Font: Ràdio Cubelles

Ple ordinari, dilluns

La sessió, prevista per les 20h, portarà a votació 12 punts dins l'ordre del dia
L’Ajuntament de Cubelles ha convocat per dilluns, a les 20h, una sessió plenària de caràcter ordinària en la què es portaran a votació 12 punts dins l’ordre del dia.
Més informació a

http://www.radiocubelles.net/

La sessió plenària es podrà escoltar en directe a través de l’emissora municipal Ràdio Cubelles (107.5 FM) o bé a través de la pàgina web: www.radiocubelles.cat

Arrel de que la paraula crisis surt a tot arreu i preocupa a tothom ,Diari de Cubelles recomana la lectura d´un article escrit per Pilar Rahola a la Vanguardia ja fa uns dies i que considerem incloure en aquest petit espaí de lectura degut al seu interés....




¿Dónde está el Senyor Esteve?

La economía del yuppismo dilapidó los valores que nos legó la tan denostada burguesía industrial


Pilar Rahola 14/10/2008 Actualizada a las 06:25h


Me pregunto cuál sería el enfoque de Santiago Rusiñol, en estos tiempos de yuppies agresivos, ingeniería financiera y despilfarro millonario. En su ideal modernista, ávido de desprenderse del monótono perfil de los fundadores de La Puntual, Rusiñol atacó los valores de la pequeña burguesía que nacía con el siglo. Desde el avi Esteve, que había fundado su tienda de "vetes i fils" en el barrio de la Ribera, pasando por el hijo Ramon y el nieto Esteve, creador del imperio textil y padre simbólico del propio Rusiñol, todos estaban cortados por el mismo patrón práctico, sin otras grandes aspiraciones que progresar económicamente, tener una vida ordenada y dejar un patrimonio familiar. El pequeño burgués era, para el artista Rusiñol - o para el solitario Ramonet de su obra-, el paradigma de la mediocridad, sin otra habilidad creativa que la capacidad de hacer crecer una empresa. Sin embargo, esos valores, que su alma artística percibió faltos de grandeza, habrían sido de una enorme utilidad en los tiempos actuales. Porque si algo hemos sufrido durante estas últimas décadas ha sido, precisamente, un exceso de creatividad económica, una falta total de sentido del rigor, y una nula capacidad de pensar en el futuro. Puede que el Senyor Esteve fuera, como buen pequeño burgués, un hombre gris. Pero los ejecutivos de Fortis que se fueron de fiesta millonaria al Louis XV del hotel París Monte-Carlo, y gastaron 150.000 euros en darse unos pequeños lujos, después de haber sido nacionalizados, representan la maldad de un sistema que, precisamente, ha perdido los valores que la burguesía nos ha legado. Igualmente podríamos decir de los ejecutivos de la aseguradora AIG, que después de haber sido rescatada por el gobierno norteamericano con 85 mil millones de dólares de los contribuyentes, se fueron a lamentarlo en el balneario Saint Regis, de Monarch Beach. Según el demócrata Henry Waxman, los ejecutivos se gastaron 440.000 dólares en una semana, 200.000 en habitaciones, 150.000 en comidas y 23.000 en costos de spa, pedicura para sus sufridos pies incluida. Nada sorprendente, sin embargo, en los protagonistas de la hoguera de las vanidades,cuyo lema se basa en un carpe diem desaforado donde vale más quien más rápido se hace millonario y más rápido dilapida su fortuna. El personaje del yuppie, nacido al albur de las nuevas tecnologías aplicadas a la economía, capaz de una creatividad especulativa tan notoria como su falta de escrúpulos, está en la base del crack actual.

Seguir leyendo noticia

Font:

http://www.lavanguardia.es/

La visita sembla que ha produit resultats.....segons confirma aquesta lectura al Punt


Penedès.

El port de Cubelles, per al primer trimestre del 2009

M.L.. Cubelles.Les obres de construcció del port esportiu de Cubelles començaran el primer trimestre del 2009, segons explica el regidor d'Urbanisme, Miguel Ángel López. L'Ajuntament del municipi es va reunir dijous amb representants de la direcció de Costes de la Generalitat amb l'objectiu d'accelerar la tramitació del projecte; el govern local preveia que les obres començarien abans d'acabar aquest any.

Font:

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/

Avui es commemora el dia mundial de la dona rural

Fa dies La Malla va publicar un article lligat a aquesta data ,en teniu la referència ara mateix....

Article d'opinió de la Fundació del Món Rural

Les dones del Món Rural: protagonistes invisibles?

Anna Vilaseca
Les dones del món rural -no necessàriament agricultores o ramaderes, sinó també empresàries o treballadores de diferents sectors emmarcats en una realitat rural- han desenvolupat unes funcions, aptituds i habilitats que subratllen la seva capacitat d'abordar situacions i sobrepassar-les. Han estat cuidadores dels seus familiars, han cobert les mancances dels serveis socials en l'àmbit rural, han desenvolupat tasques educatives i de transmissió cultural, han gestionat l'economia domèstica, han realitzat treball no reconegut a les explotacions agràries i han creat nova activitat econòmica de serveis arreu del territori.

Sembla evident que una dona de Llavorsí haurà de fer-se càrrec d'un familiar en situació de dependència de forma diferent a la d'una dona de Pinell de Brai o de Vilajuïga. En qualsevol cas, dista molt de la manera en què ho farà i dels recursos dels quals disposarà una dona de l'Eixample Dret.

El mon en general, i el rural en particular, no tendeix pensar-se ell mateix en femení. El repte , doncs, hauria de ser poder abordar el fet diferencial de la dona al món rural, deixant que elles meteixes desenvolupin les estratègies que consideren òptimes, que es potenciïn les que són idònies, i es minimitzin les que no ho són. Això ha de passar necessàriament per formalitzar la seva situació laboral i regular la seva funció social, creant oportunitats de desenvolupament que seran fonts de riquesa territorial.

Dona i treball en l'àmbit rural

L'impuls d'iniciatives que acompanyin, recolzin i incentivin a les dones del món rural en aquest procés ha de ser una prioritat. Aquest és l'objectiu i el tarannà del projecte Rudona, que es desenvolupar desde 2007 i fins a 2009, que impulsen la Fundació del Món Rural i la Fundació Maria Aurèlia Capmany. Dintre de les actuacions del Projecte, el passat 30 de gener va tenir lloc a Barcelona la jornada d'intercanvi d'experiències Dona i treball en l'àmbit rural, en la qual es van donar a conèixer les polítiques de foment del treball entre dones rurals de diverses comunitats autònomes i les iniciatives laborals i empresarials de dones rurals catalanes.

Ara per ara, ser dona i ser-ho al món rural implica una doble vulnerabilitat, però capgirar aquesta situació pot significar una doble oportunitat pel al progrés del Món rural català.

Font :

http://www.lamalla.net/dona

Diari de Cubelles vol incorporar articles d’opinió relacionats amb temes diversos sempre i quan el respecte cap a les persones , les bones formes i la lògica sigui considerada acceptable. Només teniu que adreçar-vos a Diari de Cubelles.

e-mail Diari de Cubelles

dcubelles_diari@yahoo.es

Podeu enviar escrits ,pensaments,curiositats,trobades,poemes,articles de petit format ,informacions d’entitats,fotografies i demés noticies i en el rigor i la bones formes considerades correctes, per evitar formes d’expressió poc apropiades ,publicarem aquestes notes si compleixen aquestes normes .

Només cal signar aquestes col·laboracions afegint nom i cognoms .

També trobareu d’altres publicacions força interessants ,com per exemple aquesta ... publicada a la Col·lecció: ARGENT VIU

Joan Manuel Soldevilla


El pare de Carpanta i Zipi y Zape vol descobrir un creador, Josep Escobar, fonamental per entendre la història de la cultura de masses del país. Dibuixant de tebeo de sèries inobildades -Zipi y Zape i Carpanta, entre d'altres-, artista polític represaliat pel franquisme, autor de teatre en català, publicista, pioner dels dibuixos animats, Josep Escobar se'ns mostra com una figura polifacètica imprescindible. IV Premi Rovelló d'assaig sobre literatura infantil i juvenil.

Font:

www.pageseditors.com

Diari de Cubelles,recomana.....

Qui no ha llegit les historietes de Carpanta ? El creador d’aquest personatge ,Josep Escobar va ser també un dels dibuixants més prolífics i creador d’altres personatges que van fer les delícies dels lectors. Recomanem fer una lectura d’aquest article publicat a el Periodico i que introdueix a revisar a fons prestatges on caixes plenes de còmics que conservem a casa nostre i potser un pel oblidades .Torneu a fer una revisió i el riure es a ben segur obligat.

CENTENARIO DEL NACIMIENTO DE UN AS DE LA ESCUELA BRUGUERA

Un ensayo y un tomo de historietas reivindican al creador de Carpanta
1.• El libro 'El mundo de Escobar' traza la biografía y analiza la obra del afilado 'ninotaire' barcelonés
2. • Un álbum recopila páginas clásicas del dibujante, padre también de Zipi y Zape, Petra y Doña Tula

MÁS INFORMACIÓN
Un hombre del Renacimiento

RAMÓN VENDRELL

BARCELONA

En Italia tuvieron el cine neorrealista, internacionalmente celebrado. En España tuvimos la historieta de la escuela Bruguera, olímpicamente olvidada salvo por esporádicos rescates. Como el de Josep Escobar (Barcelona, 22 de octubre de 1908-Barcelona, 31 de marzo de 1994) en el centenario de su nacimiento.

Por un lado, El mundo de Escobar (Ediciones B), de Antoni Guiral y Joan Manuel Soldevilla, dibuja la biografía y estudia la obra del creador de Carpanta, Zipi y Zape y Petra, criada para todo, entre otros personajes. Por otro lado, Lo mejor de Escobar (también de Ediciones B) compila historietas de las susodichas criaturas y de otras menos conocidas como Toby, Don Óptimo e, imbatible nombre, Doña Tula, suegra.

Publicar en la revista satírica L'Esquella de la Torraxa (impulsada por el sindicato UGT) durante la guerra civil le costó a Escobar al término del conflicto una condena a seis años y un día de cárcel. Cumplido un año y medio en la prisión Modelo, el dibujante obtuvo el régimen de libertad controlada y volvió a trabajar en el cine de animación y la historieta.

DE NIÑOS Y ADULTOS

En 1947 la editorial Bruguera inauguró la nueva etapa del tebeo Pulgarcito con Rafael González, un periodista represaliado por el franquismo, como ideólogo. La innovadora intención de la revista era ofrecer un humor que atrapara tanto a niños como a adultos.Los principales autores elegidos para la misión fueron Escobar, Cifré (el repórter Tribulete, don Furcio Buscabollos), Conti (el loco Carioco), Iranzo (la familia Pepe), Jorge (doña Urraca), Nadal (Casildo Calasparra), Peñarroya (don Pío, don Berrinche) y el precoz y genial Vázquez (las hermanas Gilda). Y la forma en que cumplieron la misión consistió en ofrecer un reflejo caricaturesco de la lúgubre España de posguerra. Risas a costa de la desgracia. Humor crítico a través de cierta crueldad. Como Escobar y González, Cifré, Jorge, Peñarroya y el editor Francisco Bruguera habían luchado por la República.En el caso de las creaciones más célebres de Escobar, Carpanta, un muerto de hambre para el que un pollo asado era el manjar definitivo, no solo señalaba la miseria económica de un país donde según el régimen no existía la necesidad sino también la miseria moral. Y Zipi y Zape cuestionaban una aventura sí y otra también la autoridad de su padre, el severo don Pantuflo Zapatilla, y por extensión la familia tradicional, pilar del franquismo.

(per seguir llegint la resta del article ....)

CENTENARIO DEL NACIMIENTO DE UN AS DE LA ESCUELA BRUGUERA

Un ensayo y un tomo de historietas reivindican al creador de Carpanta

Font: http://www.elperiodico.com/

GRUP D’ESTUDIS CUBELLENCS. AMICS DEL CASTELL

Divendres 24 d’octubre

A les 19h.,a la sala d’actes de la Rectoria

CONFERÈNCIA: ¨APROXIMACIÓ A LA GUERRA DEL FRANCÈS AL PENEDÈS. ELS FETS DE L’ARBOÇ DE 1808

A càrrec de d’historiador Pere Simón

Aquest 2008 s’ha complert el bicentenari de la Guerra del Francès o Guerra de la Independència. Les incidències que hi va haver a les nostres contrades i, més concretament, al veí poble de l´Arboç,serán narrades per Pere Simón,reconegut historiador i activista cultural que compta amb un brillant currículum en aquest sentit: autor de llibres i articles de temàtica local i comarcal,organitzador d’exposicions i membre de diverses institucions lligades a la historia la geografia i a la cultura,tant a nivell de Penedès com de Catalunya.

Acabada la conferencia,

PRESENTACIO DEL QUADERN ¨ ALBUM DELS 50 ANYS DELS GEGANTS DE CUBELLES¨ realitzat pel GEC del Castell i editat per l’ajuntament de la vila.


Diumenge 26 d’octubre de 2008

VISITA A LES FONTS DEL GARRAF- PENEDÈS
SORTIDA A PEU A LA FONT DEL CUSCÓ

Trobada a la plaça del Mercat a le 8,30 hores per marxar amb automòbil per la carretera fins a l’Arboçar, on a les 9 hores s´inicará la marxa cap a la Font del Cuscó i la Serra de les Gunyoles, acabant un altre cop a l´Arboçar des d´on es retornarà amb automòbil a Cubelles.
Distancia aproximada : 10 km
Temps a emprar : 3 hores
Dificultat : baixa

Enviat per Juliana Mediavilla

olores

A veces trae el aire en sus delgados dedos
el perfume sutil de los olores viejos;
el alma se abre entonces como una novia en celo
a la memoria viva y olorosa del tiempo:
siempre van de la mano el olor y el recuerdo.

Hoy me ha llegado nítido, no sé por qué sendero
un olor a mañana tibia y dulce de enero:
un olor a cocina, junto al cálido fuego,
a las sopas de leche, al café de recuelo...
Aleteo cercano de pájaros inquietos,
las manos de la madre, si paraban el vuelo
olían a jabón, a pan y a caramelo.


J. Mediavilla

Enviat per Albert Soler


La necesidad del arte es qualquiera


Algo nace del lodo.
Vestido con capa y escapa para el duelo.
Su sable en el aire juzga la escena y
corta la pantomima resuelta.
Tras el telón de la obra,
hay obsequio de manzanas
que jamás llegaron a mis ojos.

Y sigo sin conocer a ese lado oscuro de la luna.
Quien luce flamante ante la galería?
tan flanqueado por los esbirros…;
…quienes nacen del lodo hasta devaluar moneda?
Que hallo de querer yo con ella la mayor justicia?

Como calavera igual me muero en Azucena!…
igual que en Gobi! Sigo en tal sitio. Me falló.
Que? …algo! hasta llegar a enterarme de su puesta en escena.

Así como la noche: a veces tan garatusa,
otras tanto será la mujer mía malherida:
para que quieren contarmelo tan
de esa manera?

y algo del lodo si nació con sigilo,
tan solo algo de lo escrito.
Mueve el cascabel: lo nada hablado.
Nació del lodo
y siempre ella espera.


A.Soler

Font : http://www.cubelles.cat/


Xavier Grau: “Malgrat la crisi, Cubelles s’ha de posar al dia en molts aspectes”

Notícies - Hisenda, Planificació i Serveis Externs
10/10/2008

El regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Cubelles, Xavier Grau, va explicar les línies mestres de la política econòmica per al 2009 i del pressupost per la proper exercici en el transcurs d’un debat al programa L’Accent de Canal BlauTV dedicat a les hisendes locals. Grau va explicar que el cas de Cubelles és particular, ja que “té unes condicions que agreugen la situació de crisi”. El titular d’Hisenda va matisar que aquest fet singular és que Cubelles encara “ha de posar-se al dia en molts aspectes”. Aquest ha estat l’eix central de la política econòmica del 2008 on, a través del pressupost, s’havien establert tres línies d’actuació, “el traspàs del servei de recaptació a la Diputació de Barcelona, fer funcionar l’Ajuntament de manera més barata i reduir les despeses corrents entre un 10 i un 50%”.
Grau va avançar que el pressupost per l’exercici del 2009, en el qual s’està treballant, seguirà la mateixa línia que el seu predecessor, i que malgrat es notarà la davallada en el sector de la construcció i el turístic es treballarà per seguir amb el que s’ha convertit el leitmotiv d’Hisenda, “posar els diners dels ciutadans al servei dels ciutadans”. En el nou pressupost s’intentarà repetir l’estratègia de fer front a les necessitats de Cubelles confiant en el salt qualitatiu del nou sistema de recaptació que, d’altra banda, ja ha començat a donar fruits com “la recuperació dels 2,5 milions d’euros adormits d’anteriors exercicis que permetran afrontar des d’una posició diferent el nou exercici”.
El nou pressupost es basarà en dos aspectes, d’una banda la inversió per millorar la via pública i l’espai públic, on Grau va posar l’exemple de les obres de connexió d’aigües de Mas Trader amb el dipòsit de Corral d’en Cona, i d’altra banda les polítiques de servei a les persones, entre les que també s’inclouen la construcció d’infraestructures, com la nova biblioteca municipal. Però per poder fer front a aquestes inversions i degut a la conjuntura econòmica actual Xavier Grau afirmava que cal una reducció de les partides “d’una mitja del 30%” forçats per la necessitat. Aquestes reduccions es faran “després d’una revisió raonada de les partides pressupostàries i tan sols allà on es pugui retallar”. El regidor d’Hisenda també avançava que seran solidaris amb el sector de la construcció oferint feines d’inversió en infraestructures tot esperant que en temps de bonança econòmica “el sector correspongui”.
Precisament el sector de la construcció és un dels que més preocupa a l’Ajuntament de Cubelles a nivell de taxa d’atur. Xavier Grau afirmava que el Servei d’Ocupació Laboral de Cubelles (SOLC) ha constatat un augment del 38% de la demanda, però que “el més greu no és la xifra d’aturats, sinó la procedència, ja que enguany hi ha un entre un 15 i 20% d’aturats més procedents del sector de la construcció”.

El debat íntegre es pot consultar clicant aquí.

Diari de Cubelles

Lectures recomanades

Ahir a la nit com sempre Polònia a TV3 va oferir el seu programa habitual a on les rialles que provoca també son habituals i la representació del duet Esperanza - Boadella va ser antològica .

Fa uns dies va sortir a la columna de Josep Pernau ,OPUS MEI a El Periòdico de Catalunya a on parla de Boadella i la seva incorporació a la plantilla de Esperanza Aguirre a la Comunitat de Madrid.
Llegiu,Llegiu…..

OPUS MEI
A Boadella lo han domesticado
JOSEP Pernau

Me imagino que la presidenta de la Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre, debe de estar recibiendo muchas felicitaciones, que pronto se convertirán en aplausos. El motivo no es otro que el fichaje de Albert Boadella.

Llámele Alberto, señor columnista, pues lo que tenga que ocurrir sucederá en Madrid --ha sentenciado la voz pedante de un sabelotodo.Soy yo ahora el que corrige al anónimo interlocutor. Precisamente en estos momentos conviene que se sepa que al nombre de Albert no se le ponen fronteras en Madrid y que el nombre en catalán no es incompatible con un pensamiento abierto a las esencias de la identidad española. Madrid es integrador y hasta contagia el casticismo al forastero que llega a la capital con ganas de convertirse en madrileño de elección. Se quedará, pero no se le exigirá la renuncia a los hábitos folclóricos que tenga al llegar, sino todo lo contrario. Boadella, por ejemplo, sería el ideal para hermanar la sardana con el chotis. En los jardines del Retiro, una audición de la síntesis musical de los dos géneros representaría muy bien el espíritu de la capital y, si Boadella asume la dirección del espectáculo, seguro que doña Esperanza aceptará encantada la presidencia.

Encantada ya lo está ahora. Puede hacer una gran labor al servicio de España. Boadella es famoso en la península. A distancia le veían arisco. La hábil presidenta lo ha hecho dúctil. Se diría que lo han cambiado. Pero algo más difícil han conseguido. Durante años fue agresivo e incluso malcarado con el poder, del color que fuera. Ahora, con el PP es dulce y respetuoso. Dicen que Aguirre lo ha domesticado. Si explica en una conferencia cómo lo logró, el éxito de público puede ser apoteósico.

Font:

http://www.elperiodico.com/

Diari de Cubelles vol incorporar articles d’opinió relacionats amb temes diversos sempre i quan el respecte cap a les persones , les bones formes i la lògica sigui considerada acceptable. Només teniu que adreçar-vos a Diari de Cubelles.

e-mail Diari de Cubelles

dcubelles_diari@yahoo.es

Podeu enviar escrits ,pensaments,curiositats,trobades,poemes,articles de petit format ,informacions d’entitats,fotografies i demés noticies i en el rigor i la bones formes considerades correctes, per evitar formes d’expressió poc apropiades ,publicarem aquestes notes.

Només cal signar aquestes col·laboracions afegint nom i cognoms .

M.T/Diari de Cubelles

Soc fan de Joan Barril , no puc evitar ni un sol dia deixar de banda la seva columna . Fa dies va publicar a la seva columna aquesta i crec que us agradarà....


LOS DÍAS VENCIDOS

Capitalismo ignorante

JOAN BARRIL

Hace unos días, en este mismo periódico, una letras muy grandes recogían el pensamiento de un príncipe de la economía: "Nada volverá a ser como antes", nos advertía. Y de esas palabras se infería que el apocalipsis estaba muy cercano.Desde Heráclito sabemos que todo pasa y nada es. Pero eso el capitalismo por lo visto lo ignoraba. Tantos años montados a lomos de la imperiosa necesidad del crecimiento y nadie había admitido la posibilidad del estancamiento. No hace falta ser banquero para intuir que el dinero que ganan unos pocos es el resultado del empobrecimiento de muchos. Los príncipes de la economía suelen hacer profecías cuando estas ya son innecesarias, porque la realidad les ha dejado sin argumentos. "Nada volverá a ser como antes", dicen. Es una frase que intenta meternos el miedo en el cuerpo. Los poderosos han provocado esa catástrofe financiera y ahora de lo que se trata es de que entre todos asistamos a la pena colegiada.En ámbitos más cercanos, el presidente de la Generalitat nos advierte de que van a ser las familias y la Administración las que van a pagar la codicia de unos banqueros lejanos y la irresponsabilidad de unos mecanismos de control que prefirieron no controlar nada. Al fin y al cabo son los mismos que tienen en sus manos el botón nuclear. Cabe esperar que al menos ahí los controles funcionen con mayor eficacia.Pero regresemos a la frase de todos nuestros temores. Si se nos dice que nada volverá a ser como antes se nos está anunciando que vamos a ir a peor. Eso significa un llamamiento a la realidad del pasado. Las cosas nos iban bien y ahora la fiesta se acabó. ¿Éramos conscientes de esa prosperidad cuando la vivíamos? ¿Sabíamos las causas últimas del lujo a nuestro alcance, de las vacaciones en Cancún, del cambio de coche cada dos años, del desprestigio del ahorro y del enaltecimiento del consumo, de la trampa del crédito fácil y de la frivolidad del "me lo merezco"? Es ahora, cuando el capitalismo asilvestrado le ha visto las orejas al lobo, que se nos viene a decir que la culpa fue nuestra, porque nos creímos autores de nuestra pequeña fortuna cuando en realidad solo éramos meros figurantes necesarios para consolidar los negocios de los verdaderos protagonistas del desastre.Hagan un ejercicio de globalización y lleven ese titular a otras partes del mundo. Díganles a las madres subsaharianas que ven morir a sus hijos de hambre que "nada volverá a ser como antes". Acudan con este mensaje a las chozas devastadas de Birmania o de Haití. Comuniquen la profecía a los indigentes que se preparan para dormir en los agostados cajeros automáticos. A toda esa gente, que son muchos más que nosotros, les encantaría saber que nada va a volver a ser como antes, porque ellos llevan milenios instalados en el antes, esa miseria endémica sobre la que el primer mundo ha forjado sus cimientos de barro.Estados Unidos va a desembolsar ahora 700.000 millones de dólares para salvar el sistema que ellos mismos han dejado pudrir. Tal vez de ese modo reflotarán nuestra pequeña hipoteca y resurgiremos tras unos años de penitencia, solo para que algún día no tan lejano otro príncipe de la economía pueda decir que ya todo vuelve a ser como antes. También lo será el hambre de tanta gente que, a lo largo de la historia, no ha tenido un antes que lamentar porque siguen agonizando en la desigualdad de siempre.Eso es lo que los privilegiados queremos ignorar.

Font :

http://www.elperiodico.com/

Diari de Cubelles

A Cubelles tenim la possibilitat de fer caminades per la platja ,seure a fer un beure mentrestant veus i escoltes l’esclat de les onades propet . Ja fa temps que el tema del Port no era el centre de les converses i ara de nou torna a l’actualitat. L’esforç del ajuntament es important i segons llegim en aquest article aparegut al diari del Punt la voluntat de tirar finalment aquest port es vital per aconseguir un desenvolupament d’aquest municipi en el tema esportiu,amarres per vaixells i un entorn comercial que pot aportar llocs de treball al municipi ,important a tenir en compte en temps de crisis.

Penedès.

L'Ajuntament de Cubelles es reuneix demà amb la Generalitat per accelerar la construcció del port
M.L.. Cubelles

L'Ajuntament de Cubelles es reunirà amb la direcció de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat demà amb l'objectiu d'accelerar al màxim la construcció del port esportiu del municipi. L'administració local entregarà el pla especial amb les modificacions exigides per la Generalitat, aquesta mateixa setmana; un major detall dels planells topogràfics o la instal·lació d'un contenidor de recollida selectiva de residus són alguns dels canvis que l'Ajuntament ha hagut de fer en el document. Les modificacions són «només de forma, per acabar un expedient adequadament», segons explica el regidor d'Urbanisme de Cubelles, Miguel Ángel López (PSC). L'objectiu del govern local és que tota la tramitació hagi finalitzat abans que acabi l'any, perquè les obres puguin començar «al més aviat possible», segons López. «Ens interessa moltíssim que es construeixi el port per la qüestió econòmica i de desenvolupament d'aquest municipi, sobretot amb el tema de la crisi», afirma el responsable d'Urbanisme de Cubelles.
L'empresa Grup Marítim Metropolità és l'encarregada d'executar les obres del port, amb un pressupost de més de quinze milions d'euros. La Generalitat va presentar el projecte al Saló Nàutic de Barcelona, el novembre del 2006, amb la previsió que el port fos una realitat el 2008. L'endarreriment en la tramitació del projecte, però, és un dels problemes amb què s'ha trobat l'Ajuntament de Cubelles els últims mesos. El nou port tindrà 553 amarradors, d'entre 8 i 20 metres d'eslora, i una marina seca de 1.800 m² amb una capacitat de 144 vaixells amb una eslora màxima de set metres, i un varador per a 66 vaixells. La instal·lació també tindrà una àrea comercial i d'oci.

Penedès. L'Ajuntament de Cubelles es reuneix demà amb la Generalitat per accelerar la construcció del port

Font:

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/pobles/poble?id=308074

I la tira d´humor de Jaume Desola...el cap de setmana !!!

miradasdesola-sol

Diari de Cubelles

En un moment molt difícil per tot tipus d’economies,bé no a tothom afecte per igual encara que si als empresaris suposa un temps poc propici , més difícil ho tenen qui depenen d’un sou. Les hipoteques,sous baixos ,cistells de la compra cars i tot el que envolta una crisis com la d’avui suposa un greu moment per les economies casolanes. Avui fent una ullada a diaris he trobat un article de Manuel Vicent ,excel·lent periodista i que crec que fa una revisió molt interessant barrejant temps passats i que malauradament com a qualsevol cicle retorna a l’actualitat una vegada més.

MANUEL VICENT
'Crack is crack'


MANUEL VICENT 28/09/2008

La época de la Gran Depresión, que siguió al crack del 29, conserva algunas imágenes evanescentes. Cuando en Norteamérica la codicia estaba a punto de romper el saco, el Gran Gatsby aun se creía inmortal sentado en un descapotable con el traje color manteca. Los invitados a sus fiestas de Long Island eran los que se habían hecho millonarios en un solo día especulando en la Bolsa. Llevaban sombreros el ala blanda y los pantalones con muchos pliegues; sus chicas lucían el talle en mitad de las caderas y collares hasta la cintura. Entraban y salían de la mansión de Gatsby, se bebían su whisky, se bañaban en su piscina, bailan el foxtrot en sus salones y el anfitrión ni siquiera los conocía. Aquellas libélulas de oro creían haber conquistado el derecho a ser felices fluctuando en medio del dinero enloquecido. Maullaba en los garitos la gata Billie, las metralletas de los gángsteres hacían el contrapunto al clarinete de Benny Goodman, pero ¿quién iba a sospechar que el swing estaba presagiando tanta miseria? De pronto reventó la gloria. Algunos invitados a las fiestas de Long Island alquilaron suites en Waldorf Astoria para arrojarse al vacío y junto a su cadáver aplastado en el asfalto del Park Avenue los del carro de la leche ni siquiera volvían la cara. Las colas de los cines para ver al Gordo y el Flaco daban la vuelta a la manzana y eran idénticas en tamaño a las que formaban los parados con un cazo en la mano ante las perolas del Ejército de Salvación. Deme diez centavos, hermano. Glenn Miller grabó su primer disco en 1932 y Dorothy Parker le había escrito la letra: "Quién iba a saber que el amor era esto". ¿Dice usted amor? Para salir de aquel marasmo hubo necesidad de hacer una guerra mundial con 50 millones de muertos. El propio Glenn Miller fue uno de ellos. La Gran Depresión del 29 aún suena a jazz y Scott Fitzgerald nos transmitió su última seducción. Si las réplicas del actual cataclismo financiero acaban por reventar, como entonces, las calderas de la banca y se va todo al infierno, imagina qué clase de seducción tendrá nuestra época mañana si no es la misma codicia de siempre poblada esta vez de catetos del ladrillo y brokers bailando juntos alrededor de las hormigoneras.

Font:

http://www.elpais.com/opinion/

Notícies - Obres i Serveis
02/10/2008

L’Ajuntament de Cubelles ha signat avui el contracte per a l’adjudicació del servei de neteja viària del municipi amb l’empresa CESPA per un valor de 666.987,84€ anuals. La duració del contracte serà de vuit anys ampliable a dos més. L’Alcaldessa, Maria Lluïsa Romero, explicava que “calia normalitzar la neteja viària a Cubelles, ja que era un problema de molts anys sense resoldre”. Joan Albet, regidor d’Obres i Serveis Viaris, qualificava la necessitat de millora de la neteja viària com “una assignatura pendent del municipi”, perquè calia actualitzar-la a la nova realitat de Cubelles. A més, destacava la doble vessant del servei, d’una banda la neteja periòdica dels carrers, i de l’altra la tasca de sensibilització que es realitzarà en diverses campanyes i la creació de la figura de l’agent cívic. A més, per tal d’anar corregint les mancances i recollir les opinions dels veïns, es realitzaran enquestes de satisfacció. D’altra banda el responsable de CESPA, Jesús Rico, agraïa la confiança de l’Ajuntament en un servei que “reflectirà l’enorme esforç de l’Ajuntament en transformar els recursos municipals en serveis per a la ciutadania”.

El plec de condicions contempla adquirir maquinària nova que suposarà un salt qualitatiu en el servei des de l’inici, previst en un termini d’uns dos mesos des de la signatura del contracte, degut als terminis d’entrega i retolació de la nova maquinària, especialment els nous vehicles. En aquest sentit s’han adquirit dues màquines petites, una de gran, una de reforç o substitució, un aspirador elèctric, un camió petit i un pick-up. Una novetat del servei és que se’n disposarà els set dies de la setmana, ja que la neteja viària es realitzarà diàriament. Joan Albet afegia que “el servei es veurà reforçat notablement a l’estiu, quan Cubelles pot arribar a acollir 40.000 ciutadans”.

El compromís no únicament es centra en la neteja dels carrers de Cubelles, tot i ser la part més important. També des de l’empresa CESPA es crearà la figura de l’agent cívic, una persona encarregada d’informar, sensibilitzar i conscienciar els veïns del manteniment, cura i neteja de la via pública. Serà una persona que es podrà trobar pels carrers de Cubelles i informarà als ciutadans de les mesures de prevenció i col·laboració amb el servei com, per exemple, la recollida dels excrements dels animals domèstics. Malgrat que no tindrà capacitat sancionadora sí que podrà informar a la Policia Local de l’incompliment de l’ordenança municipal en matèria de manteniment i cura de la via pública. Paral·lelament al treball de l’agent cívic també s’engegaran diverses campanyes d’informació i sensibilització, en les quals també s’emmarca l’edició d’una revista al respecte que anirà a càrrec de CESPA.

Un dels acords als que s'ha arribat és la reubicació del personal de l’Ajuntament que fins ara realitzava les tasques de neteja viària. El sindicat de treballadors municipals reclamava que aquests no s’incorporessin a l’empresa privada, sinó que es mantinguessin dins de la Corporació. Joan Albet afirmava que "la demanda s’ha rebut amb especial sensibilitat per part de la regidoria de Medi Ambient" i que s’ha satisfet incorporant aquests treballadors en altres àmbits dins de l’Ajuntament.

Font:

http://www.cubelles.cat/

Paulina Schumann, serà homenatjada aquest octubre

Font: Ràdio Cubelles

Rebrà aquest Octubre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts 2007, i el Premi Nacional de Circ que concedeix la Generalitat de Catalunya.
La filla d’en Charlie Rivel, Paulina Andreu, coneguda artísticament com a Paulina Schumann rebrà el proper 15 d’octubre la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts 2007. La decisió la va ratificar el Consell de Ministres. La Paulina és veïna de la nostra vila des que es va retirar de la seva activitat professional, que sempre ha estat lligada al món del circ i l’espectacle.
Paulina Schumann va néixer a Barcelona, l’any 1921, filla d’en Josep Andreu “Charlie Rivel” i Carmen Busto. La tradició familiar la va encaminar cap al món del circ i seguint al seu pare i germans va actuar per tota Europa. Es va casar amb Albert Schumann, mestre de doma i membre a la seva vegada d’una reconeguda nissaga del circ danès. La seva carrera professional, en la que ha triomfat amb els seus espectacles de balls i funambulisme, va començar als sis anys al Teatre l’Empire, de París; l’abril de 1932 va obtenir un gran èxit a Viena, ballant el Danubi Blau. Arran del seu matrimoni, Paulina va començar a treballar en els números eqüestres de la família del seu espòs durant els anys 50 i 60. A partir de 1972, y durant onze anys va realitzar números artístics amb el seu pare.
L’acte de lliurament de les medalles tindrà lloc el 15 d’octubre a la Corunya i serà presidit per SS.MM. els Reis. Les medalles distingeixen a les persones i entitats que hagin destacat en el camp de la creació artística i cultural o hagin prestat notoris serveis en el foment, desenvolupament o difusió de l’art i la cultura o en la conservació del patrimoni artístic.

Premi Nacional de circ

La filla del pallasso Charlie Rivel, ha estat també guardonada amb el Premi Nacional de circ que concedeix la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria, 25 anys després de la mort del seu pare.
Se li ha concedit el premi "per la seva extraordinària trajectòria com a acròbata, equilibrista, ballarina, domadora de cavalls i per la valuosa aportació a la història del circ, que servirà d'impuls per a les noves generacions circenses", ha declarat el jurat.Aquests premis, dotats cadascun amb 18.030 euros, van ser instituïts pel govern català el 1982. Es concedeixen anualment a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants a cadascun dels àmbits culturals desenvolupats durant l'any passat.
La cerimònia de lliurament serà el 25 d'octubre al Teatre Kursaal de Manresa.

http://www.radiocubelles.net/

EL DIARI DE CUBELLES SUPERA LES 29.000 VISITES!!!


L'espai d'informació, debat i comentari que esteu llegint ha superat les 29.000 visites des de la seva creació gràcies a la vostra col.laboració.

Gràcies!!