9.5.08

miradas desola-sol
Jaume Desola, bon dibuixant,amb un encertat sentit del humor, barceloní i a més vinculat a Cubelles ja fa molts anys ,publica en un diari editat a Burgos ,a l´ entorn de Pinares dins la secció d´opinió ¨ miradas Desola-sol ¨,una tira de humor intel·ligent, satíric i francament recomanable. Podeu visitar les pàgines d´ aquest diari burgalès i avui aprofitem per incloure la tira de aquest excel·lent dibuixant i segur que us agradarà.


Bon cap de setmana !!!!

http://www.lavozdepinares.com/
*Jaume Desola, forma part dels primers estiuejants arribats als voltants dels anys setanta a Cubelles.
Tota la seva vida ha estat vinculada a la pintura ,dibuix i també professionalment a disseny gràfic.
Foto/arxiu Diari de Cubelles

M. Trives/Diari de Cubelles

La proliferació de meduses arriba a determinats indrets de les costes. Aquí mateix a Cubelles molts banyistes han sofert alguna que d´ altre vagada una topada amb elles i que evidentment esquiven immediatament. Llegiu aquest article publicat en que potser no només hem de tenir por de les meduses sinó de les conseqüències de la contaminació i la sobreexplotació pesquera.
Llegiu,llegiu ....
Els experts alerten que el Mediterrani es pot convertir en una "sopa de meduses i microbis"
Sobreexplotació pesquera, contaminació i turisme, són algunes de les amenaces


Els experts alerten que el Mediterrani es pot convertir en una "sopa de meduses i microbis"


LAMALLA.NET / EFE


La sobreexplotació pesquera, la contaminació i les activitats humanes que es desenvolupen de manera intensiva a la zona, estan a punt de passar factura a la Mediterrània. Així ho ha advertit el biòleg del CSIC, Enric Sala, en una entrevista a l'agència Efe. Sala, elegit recentment un dels 240 joves més influents del món, augura que en un horitzó no molt llunyà, en només uns pocs anys, el Mediterrani passarà de ser l'hàbitat de peixos com la tonyina o el peix espasa a un gran bassal dominat per bacteris i meduses.

A la força, aquestes criatures d'aspecte acampanat i cos gelatinós entraran a formar part de la dieta mediterrània, de la mateixa manera que ha succeït en diversos països de l'Àsia o en determinades zones dels Estats Units, on en alguns restaurants es considera modern menjar meduses. "Estem transformant el Mediterrani en una gran sopa de meduses i microbis", sosté Sala, que adverteix que, si no es creen més reserves marines ni es redueix la capacitat pesquera, l'únic peix que es menjarà en les dècades venidores a Catalunya serà l'importat o el procedent de piscifactories. Per a Sala, la situació del Mediterrani és "molt més crítica" que la de la majoria de mars del món, ja que, a més de la sobreexplotació, l'escalfament i la contaminació que pateix, és un mar tancat i amb una població costanera "enorme".
Reduir la flota pesquera
Un altre problema que pateix el mar és la destrucció dels seus hàbitats, a causa de l'incessant activitat de les flotes pesqueres, que han provocat l'extinció de gran part dels peixos de gran mida que fa cinquanta anys encara es podien capturar a la regió. Segons aquest biòleg marí, es tracta d'una pesca "industrial destructiva" i "perversa" que, denuncia, està subvencionada pel Govern espanyol. "Subvencionar una activitat tan destructiva econòmicament i ecològicament no té cap sentit, és absurd", assegura Sala, que aposta, per revertir l'actual situació, per reduir la flota pesquera a la meitat, certificar les pesqueries sostenibles i introduir el veritable cost ecològic del peix en el seu preu final.
Crear més reserves marines, en les quals estigui prohibida la pesca, i frenar la construcció i l'ús indiscriminat del litoral, posant fi a l'especulació, són altres de les solucions que planteja Enric Sala, que, això no obstant, també dirigeix algunes recomanacions als consumidors, com que comprin menys peix i marisc i que exigeixin productes sostenibles. "Mentre hi hagi peix al mercat la ciutadania no prendrà consciència de la magnitud del problema", explica Sala, que lamenta que existeixi una idea de "bonança", que hi ha peix i marisc en abundància, quan "no és cert".Molt al contrari, un estudi científic internacional, en el qual ha participat Enric Sala, ha demostrat que totes les espècies de pesca es col·lapsaran abans de 2050, fet que significa que la seva abundància s'haurà reduït en més del noranta per cent a mitjan segle.
La reducció de la pesca corre paral·lela a l'augment en el nombre de meduses, bacteris i altres organismes microscòpics, que posen en perill l'equilibri del sistema. Fa dos anys, unes vuitanta persones que es banyaven a la platja a Gènova van resultar intoxicades en respirar les toxines produïdes per una alga microscòpica tropical que va arribar a la costa de la població i que, una vegada morta, va emetre aquesta substància tòxica. "Estem enverinant el Mediterrani, estem tornant al mar tòxic", conclou Sala.

Publicat 13/04/2008

www.lamalla.net

6.5.08

M.Trives/Diari de Cubelles

Aquets últims dies qui mes qui menys expressa les seves opinions respecte al tema de la sequera . Tothom defensa els seus posicionaments segons el seu punt de vista i també de la opinió del determinat punt de vista dels grups de govern o de l´ oposició . El ciutadà sap que resoldre el fet evident de la sequera suposa aplicar mesures contraposades, i a la curta i a la llarga sempre qui marca la direcció a seguir no es a ben segur a gust de tothom.
Fem una mirada imparcial a determinats articles apareguts .....
Sequera

La canonada que transportarà aigua de l'Ebre serà bidireccional

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, i la ministra de Medi Ambient, Rural i Marí, Elena Espinosa, han signat el conveni per construir la infraestructura que permetrà transvasar aigua entre Tarragona i Olèrdola. Aigües de Barcelona serà l'empresa adjudicatària de l'obra

Ult. Act. 05.05.2008 - 20:57 hs

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, i la ministra de Medi Ambient, Rural i Marí, Elena Espinosa, han signat aquest matí a la seu del ministeri a Madrid l'acord de col·laboració per desenvolupar la infraestructura de conducció que permetrà transvasar aigua entre Tarragona i Olèrdola. La canonada, tal com demanava ERC, serà bidireccional: permetrà transportar aigua de Barcelona a Tarragona quan entrin en funcionament les dessalinitzadores.


"Els transvasaments han de ser l'última solució"
Brussel·les no s'havia mullat fins ara en la guerra de l'aigua, però el comissari de Medi Ambient trenca el silenci per rebutjar de ple els transvasaments, que considera insostenibles i font de conflictes
http://www.avui.cat/mon_politica/


A LA TRES / XAVIER BOSCH

La canonada i el sentit comú
La canonada serà reversible i, tan important com això, un cop hagi fet servei, no es desmuntarà
http://www.avui.cat/opinio/

TRIBUNA: FELIPE GONZÁLEZ

¡Agua va!

FELIPE GONZÁLEZ 22/04/2008

En España al oír este grito de "¡Agua va!", había que apartarse con premura, porque se te venía encima cualquier tipo de porquería que los vecinos evacuaban por la puerta de su vivienda. Todavía lo viví en mi adolescencia, en el peculiar barrio sevillano de Bellavista, carente entonces de alcantarillas y pavimento y típica concentración humana de aluvión de la buena gente que venía a la capital a buscar las oportunidades que no tenía en sus pueblos, o de los que se quedaban allí después de cumplir condena de trabajos forzados en el vecino canal de los presos, o del Bajo Guadalquivir para la España oficial.

El agua necesita una política de Estado que supere intereses locales y actitudes electoralistas
También hay que utilizar la solución que nos viene del agua del mar
Las aguas residuales están todas, o casi, canalizadas en esta España nuestra, pero las últimas voces nos indican que tenemos que seguir atentos al famoso grito si no queremos ensuciarnos.
El agua despierta pasiones, provoca conflictos, es el bien más preciado, por encima del petróleo. También el más abundante y escaso a la vez en este planeta Tierra compuesto de agua en sus cuatro quintas partes. Pero sólo el 1% es potable. Y cambio climático, crecimiento y desplazamientos de población agudizan el problema. Así es en todas partes del mundo, con escasas excepciones.


Seguir llegint a

¡Agua va!

(Felipe González es ex presidente del Gobierno español.)

LA MIRADA INCORRECTA

Restricción: palabra maldita


Pilar Rahola 20/04/2008

Habrá servido para comprobar la veracidad de algunas intuiciones? Ciertamente, todo este gran despropósito que ha sido - y es- la gestión de la crisis del agua ha permitido certificar que no era oro todo lo que relucía en la bonita retórica de la izquierda verdadera. Y que años de especialización en la cultura de oposición no habían preparado a la izquierda inteligente para gobernar con un poco de inteligencia. El fiasco de Iniciativa en el Govern es tan notorio, que sólo cabe hacer acta pública y lamentar las consecuencias. Si en los tiempos revueltos de Maragall fue ERC el partido que desequilibró y ridiculizó la imagen del tripartito, en los tiempos de la disciplina montillesca es ICV quien pone medallas al fracaso.
Los dos escándalos políticos más sonados los han protagonizado los dos consellers de Iniciativa, uno gobernando Interior y consiguiendo soliviantar los ánimos de toda la policía catalana; y el otro, con el agua a cuestas, en una veloz carrera hacia el abismo. ¿Será que, cuando la ideología dogmática choca con la pragmática del poder, deja traslucir sus muchas carencias y debilidades? ¿O será que los que confunden una ideología con una religión son incapaces de caminar por los complejos vericuetos de la realidad? En cualquier caso, el tripartito actual permite confirmar lo que sospechábamos algunos: que esa gauche caviar, divina, intelectualoide, elitista y generalmente muy sobrada, y cuya verdad absoluta han paseado por la cara de todos los sufridos terrenales, esa magnífica pijoprogresía sólo tiene gracia en los suquets de Portabella. Si décadas de ICV gobernando vivienda y medio ambiente en el Ayuntamiento de Barcelona sólo han servido para tener una ciudad que expulsa ciudadanos, vende suelo público y padece niveles de contaminación estratosféricos, parece que gobernar la Generalitat sirve para aumentar proporcionalmente su nivel de ineficacia. Puro principio de Peter.
En el caso del agua, los errores se han encadenado con sorprendente celeridad, y se han cometido todos, uno a uno, día a día, en una suma y sigue de tozuda persistencia. Mala gestión de la información, mala gestión del territorio, mala gestión de las propuestas, mala gestión de los acuerdos, mala gestión de las previsiones y, finalmente, pésima gestión del global de la crisis. La última rueda de prensa del conseller Baltasar, introduciendo la palabra expropiación en referencia a los regantes, para asegurar, acto seguido, que no expropiarán, pero que pueden hacerlo, pero que no lo harán, y si lo hacen, no se dirá expropiación, etcétera, es la última bomba fétida del festival de errores de esta conselleria.
Y eso, después de invitar a irse a los sufrientes militantes de ICV de las Terres de l´Ebre que están hasta el gorro de su gestión. Pero este buen conseller ¿no tiene nadie que le aconseje? No sé; un alma caritativa que lo entretenga, mientras Montilla envía a otro a las ruedas de prensa, o unas vacaciones lejanas, con excusa de algún congreso para salvar las focas del Ártico, o unos días de balneario ecosostenible. Porque no sólo ha hecho una pésima gestión de la crisis. Es que encima se empecinan en practicar el sostenella y no enmendalla sin que nadie lo pare. En este sentido, estuvo fino el president en la entrevista con Mònica Terribas: no defendió a Baltasar. Lo salvó, que es algo bien distinto… Lo cual no exculpa a Montilla - ni a sus socios de ERC- de su decisión de mantener en el cargo a alguien tan rematadamente ineficaz.
Sobre la crisis del agua, una cuestión final. ¿Por qué no se plantea la posibilidad de que haya alguna restricción temporal en la macroárea metropolitana? Si se trata de aguantar unos pocos meses, hasta que funcione la desaladora, si quizás no haga ni falta, si las restricciones podrían ser a horas intempestivas y si todo conlleva no tocar aún más los sufridos ríos de este país ni gastar una barbaridad de dinero público, ¿por qué no se plantea? ¿Se trata de puro miedo electoral? Probablemente, aunque todo es posible en esta crónica de despropósitos. Incluso es posible imaginar que a nadie se le ha ocurrido.

Una tubería demasiado conflictiva


Alberto Vázquez-Figueroa



El Congreso acaba de autorizar el trasvase de agua desde el río Ebro con el fin de evitar que en los próximos meses Barcelona se enfrente a un grave problema de desabastecimiento. Resulta lógico y razonable, pero lo que ya no lo es tanto, es que se pretenda tender la tubería aprovechando el trazado de la autopista Tarragona-Barcelona. Parece ser que nadie ha caído en la cuenta de que a la hora de construir dicha autopista se expropiaron esos terrenos, y las leyes especifican que cuando el Estado expropia terrenos para una determinada utilidad pública, no puede darle otra utilidad bajo ningún concepto. Pese a que se alegue “urgente necesidad” o cualquier otro razonamiento válido, se corre el peligro de que si se plantean emandas que lleguen al Tribunal Supremo, éste decida, tal como ha hecho en la inmensa mayoría de casos semejantes, que se aplique la ley y los terrenos reviertan a sus antiguos propietarios con lo cual grandes tramos de la citada autopista pasarían a manos privadas e incluso podría acabar por cortarse.
Permitir que el problema del agua haya alcanzado tales extremos e intentar solucionarlo a toda prisa a base de barcos cisternas o tuberías por autopistas suele traer aparejadas incontrolables consecuencias.
Remontándome mi experiencia como buceador considero que resultaría mucho más práctico, rápido y barato tender esa tubería por el mar, a lo largo de la costa y a poco más de veinte metros de profundidad, donde no sufre ya los efectos del oleaje. Es un sistema que utiliza a menudo para llevar agua de una isla a otra. Salvo una pequeña zona de piedras frente a Cubelles, el resto del fondo de la zona es de arena y fango, por lo que la tubería quedaría semi enterrada sin grandesdificultades. Si se trata realmente de una solución “provisional” aguantaría al menos tres años, evitaría problemas legales y las infinitas molestias que las obras provocarían en la autopista, y que podrían llegar a colapsar el tráfico durante meses.
*Alberto Vázquez-Figueroa es escritor y periodista.


http://www.teldeactualidad.com/noticias_secciones.php?seccion=opinion&id=1486

4.5.08


Comunicat de l´Associació de Dones de Cubelles La Fita




L´Associació de La Fita va celebrar el dissabte 3 de abril de 2008 a les sis de la tarda al Centre Social, l´ assemblea de sòcies en que es va fer un repàs de les activitats realitzades aquest any 2008 i a la vegada es va presentar el calendari de les activitats properes .Es va informar del estat de comptes de l´ Associació i finalment per votació de les presents es va ratificar l´ elecció de la nova Junta.

Associació de Dones de Cubelles La Fita

3.5.08

DISCURS D'ACCEPTACIÓ DEL PREMI MICRÒFON D'OR 2008 DE RÀDIO CUBELLES
PER PART DE LA GUARDONADA, PILAR LÓPEZ
Bona nit a tothom.
Gràcies a tots els que heu volgut acompanyar-me en aquest acte tan emotiu.

Estic molt contenta d’estar envoltada d’amics i companys, de tota la bona gent que ha tingut la voluntat de compartir avui aquest acte, que de fet és un homenatge a Ràdio Cubelles, una emissora ferma, formada per gent ferma, que ha sabut encaixar amb fermesa tots els embats que ha rebut durant 27 anys.

Avui Ràdio Cubelles m’atorga el Micròfon d’Or, un reconeixement que m’ha sorprès molt i que no em sembla gaire just, perquè crec que hi ha persones que se’l mereixen més que no pas jo. Són els periodistes que estan cada dia al peu del canó, exercint l’ofici de la manera més honesta possible, malgrat totes les traves amb què ensopega diàriament en aquesta societat el dret a la informació.

I vist així, penso que no me’l mereixo gaire, aquest Micro. A Ràdio Cubelles només vaig fer la feina que se m’havia encomanat: tirar endavant la ràdio. La vaig fer tan bé com vaig poder. Però no hauria obtingut cap resultat si no fos per la gran col·laboració que vaig tenir.

No hauria fet gran cosa sense la tasca dels 45 col·laboradors que va arribar a tenir l’emissora en aquella època, que em van donar el seu suport incondicional en tot moment. Quan les coses anaven bé i quan no hi anaven tant. I aquí van demostrar ser, a més d’uns bons professionals, uns amics excel·lents. Aquest Micro d’Or, de fet, l’hauríem de compartir entre tots perquè fos de justícia, i a tots 45 el dedico. I, en especial, el dedico al Víctor Alari, que va ser el que em va embarcar en aquesta odissea cubellenca.

En realitat, la que hauria d’estar agraïda a Ràdio Cubelles sóc jo. Quan vaig arribar aquí l’any 1981, passava una època molt delicada per tota una sèrie de circumstàncies personals que havia viscut. La tasca de dirigir l’emissora va ser tot un repte. M’hi vaig dedicar en cos i ànima, i això em va ajudar molt a superar la crisi. El cas és que em donava tanta feina que no tenia temps de pensar en res més. I així va ser com vaig anar recuperant la seguretat i l’alegria, i vaig intentar encomanar-les als companys de la ràdio. I llavors vaig veure que formàvem un gran equip.

De Cubelles, en guardo una pila de bons records, de sensacions, d’emocions i d’aprenentatges. És clar que hi vaig viure moments de tensió, de desconcert, d’impotència i de ràbia per alguna injustícia. Però aquests records estan tancats en un arxiu petitet, de poca capacitat. A l’arxiu amb més memòria hi tinc guardats tots els altres, que són la majoria.

Són els moments màgics que vaig compartir amb els meus amics: quan l’Ajuntament va acceptar la proposta de construir uns estudis nous (que ara ja són vells), quan un programa ens sortia rodó, quan organitzàvem un acte i omplíem L’Aliança, o quan el Tito feia pronunciar al seu saxo una frase llarga, expressiva i melancòlica...

Són tants els bons records que de fet no m’hi caben, a l’arxiu, i ja n’he perdut uns quants. Hi ha situacions i persones, però, que no s’obliden mai.

Com els meus tècnics, que es poden qualificar d’heroics, ja que aconseguien resultats magnífics amb uns mitjans més aviat precaris. La meticulositat i l’afany de perfecció del Javi Rodríguez. La impassibilitat i la bonhomia del Joan Martínez. L’enginy i l’humor negre del Josep Almirall. L’alegria i la vivesa de l’Àlex Valverde. Cadascun amb el seu estil, eren l’ànima electrònica de la ràdio.

Dels realitzadors, en guardo igualment records entranyables. L’amor pel país que traspuava dels programes de la Dolors Thomas, que tant li costava pujar les escales de l’estudi. L’espontaneïtat dels alumnes de la classe del Víctor quan gravaven el programa infantil amb el Jordi Llompart. La il·lusió d’un noi jovenet anomenat Manel Sastre que venia des de Segur amb els discos lligats darrere la moto. La realització impecable dels programes de música del Napo, el Pere Carrillo, el Tito i el Lluís Osdepernil, que em feien treure el barret.

Tampoc no oblidaré mai l’acollida del Víctor i la Xus, tota prenyadeta ella, quan em van asilar a casa seva com si fos de la família. Ni la mala bava creativa de l’Iu Forn, la saviesa urbana del Peti, la bona voluntat de la Margarida, la dolçor de la Carme Dastis, els acudits verds del Valverde pare ni els concerts de la Ràdio Cubelles Big Band 8a Assemblea.

I recordo de la mateixa manera els pantalons que em va prestar l’il·lustríssim Lluís Pineda el dia que vaig arribar amb la moto xopa com un pop, i l’atac de riure consegüent que li va agafar al tècnic. I les reunions decisòries fetes amb el Joan Amorós sota les potes d’una vaca.

I un tractor aparcat a la porta de l’emissora, que volia dir que el Ramon de cal Baró estava davant del micro. I l’estudi de les golfes de l’Ajuntament, que era tan diminut que pràcticament havies de seure a la falda de l’entrevistat per fer-li les preguntes.

I la unitat mòbil, formada per un vespino, una gravadora lligada amb un cordill i un xicot de 16 anys, anomenat Xavier Grau, que amb el temps i una canya va arribar a ser un dels millors periodistes del continent.

I la sorpresa que em trobava molts dies darrere la porta de casa, quan tornava a mitjanit rebentada de treballar: un meló, una ampolla de vi o una dotzena de tomaques que m’havia deixat algun admirador anònim.

Tot això només pot passar a Cubelles. I és el que fa que aquesta emissora sigui única, autèntica i irrepetible.

La ràdio l’hem feta viure entre tots. El mèrit, doncs, no va ser pas meu. Si Ràdio Cubelles ha superat tots els daltabaixos i ha arribat fins al 2008 en bon estat de salut, és perquè compta amb un equip molt competent i perquè des del primer dia s’hi ha fet les coses amb ganes, bon humor i molt d’amor. I l’experiència m’ha ensenyat que aquesta és l’única manera d’obtenir bons resultats en totes les assignatures d’aquesta carrera anomenada “vida” que tots estem obligats a estudiar.

Per acabar, només us vull donar les gràcies altra vegada per aquest Micro d’Or que no em mereixo i felicitar l’emissora més tossuda i més trempada del país.

Visca Ràdio Cubelles!
DIA A DIA
Xavier Grau
Regidor de l'Ajuntament de Cubelles

PILAR, PER AIXÒ AVUI T'ESCRIC EN VERD
Avui és 3 de marg. Avui és el Dia Internacional de la Llibertat de Premsa i avui és el dia que aquesta modesta secció compleix el número rodó dels 50 articles ("post", que en diuen ara!). I avui és el dia adequat per agrair a Ràdio Cubelles i als seus col.laboradors que hagin destacar amb el Micròfon d'Or 2008 la primera directora de l'emissora d'allà pel 1981, la Pilar López. Menuda i enèrgica, contundent i càlida alhora, la Pilar López va obrir un camí molt fructífer als primers i joves col.laboradors d'aquella modestíssima aventura radiofònica que compleix ja 27 anys. La Pilar ens va ensenyar la importància de la honestedat davant del micro. Al redactar una notícia sobre l'ampliació de la sala de lectura del Casal, a l'entrevistar el president del CF Cubelles o a l'explicar les properes obres de l'Ajuntament o les noves sessions de classes de català... alehosres, encara aleshores... Honestedat i amarar la ràdio de la realitat de Cubelles. Aquesta és la clau del mestratge de la Pilar López viu encara en la gent que fa de la ràdio l'eina bàsica de la comunicació al municipi. I ens va ensenyar que existien també bolis BIC de color verd (Pilar, per això avui t'escric en verd), i que calia indexar un per un els centenars de discos de la ràdio perque eren també un bé públic pagat amb diners dels ciutadans, i que cada veí era el protagonista a l'emissora i que cadascun de nosaltres erem el futur de la ràdio a Cubelles. No es va equivocar en res la Pilar i l'homenatge que va decidir fer-li la Comissió d'Aniversari de Ràdio Cubelles és molt més que merescut. Perque a banda d'això la Pilar ens va descobrir també les primeres obres de Gabriel Garcia Márquez... i que hi havia una facultat de periodisme a Bellaterra... perque el periodisme és una eina de transformació del món i que cal usar amb convicció i estimació per la llibertat però també amb rigor, respecte i professionalitat. I és avui, en aquest Dia Internacional de la Llibertat de Premsa doncs que penso que és la millor manera d'agrair-li tants anys d'ajut i de complicitat. Gracìes directora. Gràcies Pilar. .-50
Reporters sense fronteres
La libertat de prensa en el día a día

Pilar López, rep el II Micròfon d'Or de Ràdio Cubelles
Font: Ràdio Cubelles

A Pilar Lopez, felicitats i també a Radio Cubelles ,sou els millors !!
Diari de Cubelles

1.5.08


Pilar López, rep el II Micròfon d'Or de Ràdio Cubelles

Font: Ràdio Cubelles

En el marc de la Setmana Cultural de Cubelles i amb un cinema Mediterrani ple, Ràdio Cubelles va fer entrega dimarts 29 d’abril del II Micròfon d’Or a Pilar López, que va dirigir l’emissora des del 1981 al 1984. Es tracta d’un guardó que l’emissora municipal va instaurar durant la celebració del seu 25è aniversari, a proposta de la seva Comissió de Treball, com a reconeixement a persones o mitjans de comunicació que hagin destacat pel seu treball dedicat dins el món periodístic o de la comunicació. La Comissió del II Micròfon d’Or de Ràdio Cubelles ha reconegut a Pilar López pel seu perfil de dona periodista i per haver marcat les primeres directrius professionals a la dècada dels 80.
més informació a











Font Radio Cubelles
La gala de lliurament dels premis “Víctor Alari” que organitza Ràdio Cubelles va desvetllar divendres els guardonats en aquesta dotzena edició en un acte que va omplir la sala del cinema Mediterrani. L'acte va comptar amb la col·laboració del Taller de Música Pizzicato que va donar obertura i tancament a l'acte interpretant una de les cançons del CD "Vivim en el Barreig i la Mixtura". També van musicalitzar els poemes guanyadors que van ser llegits per tres actors del Grup de Teatre del Casal de Cultura, que dirigeix Montse Lago.
En la categoria Infantil, el Primer premi va ser per Sergi Peñaranda amb “El surf d’en Jack”; el segon per Guillem de la Rubia Serna amb “El pallasso que no feia riure”; i el Tercer premi per Ana Domínguez Salvador amb “Les vacances de Nadal”. En quant a la Categoria Juvenil, el Tercer premi se l’ha en dut Roser Mostaza Darnacullera amb “L’article”; el Segon Premi ha estat per David González Caballero per “Història d’un soldat de color”; i el Primer premi per “Ànimes de fusta” de Chris Vallejo Villegas. Pel que fa a la Categoria d’Adult, el Primer premi ha estat per “A fi de no ser despertada” de Marc Illan Mata; el segon per “Les Amigues” de Remei Romanos Madriles; i el Tercer premi se l’ha endut “Cel•lular” de Ramon Jané Vidal.
El Premi Especial “50è Aniversari dels Gegants de Cubelles” ha estat per “Records” de Joan Pujol Fauquer, mentre que el Premi Especial Charlie Rivel en commemoració dels 25 anys se l’ha endut Pau Fleta Làzaro amb “El nostre amic encara viu”.

En la modalitat de Poesia, en la categoria Infantil el premi únic ha estat per “El cirerer” de Clàudia Parera Martín, mentre que en la categoria Juvenil se l’ha endut “Solitud” de Raquel Galofre Bofarull.
A la categoria Adult, es van lliurar tres premis, el primer per “Contraclaror” de Josep Fàbrega Selva; el segon per “Solitud” de M. Victòria Ramírez Roldán; i el tercer per “Clariana” de Maria Alcázar Domingo.
El jurat també va fer entrega de dues mencions especials; una en la categoria Juvenil per “El magatzem dels gegants” de Carmen Lahoz Corriols; i una segona en la Categoria adult per “Infal•libilitat zero” de Neus Moral Nolla.

Font Radio Cubelles

foto/Arxiu Diari de Cubelles


Font: Ràdio Cubelles


Inserit dins l’acte de lliurament del II Micròfon d’Or per part de Ràdio Cubelles el Grup de Teatre del Casal de Cultura també va fer homenatge a l’escriptora Mercè Rodoreda en commemoració del centenari del seu naixement. Es va oferir una lectura dramatitzada amb el títol “Paraules de Rodoreda” d’un seguit de textos de l’autora, explicats pels seus propis parents a la recerca d’entendre la seva vida.
La interpretació va anar a càrrec de Montse Antó, Salvador Estalella, Daniel Fonoll, Pilar Mallofré, Angie Raspall, Pere Joan Sallent i Antònia Saumell mentre que el guió i la direcció ha estat de Montserrat Lago.
més informació a

29.4.08




Comparteixo amb una colla de dones de Vilanova i la Geltrú una activitat entorn les dones i l'art. Com cada dos o tres mesos , el Grup de Dones del PSC , ha organitzat un acte per a contribuir al debat i la reflexió sobre el paper de les dones a la nostra societat. Aquest mes l'excusa és l'exposició de la Biblioteca-Museu Balaguer: On són les dones ? espais femenins a l'art català dels segles XiX i XX. Arran de l'exposició decidim fer una visita comentada a carrec de la directora del Museu Balaguer , MIREIA ROSICH . També , una xerrada amb la professora de l'UB, ERIKA BORNAY : l'esfera de la dona i l'art : l'epoca impressionista.

Aquesta professora , referent de molts estudiants per la seves aportacions amb "Las hijas de Lilith. La imagen de la femme fatale en el arte" i també " La cabellera femenina. Un dialogo entre poesia i pintura" ens va fer una brillant i reflexiva conferencia . Es tractava de recordar-nos les dificultats que han tingut les dones creadores al llarg de la història . Posar de relleu aquelles que van poder fer el que els hi agradava havent-se d'enfrentar al seu entorn social i fins i tot familar . Una manera de recordar les creadores - que n'hi ha - . Aquelles que van viure la necessitat d'escriure i d'amagar-se al darrera d'un nom d'home. Aquelles que van haver de compartir amb els seus "colegues" rivalitats innecessaries. Aquelles dones que ho van tenir una mica "més fàcil" ( només una mica ) perquè els seu entorn les va recolzar - BERTHE MORISOT, cunyada de Manet, MARY CASSAT , ARTEMISIA GENTILISCHI que va ser deixeble del seu pare a la Roma barroca - . D'altres que ens han deixat la seva petja - CAMILLE CLAUDEL , SUZANNE VALANDON que va tenir la sort de tenir el recolzament de Toulouse -Lautrec i Degas - .... per citar aquelles que vam citar-se a la xerrada i de les que vam veure obra en un recull interessant fet per ERIKA BORNAY

Interessant i enriquidora la visita comentada . La mirada masculina dels espais on la protagonista era la dona : espais domestics ( cosidores, dones rentant, cuidant canalla), espais socials ( carrer, diversió...) , la salut , el lleure , dones al camp .... Obres fetes en un moment on les dones volen començar a caminar cap a altres direccions.

MES RECORDATORIS :

"Us garenteixo que algú es recorderà de nosaltres en el futur" (Poetessa Grega Safo)
"Es impossible imaginar un Beethoven parint cada any, Einsten especulant sobre la teoria de la relativitat entre nadons que ploren, Miquel Angel treballant a la Capella Sixtina, mentre cada tres hores ha de donar de mamar als seus fills . Hi ha una impossibilitat fiscica , real, que ha mantingut la dona apartada del camp de creació" ( Montserrat Roig)


Enviat per Mila Arcarons


A TOTA VELA UNA TARDA DE DIVENDRES AL GARRAF AMB MÚSICA DE BRUCE SPRINGSTEEN A TOPE!



Gràcies Joan
http://www.sailinggarraf.blogspot.com/
Gràcies Maria!

28.4.08

foto/M.Trives/Diari de Cubelles

De nou “PIC & JAZZ” envia la seva proposta


El proper dimecres 30 d'Abril, tindrem al celler l'actuació musical de....

Nani Torrens Guitarra
Xavi Sanchez Contrabaix

ens oferirán un repertori de valsos, tangos i boleros.
Duet que acompanya al cantant Moncho a les seves actuacions.

L'horari d'actuació será de 19.30h. fins les 21.00h.

La propera cata de vins será el dia 8 de Maig, i la bodega dels Costers del Garraf.
I també ....

De dimarts a dissaabte seguim fen dinars, de 13.00h fins les 15.30h(cuina)

carrer Jacint Verdaguer, nº 20
telefon: 93-8952 fax: 93-8954245

CUBELLES LITERATURA


Homenatge a Mercè Rodoreda a Cubelles
De mans del grup de teatre del Casal de Cultura de Cubelles



Inserit dins l’acte de lliurament del micròfon d’or per part de ràdio Cubelles el proper dia 29 d’abril, és previst un homenatge a l’escriptora Mercè Rodoreda per part del grup de teatre del Casal de Cultura. Es presentarà la lectura dramatitzada que porta per títol “Paraules de Rodoreda”, un seguit de textos de l’autora, explicats pels seus propis parents a la recerca d’entendre la seva vida.

VD Mercè Rodoreda

“Paraules de Rodoreda” amb guió i direcció de Montserrat Lago, és un nou text que posaran en escena: Montse Altó, Salvador Estalella, Dani Fonoll, Pilar Mallofré, Angie Raspall, Pere Joan Sallent, i Antònia Saumell.
El grup de teatre del Casal de Cultura, fa nou anys que van tornar a actuar sota la direcció de Montserrat Lago, havent-hi presentat fins ara quatre representacions nadalenques a l’esglèsia parroquial cubellenca. També al interior del temple van representar un text en torn al Quixot i el seu temps; altre dedicat a la Festa Major, petita, honorant a sant Nin i sant Non; Llegenda de sant Jordi, segle XXI; Tradicions de tot Sants; “Flors al desert”, en homenatge a les dones assassinades, conegut com el Feminicidi de Ciudad Juarez a Mèxic, que va ser estrenada a l’Escorxada Teatral de Sitges, fins arribar a l’obra de Mercè Rodoreda, essent el cinema Mediterrani de Cubelles, el lloc escollit, pel dimarts dia 29, a les 8 del vespre.
El grup també ha col·laborat amb ràdio Cubelles i ràdio Maricel, i prepara diferents activitats pel propers mesos.

http://www.vilanovadigital.com

27.4.08

foto/arxiu Diari de Cubelles



Puntaires a la plaça de la Vila


A la voreta del mar
L´Agnès se´n va a treballar
quant l´alba apunta,
i sos ulls en plor desfet
van mullant el coixinet
on fa la punta

Manuel Ribot i Serra

*Aquesta és la primera estrofa del poema de Manuel Ribot i Serra que inspirà la novel·la La Puntaire de Clovis Eimeric. L’acció se situa a Arenys de Mar entre homes pescadors i dones puntaires.

25.4.08

EL PUNT
divendres, 25 d'abril de 2008

LA FALCONERA

El cabal d'aigua del massís del Garraf que es perd es podria aprofitar davant les situacions cada vegada més freqüents de sequera, però una gestió nefasta de les escombraries des de fa 34 anys ens impedeix disposar-ne
PAU PÉREZ DE PEDRO., geògraf i geòleg

De temps immemorials, els pescadors de Sitges i el Garraf coneixen l'existència d'una surgència abundantíssima d'aigua dolça que brollava a nivell del mar, just al peu del penya-segat de la Falconera, per la qual cosa l'anomenaven la Dolça.
En 1899 es feren els primers estudis i treballs d'importància, quan Eusebi Güell donà a conèixer el seu propòsit d'abastament d'aigua potable a Barcelona aprofitant el doll abundós de la Falconera. Confià a l'enginyer Silvio Thos i Codina els estudis convenients per dur a terme el projecte de captació de les seves aigües, basant-se en el fet que en uns sondeigs practicats a vuit-cents metres de la seva boca la salinitat de l'aigua no era gaire important, i es va estimar un cabal superior a 80.000 m³/dia, equivalents a 930 l/s). Es varen realitzar algunes obres a la boca d'entrada i es varen excavar les galeries i un pou, però els intents varen fracassar, el mateix que altres intents posteriors.
En realitat han estat diversos els aforaments duts a terme, alguns sense gaire rigor científic o utilitzant mètodes d'altres temps. Es cita un aforament realitzat el 1936, amb un cabal de 9.000 l/s, però no se'n coneix ni la fiabilitat ni tampoc en quines circumstàncies es va realitzar. També d'aquests anys es cita un cabal mitjà de 500 l/s, que altres estimen en 800 l/s (Elías, Lacayo i Pons el 1975, informe privat d'un equip d'escafandristes), amb puntes de fins a 10.000 l/s.
Esteve Petit, en un treball publicat el 1981, recollia: «Los resultados obtenidos de más de 4.000 mediciones de caudal y salinidad en épocas y circunstancias diversas. Los mínimos de caudal, medidos, fueron de 500 l/s y los máximos, de casi 10.000 l/s, ambos con la técnica de molinete.»
Cal destacar que a aquest lloc només s'hi pot arribar per mar els dies de calma o per un accidentat accés terrestre, amb un tram que s'ha de baixar despenjant-se amb cordes, la qual cosa ha dificultat que es disposi d'una sèrie regular d'aforaments.
Sembla raonable avui admetre un cabal mitjà de prop de 500 l/s, en la seva majoria aigua dolça, que potser pot ser reduïda a 200 l/s en grans estiatges amb puntes de crescudes superiors a 10.000 l/s.
La galeria principal natural submarina s'inicia a nivell del mar, continua horitzontal uns vuitanta metres de distància de la costa fins a l'extrem d'un conducte vertical; a partir d'aquest punt la galeria és totalment submergida fins arribar a una fondària de vuitanta-un metres, la galeria continua i és d'espectaculars dimensions, el seu paviment està format per una espessa capa fangosa, amb una visibilitat reduïda segurament pels elements procedents de l'abocador.
Per desgràcia, el cabal principal del massís del Garraf es podria haver aprofitat per a les situacions cada vegada més freqüents de sequera al nostre país, però la improvisació, la mala gestió i sobretot el no escoltar la veu del món científic, van fer que s'instal·lés un abocador al lloc menys adequat.
Sens dubte és bo recordar i situar els fets en el context polític que vivia el país en aquells moments, l'any 1972. El franquisme encara es mantenia en vigor i les seves darreres ràfegues van perdurar fins i tot després de les primeres eleccions democràtiques dels ajuntaments, sis anys després.
A vegades el pas del temps esborra la nostra curta memòria històrica. Aquesta lluita desigual en defensa de l'espai natural –que alguns autors no han dubtat a classificar com el primer acte en defensa del medi ambient al nostre país– va ser impulsada per un reduït grup de persones integrades a l'Escola Catalana d'Espeleologia, al qual es varen incorporar posteriorment membres del món científic procedents de les institucions universitàries.
Però també avui és bo de recordar en aquests moments en què s'estan cercant quines són les millors solucions per portar aigua a l'àrea de Barcelona, com alguns dels responsables polítics de l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) també ho van ser de l'abocador de la vall de Joan, i que a l'hora del seu tancament es van vanagloriar d'incorporar 80 ha fictícies a un parc natural, ignorant, entre altres qüestions, que la contaminació que afecta la Falconera i el no poder disposar d'una important aportació d'aigua són qüestions degudes a la manca d'accions per avançar el tancament i no buscar solucions per a la impermeabilització de la vall, i que els seus efectes de la contaminació de les aigües subterrànies perduraran en el temps.
Set mesos després de la inauguració de l'abocador, el subministrament d'aigua a la població del Garraf es va tallar, els pous municipals oferien un alt índex de contaminació. Mesos més tard, el brollador principal del massís, la Falconera, presentava similars característiques, i arribava el PH a 2,5, índex extremadament perillós; les algues que habitaven la boca de la gruta havien mort i es va detectar una gran quantitat d'àcid sulfúric.
Els estudis realitzats recentment demostren que les mateixes escombraries estan actuant de capa d'impermeabilització, i no pas les mesures correctores que amb els anys s'han anat introduint, i en relació amb les aigües de la surgència de la Falconera, es pot estimar un cabal mínim d'aigües contaminades procedents de l'abocador que en aquest moment podria situar-se en prop de 9 l/minut, en comparació amb les mostres de l'any 1975, que donaven 30 l/minut, per la qual cosa la contaminació continua poc o molt.
Avui el subministrament d'aigua requereix una solució urgent; segurament la que surt per la Falconera no és aquesta solució, però no se'n pot prescindir, cosa que requeriria l'inici d'estudis pertinents per a la seva utilització futura.
Per finalitzar, igualment és bo de recordar que fa escassament tres anys vàrem aconseguir aturar la instal·lació d'un altre abocador a la pedrera de la mina Berta, amb un aqüífer força important que avui també estaria contaminat. Algú se n'ha preocupat? Durant molts anys les urbanitzacions de Valldoreix i algunes indústries de Rubí el van fer servir.
Penso que alguns ciutadans estem disposats a col·laborar amb l'administració aportant els nostres petits coneixements, com és el cas de la mina Berta i la Falconera. Esperem....

24.4.08

foto/arxiu Diari de Cubelles
CONFERÈRENCIA DE RAMON ARNABAT : ¨LA PROPAGANDA POLÍTICA DURANT LA GUERRA DEL FRANCÈS ¨

L´historiador Ramón Arnabat, president de l´Institut d´ Estudis Penedesencs ha obert avui el cicle de conferències que el Grup d´Estudis Cubellencs.Amics del Castell organitza enguany amb motiu del Bicentenari de la Guerra del Francès (1808-1814).



Ramón Arnabat i Joan Vidal


foto/M. Trives/Diari de Cubelles/arxiu

Avui parlem de....




SANT JORDI A CUBELLES

M.Trives/Diari de Cubelles



Un dia lluminós convidava a passejar per els carrers de Cubelles a l´entorn de les paradetes de llibres i roses.
La plaça de la Font oferia un espai propici a una trobada entre veïns tot fent una ullada a novetats editorials o no i a la vegada comprar la rosa, rosa,vermella o blava.
Proposar utilitzar aquesta plaça petitona i amable per gaudir els festius i crear un punt a on potser d´ altres activitats artesanes ,plàstiques es mostressin seria una bona proposta a tenir en compte.

23.4.08


En aquest dia especialment...envio aquestes roses amb molt amor !!!

Jocelyne Marmottan
Amor,amistat i roses
Avui tenim no una rosa sinó cinc , i qui ha enviat aquestes roses ha sigut una dona de Cubelles ,la Joss i a més formen part de la col·lecció de pintures al oli fetes per la Mª Dolors Raventós ,la seva mare ,també coneguda per Lila a Cubelles.
Ella també estimava Cubelles .


Gracies Joss
Cubelles,Sant Jordi 2008