DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de l'Ajuntament de Cubelles

LA POLICIA DE CATALUNYA JA ÉS AQUÍ

Pocs segons després d'aquesta mitjanit, des de la flamant nova Comissaria dels Mossos d'Esquadra a Vilanova i la Geltrú, la inspectora Rosa Gubianes donava oficialment la sortida a les primeres patrulles dels Mossos d'Esquadra desplegades íntegrament al Garraf. La comarca accedia així de ple al nou model de Policia de Catalunya que conformen, juntament amb els Mossos, les policies locals dels nostres municipis. La inspectora Gubianes, amb experiència policial anterior a Badia, Barberà del Vallès, Santa Coloma de Farners i també a Ciutat Vella, és una de les deu dones inspectores del cos dels Mossos i projecta la imatge de professionalitat, capacitació tècnica, joventut i convicció cívica i democràcica que el cos vol mostrar ràpidament sobre el territori. En els darrers quatre anys, l'Ajuntament de Cubelles ha fet un enorme esforç per projectar la Policia Local i ha impulsat un Pla de Qualitat i Millora que des de la meva responsabilitat anterior a la regidoria de Governació penso que donarà fruits ens els propers cinc anys no sense invertir moltes energies i molts esforços. Veure sortir ahir les primeres patrulles des de les noves dependències al Garraf obliga també a fer un enorme reconeixement a aquest cos de Mossos creat al segle XVIII i recordar que no fa massa, el 1978, coincidint amb el retorn del president Tarradellas, estava format només per un centenar de membres. No és fins l'any 1980 que el cos dels Mossos passa del Govern central a la Generalitat per convertir-se dos anys més tard en la Policia Autonòmica de Catalunya. Però veure sortir les noves patrulles dels Mossos ens obliga també a pensar en un nou model integral de policia que ha de comptar amb policies locals modernes, àgils, compromeses amb el madat democràtic de mantenir la convivència i el lliure exercici dels drets i de les llibertats. Serà interessant treballar per consolidar aquesta fita mentre, a partir de demà divendres, per exemple, comptarem també amb la innovadora presència dels agents dels Mossos d'Esquadra recorrent els carrers, les places i el mercat municipal de Cubelles... .-37

M.Trives/Diari de Cubelles

Tot fa pensar que va per llarg i queden dies per solucionar aquest desgavell . Avui mateix podeu llegir aquesta informació i que senyala aquesta possibilitat

(foto/arxiu Diari de Cubelles)

Barcelona

Dilluns es podria fixar una data en la nova reunió del CECOF
Els tècnics treballen amb la idea de recuperar Rodalies 12 de novembre

laMalla.net

La previsió dels tècnics és que sigui la setmana vinent, problablement, dilluns dia 5, en la nova reunió que mantindrà el Centre Coordinador de l'Operació Ferroviària (CECOF) quan es pugui posar data al restabliment dels serveis de Rodalies suspesos per les múltiples incidències de les obres de l'AVE. Això vol dir que, els seveis provisionals que substitueixen els trens seguiran essent l'alternativa per a milers d'usuaris. Informacions recollides per diversos mitjans de fonts de la coordinació d'obres apunten que els tècnics treballen amb l'horitzó de que caldrà mantenir el tall a les línies C-2 sud, C-7 i C-10 fins al 12 de novembre.
més informació a http://www.lamalla.net/

L’Ajuntament de Cubelles signa el nou conveni amb les entitats esportives

La regidoria d’Esports convocarà un Consell Esportiu per tal de donar a conèixer quins són els objectius d’aquesta legislatura.

més informació a www.cubelles.com

La biblioteca se suma als actes del Castaween 2007

Organitza una mostra de llibres, i distribueix punts de llibres amb motius especials

més informació a www.cubelles.com

Es convoca una nova reunió de la comissió del 50è aniversari del gegants per l'1 de desembre

Properament es convocarà una segona reunió de la comissió de Carnaval oberta a tothom

més informació a www.cubelles.com

M.Trives/ Diari de Cubelles

El temps roda i aquests dies es compleixen anys d´ un temps tortuós que va patir la societat americana, per l´ anomenada ¨Caça de Bruixes ¨ ,a on intel·lectuals, escriptors ,directors de cinema i ciutadans van ser amenaçats, sentenciats a presó ,llançats a un atur forçós i alguns d´ ells reconeguts guionistes van marxar del país. Tot això va succeir a un Estat suposadament democràtic .

Podeu llegir i trobar informació relacionada en excel·lents articles publicats al Diari Avui

Hollywood i la Inquisició

Ara fa seixanta anys, el 20 d’octubre de 1947, Hollywood va seure davant dels tribunals de la Inquisició. En plena Guerra Freda, els sectors més conservadors de la societat nord-americana van convertir la Fàbrica dels Somnis en el boc expiatori d’una croada contra el comunisme. Víctimes i delators incloïen rostres populars i les pel·lícules sotmeses a judici eren el millor aparador per trobar-hi indicis de molt divers signe polític.

Un documentat llibre de recent aparició, Las películas de la Caza de Brujas (Notorious, 2007), analitza ara tots aquells films relacionats amb la persecució que Hollywood va patir des de poc després d’acabada la Segona Guerra Mundial fins ben entrada la dècada dels seixanta. Javier Coma, el seu autor, és un especialista en la matèria i aquest treball arrodoneix un previ Diccionario de la caza de brujas (Inèdita, 2005) que glossava les desenes de productors, guionistes, directors i actors implicats en aquest vergonyós capítol de la història del cinema nord-americà. L’anomenat Comitè d’Activitats Antiamericanes va ser creat el 1938 però l’esclat de la Segona Guerra Mundial va posposar la persecució contra Hollywood fins al 1947. Richard Nixon, futur president dels Estats Units, en va ser un dels seus membres. Més tard s’hi incorporaria el senador Joseph McCarthy, un ferotge anticomunista que veia indicis prosoviètics als títols més insòlits. L’aliança estratègica que els Estats Units i la Unió Soviètica van mantenir enfront del nazisme va generar posteriors sospites en títols com Mission to Moscow i Song of Russia. El simple somriure d’uns nens soviètics encenia l’alarma fins que la novel·lista Ayn Rand va tranquil·litzar els membres del tribunal afirmant que els russos només reien en privat, mai per aprovar el seu sistema polític.

Guionistes i alguns directors van ser els principals represaliats per la Caça de Bruixes. Molts d’ells eren comunistes però l’anàlisi que Coma fa de les pel·lícules posa en evidència la dificultat, fins i tot l’absurd, d’inserir-hi propaganda. Tot i això, De hoy en adelante, Encrucijada de odios, Cuerpo y alma, La ciudad desnuda o El muchacho de los cabellos verdes no deixen de ser fidels exponents d’uns cineastes progressistes que van pagar cara la seva ideologia.

Molt més eloqüents són els missatges d’aquells films rodats per anticomunistes de tota la vida o d’altres obligats a ser-ho després de delatar els seus companys a fi, com va dir Orson Welles, de salvar les seves piscines. Em vaig casar amb un comunista, El teló d’acer o Fugitivos del terror rojo són títols que parlen per ells mateixos. La llei del silenci és, en canvi, la molt més subtil metàfora que Elia Kazan va rodar, amb Marlon Brando com a protagonista d’un drama sindical al port de Nova York, per justificar la seva claudicació davant el tribunal.

http://www.avui.cat/

Tal com eren

Acabat el malson de la cacera de bruixes, Hollywood s'hi ha referit en comptades però contundents ocasions, oportunament referenciades a l'exhaustiu llibre de Javier Coma. Chaplin la va parodiar, en clau de revenja personal, a Un rei a Nova York. Ja a la dècada dels setanta, Tal com érem comptava amb Robert Redford i Barbra Streisand en el paper d'uns militants progressistes inspirats en el guionista Peter Viertel i l'actriu Virginia Ray. D'una forma encara més explícita, Woody Allen encarnava a La tapadora un d'aquells escriptors contractats per donar la cara dels guionistes represaliats pels estudis. Zero Mostel interpretava una d'aquestes víctimes de la intolerància amb coneixement de causa, ja que ell mateix havia patit l'atur derivat de les llistes negres.

Dirigida per Irwin Winkler, Acorralat per la justícia és la primera pel·lícula de ficció que mira de cara els processos de Hollywood amb Robert De Niro en el paper d'un director perseguit per la croada anticomunista. Martin Scorsese hi interpreta el paper d'un cineasta amb trets molt propers als de Joseph Losey. Molt més evidents son els paral·lelismes entre el protagonista de Punto de mira i Herbert J. Biberman, l'autor de La sal de la Terra, crònica d'una vaga a la frontera amb Mèxic rodada quan el cineasta ja havia passat uns mesos a la presó per la seva actitud hostil amb la Comissió d'Activitats Antiamericanes.

Dirigida per George Clooney, Bona nit, bona sort també s'inspira en un personatge real. El periodista Edward R. Murrow va ser un popular periodista televisiu que aprofità el seu poder mediàtic per criticar el senador McCarthy i accelerar-ne la caiguda. Caldria esperar, tanmateix, fins al 1960 perquè Espàrtac, tota una metàfora sobre la llibertat, fos signada pel guionista Dalton Trumbo després de quinze anys a la llista negra.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 44. Dissabte, 27 d'octubre del 2007

M.Trives/Diari de Cubelles

Fa pocs dies vaig assistir a una tertúlia a on tots els dimarts, es celebra a un petit bar de Vilanova i a on un grup de coneguts o no , es reuneixen per parlar de temes concrets .
Un dia pot ser un fotògraf que mostra les seves imatges d´ altres indrets i comenta les seves vivències en països llunyans ,un altre dia es un dels assistents qui proposa un tema d´ actualitat a discutir la propera setmana i axis s´ aconsegueix engrescar la participació i fomentar el món de les tertúlies, un pel oblidades en aquests indrets. Fa poques setmanes que ha començat aquesta roda i ja comença a ser animada .L´ altre dia arrel de la situació creada per la nena marroquina que volia anar amb vel a l´ escola, i que va ser tema de conversa, algú va fer referència a un article publicat a El País i escrit per Empar Moliner. Aquest excel·lent article val la pena que si en teniu ganes, en feu lectura i vosaltres mateixos també en podeu opinar .

Ah ! Si voleu participar a les tertúlies heu d´ anar al bar Temptacions ( al costat de la Plaça de les Cols )

ELPAIS.com

EMPAR MOLINER
La niña de ocho años que 'quiere' cubrir su pelo
EMPAR MOLINER 08/10/2007

"Ya nos volvíamos a Marruecos", ha dicho el feliz padre de la devota niña de ocho años que "quería" ir en hiyab a la escuela. Supongo que habrán leído la noticia, que esta semana ha estado en boca de todo el mundo: la escuela le prohibió asistir a clase con dicha prenda, pero la Generalitat, siempre velando por la tolerancia, decidió que lo que decidiera la escuela era igual. O sea que, ahora, la niña de ocho años ya se sienta en el pupitre con el pelo cubierto, a salvo de las miradas de los otros críos de su edad. De ahí la frase del padre. Eso significa que si los malvados profesores de la escuela no llegan a ser corregidos, el hombre se habría llevado a los suyos a ese lugar donde parece que taparse el cabello desde que sales de la clínica maternal mola (si eres mujer, claro). Piensen que este deseo infantil de la niña es tan poderoso que incluso la madre declara que ha dejado el trabajo para "apoyar" a su hija. Parece, pues, que cuando uno "apoya" (qué verbo tan repetido en la televisión últimamente, sobre todo por las madres de los concursantes de Gran Hermano) lo hace a jornada completa y no tiene tiempo de nada más.

La Generalitat debería ir preparándose para cuando salga una niña que declare que 'quiere' que le practiquen la ablación

El caso es que, como les digo, ha triunfado la sostenibilidad y la niña ya puede ir como "quiere" a la escuela. Y yo me alegro, porque me parece casi milagroso que una niña de ocho años ya tenga ideas propias sobre la religión. Esto es sólo la muestra de su gran madurez y elevación espiritual. Ha habido quien ha comparado el caso con el de las monjas que dan clase con hábito. Hombre, las monjas son mayores de edad. No es lo mismo. Pero sobre la cuestión ha habido mucho debate. El jueves, en este mismo periódico, se publicaron artículos con diferentes visiones, entre ellos el del señor Abdenur Prado, presidente de la Junta Islámica Catalana. Yo admiro sin reservas al señor Prado, porque también fue presidente del congreso "Musulmanas y feministas". Y que el presidente de las musulmanas y feministas sea un hombre en lugar de una mujer a mi me parece de una gran coherencia.

Pero volvamos a la niña. Seguramente habrá más cosas que "quiere" hacer. Como el Ramadán. Y si es así hay que respetárselo, o su padre se la llevará a Marruecos. Sí, ya sé que algunos profesores debiluchos advierten que los menores que lo practican se les desmayan en clase o no rinden. Pero nadie dijo que la fe fuese fácil. Por eso, feliz como estoy de la noticia, solo quiero advertir de algo a la Generalitat. Esta niña extraordinaria tiene toda una vida por delante. Y, del mismo modo que Cassius Clay se convirtió al Islam de repente y pasó a llamarse Muhammad Alí, ella podría cambiar también de religión de la noche a la mañana. Por ejemplo, podría abrazar la religión rastafari. Es una religión muy simpática y con no pocas peculiaridades. Entre ellas fumar hachís. Imaginen pues que la pequeña "quiere" honrar a su fe liándose un porro en clase. Si la intolerancia docente se lo prohibiera, hasta yo dejaría el trabajo como su madre para "apoyarla". Todo antes que oír al padre decir: "Estábamos a punto de volver a Jamaica".

Porque sólo faltaría que los niños de ocho años musulmanes merecieran más respeto que los niños de ocho años rastafaris, que los niños de ocho años católicos o que los niños de ocho años practicantes del vudú o de la cienciología. Por eso espero con ansia ver pronto a estos pequeños clavando alfileres a los muñecos y sacrificando gallinas, flagelándose por Semana Santa o merendando placentas en clase. Por cierto. La Generalitat debería ir preparándose para cuando salga la primera niña que declare que "quiere" que le practiquen la ablación. ¿O es que alguien duda de que esto pasará?

Cataluña EL PAIS - 08-10-2007

La niña de ocho años que 'quiere' cubrir su pelo

EMPAR MOLINER

Hisenda, Planificació i Serveis Externs

El departament d'Hisenda satisfet pel compliment del calendari establert

Xavier Grau considera fonamental aprovar el pressupost 2008 abans d'acabar l'any

L’Ajuntament de Cubelles considera “fonamental” el canvi en el model de recaptació dels impostos. Xavier Grau, regidor d’Hisenda, considera que “aquest canvi estructural és fonamental pel Govern”.

Des de la regidoria d’Hisenda es considera que hi han “dues qüestions fonamentals per poder complir el calendari establert”; d’una banda es considera “fonamental l’aposta per aprovar el pressupost 2008 al llarg del darrer trimestre del 2007”, així com "aprovar la modificació del pressupost del 2007, incorporant part de la liquidació del 2006.”. Segons Grau això permetrà “desbloquejar el procés de canvi de gestió de la recaptació d’impostos”.

De fet, el canvi del model de recaptació d’una empresa privada a la gestió a través de la Diputació de Barcelona és “ara per ara un canvi estructural fonamental pel Govern”.

El regidor d’Hisenda també destaca el canvi d’inèrcia que ha imprès el seu departament, ja que “amb aquest canvi de rutina es fa partíceps a tots els departaments que gestionen els serveis del municipi”. El canvi d’inèrcia correspon a “l’aposta pel model horitzontal, on cada departament avalua i quantifica els serveis que ofereix”.

Aquesta nova estratègia és un model que “implica a tothom i que sobretot repercutirà l’any que ve”. Xavier Grau afirma que d’aquesta manera “s’avalua el cost real dels serveis”, de manera que "fins ara ja se n'han pogut quantinificar el 90%”.

Ràdio Cubelles Divendres, 26-10-2007
http://www.cubelles.com/

Hisenda, Planificació i Serveis Externs

L'Ajuntament s'estalviarà 300.000€ anuals amb la gestió dels impostos a través de la Diputació de Barcelona
El ple municipal d'octubre aprova un augment del 4,18% de la taxa d'escombraries i un 2,4% de la resta de tributs

El pas de l'actual gestió privada dels tributs municipals a la futura gestió a través de la Diputació de Barcelona li suposarà a l’Ajuntament de Cubelles un estalvi de 300.000€ anuals.

Segons Xavier Grau, regidor d’Hisenda, el traspàs de la gestió a la Diputació es deu a que “no era adequat renovar el contracte amb l’empresa que ho gestionava per a 18 anys”. De fet,“passar la gestió a la Diputació de Barcelona pot suposar un estalvi anual de 300.000€”. I, a més, afirma que “el canvi de gestió s’ha resolt sense cap crisi”.

Ara s’està treballant per a què “la Diputació de Barcelona gestioni els tributs municipals a partir de gener”, el que suposa “un estalvi pel municipi i una major transparència per aconseguir que tothom pagui el que li toca pagar”, apunta Grau.

D’altra banda, al ple municipal del passat 15 d’octubre, es van aprovar les ordenances fiscals per l’any 2008. El consistori va aprovar un augment del 2,4% dels tributs municipals, excepte la taxa d’escombraries que augmenta un 4,18%. El regidor d'Hisenda justifica l’augment dels tributs al•legant que “no s’augmenten els impostos, sinó que s’actualitzen en relació a l’increment de l’IPC català d’agost a agost que és d’un 2,4%”.

Amb l’aprovació de les ordenances fiscals en el passat ple municipal es segueix amb el calendari previst per desbloquejar el procés de recaptació dels impostos a partir del proper 1 de gener. Amb aquest canvi en el model de recaptació, el regidor considera que "s’està fent un canvi de gran transcendència en els propers anys".

El regidor d’Hisenda, a més, destaca "el canvi d’inèrcia que s’ha establert al seu departament, ja que es fa partícep a la resta de regidories a través de l’avaluació dels serveis que s’ofereixen".

Seguint amb el calendari aprovat el passat 17 d'agost, es preveu que la Diputació de Barcelona comenci a recaptar els tributs municipals a partir del proper 1 de gener.

Ràdio Cubelles Divendres, 26-10-2007

www.cubelles.com

M.Trives/Diari de Cubelles

Aquests dies uns fets han fet corre la tinta als diaris. Tots tres mostren un perfil de violència , vexació, racisme , i un d´ ells ha suposat la pèrdua d´ una vida innocent . Que un energumen i que avui tenim en portades de diaris, es passegi amb total impunitat i a més rodejat de la seva gent , no demostra res més que tenim un problema i greu .Aquestes agressions a persones i sovint mes freqüent en dones es habitual per part de personatges que tenim al costat i que ningú diria portadors de tal violència . Conductores de bus, taxis, passatgers, homes i dones, alguna que d´ altre vegada s´han trobat ,insultats i fins i tot agredits .La gravació en vídeo va mostrar un fet violent , i d´ altres no filmats ?

Trobareu informació d´ aquestes informacions de les que es fa referència a

DE FIL DE VINT
Contra el racisme

Isabel-Clara Simó

Hi ha un individu que es diu Sergi-Xavier, que li pega, de manera violenta, a una noia, menor, equatoriana, per raons racistes, als Ferrocarrils de Catalunya. Dada primera, el seu nom ens revela que és català-català. Segona dada, pel que veiem al vídeo, ningú no va ajudar la noia; tercera dada: és que estava begut, diu, considerant que ja no és responsable de res; i quarta dada, jo no sóc racista, diu. La meva conclusió és que el Sergi-Xavier és un perill per a la societat, que no sap controlar-se i que és racista. Ser racista és un delicte. De moment ha d'anar presentant-se al jutjat, però ignoro si hi ha algun sistema per impedir el seu accés, almenys durant un any, als transports públics de Barcelona. Que vagi a peu.

En un tren Girona-Portbou, el revisor s'adreça a un viatger de pell fosca, el pediatre Iván Ramos (de nacionalitat francesa i d'origen cubà), que va a la seva feina. És a l'únic a qui li demana el bitllet i la identificació. El passatger, que està aguantant un retard, es nega a totes dues coses, i el revisor diu que ara sabràs qui sóc jo; entre unes coses i altres, el tren arriba amb més d'una hora de retard. Ara bé, els altres passatgers, tan perjudicats com el senyor Ramos, se solidaritzen amb ell i amb la seva actitud valenta. Aquest empleat és un racista, i com que el racisme és un delicte, li ha de caure a sobre el pes de la llei.

Hi ha, doncs, diverses actituds davant del racisme, però veiem sempre un individu agressiu, milhomes i envanit per causes imaginàries. Cal rebaixar-los els fums, i això només ho pot fer la llei. Una tasca molt més important que a veure quina quota de poder té cada jutge.

http://www.avui.cat/

Un estudiante muere al defender a una mujer agredida por su novio
El joven recibió un golpe en la cabeza al intentar mediar en la pelea
EL PAÍS - Valencia - 25/10/2007

Daniel Oliver corrió hacia su muerte al mediodía del 17 de octubre. El joven, de 23 años, acababa de salir de la facultad de Derecho en Valencia y se disponía a tomar el autobús de vuelta a casa cuando vio lo que varios estudiantes y transeúntes llevaban un rato contemplando sin mover un dedo: David G. M., un tipo de las dimensiones de un armario, golpeaba y pateaba a su novia en el suelo a escasos 30 metros de allí. Oliver reaccionó instintivamente: se quitó la mochila del hombro y se acercó corriendo a socorrer a la víctima. Dijo algo, pero no llegó a oír si le contestaban. El agresor se giró y soltó el puño en un solo movimiento. Oliver cayó como un tronco, se abrió la cabeza contra la acera y murió el martes, en el Hospital Clínico de Valencia, después de siete días en coma a causa de un edema cerebral.
http://www.elpais.es/

Altres Informacions

Jornada de debat sobre “Les Caramelles: ahir i avui”

L'acte tindrà lloc aquest dissabte, a partir de les 10 del matí

L'Institut d' Estudis Penedesencs i el Grup d’Estudis Cubellencs, amb la col•laboració de l’Ajuntament de Cubelles organitzen per aquest dissabte uns Jornada de debat sobre “Les Caramelles: ahir i avui”. L'acte es portarà a terme al Centre Social, a partir de les 10 del matí.

El programa de la Jormada començarà amb una conferència introductòria a debat sobre “Les Caramelles. Fonts i sentit de la festa”, que anirà a càrrec de Santi Riera i Subirats.

Al debat, que serà moderat per Joan Vidal i Urpi, President del Grup d’Estudis Cubellencs, hi participaran Santi Riera i Subirats, Llicenciat en musicologia; Antoni Carner, President de la Federació de Cors de Clavé; Argemi Curto, Director de Corals i Colles de Caramelles; Albert Solé i Mercè, Membre de la colla de Caramelles de Sitges; Francesc Capdet, President del Cor l’Espiga de Cubelles; i Enric Olivella, Membre de la Coral de Calafell.

Ràdio Cubelles Dimecres, 24-10-2007
www.cubelles.com

La Pedra Seca

http://www.pedraensec.com

Hi trobareu més informació

SITGES
Sitges defensa la pedra seca
Prop de 150 experts es troben a Sitges en la IV Trobada d’Estudi per a la
VD - 22/10/2007
La Coordinadora d’Entitats per la Pedra Seca de Catalunya (CEPS) ha establert les bases que serviran per coordinar totes les entitats dedicades a l’estudi i a la conservació de la pedra seca i, a més a més, la Fundació Territori i Paisatge crearà una pàgina web on es podran aportar les dades de les construccions que es vagin catalogant.

Amb tot, s’ha donat un pas endavant molt important per conèixer el volum de construccions existents a Catalunya i avançar en la catalogació de tot el patrimoni català de pedra en sec. Aquestes són algunes de les conseqüències de la IV Trobada d’Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca dels Països Catalans que s’ha celebrat a l’Antic Escorxador de Sitges durant el passat cap de setmana, organitzada pel grup barraquer Drac Verd de Sitges, juntament amb l’Ajuntament de la vila, el Grup d’Estudis Sitgetans i l’Institut d’Estudis Penedesencs.
La trobada ha reunit prop de 150 experts de tot Catalunya, Castelló, Mallorca i Menorca, i ha incidit fortament en el reconeixement de les construccions de pedra seca com a patrimoni cultural i en la consolidació de la CEPS, posant l’èmfasi en la situació d’indefensió que pateix el patrimoni de pedra seca de Catalunya i cercant fórmules per procedir a una catalogació adequada que permeti la seva protecció. Durant tres dies s’han organitzat exposicions fotogràfiques i de maquetes, s’han celebrat nombroses comunicacions particulars, un total de quatre ponències per part d’experts i, finalment, s’ha realitzat una excursió pel massís del Garraf per conèixer les barraques de la zona de la Casa Nova i de Can Planes.

El Drac Verd de Sitges, el grup amfitrió de la trobada que arribava a la seva quarta edició després de les celebrades a Manresa (2002), a Torroella de Montgrí (2004) i a Barcelona (2006), ha localitzat un total de 434 barraques de pedra seca a la comarca del Garraf i més de 3.300 a Catalunya.
http://www.vilanovadigital/

La Transició espanyola

Josep Tarradellas, restablir legitimitats

El seu retorn com a president va servir per restaurar l'única institució republicana que va sobreviure al franquisme. L'arribada va ser aclamada als carrers de Barcelona per milers de ciutadans. Historiadors i polítics qüestionen el paper que va jugar des de l'exili

L. Martínez / I. Carbó

Plaça Sant Jaume

La restauració de la Generalitat de Catalunya en la persona de Josep Tarradellas apareix com a molt remota per a l'actual escenari polític català. El marc constantment sotragat pel mal funcionament de serveis públics essencials com el transport de viatgers, l'agudització dels col·lapses de les grans infraestructures i una traumàtica reforma estatutària que ha acabat amb la sensació de sac foradat per part de sectors sensibles de l'opinió pública han posat en tensió l'estructura institucional construïda des de la Transició. Un entramat polític construït a partir de les eleccions del 15 de juny de 1977 que va requerir, però, altres gestos per a la seva legitimació, que encara són objecte de discussió.

El diumenge 23 d'octubre del 1977, cap a les 5 de la tarda, aterrava a l'aeroport del Prat, procedent de Madrid. L'arribada de Tarradellas posava fi simbòlicament a 38 anys d'anorreament de les institucions pròpies de Catalunya

Avui es compleixen trenta anys del retorn de Josep Tarradellas a Barcelona. Ho va fer com a president de la Generalitat, reconegut pel govern espanyol i aclamat per milers de ciutadans als carrers de la ciutat que hi van veure un reconeixement efectiu de la identitat de Catalunya i de les seves institucions per part dels hereus del franquisme.

La reforma del franquisme

El règim franquista havia iniciat els contactes polítics amb les forces de l'oposició democràtica des de finals de 1975. El 23 de desembre, poc després de la mort de Franco, es constituïa el Consell de Forces Polítiques de Catalunya.A Madrid eren conscients que per desenvolupar un procés de reforma havien de dibuixar escenaris per resoldre la qüestió territorial, la basca i la catalana. El rei Joan Carles va viatjar a Barcelona el 16 de febrer de 1976 i en el seu discurs oficial va introduir expressions en català. Els dos caps de setmana anteriors Barcelona havia estat l'escenari de dues importants manifestacions de l'Assemblea de Catalunya.

Les inèrcies de l'administració franquista eren, però, molt fortes. La dimissió de Carlos Arias Navarro, el juliol de 1976, va fer possible l'ascens d'Adolfo Suárez a la presidència del govern espanyol. Mentrestant, l'activitat cada cop més desacomplexada de les forces d'oposició va tenir múltiples manifestacions: l'aparició pública dels partits, vagues, la Marxa de la Llibertat, Xirinachs davant la Model... i també actes violents de sectors adeptes al franquisme i d'ETA.

La Diada de 1976, tolerada pel règim, va ser un moment culminant. Entra en escena Manuel Ortínez, executiu de l'Institut Cotoner i persona vinculada a personalitats del franquisme enquadrades en el projecte d'Adolfo Suárez. Ortínez suggereix la figura de Tarradellas i també les seves relacions, no sempre fluides, amb l'Assemblea de Catalunya. El vicepresident Alfonso Osorio és determinant per enviar un oficial del servei d'intel·ligència, Andrés Casinello, a entrevistar-se amb el president exiliat: "Tarradellas vol la institució, la Generalitat. No ofereix res, ni demanarà el sí en el referèndum, ni fa un acte de suport a la monarquia, ni a favor de l'exèrcit. No, vol quedar-se sol, no prendre partit en una situació en què cada grup vol una cosa diferent. És a dir, té concepció d'home d'Estat, o almenys vol això", diu Casinello en el seu informe del contacte establert a l'octubre.

Adolfo Suárez convoca el referèndum de la reforma política del 15 de desembre per donar cobertura legal al procés de transformació de les institucions franquistes. És el certificat que, per a molts, fa descartar la via de la ruptura. Tarradellas fa una declaració pública el 6 de gener de 1977 per reivindicar la Generalitat, l'amnistia i la legalització dels partit.El 20 de febrer de 1977, Suárez promou un intent de creació del Consell General de Catalunya, amb un règim especial de mancomunitat de les quatre diputacions, que neix condemnat al fracàs. Paral·lelament, se la juga amb la legalització del Partit Comunista (PCE), el 9 d'abril de 1977, Dissabte Sant, perquè pugui participar a les primeres eleccions del 15 de juny. La legalització del PCE i el profund recel cap a les reivindicacions catalanes, que apareixen entre les motivacions de la sublevació militar del 1936, van paralitzar qualsevol avenç. El PSUC va haver d'esperar la legalització fins al 3 de maig, 15 dies després que el PCE. Esquerra Republicana no va poder participar als comicis amb les seves pròpies sigles.

L'Assemblea no volia el retorn

Els resultats del 15 de juny, amb la victòria dels socialistes, el Pacte Democràtic i un important resultat del PSUC, "el millor de l'Europa occidental per a un partit comunista", en paraules de Miquel Sellarès, tornen a precipitar els esdeveniments. La UCD de Suárez i del periodista Carles Sentís obté un discret quart lloc. Es reprèn un procés sobre el qual historiadors i polítics mantenen posicions discrepants respecte al paper jugat per Tarradellas. Sellarès afirma que "l'Assemblea de Catalunya no volia el retorn de Tarradellas" com a president. Els socialistes sí que ho han posat entre les seves reivindicacions, però topen amb el president exiliat quan Joan Reventós, proclamat president de l'Assemblea de Parlamentaris, intenta establir negociacions amb el govern de la UDC.

Tarradellas reivindica la seva legitimitat com a president de la institució històrica i considera que és ell qui ha de negociar les condicions del retorn. Els partits que han passat per les urnes reclamen protagonisme en la restauració de les institucions i creuen que el president ha de tenir una funció representativa.El govern de la UCD mou fitxa i fa anar Tarradellas a Madrid el 29 de juny . L'entrevista entre Suárez i el president va molt malament. Però Tarradellas mostra la seva habilitat fent declaracions en el sentit contrari. També es reuneix amb el rei Joan Carles, malgrat un veto inicial per obstaculitzar els contactes. Tarradellas se'n va anar de Madrid el 3 de juliol, sense acord però amb ponts oberts. Tampoc són bons moments per a les relacions amb l'Assemblea de Parlamentaris.

Salvador Sánchez Terán va reprendre per ordre de Suárez els contactes amb Tarradellas el 10 d'agost i aquest, una setmana després, en va informar la part catalana. Unes declaracions de Josep Benet afirmant que s'havia deixat podrir la situació van fer que Tarradellas el destituís de la comissió negociadora.

En aquest context va arribar la Diada de 1977, que va convocar la gran manifestació del milió. Per al govern de Suárez havia arribat el moment decisiu. El 28 de setembre es va tancar l'acord entre el govern d'UCD, Tarradellas i l'Assemblea de Parlamentaris, de restabliment de la Generalitat provisional i de nomenament del president, així com la derogació del decret del 5 d'abril de 1938 de Franco, que abolia l'autogovern.

"Ja sóc aquí!"

El diumenge 23 d'octubre del 1977, cap a les 5 de la tarda, aterrava a l'aeroport del Prat, procedent de Madrid, el DC-9 Ciudad de Mahón d'Iberia. L'arribada de Tarradellas posava fi simbòlicament a 38 anys d'anorreament de les institucions pròpies de Catalunya. L'avió va aterrar amb retard sobre l'horari previst perquè va haver de ser inspeccionat per una amenaça de bomba dels GRAPO.

Centenars de milers de persones van rebre el president que tornava de l'exili. Algunes ja l'esperaven a l'aeroport; altres, a Montjuïc i durant el recorregut fins a la plaça Sant Jaume. Tarradellas va sortir al balcó del Palau per repetir davant una multitud enfervorida el seu famós "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí". El retorn, organitzat pel senador Pere Portabella, va ser un acte popular, però també protocol·lari, amb la presència de les màximes institucions civils del moment. La presa de possessió oficial es va produir el dilluns 24, presidida per Adolfo Suárez. Abans, però, Tarradellas havia estat a Madrid, des del 20 d'octubre, per rebre la ratificació institucional. Com diria el president a l'AVUI (23 d'octubre de 1977), "Macià va portar a Catalunya les llibertats. Admiro, per damunt de tot, el moment en què comprèn que el poble de Catalunya no vol la República catalana i tira endavant la Generalitat". Catalunya havia de pactar amb l'administració espanyola. El rei i Suárez n'eren els màxims representants.

www.avui.cat

M. Trives/ Diari de Cubelles

Degut a la situació creada i en motiu de les peripècies de milers de viatgers sembla que el Ministeri de Foment ha pres la decisió de no cobrar el bitllet als afectats per el caos de rodalies .

El Ministeri de Foment intenta compensar els milers ciutadans perjudicats
Els usuaris de les línies afectades viatjaran gratis a partir de dimarts

Anna Massa (laMalla.net)

Font: Agències

Tots els esforços es queden curts per solucionar el caos a Rodalies Renfe des que el passat dissabte es produís l'avaria per les obres de l'AVE que ha deixat sense servei ferroviari el tram entre l'estació de Sants, xarxa neuràlgica de Renfe a Barcelona, i l'estació de Bellvitge. Però en un intent de compensar la manca de servei i les grans molèsties causades als milers d'usuaris que es veuen afectats, que han de fer una autèntica gimcana per desplaçar-se fins a la capital catalana, fent transbordaments amb autocars, el Ministeri de Foment ha comunicat que, a partir d'aquest dimarts, es podrà viatjar gratis en les línies afectades -les línies C2, C10 i C7-.

més informació a
www.lamalla.net

DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de l'Ajuntament de Cubelles

LA LLEI DE MURPHY CONTRA RENFE

Centenars de tècnics i polítics intenten resoldre la crisi de rodalies de Renfe i Adif!! i centenars de milers de passatgers segueixen estoicament aguantant la vergonya del transport públic que ha fet de nou un heroi un enginyer: Edward A. Murphy Jr. va parir la seva famosa llei intentant controlar unes vies per on passaven cohets, que no trens. Més de cinquanta anys més tard els cohets -bé, el futur tren-bala espanyol batejat com a AVE,-, les vies de tren i els enginyers tornen de nou a reclamar la nostra atenció. No hi ha despatx ferroviari avui al pais que no tremoli pensant què passarà si l'AVE no circula uns metres al desembre. Tampoc hi ha familia a l'àmplia rodalia de Barcelona que depenent del treball o els estudis a la ciutat no estigui avui perplexa, al.lucinada, cansada, desorientada i sòlidament encabronada. Penso que des que va circular el primer tren a Espanya el 1848 entre Barcelona i Mataró (58 minuts d'anada i 48 de tornada perquè la cosa ferroviària aquí sempre ha sigut curiosa!) mai ens hem vist obligats a aturar la circulació en un dels trams amb major cirulació de tot el pais. Murphy ha deixat un seguit d'hereus que han anat ampliant la seva peculiar filosofia del fracàs i ara més que la mala pata permanent sembla haver deixat sense repertori d'excuses i d'ànims el valerós director de Rodalies, Miguel Ángel Remacha, que a mi mateix m'ha confessat que puja al tren cada dia confiat en el seny del sofert passatge però desafiant la saviesa de Murphy:

- Si tot sembla que va bé, és que alguna cosa falla.

- Els problemes ni es creen, ni es destrueixen, només es transformen.

I encara que avui els trens ja no siguin de vapor:

- La velocitat del vent és directament proporcional al preu del pentinat.

Perduda gairebé tota l'esperança per part dels passatgers de Renfe i d'Adif a aquestes alçades només ens salvarà finalment del desastre definitu confiar de nou en Murphy, l'home gràcies al qual vàrem també aprendre que a l'hora de començar a fer experiments és important tenir en compte totes les possibilitats.

I si els vagons i els busos tinguessin wi-fi, escoltant el video d'Ariana Puello... .-36

Al vídeo: Ariana Puello canta "La ley de Murphy"

Per experts en la llei de Murphy:
http://antoine.eduangi.com/MyWeb/murphy.htm

Alcaldia

Supresió de trens a Renfe Rodalies

L'Ajuntament de Cubelles ha desplaçat una dotació de la policia local a l'estació de Renfe perquè, des de primera hora del matí, informi als usuris de la suspensió de rodalies entre Gavà i Barcelona

Des d'aquest matí, unes 150.000 persones han d'arribar a la feina, a la universitat o a casa utilitzant el dispositiu especial que substitueix el tren de les línies de Rodalies i FGC, afectades per l'esllavissament d'un mur-pantalla al Gornal, a causa de les obres de l'AVE. El Pla compta amb uns 220 autobusos que realitzaran els trajectes suprimits per carretera.

Els usuaris de la línia C2 (Sant Vicenç de Calders-Maçanet), tindran transport alternatiu en autobús en el trajecte Barcelona-El Prat-Viladecans-Gavà. Els viatgers que es desplacin a Bellvitge i Sants hauran d'utilitzar com a mitjà alternatiu la línia 1 del Metro. El servei es realitzarà en tren els trajectes Sant Vicenç de Calders-Gava/El Prat i entre Barcelona Sants i Maçanet.

Ahir es van reunir amb representants del ministeri i la Generalitat alguns dels alcaldes de les poblacions que queden afectades per a aquesta mesura excepcional, entre ells l'alcaldessa de Cubelles, Mª Lluïsa Romero.

L'alcaldessa ha descrit "la reunió de màxima urgència, i com a implicats en aquesta crisi, se'ns va informar de la problemàtica i quines són les mesures inicials que es prenien per ocasionar les mínimes molèsties possibles als usuaris del servei".

Les primeres cues i aglomeracions d'usuaris de Renfe ja són visibles aquest matí a l'estació d'enllaç de Renfe de Gavà (Baix Llobregat), on s'acaba el servei de tren de la línia C-2 i s'han d'agafar els autobusos alternatius per arribar a la ciutat de Barcelona.

Per la seva banda, "l'Ajuntament de Cubelles ha desplaçat una dotació de la policia local a l'estació de Renfe perquè, des de primera hora del matí, informés als usuris de la suspensió de rodalies entre Gavà i Barcelona", explica Romero.

Ràdio Cubelles
www.cubelles.com

M.Trives/Diari de Cubelles

Moltes persones de Cubelles es desplacen diariament a Barcelona i degut a la situació creada per la interrupció del servei de Rodalies considerem que aquesta informació es d´interés general.

Arrenca l'operació bus

Plaça Espanya s'erigeix en "la nova Estació de Sants" des d'on es mobilitzen els autocars cap al Baix Llobregat per cobrir la línia C-2 Dispositiu especial del servei de trànsit per minimitzar el col·lapse viari

Els usuaris de la línia C-2 Sud baixen a l'estació de Gavà i pugen al bus per anar a Barcelona

MANOLO GARCIA

La plaça d'Espanya és des d'avui, a les 5.23 hores, el nou centre neuràlgic del transport de viatgers cap a les comarques sud de l'àrea metropolitana després de la interrupció del tram de Rodalies Renfe entre Sants i Bellvitge que afecta, especialment, els usuaris del Baix Llobregat, Garraf i el Baix Penedès.
Com si es tractés de la celebració d'una fira, l'Ajuntament de Barcelona ha tancat l'avinguda Reina Maria Cristina i l'ha convertit en "la nova gran estació d'autobusos de la ciutat", en paraules d'un portaveu municipal. Els seus 28 metres d'amplada han permès habilitar diferents carrils d'arribada i sortida dels autobusos en direcció Gavà, Viladecans i el Prat. Pel que fa al servei llançadora amb destinació a l'aeroport, tindrà inici i final en uns altres dos punts de la ciutat: l'estació de França i l'estació de Sants, concretament al carrer Joan Peiró.
La preocupació més gran és, sens dubte, garantir la mobilitat en els desplaçaments en direcció al Baix Llobregat (línia C-2). Es preveu que els autobusos en direcció a Gavà concentraran el 70% del moviment de viatgers, ja que no només els utilitzaran els veïns d'aquest municipi, sinó tots els usuaris de Renfe que han d'enllaçar amb els combois de la línia C-2, que sí que cobreixen el trajecte de Gavà a Sant Vicenç de Calders en tren.
Per aquesta raó, s'ha dissenyat un pla de mobilitat que evita les grans vies de Barcelona. En l'interior de la ciutat, el trajecte és Reina Maria Cristina-Montjuïc-Zona Franca. Tot i que no s'han creat carrils especials de circulació, en alguns dels carrers afectats pel pas dels busos s'han eliminat zones d'aparcament.
Pel que fa a les vies interurbanes, els Mossos d'Esquadra incrementaran la seva presència al Baix Llobregat per donar una ràpida resposta a qualsevol incidència. Paral·lelament, el Servei Català de Trànsit ha prolongat la incorporació de la B-204 cap a la C-31 al Prat en sentit Barcelona, per agilitar el trànsit.
A més del recorregut oficial, s'ha dissenyat un trajecte alternatiu. A més, totes les policies locals dels municipis implicats disposen del detall dels recorreguts per afavorir la circulació dels autobusos. En la recerca d'alternatives, ahir els alcaldes afectats van arribar a plantejar l'ús del transport marítim.

Enllaç amb metro

Els autobusos deixaran els passatgers a la plaça d'Espanya, a prop de l'estació de metro. Els usuaris de la C-7 de Rodalies també hauran de recórrer al metro o a unes altres dues línies de Renfe per cobrir el tram entre Sant Andreu Arenal i l'Hospitalet.
Pel que fa als Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), la línia vermella de metro és l'opció més recomanada per fer el trajecte afectat per la incidència de dissabte.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 25. Dilluns, 22 d'octubre del 2007

més informació a www.avui.cat

DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de l'Ajuntament de Cubelles

HO HE IMAGINAT, HO HE VIST, HO HE VISCUT
He vist l'home forçut del circ, i em creia que ja no el veuria mai. He vist tres gossets ensinistrats fent tombarelles sense perdre la seva dignitat ni la meva, i em creia que ja no els veuria mai. He vist lleugeríssimes saltadores de bàscula i de barres mòbils, i em creia que no les veuria mai. He vist un pallasso de cara blanca i vestit amb un "vicaire" de cristalls de Bohemia, i em creia que ja no el veuria mai... He vist, en definitiva, una magnífica sessió del Nou Circ Imaginari que amb "Les estrelles del Circ de Pequín" ha passat aquests dies molt aprop de Cubelles i ha fet estada a Vilanova i la Geltrú encentant la primera gira a Catalunya d'aquest circ establert a França però creat pel català Llorenç Massot. Ai el circ, i que n'hem de dir! "El més gran espectacle del món" que competeix amb partits de futbol, amb carreres de motos i de fòrmules u, amb neguits i passions d'un món que només creu el que toca i no té temps d'il.lusionar-se? o d'una societat que té pànic a imaginar-se senzillament emocionada per la bellesa de l'equilibri, la força i la música que neixen a l'arrel del circ tradicional. Era alguna cosa més Charlie Rivel que equilibri, gest i silenci? He vist, com us deia, la força del xinés Khurelbaatar, les acrobàcies dels 8 Jiangxi, l'habilitat del txec Zdenek i de la catalana Natàlia i la fantasia de Martina Supkova i el Duo Adagio... tot plegat ofert per la família Massot amb els hereus David i Sergi al capdavant. Tots aquests artistes han deixat a la vora de casa nostra una mica més de l'essència del circ de qualitat que no ens deixa mai indiferents i que ens recorda altra vegada que tot allò que un imagina pot fer-se, algun dia, realitat. Només cal imaginar-ho i fer-ne així el primer pas cap a veure-ho, o serà viure-ho? I ja ho va dir John Lennon: "pots dir que sóc un somniador però no sóc l'únic". .-35

A la foto superior: Trio Massot

Més fotos del Nou Circ Imaginari:
http://www.payasoenrico.com/galeria/thumbnails.php?album=97

VÍDEO ACTUACIÓ NOU CIRC IMAGINARI A YOUTUBE:
http://www.youtube.com/watch?v=IczuNxak9I0

Publicat a DIARI DE CUBELLES 16-7-2007

DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de l'Ajuntament de Cubelles
RALUY, EL CIRC

Tota la gran familia dels Raluy, amb Lluís Raluy al capdavant, han desmuntat la seva carpa de Cubelles i de Vilanova deixant dibuixada al Garraf la geometria perfecte del somni i de la il.lusió, la cartografia sentimental de l'anhel per la perfecció a qui convoquem amb un "més difícil encara!!", el cercle magnífic que es projecta amb aplaudiments i crits d'"aaauuuuuuuu!!".
Seguir llegint a: http://forumicb.blogspot.com/2007_07_15_archive.html