i a Sabadell LLIBERTAT DE PACTE S'afermen al territori combinacions CiU-ERC, PSC-CiU i PSC-CiU-ERC

Albert Balanzà

Les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 passaran a la història per l'extensió de la taca de governs del PSC a Catalunya, sobretot amb la incorporació de Tarragona als ajuntaments de poblacions de més de cent mil habitants que ja governaven els socialistes. Les quatre capitals catalanes i els sis municipis més poblats (Reus, Terrassa, Sabadell, l'Hospitalet, Badalona i Santa Coloma de Gramenet) estan en mans del PSC.

El tripartit d'esquerres, en aquesta divisió de consistoris i també a la resta de Catalunya, continua sent la fórmula més repetida, però en la sucosa negociació dels pactes de govern s'han afermat al territori -amb més força que l'anècdota- tota mena d'altres combinacions (PSC-CiU, CiU-ERC, PSC-CiU-ERC, PSC-PP, CiU-PP...). Per una vegada, les agrupacions locals han gaudit de l'alt grau de llibertat que reivindiquen per acabar tancant acords al marge dels interessos nacionals de les cúpules i s'ha imposat la sociovergència CiU-PSC a Banyoles o Falset, el pacte nacional CiU-ERC a la Bisbal d'Empordà o la Seu d'Urgell i el pacte de concentració PSC-CiU-ERC a Badalona o Santa Coloma de Farners.

Majoria absoluta, encara

En l'era política dels pactes, els grans triomfadors són els alcaldes que aconsegueixen o encara aguanten la seva majoria absoluta, com el socialista Àngel Ros a Lleida, el convergent Lluís Recoder a Sant Cugat del Vallès o el republicà Joan Planella. Els grans perdedors, o almenys els que previsiblement poden tenir més problemes al llarg d'aquests quatre anys, són els alcaldes que s'han arriscat a governar en minoria, començant per Jordi Hereu a Barcelona i Manuel Bustos a Sabadell. També caldrà veure si, durant els quatre anys de mandat, aquests alcaldes no aconseguiran sumar cap dels partits que ara li fan oposició.

Però en les eleccions municipals de l'abstenció, més enllà del protagonisme de les candidatures independents, també ha arribat l'hora dels altres, aquelles formacions que no formen part de l'habitual pentapartit català i que també han entrat en el ball de pactes. O bé perquè tots els partits han establert un cordó sanitari contra ells, com en el cas de la racista Plataforma per Catalunya a Vic i a Cervera. O bé perquè s'han mullat per primer cop en el nomenament d'alcaldes com a resultat del seu paper clau, com en el cas de la CUP a Sant Celoni.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 5. Diumenge, 17 de juny del 2007
www.avui.cat

Se signa un pacte de govern entre PSC, CiU i ERC

L'alcaldia de Cubelles per als propers quatre anys serà per a la cap de llista socialista, Maria Lluïsa Romero

Maria Lluïsa Romero, cap de llista del PSC, ha confirmat als micròfons de Ràdio Cubelles que el seu grup ha arribat a un acord amb les formacions locals de CiU i ERC per signar un pacte de govern per als propers quatre anys. La mateixa Romero es convertiria amb aquest acord en l'alcaldessa de Cubelles durant els propers quatre anys. Si res no canvia, demà dissabte a partir de les 12 del migdia, durant el ple de constitució del nou Ajuntament, serà investida amb aquest nou càrrec.

La cap de llista socialista ha anunciat aquest tripartit a l'emissora municipal Ràdio Cubelles, pocs minuts abans de dos quarts de dues del migdia. Romero ha apuntat que “les prioritats han marcat la pauta d’aquest acord” i s'ha mostrat “convençuda de la solidesa d’aquest acord”, assenyalant que “es tracta d’un pacte fort i estable”.

Romero reconeix “haver rebut una contraproposta d’ICV per arribar a un pacte de govern”, però diu que “per arribar a aquest acord havíem de trencar el pacte amb CiU”; i diu que “no estàvem disposats a fer-ho" donat que la seva paraula estava "per davant de tot”. Pel que fa a la possibilitat que l’Entesa entrés a formar govern amb CiU i PSC, la regidora socialista ha explicat que “l’Entesa ens ha dit que es mantindrà a l’espera fent una oposició constructiva”. A tot això, Romero diu “deixar obert el pacte”.

D'altra banda, Maria Lluïsa Romero ha explicat que la primera acció que farà com a nova alcaldessa de Cubelles serà la de reunir-se amb "els treballadors/es de l’Ajuntament per demarnar-los la seva col·laboració en la meva tasca".

Ràdio Cubelles Divendres, 15-06-2007

http://www.cubelles.com/







Penedès. PSC i CiU de Cubelles signen el nou pacte de govern municipal amb ERC

Els tres grups deixen fora de l'acord l'Entesa, però no descarten futures incorporacions

MÍRIAM DE LAMO.

Cubelles
.

PSC, CiU i ERC formaran, finalment, el tripartit que governarà Cubelles els propers quatre anys. Segons la cap de llista del PSC i futura alcaldessa, Maria Lluïsa Romero, l'acord, però, «està obert que s'hi pugui afegir» algun altre grup en un futur.

Els socialistes gestionaran les regidories d'Urbanisme, Projectes i Habitatge, Serveis Socials, Promoció Cultural, Polítiques d'Igualtat, Comunicació i Noves Tecnologies; CiU es farà càrrec de Dinamització Econòmica, Consum i Comerç, Turisme, Educació, Joventut, Obres i Platges i Festes i Tradicions; finalment, ERC s'encarregarà de Seguretat Ciutadana, Salut i Cooperació.

mes informació a http://www.vilaweb.cat/

Penedès. Olivella celebrarà el ple de la constitució de l'Ajuntament el 6 de juliol>

Penedès. Elena serà investit alcalde de Vilanova amb el suport d'Iniciativa i Esquerra>

Penedès. ICV formarà finalment un tripartit a Canyelles amb els grups del PSC i CiU

COOPERACIÓ INTERNACIONAL
20 junio - Dia Mundial del Refugiado
El tema para el Día Mundial de los Refugiados de este año es "Un nuevo hogar, una nueva vida". En el sexto aniversario de esta celebración, miles de organizaciones en cientos de países se reúnen para centrar la atención del mundo no sólo en la situación apremiante de los refugiados y las causas de su exilio, sino también en su determinación y voluntad de sobrevivir y en la manera como aportan a las comunidades que los albergan.

http://www.acnur.org/index.php?id_pag=6348

DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de Participació Ciutadana i Comunicació e.f

COALICIÓ: GOVERN i OPOSICIÓ

La formació d'un govern municipal de coalició entre diferents partits obliga tothom a negociar, a dialogar, a parlar, a entendre les raons de l'altre i a reflexionar sobre les prioritats de cada programa de govern. La poca tradició dels governs de coalició al nostre pais, contràriament al que succeeix a Europa, provoca que entre l'electorat mantinguin una certa imatge de mercadeig amb el vot del ciutadà, perversió de la voluntat popular o poc respecte cap a les preferències indicades a les urnes. De fet, però, les fòrmules de coalició respecten escrupulosament les diferents sensibilitats polítiques d'una societat concreta en tant que obliguen a equilibrar propostes i programes diferents, fan necessari el respecte pel pluralisme i eviten rutines perverses que poden nèixer a l'aixopluc d'una majoria absoluta.

La imatge distorsionada dels processos per aconseguir governs de coalició que garanteixen la majoria necessària per tirar endavant un projecte de govern radica potser en la poca habilitat de les formacions a l'hora de redactar i explicar a la població el perfil i l'abast del pacte signat entre un o varis partits polítics. Un bon pacte de govern obert i plural que recull els fonaments programàtics de l'acord siganat, que relaciona les prioritats concretes d'actuació preferent i que detalla la distribució d'àrees i responsabilitats amb transparència és sempre acceptat amb naturalitat per la població si s'explica amb correcció. Més que rebutjar les coalicions, la recança de la ciutadania neix quan un pacte de govern es gesta d'esquena a la població i fuig de la concreció i del compromís.

Estudiosos estrangers com Kaare Strom i professors catalans com Josep Maria Reniu expliquen com els partits polítics prenen les decisions atenent a les seves prioritats d'acció política, als seus equilibris interns i a les repercusions electorals futures. Aquesta articulació d'interessos obliga a prendre decisions importants, com és formar part d'un govern o bé quedar-se a l'oposició, que és també un paper fonamental en el desenvolupament democràtic de les institucions.

En aquest cas, tal i com recorda el professor Reniu, "aquí em va venir com un tret el concepte de Kaare Strom de "Diferencial d'influència política", que ras i curt ve a dir que aquells partits que percebin que poden obtindre millors rendiments restant a l'oposició que no pas accedint al govern decidiran de no incorporar-se a una coalició. De tant simple que sovint es deixa de banda!!!". .-29

Més informació:
http://coaliciones.blogspot.com/
http://govern-de-coalicio.blogspot.com/
http://www.aecpa.es/revista/archivos/09/09-articulo-04.pdf

La insulina inhalada llega a España a los ocho meses de aprobarse en EE UU
Más de dos millones de diabéticos podrán beneficiarse de la nueva forma del fármaco
MAYKA SÁNCHEZ - Madrid - 13/06/2007

Hace ocho meses que los diabéticos españoles esperan una nueva forma de tomar la insulina que necesitan, desde que en septiembre de 2006 lo aprobó la Agencia del Medicamento estadounidense (FDA), Sin agujas o jeringuillas, como un aerosol de los que usan los asmáticos, la presentación inhalada acaba de ser registrada en España.

La noticia en otros webs
· webs en español
· en otros idiomas
La forma inhalada supone la aportación más innovadora y ventajosa, según su fabricante, Pfizer, en el manejo de la diabetes desde que hace 80 años se descubriera la insulina (primero derivada de animal y después obtenida por ingeniería genética). El nuevo sistema viene avalado por diversos ensayos clínicos realizados en más de 2.500 pacientes con diabetes tipo 1 (que siempre requiere insulina y suele aparecer en la infancia) y la diabetes tipo 2 (que precisa o no insulina según los casos y suele debutar a partir de los 40 años). Se trata de una formulación en polvo seco de acción rápida, que se absorbe en los pulmones y se inhala por la boca antes de las comidas.
Dos millones y medio de españoles padecen esta enfermedad, que es la primera causa de ceguera y de insuficiencia renal en los países desarrollados, así como de numerosos procesos cardiovasculares (infarto de miocardio, ictus cerebral, pie diabético o gangrena que conduce a la amputación). El 90% de los pacientes sufren la diabetes tipo 2 y sólo el 10% restante la tipo 1.
Para Susana Monereo, jefe del servicio de Endocrinología y Nutrición del hospital Universitario de Getafe, "se abre un nuevo horizonte en el tratamiento de esta seria enfermedad". Como destacó esta especialista, la aparición de la insulina inhalada en España no sólo va a facilitar su administración por parte del paciente, sino que además va a mejorar sensiblemente su calidad de vida.
El nuevo medicamento ha sido acogido con gran entusiasmo por la Federación de Asociaciones de Diabéticos de la Comunidad de Madrid. Su presidente, Ángel Cabrera, subrayó que la nueva forma de administración aporta asimismo una mayor comodidad, autonomía e independencia para el paciente en viajes y desplazamientos y también en el grupo de los niños.
http://www.elpais.com/

Un planeta cultivado por niños

En la víspera del Día Mundial contra el Trabajo Infantil, la Organización Internacional del Trabajo hace un balance de esta lacra
EFE - Madrid - 12/06/2007

Decenas de millones de niños y niñas trabajan en plantaciones de todo el mundo, pero otras actividades como el servicio doméstico, los talleres textiles, los puestos de comida o la prostitución se nutren también de mano de obra inocente. Estas son algunas de las conclusiones a las que ha llegado la Organización Internacional del Trabajo, coincidiendo con el Día Mundial contra el Trabajo Infantil.
La región de Asia y el Pacífico, que incluye tres de los países más poblados del mundo, China, India e Indonesia, tiene el nivel más alto de niños trabajadores del mundo. Cerca de 122 millones de menores de edades comprendidas entre los 5 y 14 años de edad forman parte de la legión de obreros infantil es en Asia-Pacífico, según la OIT, organismo que calcula, además, que que la mitad de los niños explotados desempeñan trabajos considerados peligrosos.
La sociedad internacional Amicus the Union, comprometida con la promoción de las buenas condiciones laborales, denunció que "todavía el 64 por ciento de los niños trabajadores son de la región Asia-Pacífico". Según esta organización no gubernamental, el número de menores explotados descendió en cinco millones entre 2000 y 2004. De acuerdo a un estudio socioeconómico de las autoridades de Indonesia en 2003, más de 1,5 millones de niños indonesios de entre 10 y 14 años formaban de la fuerza laboral en vez de ir al colegio.
Indonesia es el cuarto país más poblado del mundo con 240 millones de habitantes. La mayor parte de los niños explotados en Indonesia y otros países del sudeste de Asia residen en las áreas rurales y trabajan en la agricultura y la ganadería. Hay un pequeño porcentaje en las industrias y la pesca.
En India, hay unos 12,6 millones de niños atrapados en lasredes del tráfico infantil (más del 1 por ciento de la población), según datos gubernamentales, aunque la Save the Childhood Foundation eleva esta cifra a 60 millones. Estos niños se ven obligados a trabajar en la agricultura o en el ámbito doméstico y muchos de ellos se ven involucrados en el negocio de la prostitución. El trabajo infantil es uno de los caballos de batalla del Gobierno indio, que aprobó una ley a finales de 2006 para prohibir trabajar a los menores de 14 años, aunque aún está por ver su aplicación en un país que tiene entre 350 y 400 millones de personas bajo el umbral de la pobreza, según datos de las Naciones Unidas.
En Egipto, y en el contexto exclusivamente laboral, se considera "menores" a los que tienen menos de 14 años, pues de 14 a 16 es legal el trabajo de los niños como "aprendices". El parlamento estudia una nueva ley para subir la edad laboral mínima a los 16. De la franja de edad entre 6 y 14 años, se calcula que el nueve por ciento de los varones y el 6 por ciento de las niñas realizan algún tipo de trabajo, no siempre remunerado, pues muchas veces es en el contexto familiar, y particularmente en el campo. De hecho, es muy frecuente en el campo egipcio que los niños abandonen de forma intermitente la escuela para la cosecha del algodón, pero una vez terminada esta, los niños vuelven a la escuela. En cuanto a los niños asalariados -con un trabajo regular-, los varones suelen ser empleados en talleres mecánicos, herrerías y cafés, con horarios de hasta 12 horas al día, mientras que las niñas son frecuentemente contratadas en factorías textiles en horarios algo más benignos.
En el Líbano, un estudio llevado a cabo por el ministerio de Asuntos Sociales, en 2005, censaba a 31.712 niños que trabajan con edades comprendidas entre los 10 y los 17 años, de los que un 86% son varones y un 13,9% niñas. El norte del Líbano presenta la tasa mas alta de niños que trabajan, en especial en Trípoli, Akkar, Menie y Bab Tebbane. La mayoría de ellos hacen trabajos manuales que exigen poca o ninguna cualificación, como trabajos mecánicos, de carpintería, recolección de basura, limpieza y venta ambulante. Respecto a la protección del niño, el Parlamento votó en 1996, un decreto en el que prohíbe los trabajos de riesgo para niños de 16 años. Con anterioridad elevó la edad legal del trabajo de 8 a 13 años.
En Siria, según UNICEF, muchos niños se han visto empujados a entrar en el mercado de trabajo a causa de la pobreza y el analfabetismo. Esta situación es especialmente grave en las zonas rurales. El organismo de la ONU calcula que hasta un 8 por ciento de los niños sirios trabaja. Aún así muchos de los menores que se ven obligados a trabajar acuden a la escuela de forma regular. La educación primaria es obligatoria en Siria y, según varios estudios, la tasa de niños escolarizados se sitúa entre el 98 y el 99 por ciento. El Gobierno sirio prohibió en 2001 que los niños menores de 15 años trabajen en la industria pesada
En América Latina, según el censo elaborado en 2005 en Nicaragua, de un total de 681.548 niños entre 10 y 14 años, 53.643 pertenecen a la Población Económicamente Activa (PEA): 46.029 niños y 7.614 niñas, la mayor parte del sector rural. Los empleos más comunes de los niños en Nicaragua son vender en puesto fijo o ambulante, lavar, planchar, coser, hacer y vender pan, tortillas, dulces y artesanías, trabajar como ayudante, aprendiz, obrero, peón, o en labores agrícolas y pecuarias.
En Perú, el 70 por ciento de los niños y adolescentes que realizan alguna actividad económica trabajan en el sector agrícola bajo condiciones de explotación y además, su salud está en riesgo debido a que están en contacto permanente con químicos para fumigación, de acuerdo al Ministerio de Trabajo. El resto de los 2,5 millones de niños trabajadores en Perú, a quienes muchas veces se les impide estudiar y realizar actividades propias de su edad, se dedican también al comercio ambulante, al servicio doméstico o a la producción de ladrillos. La OIT también ha alertado de que unos 50.000 menores trabajan en minas artesanales en Perú, mientras que cifras oficiales revelan que al menos 9.600 niños y adolescentes son explotados sexualmente en ese país.
En Paraguay, de acuerdo con los últimos datos oficiales, de 2004, 23 de cada 100 niños o niñas de 5 a 17 años realizan alguna actividad económica en las zonas rurales, porcentaje que se deduce al 13 por ciento en las áreas urbanas. El mismo estudio desvela que en 2001 existían 288.000 niños trabajadores en todo el país, mientras que en 2004 esa cifra aumentó a unos 338.000.
En Uruguay, el trabajo infantil bajó del 6,5 por ciento al 6,1 por ciento entre 1999 y 2007, según cifras oficiales. Aproximadamente 42.000 niños de entre 5 y 15 años trabajan en el país, a pesar de que la legislación uruguaya prohíbe que lo hagan los menores de 15 años. El presidente del Instituto de la Niñez y la Adolescencia del Uruguay, Víctor Georgi, afirmó que las cifras de trabajo infantil "son preocupantes" y destacó que es "difícil revertirla debido a que casi siempre se trata de trabajos en sectores informales".
En Costa Rica, es ilegal el trabajo en menores de 15 años, y los adolescentes de 15 a 18 deben tener una jornada especial de trabajo menor a la de los adultos. Las principales actividades donde se emplean los menores de edad son la agricultura y el comercio, y en el caso de las niñas también el servicio doméstico. Según una fuente del Ministerio de Trabajo de El Salvador, en 2004 se manejaba que unos 30.000 niños estaban involucrados en actividades clasificadas dentro de las "perores formas de trabajo infantil". Aunque en la actualidad no se cuenta con cifras exactas del número de infantes que podrían estar involucrados en actividades productivas, diversas fuentes afirman que la cifra asciende a unos 300.000 infantes. El ministerio de Trabajo afirma que en el país predominan como "las peores formas de trabajo infantil" la corta de la caña de azúcar, la recolección de curiles (moluscos) en los manglares, la recolección de desechos en los basureros, la elaboración de pirotécnicos, así como otros que son explotados sexualmente. Cifras oficiales indican que en los últimos años, a través de programas de inserción escolar y capacitación técnica, entre otros, unos 12.000 niños han dejado de dedicarse a este tipo de trabajo.
El primer mundo tampoco es ajeno a este problema. En Italia, el trabajo infantil afecta a más de 400.000 niños de entre 7 y 14 años, según el Instituto de Investigaciones Económicas y Sociales (IRES), cifra muy por encima de los 144.000 que calculaban los datos oficiales en 2002. El IRES, fundado por el sindicato mayoritario CGIL (de tendencia comunista-socialista), indica que el sur de Italia es la zona con más trabajo infantil, pues en ella se concentra entre el 30% y el 35% de estos trabajadores. Un "grave malestar" dentro de las familias, la economía sumergida y la pobreza del entorno "que genera necesidades primarias" son algunas de las causas de este fenómeno en Italia, según un estudio publicado hoy tras entrevistar a 1.918 asesores laborales del país.
En Francia, los menores de 16 años no pueden trabajar legalmente, puesto que la escolaridad es obligatoria hasta esa edad. No obstante, existe el régimen de aprendizaje, en el que los menores de 14 a 16 años compaginan una formación profesional en un centro de enseñanza con prácticas en las empresas. Los jóvenes aprendices tienen estatuto de escolares, no un contrato laboral, pero no pueden trabajar por la noche y además tienen la posibilidad de renunciar en todo momento a la práctica laboral.
En Portugal hay una iniciativa estatal denominada "Plan para Eliminar la Explotación del Trabajo Infantil" que depende del Ministerio de Trabajo y promueve, desde 1998, la vigilancia y desaparición de la actividad laboral efectuada por menores.
http://www.elpais.com/

OIT
(Organizacion Internacional del Trabajo)
A FONDO
Sede:
Ginebra (Suiza)

“Periodisme i Immigració 2007. Les dues visions”

Dimarts 26 de juny: Romania. Amb Ionela Gavriliu, periodista del Jurnalul National de Bucarest i Ion Adrian Alani, director de “Inforomanie” .
Aquestes taules rodones pretenen que periodistes procedents de països que envien molts immigrants al nostre país, reflexionin, a casa nostra, sobre les causes d'aquest flux migratori. Seria, per tant, parlar de les causes que provoquen l'emigració i de com n’informen els mitjans de comunicació, tant dels països d’origen com els d’acollida. Les Jornades s'estructuraran en sis sessions, que es celebraran el mesos d'’abril, maig, juny, setembre, octubre i novembre. Els països presents en aquest cicle seran Equador, Marroc, Romania, Senegal, Bolívia i Paquistan. Les sessions tindran lloc entre les 12 i les 14 hores; al Col.legi de Periodistes. Rambla de catalunya.10 Barcelona

www.moncomunicacio.com

Joves i premsa
Santi Nolla / Periodista


Els joves, que prefereixen Internet com a font de notícies i informació, segueixen considerant els mitjans i els formats tradicionals més exactes, fiables i dignes de confiança. Aquesta és una de les principals conclusions a què ha arribat l'Associació Mundial de Diaris després de fer un estudi amb una investigació qualitativa a 10 països (EUA, Regne Unit, Sèrbia, Suècia, Espanya, Líban, Sud-àfrica, Colòmbia, Filipines i Japó).

LA MOSTRA ES VA FER SOBRE 100 PERSONES (10 per país), massa petita per extreure conclusions de fons, però va permetre calibrar les reaccions davant de sis hipòtesis: 1) Com i quant consumeixen notícies els joves? 2) Quin tipus de notícies i informació interessa més a la joventut? 3) Quin és l'aspecte d'un diari ideal per als joves? 4) Quins valors transmeten avui les notícies i la informació als joves? 5) Quin paper desenvolupen en la disseminació de les notícies i la informació? 6) Quin tipus de persones influeixen en els hàbits de consum d'informació i diaris dels joves? En la primera hipòtesi, els joves creuen que estar ben informats requereix anar a fonts diferenciades pel que fa a format. Existeix una sincera necessitat d'accedir i obtenir múltiples punts de vista. No se senten a gust accedint a una sola font d'informació.

UNA ALTRA RESPOSTA DELS JOVES a les hipòtesis plantejades és que està minvant l'interès en les formes passives dels mitjans d'informació (ràdio, TV, etcètera); els joves volen interactuar amb els mitjans i contribuir al seu contingut. És evident que els joves passen menys temps en els mitjans tradicionals i més en els nous. TV, diaris i ràdio estan perdent terreny front a Internet, telefonia mòbil i MP3. Molts participants van manifestar, però, que els agradaria passar més temps amb els diaris i altres mitjans d'informació tradicionals. En contra dels estereotips, molts joves segueixen mostrant-se respectuosos amb les fonts d'informació tradicionals i no les qualifiquen d'obsoletes. Caldria conèixer realment si els mitjans tradicionals i els nous competeixen entre si en les dietes mediàtiques dels joves.

UNA ALTRA CONCLUSIÓ: encara que l'ús d'Internet és alt per part dels joves amb accés a la xarxa, l'ús dels llocs de diaris on line és baix. La pujada de cercadors pot tenir alguna cosa a veure-hi. Existeix la sensació que el contingut de la versió paper és preferible i es tendeix sobretot a la versió on line perquè hi ha un ampli ventall d'interacció i fòrums.

ELS JOVES NO TENEN UN RITUAL INFORMATIU CLAR. La manca de temps és una de les causes. Els participants de més edat tenen un ritual més clar, llegeixen el diari amb el cafè del matí; els joves quan tenen temps per fer-ho. Quines notícies els interessen? Locals, regionals, nacionals i internacionals. L'interès per estar informat augmenta amb l'edat. Els més joves semblen més interessats en grans titulars, i els més grans tenen més fam de notícies detallades i debats. La majoria va dir que llegeixen la portada i pràcticament tots van assenyalar que no llegeixen la secció d'economia. Les dones es van mostrar més partidàries de la secció d'espectacles i els homes de la d'esports, però seria necessària una mostra més àmplia per poder parlar d'hàbits.

ALS JOVES ELS AGRADA EL TACTE DEL DIARI, però no els atrau el format gran, sobretot a l'hora de portar el diari a la feina o a l'escola. A la pregunta sobre el seu diari ideal la majoria va contestar que volien un format més petit i manejable, però amb el mateix nivell de qualitat del gran format i, en general, els enquestats no van mostrar connotacions negatives amb el format tabloide.

TAMBÉ VAN ASSENYALAR QUE LLEGEIXEN MÉS premsa de pagament que no pas gratuïta i que aquesta la fan servir més per als trajectes a la feina i l'escola, i els de pagament per llegir-los a casa. En línies generals, el gratuït no reemplaça al de pagament, sinó que compleix una funció diferent en el ritual de notícies diàries.

MOLTS ESTAN D'ACORD que estar informat és un benefici que s'estén a diferents àmbits. Alguns participants veuen una relació entre estar al dia i no desentonar en les converses amb coneguts i familiars. L'element social és clau en el procés de recerca particular de notícies i informació. Molts diuen que no se senten bé informats sobre el món i que és per una qüestió de temps, més que no per falta d'interès.

LA PRINCIPAL COMPETÈNCIA DE FUTUR per a les notícies i la informació són les mateixes xarxes i cadenes socials dels joves, però encara que la popularitat de llocs web com YouTube o els blogs continuarà creixent, els joves no creuen que arribin a substituir els diaris com a font d'informació. Sí que els veuen, en canvi com a canals per fer pública una opinió. En el terreny de les influències, la més evident és la paterna. La majoria recorda haver tingut un diari a casa mentre es feia gran.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 30. Diumenge, 10 de juny del 2007

15ENA MOSTRA INTERNACIONAL DE FILMS DE DONES DE BARCELONA us podeu descarregar el programa!!!

portada programa
el programa

Un any més, Drac Màgic està organitzant la Mostra Internacional de films de dones de Barcelona que aquest any celebrarà el seu 15è aniversari.
La Mostra ofereix una selecció dels millors films documentals i de ficció de producció recent, amb 64 pel·lícules moltes d’elles no estrenades al nostre país, que tenen un interès especial des del punt de vista de la creació cinematogràfica femenina i per la contribució al debat sobre la situació de les dones al món actual.

Aquest any hem ampliat les projeccions que a part de la Filmoteca de Catalunya també es podran veure l’Espai Francesca Bonnemaison.

Més enllà de les projeccions, com cada any la Mostra convida a reflexionar i debatre sobre el cinema fet per dones. S’han programat activitats paral·leles a diferents punts de la ciutat amb presència de realitzadores i altres professionals del món de l’audiovisual. Comptarem amb més de 30 realitzadores i col·laboradores presents durant els dies de la Mostra.

La XV Mostra fa un homenatge a la realitzadora Mercè Vilaret (1943-1993) figura capdal de la història de la televisió a Catalunya, amb la projecció d’alguns dels seus programes i documentals més significatius. El programa, comissariat per la realitzadora de TV3 Mercè Carbonell, es completarà amb dues taules rodones, una d’elles moderada per Mònica Terribes, i amb una publicació sobre la seva figura.A les taules rodones hi participaran professionals que van treballar amb Mercè Vilaret i que hi van tenir un vincle especial, com Lluís Maria Güell, Sergi Schaff, Marisa Paredes i Josefina Molina.

Vera Neubauer: l’experimentació en l’animació
La Mostra ofereix aquest any l’oportunitat de conèixer Vera Neubauer, una de les realitzadores més destacades del gènere d’animació a l’actualitat, amb els seus títols més significatius des dels anys 70 fins l’actualitat. Realitzadora que ja ha estat present a diversos festivals (Animac i Sitges) de forma puntual, ara podem seguir part del seu camí i evolució al llarg dels últims 30 anys.Comptarem amb la seva presència el dilluns 11 de juny.

Convidem a 3 realitzadores palestines a mostrar, a través d’una selecció documental, com és el dia a dia i la feina com a cineastes en un país ocupat. I com desenvolupen la seva activitat a l’organització Shashat, que promou el cinema dels Territoris Plaestins, amb un festival que ha d’itinerar constantment a causa de la guerra.El programa, titulat Palestina: diaris del setge, inclou dues sessions on es podrà parlar sobre conflicte amb la participació del grup de dones feministes i antimilitaristes, Dones per dones, una de els plataformes més actives en la reflexió sobre el paper de les dones en les guerres.

Memòria de la Mostra
Per celebrar el 15è aniversari, oferim la possibilitat de veure alguns dels films més emblemàtics de les Mostres anteriors. Hem recuperat pel·lícules que s’han convertit en referents de la crítica i el pensament feministes.
Dins de Panorama de Ficcions, recuperem Yes, la darrera pel·lícula de Sally Potter. Realitzadora d’ Orlando entre d’altres films, sorprèn en aquesta ocasió per la versificació dels diàlegs.

Aquest any, la Mostra ofereix l’oportunitat de veure Pleasant Moments, l’última pel·lícula de Vera Chytilová, autora de Las Margaritas, l’obra més important del nou cinema txec dels anys 60.

En l’apartat de les Clàssiques de la Mostra, s’estrenaran Tarachime i Prater, els últims films documentals de Naomi Kawase i Ulrike Ottinger respectivament. Les dues realitzadores fan un viatge pels sediments del temps, biogràfic en el cas de Kawase, i col·lectiu en el cas d’Ottinger, que ens transporta al mític parc d’atraccions vienès.

Dins del Panorama de Documentals, estrenem el documental Judith Butler, philosophe en haut genre, de Paule Zajdermann. Una aproximació a la figura de la filòsofa, que el públic tindrà ocasió de conèixer de primera mà en el seminari que tindrà lloc a Barcelona el 6 de juny, organitzat per l’ UB, l’UAB, l’Espai Francesca Bonnemaison i el Macba.

En aquesta ocasió, destaquem tres documentals que fan evident la necessària rescriptura de la història partint de les veus i les experiències que habitualment ocupen un lloc subsidiari en els discursos hegemònics.

- Diàleg entre absents, d’Helena Sánchez Bel i Lala Gomà, realitzadora que va rebre el Premi Nacional d’Audiovisual 2006, atorgat per la Generalitat. Les autores presentaran aquest documental encara no estrenat.
-Reyita, que fa un recorregut per la història de Cuba des de l’esclavisme fins a l’actualitat a través de la vida d’una dona. Presentaran el film Olivia Acosta i Elena Ortega, realitzadores del film.- Resistència. Una crònica de la lluita obrera més llarga d’Europa en una metal·lúrgica d’Astúries que pretenia acomiadar 232 treballadors. Amb la presència de la seva realitzadora, Lucinda Torre.
Hem volgut retre un petit homenatge a la cineasta Danièle Huillet poc després de la seva mort, amb la projecció d’ Une visite au Louvre, revisió radical del significat artístic del cinema.
I dins de la secció dedicada a les Pioneres, recuperem Honor among Lovers un film de Dorothy Arzner del 1931 i redescubrim a Kinuyo Tanaka, més coneguda per la seva faceta d’actriu. Tot i que el film que es projecta, Koibumi, és del 1953, és una de les primeres pel·lícules dirigides per una dona en aquell país.

Utopies reversibles és el títol que en aquesta edició porta la secció anual coordinada per Montse Romani i Virginia Villaplana. Un apropament al videoassaig en l’era digital a través d’una selecció d’obres que obre noves vies d’interpretació de fenòmens com la globalització del treball i de les noves tecnologies.

Com cada any la Mostra ofereix una selecció de films internacionals que permet descobrir realitzadores poc conegudes o escassament difoses pels circuits cinematogràfics comercials, però que són el reflex dels actuals corrents de la ficció cinematogràfica. Destaquem especialment Comme l’ombra, de Marina Spada, Fris levegö, d’Agnes Kocsis i Tick Tock Lullaby, de Lisa Gornick.

Presentem Un beau matin…, una pel·lícula destinada al públic infantil i d’interès per a totes les edats, basada en la música de Prokofiev i amb fragments dels contes de Pere i el Llop i Romeo i Julieta. Una sessió especial en què una contacontes posarà veu en directe al film.

Aquest any, El vídeo del minut un projecte creat per la Mostra ja fa més de 10 anys, al qual s’ han adherit els festivals de films dones de l’estat espanyol, Trama, i el Festival Films de Femmes de Créteil, té aquest any una convidada molt especial. Rosa Vergés es farà càrrec de la secció, en la qual també participarà amb una creació pròpia.

Com cada any Cortos en femenino presenta una selecció de feta per Trama, de curts de l’estat espanyol.

La Mostra comença i acaba amb una sessió a l’aire lliure amb dos films emblemàtics en la història del feminisme.

La Inauguració a la Plaça de la Virreina el divendres 8 de juny a les 22,30h amb “The Life and Times of Rosie the Riveter” de Connie Field.

I la Cloenda al Pati de l’Espai Francesca Bonnemaison el diumenge 17 a les 21:30h amb “Born in Flames”, de Lizzie Borden.

ELS DIES VENÇUTS// JOAN BARRIL

Amistat de l'arbre
Joan Barril

Un anunci per televisió i una breu escena: un home s'abraça al tronc d'un arbre. La imatge em sona. Fa anys, en el transcurs d'una entrevista poc interessant, una artista que vivia al camp em va explicar gairebé amb un xiuxiueig que algunes nits, quan no podia dormir, baixava al jardí, on s'aixecava un esplèndid pollancre, i s'abraçava al seu tronc rectilini. "Quan ho faig, sento coses", em deia. I me la imaginava, com una aparició gòtica, potser vestida amb una lleugera bata de color de lluna, abraçada a un arbre pel qual fluïa tota la saba del planeta.També recordo una robusta noguera de tronc estranyament recargolat que s'alçava al fons del jardí de casa meva, a Olot. Algunes tardes veia des de la finestra la silueta encorbada d'un home gran que travessava la tanca i buscava sota les branques de la noguera les nous que havien caigut. S'emportava unes quantes nous, les ficava en un farcellet i desapareixia fins a la setmana següent. Anys després, l'home va deixar de venir. Les fulles de la noguera van començar a clarejar i les branques queien i es convertien en serradures amb el contacte amb el terra. Sense l'home gran que recollia les nous, la noguera ja no tenia sentit. Allà es va quedar, com una firma pòstuma sobre el cel fins que una ràfega de temporal el va abatre.Fa temps que no vaig al parc de la meva joventut, allà on, com tots els adolescents, vam voler convertir en altar el banc compartit amb la primera nòvia. Molt a prop del banc, com diu el manual, vam gravar les nostres inicials al tronc d'un plàtan. N'hi ha prou de recórrer amb la mà l'escorça exfoliada del tronc per creure que sota el tou dels dits encara hi ha allà el signe d'una educació sentimental de la qual no en sabrem mai prou.Repasso els arbres de la meva vida i em sento el follet dels boscos. Allà hi ha la sequoia de menys d'un metre que vaig portar de Califòrnia en una maleta com qui s'emporta 5.000 anys de futur. L'olivera eterna amb unes fulles de plata vella on es veu el pas de les legions romanes. El cirerer on n'hi ha prou d'acostar la boca perquè el temps de les cireres ens enrogeixi els llavis. La por al tronc llis i relliscós de la figuera, aquell arbre maleït per als grimpadors furtius. El lent verí destil.lat pels teixos, que fa embogir els qui s'ajeuen a fer la migdiada a la seva ombra. L'hospitalitat altiva dels xiprers, com a signes d'admiració del paisatge. Les branques horitzontals dels faigs que deixen l'aire del camí jaspiat de fulles suspeses. L'udol malastruc dels pins quan pentinen el vent. Les arrels imparables dels bellaombres, que aixequen paviments mentre fan fora els escassos ocells inconscients que s'atreveixen a posar-se entre el seu fullatge. L'acàcia japonesa de la qual va penjar durant tants anys el gronxador en què vaig creure que havia après a volar. L'esclat blau de l'avet que al seu interior encara guarda les bombetes cegues de tants Nadals antics.M'abraço al primer arbre com l'home de l'anunci. Jo també sento coses. Al cap i a la fi, tots els arbres formen part del gran arbre genealògic de la història.
http://www.elperiodico.cat/

De tu a tu
Argonauta arriscat
Baltastar
Alfred Bosch

Deu ser cert que els déus premien els argonautes quan cavalquen cap a la fosca. Tu has derrotat el cranc, Porcel, i ara reps els reconeixements que tant han trigat a arribar. Però has fet molt més, perquè des que et vas marcar els deures per aconseguir el teu velló d'or vas decidir posar la paraula franca per davant de la simpatia. Has dit sempre el que et pujava de les vísceres, i això t'ha guanyat una treballada fama d'inconvenient. L'elecció potser t'ha tret lectors, i sens dubte t'ha robat audiències. Ara bé, t'ha permès ser lliure i fer allò que et convenia, amb independència del que convenia als altres. Dius que tu ets la teva obra, i si em permets esmenar-te, juraria que no és veritat, perquè tu ets les teves obres, en plural. Has viatjat, has fet entrevistes i has alternat amb qui t'ha semblat, des de polítics de talla fins als gegants de la cultura, passant pel Don Camilo de Son Armadans i alguna testa coronada. Has festejat amb doctrines reialistes i també amb credos independentistes, encara que la ideologia que més t'ha definit sempre ha estat la del pessimisme -el problema de la literatura catalana és Catalunya, afirmes-. I sobretot, has omplert una pila de pàgines, que des de les arrels tortes de la Mallorca de tramuntana s'enfilen cap a les odissees universals. Bé es mereix un plural, tot plegat. I una mena d'estrellat, Baltastar, que no s'alimenta de clamors sinó d'apostes i de risc.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 2. Divendres, 8 de juny del 2007

El dret al vot de les persones immigrades a debat
La plataforma “Tots iguals, tots ciutadans”, integrada per una vintena d'organitzacions i SOS Racisme reivindiquen el dret al vot de les persones immigrades en el marc de les properes eleccions municipals. El sufragi, argumenten, ha d'estar vinculat a la residència i no a la nacionalitat. La campanya es duu a terme a nivell estatal i és la continuació de dues campanyes que ambdues entitats varen endegar l'any 2006.
Més informació

PARTICIPACIÓ CIUTADANA I DRETS HUMANS

ACTUALITAT
Dia Mundial del Medi Ambient
El passat 5 de juny s’ha celebrat arreu del món el Dia Mundial del Medi Ambient. Enguany, la temàtica proposada ha estat el procés de desglaçament que s’està produïnt al planeta. Les principals celebracions es duran a terme a Noruega, on la ciutat de Tromso ha estat escollida com a l’amfitriona d’aquest dia per a les Nacions Unides. El Dia Mundial del Medi Ambient és un dels principals vehicles que les Nacions Unides utilitzen per fomentar la sensibilització mundial sobre el medi amtient i per promoure l’atenció i acció política en aquesta matèria.
Més informació

L’exposició Els drets humans a la ciutat arriba a Súria
El municipi de Súria acull del 9 al 24 de juny l’exposició itinerant Els drets humans a la ciutat. Aquesta exposició és un producte que, juntament amb un joc de gran format i un pòster, conforma un conjunt de recursos que la Diputació de Barcelona, a través de la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans, ofereix als ajuntaments i altres ens locals per posar en marxa campanyes de difusió i sensibilització a la ciutadania sobre els principis recollits a la Carta Europea de Salvaguarda de Drets Humans a la Ciutat. La mostra s’estructura en 10 àmbits, on s’hi desenvolpen les 10 idees clau de la Carta. Cada idea es planteja en tres nivells diferents: el paper del govern local en la garantia de la salvaguarda dels drets; la contribució de la ciutadania en l’exercici dels drets; i, per últim, els equipaments i espais públics on aquests drets es fan efectius. Laproducció es complementa amb un audiovisual que recull cinc actuacions municipals envers els principis de la Carta i un joc interactiu sobre els continguts de l’exposició.La inauguració de l’exposició tindrà lloc dissabte 9 de juny a les 19h.
Més informació

Dependència no és només una llei

Més de la meitat de les persones que cuiden un familiar que no es pot valer per si mateix pateixen algun trastorn psíquic, sobretot ansietat, i també més de la meitat cauen en l’aïllament social. Aquesta és una de les conclusions a què han arribat els responsables del grup d’atenció a la gent gran de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària. Hi ha més dades que il·lustren una situació sovint desconeguda que ha arribat a l’opinió pública arran de l’aprovació de la llei de dependència. Com ara que a Catalunya quasi el 84 per cent de les persones que necessiten ajuda per a la majoria de les activitats de la vida quotidiana són ateses bàsicament per una única persona, que acostuma a ser la filla o la jove. De fa temps els metges han entès la importància d’aquestes cuidadores, que han assumit l’atenció de la persona dependent com una responsabilitat que sovint arriba a obsedir-les. Els professionals de la medicina demanen que rebin més atenció, més suport i més formació.

La llei de dependència podrà alleujar una part de la càrrega que suporten les cuidadores. Però, davant aquesta iniciativa legislativa, cal destriar el gra de la palla. D’entrada, cal reconèixer el gest al govern de l’Estat, però s’han de considerar igualment els esforços que fins ara han fet els governs autònoms en el mateix àmbit. Potser hauria estat més efectiu augmentar els recursos que ja s’hi dediquen. Cal considerar també la fragilitat d’una mesura que hauria estat molt més efectiva si hagués estat inclosa dins les partides de la Seguretat Social. No haver-ho fet i haver fixat només partides pressupostàries per als primers anys és tan greu com la invasió de competències que ha implicat la iniciativa.

En tot cas, és obvi que ni ha començat ni acabarà tot amb la llei de dependència. Els problemes que afronta són profunds. Les persones que atenen familiars que no es poden valer per ells mateixos necessiten molt més. Són totes les administracions les que han de treballar per acomodar-se a una realitat social que es complica amb l’augment de l’esperança de vida i que presenta nous problemes que han anat resolent-se en l’àmbit estrictament familiar.
http://www.avui.cat/

ROSA MONTERO
Fanáticos
ROSA MONTERO 05/06/2007
Hay gente a la que le da miedo que Turquía entre en la UE: consideran que les falta democracia y les sobran integristas, desde los islamistas a los nacionalistas, como el asesino de Hrant Dink. Y es cierto que es una sociedad en plena reestructuración y con problemas hondos. Pero, personalmente, a mí no me da miedo que entre Turquía. Lo que de verdad me está empezando a poner los pelos de punta es que haya entrado Polonia.

Si, claro, seamos políticamente correctos y además justos: sin duda hay muchos polacos estupendos que deben de estar sufriendo, ellos los primeros, la situación actual de su país. Pero también es verdad que los pueblos atraviesan épocas mejores y peores, y se diría que la Polonia de hoy es un país espeluznante, a medio camino de la ópera bufa y de la intransigencia más fanática. ¿Qué se puede esperar de una nación dirigida por esa pareja bomba de hermanos gemelos, Lech y Jaroslaw Kac-zynski, presidente y primer ministro respectivamente? Se parecen tanto que los internautas polacos han creado un juego para distinguirlos entre sí. Estos Hernández y Fernández de la política están llevando a Polonia a un callejón tan rancio y tan retrógrado que, de seguir así, su caspa acabará por salpicarnos. Recordemos que hace poco su viceprimer ministro exigió que la UE prohibiera el aborto; y ahora acaba de cerrarse una grave crisis moral en el Gobierno polaco, provocada por la horrible sospecha de que la serie infantil de los Teletubbies promocionara la homosexualidad. Tras una urgente y angustiada investigación, el Gobierno ha concluido que no. Aleluya.

Ya sé que tenemos el cerebro muy comido por el miedo a los islamistas, y con razón. Lo malo es que ese temor traumático nos hace recelar excesivamente de gente que, como los turcos, son musulmanes y morenos, mientras que los polacos, rubitos y católicos, nos parecen de perlas. Nos cuesta darnos cuenta de que el integrismo cristiano existe, y de que puede ser tan peligroso y feroz como el islámico. Seamos serios: no se puede ser socio de alguien que sospecha de la homosexualidad de los Teletubbies. Hay que estar dispuestos a defender los valores democráticos contra todos los fanáticos, vengan de donde vengan.
www.elpais.es

L'hora del tallat

Autoengany i felicitat
Francesc Puigpelat

Fa pocs dies, m'ha caigut a les mans una revista que tracta un tema fabulós: l'autoengany. Segons les darreres recerques dels científics, els éssers humans no solament tendim a autoenganyar-nos; a més, necessitem autoenganyar-nos per ser feliços. Eduard Punset ho explica a L'ànima és al cervell: "El nostre cervell ens enganya, adultera i falsifica, però ho fa per sobreviure".
La frase de Punset resulta molt precisa per definir les reaccions dels nostres polítics després de les eleccions de diumenge. Primer, per justificar els resultats. Segon, respecte a l'abstenció. L'autoengany era patent: tots donaven la culpa als altres. Els polítics pateixen la síndrome de creure's sempre ells els bons i de donar la culpa als altres membres del gremi. Passa com amb aquelles enquestes on el 95% dels avis pensen que el jovent fuma marihuana, però només el 5% pensen que els seus néts fumen marihuana. O com amb un curiós estudi de Thomas Gilovich a les universitats americanes: el 94% dels professors afirmaven que el seu nivell a les classes era superior a la mitjana.
La ciència de l'autoengany és tremendament instructiva. Per exemple, els psicòlegs Justin Kruger i Dan Dunning han demostrat, en un estudi exhaustiu, que els individus més incompetents són els que més tendeixen a sobrevalorar les seves aptituds. I, de vegades, fins i tot convencen els altres! (Li sona això al lector?) Altres psicòlegs també han analitzat el que passa amb persones que tenen poder i, com a conseqüència, s'envolten de subordinats que en depenen i dels quals reben una adulació permanent. L'espiral poder-adulació-autoengany pot desembocar en alguna mena de paranoia. Oi que és interessant? Ara ja sabem el perquè de les reaccions de determinats polítics (i no només del PP) que veuen conxorxes i maquinacions per tot arreu.
Però compte: no es tracta de criticar només els polítics. Al cap i a la fi, tenim els polítics que ens mereixem. Uns polítics que s'autoenganyen per a un poble, el català, especialista a autoenganyar-se. I posaré un exemple: l'Estatut del 2006. Fora interessantíssim un estudi psicològic i sociològic sobre la forma com es va aprovar. Ha passat un any, hem vist que no resolem el problema de Rodalies, hem vist que no tindrem aeroport, hem vist que el finançament era una presa de pèl i hem escoltat Maragall parlant clar. Si hi tornés a haver un referèndum, ¿tornaria a guanyar el sí amb tanta claredat? Ens van enganyar? O és que ja estàvem disposats, i ben disposats, a autoenganyar-nos?
Els catalans tenim una enorme tendència a l'autoengany. Ho necessitem per no retre'ns a l'evidència que la llengua s'acaba, que el dèficit fiscal ens ofega i ens ofegarà, i que Catalunya s'anirà dissolent dins d'Espanya, a poc a poc, fins a esdevenir una comunitat autònoma com la Región de Murcia. I tot això passa mentre ens barallem com criatures per una regidoria, una direcció general, una conselleria o un ministeri. Qui dia passa, any empeny: enganyats i feliços.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 2. Diumenge, 3 de juny del 2007