miradas desola-sol
22.5.09
foto/M. Trives
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 64. Divendres, 22 de maig del 2009
M. Trives/Diari de Cubelles
A les rodes de premsa últimament ,el entrevistat/a es limita donar el seu rotllo i no permet que els periodistes facin la seva feina . Aquest matí fent el repàs de tots els dies per llegir els articles que poden interessar ,he trobat la columna que publica el diari Avui i signada per Iu Forn a la contraportada i que diu ….( molt recomanable fer-ne lectura).
Per cert Iu Forn va ser a Cubelles a presentar el seu últim llibre El Candidat i que malauradament els lectors incondicionals i seguidors de Iu Forn i que no van comprar el llibre va ser esgotada en aquest últim Sant Jordi. La trobada va tenir lloc a Pic & Jazz a Cubelles. Bon ambient,coneguts i no coneguts ,un bon sopar i una tertúlia literària un pel informal com no podia ser d’un altre manera , va donar lloc a engrescar al personal . Gracies Iu i gracies a Pic Jazz per l’organització de la tertúlia. Impecable,com sempre .
PASSA-HO!
La propaganda és informació?
La propaganda és informació?
Iu Forn
Doncs sí, les apassionants eleccions europees ja són aquí i arriben, a part del neguit infinit de comptar els segons que falten per poder anar a votar, acompanyades dels mítics blocs electorals. I vostè que acaba de llegir la paraulota ja ha exclamat: "Un altre que em fotrà el rotllo que està en contra dels blocs, me'n vaig corrents a llegir la Moliner o l'Alzamora, que m'ho passaré millor". Nooor, no se'n vagi encara. Continuï llegint, que aquest és un article provocador.
Amb això del recoi dels blocs passa com amb la moda aquesta de les compareixences sense acceptar preguntes. "Ah, que vostè, senyor (o senyora) compareixent, em deixa anar el discurs i jo no puc preguntar res? Molt bé, doncs de la seva bonica compareixença en parlarà la seva tieta la de Bilbao". Vostè ja veuria com després de cinc o sis cops de no obtenir ni una línia (o ni un segon), acabaríem amb aquest insult a la intel·ligència. Sí, ja sé que la llei obliga les empreses públiques a fer informació electoral, però amb el suport i la complicitat de la direcció periodística de les empreses, vostè no sap la de baixes laborals que provoca la grip nova... És increïble la quantitat de redaccions senceres que quedarien buides, ai las.
El problema és que els culpables de la situació som els mateixos periodistes, que anem a les rodes de premsa de l'Obama i l'aplaudim. A ell, expert a intentar prescindir de nosaltres i d'enviar directament a l'opinió pública el missatge que vol en cada moment. Sí, ja sé el que està pensant: "Però què diu, és molt millor que polític i ciutadà s'entenguin sense que un periodista, amb vostè vagi a saber quins foscos interessos ocults, faci de mitjancer". Té raó, però contesti'm a una pregunta: vostè què prefereix, la propaganda sempre interessada d'un polític o l'explicació d'uns fets, que pot ser interessada o no, d'un periodista?
Doncs sí, les apassionants eleccions europees ja són aquí i arriben, a part del neguit infinit de comptar els segons que falten per poder anar a votar, acompanyades dels mítics blocs electorals. I vostè que acaba de llegir la paraulota ja ha exclamat: "Un altre que em fotrà el rotllo que està en contra dels blocs, me'n vaig corrents a llegir la Moliner o l'Alzamora, que m'ho passaré millor". Nooor, no se'n vagi encara. Continuï llegint, que aquest és un article provocador.
Amb això del recoi dels blocs passa com amb la moda aquesta de les compareixences sense acceptar preguntes. "Ah, que vostè, senyor (o senyora) compareixent, em deixa anar el discurs i jo no puc preguntar res? Molt bé, doncs de la seva bonica compareixença en parlarà la seva tieta la de Bilbao". Vostè ja veuria com després de cinc o sis cops de no obtenir ni una línia (o ni un segon), acabaríem amb aquest insult a la intel·ligència. Sí, ja sé que la llei obliga les empreses públiques a fer informació electoral, però amb el suport i la complicitat de la direcció periodística de les empreses, vostè no sap la de baixes laborals que provoca la grip nova... És increïble la quantitat de redaccions senceres que quedarien buides, ai las.
El problema és que els culpables de la situació som els mateixos periodistes, que anem a les rodes de premsa de l'Obama i l'aplaudim. A ell, expert a intentar prescindir de nosaltres i d'enviar directament a l'opinió pública el missatge que vol en cada moment. Sí, ja sé el que està pensant: "Però què diu, és molt millor que polític i ciutadà s'entenguin sense que un periodista, amb vostè vagi a saber quins foscos interessos ocults, faci de mitjancer". Té raó, però contesti'm a una pregunta: vostè què prefereix, la propaganda sempre interessada d'un polític o l'explicació d'uns fets, que pot ser interessada o no, d'un periodista?
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 64. Divendres, 22 de maig del 2009
*Iu Forn (Badalona, 1962) és periodista, guionista i escriptor. Actualment col·labora al diari AVUI i als programes El Club (TV3) i Versió Rac1. És autor de quatre llibres: Diccionari (abreujat) del bon culer, El tripartit vist des de Madrit, Jordi Pujol al país de les caramelles i Mi cuaderno azul.
20.5.09
L'Agrupació Local del PSC de Cubelles té el plaer de convidar-vos a:
PRIMERA SETMANA "CUBELLES PSC FUTUR"
Divendres 22 de maig a les 19,30h a l'Hotel d'Entitats
"La inversió del Govern Zapatero a Cubelles i al Garraf"
Miguel Ángel López, regidor d'Urbanisme i Planejament Ajuntament de Cubelles
Mila Arcarons, diputada al Parlament de Catalunya
Sixte Moral, diputat al Congrés dels Diputats
Dissabte 23 de maig a les 19h al Cinema Mediterrani
"La importància de ser forts a Europa"
Maria Lluïsa Romero, alcaldessa de Cubelles
Raimon Obiols, candidat del PSC al Parlament Europeu
Diumenge 24 de maig, des de les 10 del matí
DINAR DE GERMANOR al Xalet Polígon Les Salines
Preu adults. 10 euros nens: gratuït
Divendres 5 de juny, a les 19,30h, a la seu de l'Agrupació PSC Cubelles (c/ Major, num 17)
"¿Què podem fer per Cubelles des dels partits polítics?"
Txetxu Sanz, tècnic de la Oficina de Participació Ciutadana de la Diputació de Barcelona
Col.laboració: Escola de Formació Xavier Soto
I també: I Concurs Fotogràfic "Cubelles Noves Mirades"
PRIMERA SETMANA "CUBELLES PSC FUTUR"
Divendres 22 de maig a les 19,30h a l'Hotel d'Entitats
"La inversió del Govern Zapatero a Cubelles i al Garraf"
Miguel Ángel López, regidor d'Urbanisme i Planejament Ajuntament de Cubelles
Mila Arcarons, diputada al Parlament de Catalunya
Sixte Moral, diputat al Congrés dels Diputats
Dissabte 23 de maig a les 19h al Cinema Mediterrani
"La importància de ser forts a Europa"
Maria Lluïsa Romero, alcaldessa de Cubelles
Raimon Obiols, candidat del PSC al Parlament Europeu
Diumenge 24 de maig, des de les 10 del matí
DINAR DE GERMANOR al Xalet Polígon Les Salines
Preu adults. 10 euros nens: gratuït
Divendres 5 de juny, a les 19,30h, a la seu de l'Agrupació PSC Cubelles (c/ Major, num 17)
"¿Què podem fer per Cubelles des dels partits polítics?"
Txetxu Sanz, tècnic de la Oficina de Participació Ciutadana de la Diputació de Barcelona
Col.laboració: Escola de Formació Xavier Soto
I també: I Concurs Fotogràfic "Cubelles Noves Mirades"
19.5.09
M. Trives/Diari de CubellesAvui tots els diaris en fan reso de la mort del Mario Benedetti. Una generació va escoltar els seus poemes a traves de les veus de cantants que tots coneixem.Llegiu un dels molts articles escrits aquets dies....i de pas també un dels últims poemes inèdits ,anomenat Libros .
LIBROS
Quiero quedarme en medio de los libros
vibrar con Roque Dalton
con Vallejo y Quiroga
ser una de sus páginas
la más inolvidable
y desde allí juzgar al pobre mundo
no pretendo que nadie me encuaderne
quiero pensar en rústica
con las pupilas verdes de la memoria franca
en el breviario de la noche en vilo
mi abecedario de los sentimientos
sabe posarse en mis queridos nombres
me siento cómodo entre tantas hojas
con adverbios que son revelaciones
sílabas que me piden un socorro
adjetivos que parecen juguetes
quiero quedarme en medio de los libros
en ellos he aprendido a dar mis pasos
a convivir con mañas y soplidos vitales
a comprender lo que crearon otros
y a ser por fin este poco que soy
Mario Benedetti
NÚRIA MARTORELL
BARCELONA
Corrían los años 70 cuando Nacha Guevara cantaba Te quiero y Luis Pastor convertía Vamos juntos en un himno de la movilización obrera, esquivando la censura franquista. Amor y compromiso son dos constantes en el poemario del reclamado y ya añorado Mario Benedetti. El escritor uruguayo, que falleció el domingo a los 88 años, publicó Canciones del que no canta en el 2006, condensando en versos sus desvelos sobre la fragilidad y caducidad de la vida, con la muerte colándose en los intersticios del tiempo.
Corrían los años 70 cuando Nacha Guevara cantaba Te quiero y Luis Pastor convertía Vamos juntos en un himno de la movilización obrera, esquivando la censura franquista. Amor y compromiso son dos constantes en el poemario del reclamado y ya añorado Mario Benedetti. El escritor uruguayo, que falleció el domingo a los 88 años, publicó Canciones del que no canta en el 2006, condensando en versos sus desvelos sobre la fragilidad y caducidad de la vida, con la muerte colándose en los intersticios del tiempo.
La música siempre estuvo ligada a su trayectoria (es uno de los autores que más ha sido musicalizado). Y en el capítulo que bautiza este libro, admitía con humor: «Como me gustaría/ cantar pero no canto/ por respeto a mí mismo y a los otros/ a veces canto en sueños...»
Pero Benedetti no necesitaba ponerle voz a sus rimas. Otros muchos lo hacían. En una obra anterior, Canciones del más acá (1989), reunió gran cantidad de escritos que fueron convertidos en canciones por más de 40 artistas.
Llegir la resta del article a
Llegir la resta del article a
Reacciones a la muerte del escritor uruguayo
Artistas como Nacha Guevara, Luis Pastor, Mercedes Sosa y Pedro Guerra versionaron las rimas de Mario Benedetti
«Bajaba los versos a la calle», dice Joan Manuel Serrat
Font : http://www.elperiodico.com/
18.5.09
M. Trives
El meu admirat Joan Barril en motiu del Dia del Síndrome de Fatiga Crònica i de la Fibromialgia va escriure un article a la seva columna de los Dias Vencidos de El PERIÒDICO que considero força interessant i que us convido a llegir-lo si no heu pogut fer-ho en el seu moment.
El meu admirat Joan Barril en motiu del Dia del Síndrome de Fatiga Crònica i de la Fibromialgia va escriure un article a la seva columna de los Dias Vencidos de El PERIÒDICO que considero força interessant i que us convido a llegir-lo si no heu pogut fer-ho en el seu moment.
LOS DÍAS VENCIDOS
Los males menores
JOAN BARRIL
En el fragor del combate contra la extraña gripe de los enmascarados, las otras enfermedades pasan desapercibidas. Anteayer, día 12, se conmemoraba el Día Internacional del Síndrome de Fatiga Crónica (SFC) y de la Fibromialgia. Me llega un libro de Clara Valverde que ayer se presentó en el auditorio de la ONCE con un título ingenioso y dramático: Pues tienes buena cara.La autora define el SFC como una enfermedad políticamente incorrecta. Al menos así se infiere de la escasa repercusión que tiene en la sociedad y en la medicina oficial. Se trata de una enfermedad invalidante que conlleva una altísima exclusión social, pero que los que no la padecen suelen menospreciar. La respuesta de los sanos consiste en dudar del enfermo de SFC y decirle: "Pues tienes buena cara". Sin duda, los que padecen esa enfermedad no ofrecen la imagen de Stephen Hawking postrado en su silla de ruedas por la esclerosis lateral amiotrófica. Tampoco se percibe en esos enfermos la alopecia de la quimioterapia contra el cáncer. Se trata de enfermos, ya ven, con buena cara. En ellos, la procesión va por dentro. Y sienten el dolor físico de su síndrome y el dolor espiritual de no ser ni comprendidos ni siquiera creídos por médicos y políticos.Tanto la nueva gripe como el SFC comportan dos efectos secundarios que afectan a la sociedad. La gripe, en tanto que flagelo mortal, moviliza a los estados y prescribe como remedio el aislamiento de los individuos. El culpable de la posible infección ya no es el virus, sino el humano transmisor. Se nos viene a decir que la muerte llegará por la proximidad de otro como nosotros. No habrá besos, ni caricias, ni siquiera palabras dichas al oído. El sistema político-sanitario mundial reconoce que a la gripe no se la puede atacar. De la gripe solo nos podemos defender. Y nos defenderemos estigmatizando a los portadores, recluyéndoles en ámbitos cerrados, sospechando de ellos, aislándoles en sus países. A estas alturas, la nueva gripe ha matado a alguna gente, pero ha destruido la confianza mutua entre millones de personas que deseaban encontrarse, cuidarse y comprenderse. Desde las antiguas islas de leprosos hasta hoy, poco se ha avanzado.El efecto secundario de la SFC es todo lo contrario. Conscientes de que la fatiga crónica no se contagia, el mejor remedio es la ignorancia. El sistema político-sanitario también desprecia cuanto ignora. Si los afectados hacen buena cara, ¿para qué invertir en investigación por lo que, al fin y al cabo, solo puede ser considerado un mal menor? El mensaje oficial ante lo desconocido refuerza la cínica idea de que no se puede luchar por una sociedad absolutamente sana. Se trata de evitar muertes. Pero nadie se va a preocupar de la calidad de vida de esos centenares de miles de personas que sienten el doble dolor del cuerpo y del alma. Hay cosas del cuerpo que no interesan al sistema. Y para las cosas del alma ya están los curas occidentales o los curanderos orientales. Caso cerrado, señora. Yo también estoy muy cansado. Y además tiene usted muy buena cara para estar enferma.El neohigienismo necesita enemigos visibles. De ahí la cruzada contra el tabaco, el alcohol o el sedentarismo. Luchar contra algo conocido siempre compensa. En cambio, dudar de lo que no se conoce exige una grandeza de miras que el sistema político-sanitario no está dispuesto a admitir. Pero cuando el mal menor afecta a tanta gente, merece una respuesta mayor que la de dar el alta porque el paciente tiene buena cara.
http://www.elperiodico.com/
En el fragor del combate contra la extraña gripe de los enmascarados, las otras enfermedades pasan desapercibidas. Anteayer, día 12, se conmemoraba el Día Internacional del Síndrome de Fatiga Crónica (SFC) y de la Fibromialgia. Me llega un libro de Clara Valverde que ayer se presentó en el auditorio de la ONCE con un título ingenioso y dramático: Pues tienes buena cara.La autora define el SFC como una enfermedad políticamente incorrecta. Al menos así se infiere de la escasa repercusión que tiene en la sociedad y en la medicina oficial. Se trata de una enfermedad invalidante que conlleva una altísima exclusión social, pero que los que no la padecen suelen menospreciar. La respuesta de los sanos consiste en dudar del enfermo de SFC y decirle: "Pues tienes buena cara". Sin duda, los que padecen esa enfermedad no ofrecen la imagen de Stephen Hawking postrado en su silla de ruedas por la esclerosis lateral amiotrófica. Tampoco se percibe en esos enfermos la alopecia de la quimioterapia contra el cáncer. Se trata de enfermos, ya ven, con buena cara. En ellos, la procesión va por dentro. Y sienten el dolor físico de su síndrome y el dolor espiritual de no ser ni comprendidos ni siquiera creídos por médicos y políticos.Tanto la nueva gripe como el SFC comportan dos efectos secundarios que afectan a la sociedad. La gripe, en tanto que flagelo mortal, moviliza a los estados y prescribe como remedio el aislamiento de los individuos. El culpable de la posible infección ya no es el virus, sino el humano transmisor. Se nos viene a decir que la muerte llegará por la proximidad de otro como nosotros. No habrá besos, ni caricias, ni siquiera palabras dichas al oído. El sistema político-sanitario mundial reconoce que a la gripe no se la puede atacar. De la gripe solo nos podemos defender. Y nos defenderemos estigmatizando a los portadores, recluyéndoles en ámbitos cerrados, sospechando de ellos, aislándoles en sus países. A estas alturas, la nueva gripe ha matado a alguna gente, pero ha destruido la confianza mutua entre millones de personas que deseaban encontrarse, cuidarse y comprenderse. Desde las antiguas islas de leprosos hasta hoy, poco se ha avanzado.El efecto secundario de la SFC es todo lo contrario. Conscientes de que la fatiga crónica no se contagia, el mejor remedio es la ignorancia. El sistema político-sanitario también desprecia cuanto ignora. Si los afectados hacen buena cara, ¿para qué invertir en investigación por lo que, al fin y al cabo, solo puede ser considerado un mal menor? El mensaje oficial ante lo desconocido refuerza la cínica idea de que no se puede luchar por una sociedad absolutamente sana. Se trata de evitar muertes. Pero nadie se va a preocupar de la calidad de vida de esos centenares de miles de personas que sienten el doble dolor del cuerpo y del alma. Hay cosas del cuerpo que no interesan al sistema. Y para las cosas del alma ya están los curas occidentales o los curanderos orientales. Caso cerrado, señora. Yo también estoy muy cansado. Y además tiene usted muy buena cara para estar enferma.El neohigienismo necesita enemigos visibles. De ahí la cruzada contra el tabaco, el alcohol o el sedentarismo. Luchar contra algo conocido siempre compensa. En cambio, dudar de lo que no se conoce exige una grandeza de miras que el sistema político-sanitario no está dispuesto a admitir. Pero cuando el mal menor afecta a tanta gente, merece una respuesta mayor que la de dar el alta porque el paciente tiene buena cara.
http://www.elperiodico.com/
TERTULIA LITERARIA al PIC & JAZZ
Aquesta vegada la trobada no va de música.
El motiu ?
seure a l’entorn de una taula amb Iu Forn
que presenta el seu llibre El Candidat
Dimecres 20 de maig de 2009
SOPAR LITERARI
Reserves amb antelació
Aforament limitat
Es prega puntualitat .
Trobada a les 20,30h,sopar a les 21,30
Dimecres 20 de maig de 2009
SOPAR LITERARI
Reserves amb antelació
Aforament limitat
Es prega puntualitat .
Trobada a les 20,30h,sopar a les 21,30
Pic-jazz@amplificador.net
ó passeu pel celler
ó passeu pel celler
c/J.Verdaguer, 20,tel. 93.895.29.14
17.5.09
15.5.09
14.5.09
Font imatge/http://eltiovazquezdospuntocero.blogspot.com
M. Trives/Diari de Cubelles
Qui no ha llegit les historietes de ¨Les germanes Gilda ¨ ?
Aquest any se celebra el 60è aniversari de la seva aparició de la má del seu creador Manuel Vázquez.
Ediciones B recupera l'humor burlesc de 'Las Hermanas Gilda', clàssic del còmic de postguerra
Enguany se celebra el 60è aniversari de la sèrie creada pel dibuixant Manuel Vázquez
LAMALLA.CAT
M. Trives/Diari de CubellesQui no ha llegit les historietes de ¨Les germanes Gilda ¨ ?
Aquest any se celebra el 60è aniversari de la seva aparició de la má del seu creador Manuel Vázquez.
Teniu una informació apareguda a La Malla en que parla de la publicació d´una nova edició en commemoració del citat aniversari. Llegiu.....
Ediciones B recupera l'humor burlesc de 'Las Hermanas Gilda', clàssic del còmic de postguerra
Enguany se celebra el 60è aniversari de la sèrie creada pel dibuixant Manuel Vázquez
LAMALLA.CAT
Una nova edició ha recuperat, 15 anys després de la seva última publicació, un "clàssic" del còmic espanyol, les Hermanas Gilda, del difunt dibuixant Manuel Vázquez. Publicat per Ediciones B amb una tirada inicial de 5.000 exemplars, l'àlbum dedicat a les Hermanas Gilda commemora el 60 aniversari d'aquesta sèrie que Vázquez va començar el 1949 i va prolongar fins a 1972-73. Segons ha explicat avui l'especialista en còmic i autor del pròleg del volum, Antoni Guiral, "les historietes de les Gilda reflecteixen la societat de l'època, vista de manera irònica, i posen en valor la categoria de dibuix i narració de Vázquez". Per a Guiral, encara que ja havia donat mostres de la seva capacitat per "dinamitar les convencions socials" en la seva sèrie Heliodoro Hipotenuso, va ser en les Hermanas Gilda on Vázquez va desencadenar la seva ànima d'autor rebel.
Aquesta rebel·lia es tradueix en unes històries que trenquen amb la moralitat de la dictadura franquista que exalçava la fraternitat i la convivència social i familiar, i a més des d'unes revistes dirigides a un lector infantil i juvenil. Les dues protagonistes són a més antitètiques: "Leovigilda és la germana alta i prima que simbolitza la frustració, i Hermenegilda, la baixeta i obesa, guarda l'essència del candor", comenta Guiral.
Amb la disfressa de l'humor burlesc i desmesurat, Vázquez retrata el cinisme i la ferocitat de les relacions humanes, esquivant, almenys fins al 1955, el control censor de la Direcció General de Premsa. L'entrada en vigor d'una nova legislació del Ministeri d'Informació i Turisme sobre el que es podia i no es podia dir en les publicacions infantils, a partir del 1956 va provocar que "les dues germanes van anar abandonant l'acritud de les seves relacions a favor d'una etapa en la qual 'se n'anaven al camp' per viure situacions frontereres amb el surrealisme", assenyala Giral.
En nom de la família del dibuixant, els seus fills Victòria i Manolo Vázquez han assegurat que "tornar a publicar la sèrie de les Hermanas Gilda era una assignatura pendent que devíem al nostre pare" i també una necessitat, "perquè a Internet segueixen apareixent vendes d'exemplars, encara que pocs i en molt mal estat". Per a Manolo Vázquez, les aventures de les Hermanas Gilda segueixen sent vàlides per als lectors d'avui, perquè "com els Simpson, admeten diverses lectures, els nens se'n riuen amb les seves ocurrències exagerades, i els adults poden llegir entre línies com era la societat espanyola de llavors, què diuen els personatges o per què es diuen així".
Notícies - Comunicació
14/05/2009
El programa de Ràdio Cubelles Barreja’t amb mi ha resultat un dels tres finalistes als Premis de Comunicació Local 2008 que atorga la Diputació de Barcelona.
Barreja’t amb mi competeix en la 24a. edició dels Premis Rosalia Rovira, destinats a programes de producció pròpia emesos per una ràdio municipal d'una població de fins a 15.000 habitants i que està dotat amb 10.000 euros. La cerimònia de lliurament dels premis tindrà lloc a l’Auditori de l'hotel Melià Sitges el proper dissabte 23 de maig de 2009, a les 20h.
Barreja’t amb mi és una iniciativa conjunta de l’associació cubellenca Por Derecho Propio i de Ràdio Cubelles que té per objectiu enriquir els valors humans a través de la barreja i el mestissatge cultural amb la voluntat de ser un espai de convivència entre els diferents col·lectius estrangers que ara viuen a Catalunya i la seva societat receptora. La proposta del programa apunta a posar en comú aquestes històries, coneixements i experiències, des de tot allò quotidià, acostant els costums, les anècdotes i les informacions que col·laborin al coneixement i entesa comuna entre cultures.
La conductora del programa, Luz Cassino, considera que el fet de ser finalistes “és un reconeixement al compromís i al treball d’investigació que es duu a terme, però sobretot posa de relleu la importància d’un projecte que dóna veu a persones estrangeres que són les verdaderes protagonistes”. Així mateix, Cassino considera que Barreja’t amb mi “és una eina de sensibilització molt potent pel que fa a la convivència i la participació de ciutadans i ciutadanes de ple dret”.
Barreja’t amb mi és una iniciativa conjunta de l’associació cubellenca Por Derecho Propio i de Ràdio Cubelles que té per objectiu enriquir els valors humans a través de la barreja i el mestissatge cultural amb la voluntat de ser un espai de convivència entre els diferents col·lectius estrangers que ara viuen a Catalunya i la seva societat receptora. La proposta del programa apunta a posar en comú aquestes històries, coneixements i experiències, des de tot allò quotidià, acostant els costums, les anècdotes i les informacions que col·laborin al coneixement i entesa comuna entre cultures.
La conductora del programa, Luz Cassino, considera que el fet de ser finalistes “és un reconeixement al compromís i al treball d’investigació que es duu a terme, però sobretot posa de relleu la importància d’un projecte que dóna veu a persones estrangeres que són les verdaderes protagonistes”. Així mateix, Cassino considera que Barreja’t amb mi “és una eina de sensibilització molt potent pel que fa a la convivència i la participació de ciutadans i ciutadanes de ple dret”.
més informació a ‘Barreja’t amb mi’, finalista als Premis de Comunicació Local 2008
Font: http://www.cubelles.cat/
GRUP D´ESTUDIS CUBELLENCS.AMICS DEL CASTELL
DEL 15 AL 31 de MAIG de 2009, al CENTRE SOCIAL
EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA:
"Lluís Companys i la seva època (1882-1940)"
Inauguració el 15 de maig , a les 8 del vespre.
Aquesta exposició itinerant ha estat impulsada per la Fundació Josep Irla i compta amb la col·laboració de l institut d’estudis Penedesencs.
DEL 15 AL 31 de MAIG de 2009, al CENTRE SOCIAL
EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA:
"Lluís Companys i la seva època (1882-1940)"
Inauguració el 15 de maig , a les 8 del vespre.
Aquesta exposició itinerant ha estat impulsada per la Fundació Josep Irla i compta amb la col·laboració de l institut d’estudis Penedesencs.
13.5.09
Mantell solidari/ Les Teresines /foto arxiu La Fita/ Puntaires 2009
Amb motiu de la celebració del DIA MUNDIAL DE LA FIBROMIÀLGIA
L'ASSOCIACIÓ CATALANA D'AFECTATS DE FIBROMIÀLGIA (ACAF) - SEU TERRITORIAL DE CUBELLES, trasllada la seva celebració en el nostre municipi al proper dissabte dia 16 de maig.
Per quart any consecutiu, s'instal.larà una taula informativa davant la rectoria i es farà postulació pel poble (des de les 10 del matí fins les dues del migdia).
A l'una del migdia (13 h.) es farà en directe el sorteig del mantel solidari cedit pel grup Les Teresines a la nostra Associació.
L'ASSOCIACIÓ CATALANA D'AFECTATS DE FIBROMIÀLGIA (ACAF) - SEU TERRITORIAL DE CUBELLES, trasllada la seva celebració en el nostre municipi al proper dissabte dia 16 de maig.
Per quart any consecutiu, s'instal.larà una taula informativa davant la rectoria i es farà postulació pel poble (des de les 10 del matí fins les dues del migdia).
A l'una del migdia (13 h.) es farà en directe el sorteig del mantel solidari cedit pel grup Les Teresines a la nostra Associació.
12.5.09
Notícies - Medi AmbientDes del 6 de maig es poden recollir les noves targetes magnètiques de la Deixalleria municipal, que permeten acollir-se a les bonificacions de la taxa d’escombraries. L’objectiu de la mesura és agilitzar el procés de bonificació de la taxa, que pot arribar fins al 30% del rebut.
Les targetes es poden recollir a la regidoria de Medi Ambient (ubicada als Serveis Tècnics municipals, al carrer Joan XXIII, 30, 1a planta) presentant el DNI de la persona a nom de la qual va el rebut de pagament de la taxa d’escombraries. En cas que sigui la primera vegada que es gaudeixi de la bonificació caldrà aportar també el rebut de pagament de la taxa d’escombraries de l’anualitat 2008. L’horari de recollida és de dilluns a divendres de 10 a 14 h.
Les bonificacions de la taxa es calculen en trams de viatges a la Deixalleria, que van des del 12% de rebaixa de la taxa, per a usuaris que hi vagin entre 8 i 10 vegades; del 20%, entre 11 i 20 viatges; i del 30% si se superen els 21 viatges.
8.5.09
Coses a fer aquest cap de setmana
Cubelles
“Una de cada cent persones es celíaca”
Conferència col-loqui
Sortida a peu a les fonts d´En Bonet i Les Palmeres
Trobada a la plaça del Mercat a les 8h matí per marxar amb vehicle propi fins a Canyelles,al lloc de Can Ferrer des d´on s´iniciará la marxa cap a la Font d´en Bonet ,el mas de l´Artís i la Font de les Palmeres.Acabarem a Can Ferrer, desde d´on es retornará a Cubelles.
Organitza Grup d´estudis Cubellencs.Amics del Castell
Vilanova i la Geltrú
Manel Camp i Llibert Fortuny al Cicle de Jazz
Aquest diumenge presenten l'espectacle Mozart en jazz al Foment Vilanoví.
http://www.vilanova.cat/
Cubelles
“Una de cada cent persones es celíaca”
Conferència col-loqui
A carrèc de Matilde Torralba ,presidenta de la Associació Celíacs de Catalunya i vicepresidenta de la Fundació Celíacs de Catalunya.
Dissabte 9 de maig a les 18,30h
Lloc :Sala petita del Centre Social
Dissabte 9 de maig a les 18,30h
Lloc :Sala petita del Centre Social
Organitza: Associació Dones La Fita
Sortida a peu a les fonts d´En Bonet i Les Palmeres
Trobada a la plaça del Mercat a les 8h matí per marxar amb vehicle propi fins a Canyelles,al lloc de Can Ferrer des d´on s´iniciará la marxa cap a la Font d´en Bonet ,el mas de l´Artís i la Font de les Palmeres.Acabarem a Can Ferrer, desde d´on es retornará a Cubelles.
Organitza Grup d´estudis Cubellencs.Amics del Castell
Vilanova i la Geltrú
Manel Camp i Llibert Fortuny al Cicle de Jazz
Aquest diumenge presenten l'espectacle Mozart en jazz al Foment Vilanoví.
Aquest cap de setmana se celebra el quart concert del Cicle de Jazz al Foment Vilanoví, amb el concert de Mozart en jazz de Manel Camp (piano) i Llibert Fortuny (saxos).
Després de la bona acollida que han tingut a la ciutat els concerts de jazz del saxofonista, Llibert Fortuny repeteix i ofereix aquest espectacle al costat d'una de les figures del jazz del nostre país, Manel Camp.
Manel Camp i Llibert Fortuny presenten en aquesta ocasió un nou espectacle com a duet, a partir de la música de Mozart revisant part de la seva obra i portant-la al terreny jazzístic, on la improvisació es desenvolupa i s'encreua amb idees més actuals respectant la idea inicial de l'autor. Esdevé així, una aventura diferent en què els dos músics juguen a través d'un diàleg ple de sorpreses i d'incansable renovació a través d'un passeig per obres tan emblemàtiques com: La Serenata Nocturna, Sonata en La major per a piano, Sonata en Do major per a piano, Les bodes de Figaro (fragments), o el Minuet de Don Giovanni.
El concert es celebrarà aquest diumenge 10 de maig, a partir de les set de la tarda, al Foment Vilanoví.
La venda d'entrades es farà al mateix Foment una hora abans del concert amb un preu únic de 10 euros.
http://www.vilanova.cat/
Felicitats a l´Associació Por Derecho Propio
Agradecemos a todas las personas y organismos que hicieron posible el desarrollo de este proyecto: Fundació ACSAR, Ajuntament de Cubelles, l@s talleristas / abuel@ acogedor@, Paquita Rillo, Francesc Castells, Juan Francisco Ulloa, Silvia Rearte, Juliana Mediavilla... los equipos directivos y l@s docentes de las escuelas de Cubelles que nos abrieron sus puertas y con quienes diseñamos los talleres a la medida de cada grupo, CEIP Charlie Rivel, CEIP Vora del Mar, CEIP Mar i Cel, y a toda la gente de la comunidad que se involucró en un proyecto que nos llena de orgullo.
ASSOCIACIÓN POR DERECHO PROPIO
http://www.porderechopropio.blogspot.com/Un Programa de Por Derecho Propio es considerado como Proyecto de Buenas Prácticas...
El proyecto HISTÒRIA DE CUBELLES: DE LA GENT GRAN A LA GENT PETITA ya aparece entre las prácticas de integración destacadas en el nuevo sitio web europeo de integración, EWSI (European Web Site on Integration / www.integration.eu ).
Cliquear en:http://ec.europa.eu/ewsi/en/practice/details.cfm?ID_ITEMS=8372
Para acceder a la noticia sobre la web EWSI que publicaron en la Fundació CIDOB,
cliquéa aquí:http://www.cidob.org/es/noticias/migraciones/la_comision_europea_lanza_un_sitio_web_sobre_integracion_ewsi
Agradecemos a todas las personas y organismos que hicieron posible el desarrollo de este proyecto: Fundació ACSAR, Ajuntament de Cubelles, l@s talleristas / abuel@ acogedor@, Paquita Rillo, Francesc Castells, Juan Francisco Ulloa, Silvia Rearte, Juliana Mediavilla... los equipos directivos y l@s docentes de las escuelas de Cubelles que nos abrieron sus puertas y con quienes diseñamos los talleres a la medida de cada grupo, CEIP Charlie Rivel, CEIP Vora del Mar, CEIP Mar i Cel, y a toda la gente de la comunidad que se involucró en un proyecto que nos llena de orgullo.
ASSOCIACIÓN POR DERECHO PROPIO
http://www.porderechopropio.blogspot.com/Un Programa de Por Derecho Propio es considerado como Proyecto de Buenas Prácticas...
El proyecto HISTÒRIA DE CUBELLES: DE LA GENT GRAN A LA GENT PETITA ya aparece entre las prácticas de integración destacadas en el nuevo sitio web europeo de integración, EWSI (European Web Site on Integration / www.integration.eu ).
Cliquear en:http://ec.europa.eu/ewsi/en/practice/details.cfm?ID_ITEMS=8372
Para acceder a la noticia sobre la web EWSI que publicaron en la Fundació CIDOB,
cliquéa aquí:http://www.cidob.org/es/noticias/migraciones/la_comision_europea_lanza_un_sitio_web_sobre_integracion_ewsi
LA NAUSEA NOTICIAS OS OFRECE:
Nuevo número de la revista LETRAS ya disponible.
Nuevo Foro de poesía en la red. Aires de Libertad.
Conviviendo con el Caos de Oscar Alberdi
Los estudiantes de literatura y sus redes también se oyen en LIBROSalAIRE
La Nausea os invita a pasear por la obra de Cesc Fortuny i Fabré, una visión desde mi propia mirada, no os lo perdáis.
Marian Raméntol Serratosa
Dirección La Nausea
http://www.marianramentol.blogspot.com
Nuevo número de la revista LETRAS ya disponible.
Nuevo Foro de poesía en la red. Aires de Libertad.
Conviviendo con el Caos de Oscar Alberdi
Los estudiantes de literatura y sus redes también se oyen en LIBROSalAIRE
La Nausea os invita a pasear por la obra de Cesc Fortuny i Fabré, una visión desde mi propia mirada, no os lo perdáis.
Marian Raméntol Serratosa
Dirección La Nausea
http://www.marianramentol.blogspot.com
image/www.trenscat.com
M. Trives/Diari de Cubelles
De moment el tema de rodalies diuen que va en camí de resoldre’s .Per els usuaris es evidentment necessari ,i que agafar el tren no suposi una incògnita del que pot passar en un trajecte més o menys llarg i en que sovint la caiguda de la famosa catenària apareix de sobte o un retard per qualsevol motiu puntual. A Cubelles a primera hora del matí ,hora que la gent que es desplaça direcció Barcelona, la andana es plena i encara que la freqüència de trens sigui més nombrosa axó no evita anar de peu i com sardinetes ,depenent de la quantitat d’usuaris. Pot solucionar aquesta situació aquesta informació d’última hora relacionada amb el tema de rodalies en que es vesteix tan bonic el traspassament de rodalies o potser no tant ?Llegim el que diuen dels diaris .....
M. Trives/Diari de Cubelles
De moment el tema de rodalies diuen que va en camí de resoldre’s .Per els usuaris es evidentment necessari ,i que agafar el tren no suposi una incògnita del que pot passar en un trajecte més o menys llarg i en que sovint la caiguda de la famosa catenària apareix de sobte o un retard per qualsevol motiu puntual. A Cubelles a primera hora del matí ,hora que la gent que es desplaça direcció Barcelona, la andana es plena i encara que la freqüència de trens sigui més nombrosa axó no evita anar de peu i com sardinetes ,depenent de la quantitat d’usuaris. Pot solucionar aquesta situació aquesta informació d’última hora relacionada amb el tema de rodalies en que es vesteix tan bonic el traspassament de rodalies o potser no tant ?Llegim el que diuen dels diaris .....
Blanco consigue recomponer la relación de Fomento con Catalunya
1. • El ministro pacta con Montilla que la Generalitat gestione Cercanías a partir del 1 de enero del 20102.
• La T-1 entrará en servicio el 16 de junio, y este mes se desbloqueará la financiación de la Sagrera
NEUS TOMÀS
BARCELONA
José Blanco tenía claro que su primer viaje oficial como ministro de Fomento sería a Catalunya. Y sabía que no podía comparecer en la Generalitat con las manos vacías porque entre sus prioridades está la de recomponer las maltrechas relaciones que heredó de su antecesora, Magdalena Álvarez. De entrada se desplazó a Barcelona en AVE, un gesto que nunca tuvo la exministra. Pero lo más importante es que la entrevista que mantuvo ayer con el president de la Generalitat, José Montilla, fue mucho más que una foto.
MÁS INFORMACIÓN
El Govern decidirá en el 2011 si Cercanías sigue a cargo de RenfeEl Prat estrenará la flamante terminal 1 el 16 de junioBlanco y Hereu se citan en 15 días para cerrar el pacto de la SagreraEDITORIAL: 'Fomento cambia de rumbo con Blanco'José Blanco cortó con el pasado al viajar en el tren que la exministra Magdalena Álvarez nunca quiso utilizarEl corredor mediterráneo se convierte en una de las prioridades frente a la UE
El ministro Blanco repara los puentes rotos por Magdalena Álvarez
Font http://www.elperiodico.com/
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 3. Divendres, 8 de maig del 2009
1. • El ministro pacta con Montilla que la Generalitat gestione Cercanías a partir del 1 de enero del 20102.
• La T-1 entrará en servicio el 16 de junio, y este mes se desbloqueará la financiación de la Sagrera
NEUS TOMÀS
BARCELONA
José Blanco tenía claro que su primer viaje oficial como ministro de Fomento sería a Catalunya. Y sabía que no podía comparecer en la Generalitat con las manos vacías porque entre sus prioridades está la de recomponer las maltrechas relaciones que heredó de su antecesora, Magdalena Álvarez. De entrada se desplazó a Barcelona en AVE, un gesto que nunca tuvo la exministra. Pero lo más importante es que la entrevista que mantuvo ayer con el president de la Generalitat, José Montilla, fue mucho más que una foto.
MÁS INFORMACIÓN
El Govern decidirá en el 2011 si Cercanías sigue a cargo de RenfeEl Prat estrenará la flamante terminal 1 el 16 de junioBlanco y Hereu se citan en 15 días para cerrar el pacto de la SagreraEDITORIAL: 'Fomento cambia de rumbo con Blanco'José Blanco cortó con el pasado al viajar en el tren que la exministra Magdalena Álvarez nunca quiso utilizarEl corredor mediterráneo se convierte en una de las prioridades frente a la UE
El ministro Blanco repara los puentes rotos por Magdalena Álvarez
Font http://www.elperiodico.com/
Desclot
I la catenària, ministre
I la catenària, ministre
Vicent
José Blanco, ministre de Foment i vicesecretari del PSOE, ens ha descobert la sopa d'all. Ha vingut a colònies i ha complert "el somni del PSC" en un tres i no res. Molt bé, Pepiño. El traspàs del sistema de Rodalies de Renfe s'ha resolt mentre les dues parts es cruspien un entrepà de tonyina i un plateret d'olives. L'Estat ha cedit a la Generalitat la gestió d'un contracte programa que es podrà revisar l'any 2011. Mentrestant, el govern d'aquest país podrà decidir els horaris i els colors de les gorres dels cinc revisors que treballen en totes les línies. Sí que resultava complicat, aquest traspàs. La historieta de les Rodalies demostra que qui vol pot. I encara més si qui vol és l'Estat. Els socialistes catalans s'han enfadat amb Convergència i Unió perquè l'oposició ha titllat l'operació de "trista". No n'hi ha per tant. Ben trista és la història quan ha acabat més o menys bé perquè els amos han volgut que així acabi. Això vol dir que el finançament es podria arreglar demà en una dinarot de fraternitat. Tant de teatre cansa. I ningú pot negar que resulta una mica trist. Ja tenim Rodalies. Enhorabona. L'any 2011 podrem decidir què em fem, però sempre dins uns límits. De qui són les vies? D'Adif. De qui és Adif? De l'Estat. Traspassarà l'Estat Adif? No ho té previst. El moll de l'os, doncs, no s'ha resolt perquè la catenària, com sempre, és de qui mana. No de qui paga.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 2. Divendres, 8 de maig del 2009
José Blanco, ministre de Foment i vicesecretari del PSOE, ens ha descobert la sopa d'all. Ha vingut a colònies i ha complert "el somni del PSC" en un tres i no res. Molt bé, Pepiño. El traspàs del sistema de Rodalies de Renfe s'ha resolt mentre les dues parts es cruspien un entrepà de tonyina i un plateret d'olives. L'Estat ha cedit a la Generalitat la gestió d'un contracte programa que es podrà revisar l'any 2011. Mentrestant, el govern d'aquest país podrà decidir els horaris i els colors de les gorres dels cinc revisors que treballen en totes les línies. Sí que resultava complicat, aquest traspàs. La historieta de les Rodalies demostra que qui vol pot. I encara més si qui vol és l'Estat. Els socialistes catalans s'han enfadat amb Convergència i Unió perquè l'oposició ha titllat l'operació de "trista". No n'hi ha per tant. Ben trista és la història quan ha acabat més o menys bé perquè els amos han volgut que així acabi. Això vol dir que el finançament es podria arreglar demà en una dinarot de fraternitat. Tant de teatre cansa. I ningú pot negar que resulta una mica trist. Ja tenim Rodalies. Enhorabona. L'any 2011 podrem decidir què em fem, però sempre dins uns límits. De qui són les vies? D'Adif. De qui és Adif? De l'Estat. Traspassarà l'Estat Adif? No ho té previst. El moll de l'os, doncs, no s'ha resolt perquè la catenària, com sempre, és de qui mana. No de qui paga.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 2. Divendres, 8 de maig del 2009
A la tres
1 de gener de 2010
Toni Cruanyes / tcruanyes@avui.cat
El traspàs de Rodalies a la Generalitat ja es podria haver fet amb la vigència de l'Estatut de Sau, de 1979, però mai no es va posar fil a l'agulla per aconseguir-ho. Entre altres coses, perquè la Renfe que havia dirigit Mercè Sala funcionà amb molta diligència durant els anys finals dels 80 i principis dels 90. Ara, amb el nou text estatutari acabat d'estrenar especificant en el seu article 169 la possibilitat del traspàs, Rodalies s'ha convertit en una reivindicació política tan llaminera com perillosa. Les deficiències en els serveis i l'obsolescència de la xarxa auguren tot tipus de dificultats perquè l'administració que se'n faci càrrec sigui plenament capaç de posar-hi remei. Precisament perquè cal que vagi acompanyada dels recursos necessaris, és difícil encara de dir si la llargament reclamada gestió catalana de Rodalies és un fet. O potser és només un miratge. La comissió bilateral Estat-Generalitat l'hauria de confirmar al mes de juliol. Però mentre que el president Montilla i el PSC s'afanyaven ahir a ressaltar la bondat de l'acord a què han arribat amb José Blanco, des de CiU, ERC i Iniciativa s'hi responia amb escepticisme.¿Tan descreguts som que no ens alegrem ni pel que aparentment és una bona notícia? El govern central -però també la política, en termes genèrics- han arribat a uns límits de descrèdit que comencen a ser preocupants. La pregunta òbvia darrere el traspàs de Rodalies és: ¿respon a la voluntat real d'acord o és només una cortina de fum per distreure l'opinió pública catalana davant l'incompliment continuat amb el finançament? La proximitat de les eleccions europees obliga, com a mínim, a formular la pregunta. "Once bitten, twice shy". Després de les promeses buides i descaradament tossudes de Rodríguez Zapatero, fem bé de respondre a l'anunci de José Blanco arquejant les celles. Deixem l'entusiasme per més endavant. ¿1 de gener de 2010? Doncs quan ho veiem, ens ho creurem i en donarem les gràcies.
Toni Cruanyes / tcruanyes@avui.cat
El traspàs de Rodalies a la Generalitat ja es podria haver fet amb la vigència de l'Estatut de Sau, de 1979, però mai no es va posar fil a l'agulla per aconseguir-ho. Entre altres coses, perquè la Renfe que havia dirigit Mercè Sala funcionà amb molta diligència durant els anys finals dels 80 i principis dels 90. Ara, amb el nou text estatutari acabat d'estrenar especificant en el seu article 169 la possibilitat del traspàs, Rodalies s'ha convertit en una reivindicació política tan llaminera com perillosa. Les deficiències en els serveis i l'obsolescència de la xarxa auguren tot tipus de dificultats perquè l'administració que se'n faci càrrec sigui plenament capaç de posar-hi remei. Precisament perquè cal que vagi acompanyada dels recursos necessaris, és difícil encara de dir si la llargament reclamada gestió catalana de Rodalies és un fet. O potser és només un miratge. La comissió bilateral Estat-Generalitat l'hauria de confirmar al mes de juliol. Però mentre que el president Montilla i el PSC s'afanyaven ahir a ressaltar la bondat de l'acord a què han arribat amb José Blanco, des de CiU, ERC i Iniciativa s'hi responia amb escepticisme.¿Tan descreguts som que no ens alegrem ni pel que aparentment és una bona notícia? El govern central -però també la política, en termes genèrics- han arribat a uns límits de descrèdit que comencen a ser preocupants. La pregunta òbvia darrere el traspàs de Rodalies és: ¿respon a la voluntat real d'acord o és només una cortina de fum per distreure l'opinió pública catalana davant l'incompliment continuat amb el finançament? La proximitat de les eleccions europees obliga, com a mínim, a formular la pregunta. "Once bitten, twice shy". Després de les promeses buides i descaradament tossudes de Rodríguez Zapatero, fem bé de respondre a l'anunci de José Blanco arquejant les celles. Deixem l'entusiasme per més endavant. ¿1 de gener de 2010? Doncs quan ho veiem, ens ho creurem i en donarem les gràcies.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 3. Divendres, 8 de maig del 2009
El nou ministre escenifica el propòsit d’esmena assumint un fórmula de traspàs que Maleni es negava a acceptar
Quim Torrent
Tot i que no hi havia banda de música, l’arribada del nou ministre de Foment, José Blanco, va desencadenar escenes semblants a les de la pel·lícula de Berlanga. El nou ministre havia preparat a consciència el viatge i va venir amb el sac carregat de regals. Traspàs de Rodalies, data per obrir la nova terminal de l’aeroport o l’anunci d’un imminent acord sobre el finançament de l’estació de la Sagrera. Per a goig dels polítics catalans (i socialistes), la marató de Blanco –que va passar per la Generalitat, la Sagrera i l’aeroport– va escenificar el propòsit d’esmena de l’etapa anterior. La discreció gallega de Blanco no té res a veure amb les formes exuberants i xulesques de Maleni. L’indissimulat somriure del conseller Nadal, home poc donat a eufòries gratuïtes, ho deia tot. Es van veure més amb Pepinho en un dia que amb Maleni durant una legislatura sencera.La música, doncs, torna a sonar, però la lletra petita de l’acord polític encara està per escriure. I no serà cosa fàcil. El que Blanco i Montilla van acordar ahir era el primer pas, imprescindible però no suficient, per culminar un bon traspàs de Rodalies. Blanco ha vençut les reticències que tenia la ministra Álvarez de dividir Renfe i la Generalitat tindrà les mans lliures per quedar-se amb el material mòbil i el personal de l’operadora a partir de l’1 de gener de 2011. No es tracta, però, només de quedar-se amb la paella sinó que els ingredients que hi hagi dins tinguin la suficient qualitat i quantitat per garantir un servei de Rodalies a l’alçada de les necessitats de Catalunya a mitjà i llarg termini.És per això que els detalls de la negociació tenen molta importància. El període transitori durant l’any 2010 servirà per esclarir les coses. Durant aquest any els tècnics de la Generalitat podran conèixer en detall com funciona Rodalies i quina serà la millor fórmula de gestió. La intenció inicial és la separació de l’operadora, que actuaria sota una nova empresa de la Generalitat. Aquesta nova empresa, que es podria dir Ferrocarrils de Catalunya, seria la mare de les dues operadores de la Generalitat, FGC i Rodalies.
Tot i que no hi havia banda de música, l’arribada del nou ministre de Foment, José Blanco, va desencadenar escenes semblants a les de la pel·lícula de Berlanga. El nou ministre havia preparat a consciència el viatge i va venir amb el sac carregat de regals. Traspàs de Rodalies, data per obrir la nova terminal de l’aeroport o l’anunci d’un imminent acord sobre el finançament de l’estació de la Sagrera. Per a goig dels polítics catalans (i socialistes), la marató de Blanco –que va passar per la Generalitat, la Sagrera i l’aeroport– va escenificar el propòsit d’esmena de l’etapa anterior. La discreció gallega de Blanco no té res a veure amb les formes exuberants i xulesques de Maleni. L’indissimulat somriure del conseller Nadal, home poc donat a eufòries gratuïtes, ho deia tot. Es van veure més amb Pepinho en un dia que amb Maleni durant una legislatura sencera.La música, doncs, torna a sonar, però la lletra petita de l’acord polític encara està per escriure. I no serà cosa fàcil. El que Blanco i Montilla van acordar ahir era el primer pas, imprescindible però no suficient, per culminar un bon traspàs de Rodalies. Blanco ha vençut les reticències que tenia la ministra Álvarez de dividir Renfe i la Generalitat tindrà les mans lliures per quedar-se amb el material mòbil i el personal de l’operadora a partir de l’1 de gener de 2011. No es tracta, però, només de quedar-se amb la paella sinó que els ingredients que hi hagi dins tinguin la suficient qualitat i quantitat per garantir un servei de Rodalies a l’alçada de les necessitats de Catalunya a mitjà i llarg termini.És per això que els detalls de la negociació tenen molta importància. El període transitori durant l’any 2010 servirà per esclarir les coses. Durant aquest any els tècnics de la Generalitat podran conèixer en detall com funciona Rodalies i quina serà la millor fórmula de gestió. La intenció inicial és la separació de l’operadora, que actuaria sota una nova empresa de la Generalitat. Aquesta nova empresa, que es podria dir Ferrocarrils de Catalunya, seria la mare de les dues operadores de la Generalitat, FGC i Rodalies.
Font : Benvingut, Mr. Blanco
Subscriure's a:
Missatges (Atom)