| Inauguració de la Setmana d’Europa, divendres |
| Cubelles | |||||||||||||||||||||||||||||||||
| Font: Ràdio Cubelles | |||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||
|
| |||||||||||||||||||||||||||||||||
27.4.12
Breus
25.4.12
Parlant de autopistes....
Avui el diari Avui ofereix al lector a la secció d’opinió a tenir en compte i força entenedores del perquè
comença a haver-hi gent que es nega a pagar a l’autopista. Llegiu ...
Els peatges com a símptoma
25/04/12 02:00 - Xevi Xirgo
Peatges i desobediència
25/04/12 02:00 - Hèctor López Bofill
L'autopista de peatge és una de les expressions
més feridores de la injustícia i de la discriminació que pateixen els ciutadans
de Catalunya. Arribarem al punt d'estar finançant doblement les vies ràpides
gratuïtes que han proliferat durant les darreres dècades al centre i al sud de
la península ibèrica: financem les infraestructures espanyoles amb els impostos
que paguem a l'Estat (i que no tornen en forma d'inversions a Catalunya) i
financem l'alliberament dels peatges que resten en aquests mateixos territoris
amb els beneficis que les empreses concessionàries obtenen de les autopistes
catalanes, les úniques rendibles.
Gairebé tan indigne com el sistema radial
d'infraestructures que l'Estat ha imposat a costa de la nostra espoliació és la
complicitat de la classe política catalana amb les empreses concessionàries. En
comptes d'alliberar la infraestructura un cop amortitzada la inversió, els
diversos governs catalans han preferit allargar la concessió i permetre que les
empreses engreixessin el seu compte de resultats amb beneficis nets i obtinguts
sense risc.
Aprofitar-se d'un mercat captiu tot
carregant uns costos de transport exorbitants als ciutadans i a les empreses
productives és més aviat el contrari d'allò que s'associa a la iniciativa
empresarial, a la creativitat, a la lliure competència i al creixement. Malgrat
això, Artur Mas va nomenar Salvador Alemany, president d'Abertis, empresa
titular de la major part de concessions de les autopistes catalanes, president
del consell assessor per a la reactivació econòmica. Aquest gest es pot relacionar
ben bé amb una manifestació una mica peculiar d'allò que Mas entén per
“mentalitat empresarial” o per declarar-se business friendly: el
capitalisme de diari oficial, del negoci segur i de com xuclant els diners dels
catalans es poden pagar les penyores a Espanya i rebentar els concursos
internacionals.
Però el comportament del govern de CiU en
aquest àmbit almenys ha estat coherent i no ha presentat cap oscil·lació
respecte a les accions dels darrers governs Pujol, època en la qual es van
allargar les concessions d'algunes de les autopistes ja amortitzades
(Terrassa-Manresa; Garraf o Túnel del Cadí). Més sorprenent és l'actitud d'ERC
que, després d'engegar justament a finals dels noranta una memorable campanya
per defensar la Catalunya lliure de peatges en formar el tripartit, a
partir del 2003, l'alliberament de les autopistes de pagament va caure de
l'agenda política del partit i no hi va haver cap temptativa per influir en els
governs de Maragall o de Montilla per modificar el règim de les concessions
prorrogades per CiU. Al contrari, el tripartit va ser prolífic a pactar peatges
a l'ombra i a impedir que es construïssin autovies alternatives als trams de
pagament, de manera que encara avui, en ple 2012, per exemple, no s'uneixen les
dues zones més urbanitzades i industrialitzades del Principat, el Camp de
Tarragona i l'àrea metropolitana de Barcelona, amb cap via ràpida lliure de
peatge.
Amb aquests antecedents dubto que la crida
a ERC perquè s'afegeixi a la campanya #novullpagar tingui alguna mena de
seguiment per part de la cúpula del partit malgrat l'entusiasme amb el qual
Joan Tardà ha rebut la iniciativa, com tampoc no la tindrà amb qualsevol dels
partits polítics que carreguen amb crèdits amb les entitats bancàries que
participen en el negoci de les autopistes.
És interessant fixar-se en l'exemple de
les empreses concessionàries dels peatges perquè en ell conflueixen bona part
de les misèries que ens confinen a la relació de dominació política amb
Espanya, al tractament colonial i al vassallatge fins i tot d'aquells que tot i
defensar un projecte d'emancipació nacional a l'hora de la veritat es veuen
tenallats per les imposicions dels poders fàctics. No hem d'oblidar que en les
esmentades empreses trobem els apòstols d'aquells cercles de poder que van
emergir durant el franquisme i fonamenten el seu negoci no sols en la unitat
d'Espanya sinó en la decisió espanyola de drenar els recursos de Catalunya.
Segurament la major part d'aquests poders no tenen cap incentiu per assolir una
Catalunya independent ja que, amb tota probabilitat, el govern de l'estat
català aboliria els seus negocis basats en la discriminació dels catalans i en
la seva espoliació, però ja hem vist quina relació tenen amb ells la
Convergència que diu haver posat el rumb cap a Ítaca o l'Esquerra Republicana
d'un Oriol Junqueras que poc després d'assumir la presidència del partit es va
a afanyar a impartir una conferència al Cercle d'Economia per quedar bé amb
alguns d'aquests enemics de la Catalunya lliure.
Com pot comprovar el lector moltes coses
es poden haver destapat amb la valenta acció de Josep Casadellà de negar-se a
pagar el peatge. La primera, una actitud de rebel·lia, de desobediència que,
com succeeix en àmbits tan diferents com el de la defensa del català a
l'escola, la lluita contra l'espoliació fiscal o, en general, la ruptura amb
Espanya, és l'únic gest vàlid i creïble per promoure un canvi en el sistema
que, com hem vist, la majoria de l'estament polític no està en condicions
d'impulsar.
I, en un altre sentit, potser negar-se a
pagar els peatges permetrà a d'altres sectors conscients del greuge que pateix
Catalunya però poc permeables a l'imaginari cultural i lingüístic català
afegir-se a les reivindicacions nacionals que són també les reivindicacions per
la justícia i pel seu benestar.
24.4.12
Breus
| Bona presència de públic als actes de la Setmana Cultural |
|
Els premis Víctor Alari, els
Tres Tombs o el Festival de Cant Coral, els actes principals del darrer cap de
setmana
| ||||||||||
Agosarada sí, incerta també
abril 24, 2012
Aquella frase tant jesuítica de que en temps de tribulació no fer mudances,
sembla que no és el lema de les alcaldesses de Cunit i de Cubelles. M’explico,
ara estem en temps de crisi i segurament el més prudent, a parer de molta gent,
seria tenir una mena d’esperit conservador i quedar-se quiet amb el que ja tenim
i mantenir-ho el millor possible , en canvi elles, les dues alcaldesses
,decididament aposten per moure’s i per crear una nova marca ,“Penedès Marítim”,
per promocionar les dues poblacions, Cubelles i Cunit que, a més de la seva
proximitat, tenen un tipus de turista o estiuejant molt similar i per tant amb
interessos força comuns. El nom de la marca no és nou ja que aquesta acceptació
o també la de La Marina del Penedès ( a mi m’agrada més) és la denominació amb
que el Garraf actual era conegut fins ben entrat el segle XX.
La marca en qüestió no ho tindrà fàcil ja que haurà d’obrir-se pas entre les marques promocionades i molt més potents de Costa de Barcelona i de Costa Daurada. La voluntat de coordinació, de rendibilitzar els esforços, de mantenir criteris comuns de promoció, de repartir-se els costos de la projecció i de l’edició de materials que sembla que ja estan en marxa conjuntament diu molt a favor de les polítiques d’eficiència i més encara en temps de tribulacions però caldrà veure si en mig de dues marques més potents i reconegudes internacionalment reeixiran.
La controvèrsia ja es va palesar quan es va crear la marca Costa de Barcelona per part d’alguns estaments penedesencs que creien que la desaparició del terme “Penedès” podria ser inconvenient. Finalment sembla que el tema s’ha reconduït , potser no estaria de més que la marca Penedès Marítim també es podés acollir a un paraigua més ampli, a un vaixell més gran perquè la travessa sembla que serà llarga i caldrà servar els equipatges aquest cop en forma de propostes turístiques.
Possibilitats segur que n’hi ha, de propostes engrescadores no tenim dubte que en sortiran i moltes però assetja el dubte de si una excessiva fragmentació en la promoció pot acabar fent-la invisible davant les propostes que aglutinen més espais i per tant més ofertes diversificades.
Veurem els resultats, ara per ara la proposta és agosarada ( si és encertada, els resultat ho diran) i modestament crec que és un pas més en la construcció del Penedès, pas curt ,segur però pas endavant que ja és molt tal i com estan les “coses” de la vegueria penedesenca.
Publicat al Punt/Avui el 20 d’abril
Font: http://sixtemoral.wordpress.com/
La marca en qüestió no ho tindrà fàcil ja que haurà d’obrir-se pas entre les marques promocionades i molt més potents de Costa de Barcelona i de Costa Daurada. La voluntat de coordinació, de rendibilitzar els esforços, de mantenir criteris comuns de promoció, de repartir-se els costos de la projecció i de l’edició de materials que sembla que ja estan en marxa conjuntament diu molt a favor de les polítiques d’eficiència i més encara en temps de tribulacions però caldrà veure si en mig de dues marques més potents i reconegudes internacionalment reeixiran.
La controvèrsia ja es va palesar quan es va crear la marca Costa de Barcelona per part d’alguns estaments penedesencs que creien que la desaparició del terme “Penedès” podria ser inconvenient. Finalment sembla que el tema s’ha reconduït , potser no estaria de més que la marca Penedès Marítim també es podés acollir a un paraigua més ampli, a un vaixell més gran perquè la travessa sembla que serà llarga i caldrà servar els equipatges aquest cop en forma de propostes turístiques.
Possibilitats segur que n’hi ha, de propostes engrescadores no tenim dubte que en sortiran i moltes però assetja el dubte de si una excessiva fragmentació en la promoció pot acabar fent-la invisible davant les propostes que aglutinen més espais i per tant més ofertes diversificades.
Veurem els resultats, ara per ara la proposta és agosarada ( si és encertada, els resultat ho diran) i modestament crec que és un pas més en la construcció del Penedès, pas curt ,segur però pas endavant que ja és molt tal i com estan les “coses” de la vegueria penedesenca.
Publicat al Punt/Avui el 20 d’abril
Font: http://sixtemoral.wordpress.com/
22.4.12
21.4.12
Sant Jordi a Cubelles
Maria Trives/Diari de Cubelles
Paradetes al sol .Esperem
un dia ple de llum i colorit intens. Tots els anys la plaça de La Font gaudeix
de la presencia grans i petits. Flors roses,blaves vermelles esperen rebre l’atenció
que mereixen sempre en aquest dia. Llibres omplen les taulells oferint temàtiques diverses.
Aventura, biografies,turisme,de ficció,policíaca,política poden aportar interès
a la lectura en ratets d’oci , al tren,
a casa i en hores en que volem deixar anar la nostra imaginació guiada amb
personatges en acció que fem nostres i que podem deixar reposar sobre la
tauleta de nit si cal ,fins l’endemà.
20.4.12
La Draga , fou una creació de Pilarin Bayés i avui dia la podem trobar al Centre Social de Cubelles. Ara Pilarin, il-lustradora rep un homenatge al Palau Robert amb una exposició antológica amb motiu dels seus 50 anys de feina i els 70 del seu naixement a la ciutat de Vic.
Des del dia 19d’abril i fins l’11 de setembre, el Palau Robert acull una mostra antològica de la il.lustradora Pilarín Bayés amb motiu dels seus 50 anys de feina i els 70 del seu naixement a la ciutat de Vic.
La mostra “Pilarín Bayés 50 anys dibuixat per a tots” és una de les moltes activitats programades dins l’Any Pilarín.
L’exposició és un fidel réflex de la ttajectòria vital d’aqueta dona que s’ha guanyat l’afecte i admiración de milers de nenes i nens de Cataluña. La Pilarín Bayés al llarg d’aquest 50 anys, ha il·lustrat més de 700 libres, traduïts a diversos idiomes i ha treballat, també en d’altres formats, com el mural gran, cartells, auques i sense oblidar la seva faceta d’escultora.
La mostra “Pilarín Bayés 50 anys dibuixat per a tots” és una de les moltes activitats programades dins l’Any Pilarín.
L’exposició és un fidel réflex de la ttajectòria vital d’aqueta dona que s’ha guanyat l’afecte i admiración de milers de nenes i nens de Cataluña. La Pilarín Bayés al llarg d’aquest 50 anys, ha il·lustrat més de 700 libres, traduïts a diversos idiomes i ha treballat, també en d’altres formats, com el mural gran, cartells, auques i sense oblidar la seva faceta d’escultora.
Font : http://www.laindependent.cat/index.php?option=com_content&view=section&layout=blog&id=67&Itemid=270&lang=es
11.123 persones entren al sistema de la llei de la dependència a Catalunya el primer trimestre de l'any 2012
Escrito por L.I. Lunes, 16 de Abril de 2012 10:18
L'actualització de les dades de persones acolides a la llei de la dependència han passat de 140.491 en acabar l’any 2011 a 145.869 a 31 de març de 2012”.
En la presentació de les dades, el conseller Cleries ha destacat que “aquest és l’augment en el número de beneficiaris nets actual, però la feina feta ha estat molt més important, ja que s’han incorporat al sistema 11.123 persones en el primer trimestre de 2012, encara que també s’han produït baixes, lamentablement”. I ha afegit: “el ritme d’entrada de persones al sistema de la dependència a Catalunya és satisfactori. No s’ha condicionat ni per la crisi econòmica, ni davant les noves actuacions del Govern de l’Estat. De fet, durant tot l’any 2011 el Departament de Benestar Social i Família va haver d’estalviar d’altres conceptes per poder prioritzar el finançament d’aquesta llei”.
Cleries ha lamentat que “en canvi el Govern de l’Estat no està complint la llei ja que està eliminant aportacions que aquesta estableix”. I ha remarcat que: “Si s’han de fer reformes a la llei, aquestes reformes no les pot decidir el Govern de l’Estat unilateralment i no pot prendre decisions que ens afecten de manera retroactiva des de 1 de gener de 2012, perquè la Generalitat està atenent les persones des de l’1 de gener sense conèixer determinats ajustaments”.
Escrito por L.I. Lunes, 16 de Abril de 2012 10:18
L'actualització de les dades de persones acolides a la llei de la dependència han passat de 140.491 en acabar l’any 2011 a 145.869 a 31 de març de 2012”.
En la presentació de les dades, el conseller Cleries ha destacat que “aquest és l’augment en el número de beneficiaris nets actual, però la feina feta ha estat molt més important, ja que s’han incorporat al sistema 11.123 persones en el primer trimestre de 2012, encara que també s’han produït baixes, lamentablement”. I ha afegit: “el ritme d’entrada de persones al sistema de la dependència a Catalunya és satisfactori. No s’ha condicionat ni per la crisi econòmica, ni davant les noves actuacions del Govern de l’Estat. De fet, durant tot l’any 2011 el Departament de Benestar Social i Família va haver d’estalviar d’altres conceptes per poder prioritzar el finançament d’aquesta llei”.
Cleries ha lamentat que “en canvi el Govern de l’Estat no està complint la llei ja que està eliminant aportacions que aquesta estableix”. I ha remarcat que: “Si s’han de fer reformes a la llei, aquestes reformes no les pot decidir el Govern de l’Estat unilateralment i no pot prendre decisions que ens afecten de manera retroactiva des de 1 de gener de 2012, perquè la Generalitat està atenent les persones des de l’1 de gener sense conèixer determinats ajustaments”.
16.4.12
COMUNICAT QUE
PRESENTEN ELS TRES GRUPS MUNICIPALS SOTASIGNANTS, PARTIT DELS SOCIALISTES DE
CATALUNYA, CONVERGÈNCIA I UNIÓ, I L’ENTESA PER CUBELLES-FIC
Els grups municipals del Partit dels Socialistes de Catalunya,
Convergència i Unió, i l’Entesa per Cubelles-FIC lamentem com va acabar el darrer Ple municipal
ordinari amb data 20 de març en el qual creiem que van ser vulnerats els
nostres drets com a regidors ja que l’Alcaldessa del municipi va aixecar la
sessió sense haver acabat tots els punts de l’ordre del dia.
I faltant, al nostre entendre, dos dels punts més importants pels grups
de l’oposició, com són altres mocions, i precs i preguntes tal i com figurava a
l’esmentat ordre del dia.
Considerant que fins al mes de maig no tornarem a tenir un Ple ordinari
i que teníem una moció d’urgència treballada conjuntament i precs i preguntes
que responen a les inquietuds dels veïns i veïnes de la vila, als quals també
s’han vulnerat els seus drets,
i considerant que en cap cas vam abandonar la sala, ni vam expressar
que no tinguéssim res més a exposar en relació a l’ordre del dia.
“Els ciutadans tenen dret a participar en
els afers públics, directament o per mitjà dels seus representants lliurement
elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal”
SOL·LICITEM:
Primer. Que es tingui
per presentat el present recurs de reposició.
Segon. Que s’articulin
els mecanismes legals corresponents a la represa immediata de la sessió del Ple
del 20 de març de 2012 amb la finalitat de poder complir amb la normativa i
debatre els punts que van restar pendents amb motiu de la finalització avançada
de la sessió. Que la represa del Ple s’efectuï en el termini de 15 dies a
comptar des de la data d’entrada del present recurs al Registre General de la Corporació.
Tercer. Que
transcorregut el termini corresponent sense resolució expressa positiva donarem
trasllat d’aquest recurs al Síndic de Greuges i a la Direcció General
d’Administració Local sens perjudici de les accions legals corresponents.
PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA
CONVERGÈNCIA I UNIÓ
ENTESA PER CUBELLES-FIC
Cubelles, 11 d'abril de 2012
14.4.12
MªÀngels Segura
Exposa a Pic & Jazz ,
carrer Jacint Verdaguer,20 Cubelles.
Una bona col·lecció de petits complements en joies artesanals en or i plata i mocadors de seda natural pintats a mà ..Treballs amb personalitat pròpia i molt delicats aporten un homenatge evident les roses i a la Diada de Sant Jordi ja tan propera. Molt recomanable visitar. Us agradará
13.4.12
La Independent . Web destacada (afegir a preferits)
Plantilla del Barça Femení. Foto arxiu bloc fcbarcelona.cat
Plantilla del Barça Femení. Foto arxiu bloc fcbarcelona.catEl Barça
Escrito por Sònia Ribó. La Independent Martes, 10 de Abril de 2012 19:00
Juguen a futbol, defensen la samarreta del Barça, són líders de la lliga i golegen rivals. Podríem estar parlant del Barça dels Messi i companyia. Però estem parlant del Barça femení de Sonia Bermúdez i companyia. Defensen una secció blaugrana que està a l’alçada de l’entitat però costa que tinguin el mateix ressò mediàtic que els companys de feina.
Paral·lelismes n'hi poden haver molts com l’aposta per jugadores joves i de la casa. Diferències també. Per començar les jugadores del Barça femení no poden viure només del futbol. Hi ha un límit salarial i la majoria han de compaginar l’esport d’elit amb una altra feina o amb els estudis. Això però, no els treu ni dedicació ni compromís. Un exemple és el femení del Barça que es supera cada dia i demostra que és el millor equip de la Superlliga femenina.
Són líders amb 76 punts. Fa 7 jornades es van col·locar líders en solitari, amb remuntada inclosa contra el Llevant. A partir d’aquí 6 victòries consecutives, 24 gols a favor i només 3 en contra i han obert una escletxa de 4 punts amb el segon classificat, l’Athletic de Bilbao. A més no han perdut cap partit a casa en tota la temporada, una altra mostra del nivell que estan tenint aquesta temporada.
La golejadora de l’equip és Sonia Bermúdez. Porta 32 gols i el seu entrenador Xavi Lorens ha dit d’ella que és la millor davantera de la lliga, internacional amb la selecció espanyola. Té velocitat, qualitat i gol i és la líder d’un equip tant important com el Barça. El complement perfecte és Olga. Joventut i potència que amb només 19 anys ha marcat gols tant importants com el que va donar la victòria a la final de la Copa de la Reina l’any passat.
Un altre pilar de l’equip és la capitana, Anna Maria Lopez Escribano, conguda com ‘Ani’. Amb 31 anys, des de la defensa i a força de treball s’ha guanyat el respecte de les companyes. Altres jugadores com Miriam Diéguez, Marta Corredera o Melanie Serrano o ‘Vicky’ també han estat convocades per la selecció espanyola.
Un equip compensat i amb projecció de futur. Una pinya que juga al futbol perquè li agrada tot i les dificultats. Un equip que defensa els colors i el principi d’una entitat tot i que els seus èxits queden en un segon pla.
Escrito por Sònia Ribó. La Independent Martes, 10 de Abril de 2012 19:00
Juguen a futbol, defensen la samarreta del Barça, són líders de la lliga i golegen rivals. Podríem estar parlant del Barça dels Messi i companyia. Però estem parlant del Barça femení de Sonia Bermúdez i companyia. Defensen una secció blaugrana que està a l’alçada de l’entitat però costa que tinguin el mateix ressò mediàtic que els companys de feina.
Paral·lelismes n'hi poden haver molts com l’aposta per jugadores joves i de la casa. Diferències també. Per començar les jugadores del Barça femení no poden viure només del futbol. Hi ha un límit salarial i la majoria han de compaginar l’esport d’elit amb una altra feina o amb els estudis. Això però, no els treu ni dedicació ni compromís. Un exemple és el femení del Barça que es supera cada dia i demostra que és el millor equip de la Superlliga femenina.
Són líders amb 76 punts. Fa 7 jornades es van col·locar líders en solitari, amb remuntada inclosa contra el Llevant. A partir d’aquí 6 victòries consecutives, 24 gols a favor i només 3 en contra i han obert una escletxa de 4 punts amb el segon classificat, l’Athletic de Bilbao. A més no han perdut cap partit a casa en tota la temporada, una altra mostra del nivell que estan tenint aquesta temporada.
La golejadora de l’equip és Sonia Bermúdez. Porta 32 gols i el seu entrenador Xavi Lorens ha dit d’ella que és la millor davantera de la lliga, internacional amb la selecció espanyola. Té velocitat, qualitat i gol i és la líder d’un equip tant important com el Barça. El complement perfecte és Olga. Joventut i potència que amb només 19 anys ha marcat gols tant importants com el que va donar la victòria a la final de la Copa de la Reina l’any passat.
Un altre pilar de l’equip és la capitana, Anna Maria Lopez Escribano, conguda com ‘Ani’. Amb 31 anys, des de la defensa i a força de treball s’ha guanyat el respecte de les companyes. Altres jugadores com Miriam Diéguez, Marta Corredera o Melanie Serrano o ‘Vicky’ també han estat convocades per la selecció espanyola.
Un equip compensat i amb projecció de futur. Una pinya que juga al futbol perquè li agrada tot i les dificultats. Un equip que defensa els colors i el principi d’una entitat tot i que els seus èxits queden en un segon pla.
10.4.12
9.4.12
Bons amics i companys envien fotos i part dels cuplets dedicats a La Fita
Gracies Joan i Montse
ELS SAFAREJOS DE CUBELLES
DIU QUE VOLEN ARRANJAR
A PROPOSTA DE LA FITA
PER PODER-LOS VISITAR.
ELS HOMES TINDRAN L'EXCUSA
PER ANAR A XAFARDEJAR
ARA QUE HI HA MOLTA CRISI
RENTARAN LA ROBA A MÀ
DIU LA HISTÒRIA DE CUBELLES
UN BARÓ MOLT EMPRENYAT
AMB L'AFANY DE GUANYAR METRES
TOTS ELS HOMES HA EMPRESSONAT.
LES DONES DE LA VILA
L'INVASOR VA FER FUGIR
EN AQUELL LLOC HI HA UNA PLAÇA
DE LA FITA S'HA DE DIR.
foto/Kiko Font/Cubelles 2012
M. Trives/ Diari de Cubelles
Dos dies en que la passejada pel casc antic de Cubelles fos quasi obligada. Una Fira Medieval com l’escenari principal, mentrestant nens i grans gaudien de petits entreteniments.
La pluja de dies anteriors pronosticava un futur incert ,pro el sol solet vine’m a veure,vine’m a veure va funcionar tot el dia i ja se sap que la gent surt al carrer a fer un volt pel poble si la pluja ha escampat.
El Cor l´Espiga aquest dia una vagada mes com tots els anys sortien a cantar les caramelles i els cuplets esperats i gaudits per tothom que omplia la plaça del Ajuntament. Aquest any sobre un entarimat a ple sol es van torrar un pel tots i totes ,pro el bon humor no es va fer esperar i la gresca va propiciar forts aplaudiments per part del públic. Cuplets que no van decebre a ningú i van fer riure ,fins i tot a dalt del balcó de la Vila i punt de mira de tothom. Ja se sap ! No se sap a qui tocará !Després tot ,acabat els cants ,en Cuscó amb la cistelleta va intentar recaptar uns calerons per l’entitat que com totes un pel ajustades de pressupost ... i abans de que la gent optés per fer-se el longuis no va parar ... .
Els temps no donen per masses alegries encara que El Cor L´Espiga desperti empatia a tots els presents.
8.4.12
M. Trives/Diari de Cubelles
Tots els dies jo també faig una llambregada a diversos diaris digitals. Disposo d´un arxiu personal en el meu portàtil on tinc un recull d’un bon tou d’articles publicats de diferents autors i autores i que no vull perdre en el temps . Aquest ,com d’altres escrits per Iu Forn formen part de la meva petita hemeroteca.
LA LLAMBREGADA
Tots som iguals davant la llei (2)
IU FORN
Vostè i jo ja sabíem que som exactament iguals que Iñaki Urdangarin i la seva esposa, que Millet & Montull Bros i que Jaume Matas, un condemnat que és a casa seva tocant-se les orelles perquè el senyor fiscal diu que, pobret, no fugirà. També sabíem que som iguals que qui té milers d'euros en diner negre i que ara podrà blanquejar legalment pagant menys del que paguem vostè i jo pels nostres (humils) ingressos. No ignoràvem que el nostre sistema de Rodalies és dels millors (sobretot comparat amb el de Burundi) i que si tenim tant de nivell és perquè aquí hi inverteixen no només tant com caldria sinó que fins i tot s'hi gasten el que està pressupostat (o més). També sabem que ajuda molt la nostra economia tenir un tren i un metro preciosos per anar a l'aeroport de BCN i un eficaç sistema ferroviari per transportar les mercaderies que arriben a un dels principals ports europeus. Sabem que els diferents ministres de Foment (siguin del PP, siguin sociates) han dissenyat un AVE lògic, eficaç i econòmicament sostenible i que, com la resta d'obres que s'han fet allà i no aquí, ni ha servit per comprar vots ni voluntats amb un diner públic que no s'ha dilapidat fins a provocar un dèficit que encara pagaran els nostres besnéts.
Vostè i jo sabem que, a part de tot això, l'Estat (per llei) ni ens deu 759 milions d'euros des de fa 4 anys, ni 219 des de fa 3 anys, ni 1.200 dels fons de competitivitat. I sabem que tot això el PSOE no va pagar-ho en època de vaques magres perquè just el dia que tocava tenia podòleg i que el PP ara diu que estaria encantat de pagar-ho, però als calaixos no hi ha ni teranyines. I vostè i jo recordem com persones responsables directes del desastre s'han atrevit a posar-se darrere d'una pancarta per demanar responsabilitats i que som tan educats que no els hem escopit a la cara ni res. ¿I sap per què? Recoi, perquè tots (i totes) som iguals davant la llei.
Tots som iguals davant la llei (2)
IU FORN
Vostè i jo ja sabíem que som exactament iguals que Iñaki Urdangarin i la seva esposa, que Millet & Montull Bros i que Jaume Matas, un condemnat que és a casa seva tocant-se les orelles perquè el senyor fiscal diu que, pobret, no fugirà. També sabíem que som iguals que qui té milers d'euros en diner negre i que ara podrà blanquejar legalment pagant menys del que paguem vostè i jo pels nostres (humils) ingressos. No ignoràvem que el nostre sistema de Rodalies és dels millors (sobretot comparat amb el de Burundi) i que si tenim tant de nivell és perquè aquí hi inverteixen no només tant com caldria sinó que fins i tot s'hi gasten el que està pressupostat (o més). També sabem que ajuda molt la nostra economia tenir un tren i un metro preciosos per anar a l'aeroport de BCN i un eficaç sistema ferroviari per transportar les mercaderies que arriben a un dels principals ports europeus. Sabem que els diferents ministres de Foment (siguin del PP, siguin sociates) han dissenyat un AVE lògic, eficaç i econòmicament sostenible i que, com la resta d'obres que s'han fet allà i no aquí, ni ha servit per comprar vots ni voluntats amb un diner públic que no s'ha dilapidat fins a provocar un dèficit que encara pagaran els nostres besnéts.
Vostè i jo sabem que, a part de tot això, l'Estat (per llei) ni ens deu 759 milions d'euros des de fa 4 anys, ni 219 des de fa 3 anys, ni 1.200 dels fons de competitivitat. I sabem que tot això el PSOE no va pagar-ho en època de vaques magres perquè just el dia que tocava tenia podòleg i que el PP ara diu que estaria encantat de pagar-ho, però als calaixos no hi ha ni teranyines. I vostè i jo recordem com persones responsables directes del desastre s'han atrevit a posar-se darrere d'una pancarta per demanar responsabilitats i que som tan educats que no els hem escopit a la cara ni res. ¿I sap per què? Recoi, perquè tots (i totes) som iguals davant la llei.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)