fotos/M.Trives/arxiu Diari de Cubelles 2010
11 de setembre Ofrena a Cubelles 2010
11.9.10
10.9.10
9.9.10
Diari de Cubelles /Un passeig per la Historia
Recuperar la memòria de temps passats i rememorar que va existir una princesa alemanya anomenada Elisabeth Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel ,desconeguda per molts i moltes de nosaltres , ahir dimecres va ser es el eix central de la conferencia en que la professora titular d'Història Moderna de la Universitat Complutense de Madrid, Virginia León va donar al Salo de Cent del Ajuntament de Barcelona en motiu del Onze de Setembre. Molt interessant i recomanable de llegir aquesta referència extensa i trobada a El País escrita per Catalina Sierra i també l’apartat de les noticies a TV3.
Diu un rodoli ;No te acostaras sin saber una cosa mas.
La desconocida "reina" de Cataluña
La conferencia del Onze de Setembre recupera la figura de Elisabet Cristina, esposa de Carlos III
CATALINA SERRA - Barcelona - 09/09/2010
Los ingleses habrían hecho varias películas o series televisivas sobre el personaje de Elisabet Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel, la protagonista de la conferencia del Onze de Setembre que ayer pronunció en el Saló de Cent la historiadora Virginia León, una de las grandes especialistas españolas sobre la Guerra de Sucesión.
La vida de esta princesa alemana tiene todos los ingredientes de una superproducción en la que cabría la sofisticada vida palaciega de las grandes cortes europeas del siglo XVIII, el conflicto religioso (nació protestante, pero se convirtió al catolicismo al casarse con el archiduque Carlos en 1708) y, sobre todo, la agitada vida política de una época en la que ella estuvo en el centro del huracán de la Guerra de Sucesión de la corona española, en la que se implicó toda Europa y que tuvo como una de sus grandes víctimas a Cataluña.
Según explicó la profesora de la Complutense de Madrid, Elisabet Cristina reinó desde Barcelona, donde se había instalado la corte austracista, desde 1708 hasta 1713. Su llegada al puerto de Mataró -que celebró su llegada "con fuegos artificiales durante tres días"- abrió un breve periodo de esperanza y optimismo entre los catalanes, confiados aún en que la causa austracista ganaría la guerra.
La conferencia del Onze de Setembre recupera la figura de Elisabet Cristina, esposa de Carlos III
CATALINA SERRA - Barcelona - 09/09/2010
Los ingleses habrían hecho varias películas o series televisivas sobre el personaje de Elisabet Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel, la protagonista de la conferencia del Onze de Setembre que ayer pronunció en el Saló de Cent la historiadora Virginia León, una de las grandes especialistas españolas sobre la Guerra de Sucesión.
La vida de esta princesa alemana tiene todos los ingredientes de una superproducción en la que cabría la sofisticada vida palaciega de las grandes cortes europeas del siglo XVIII, el conflicto religioso (nació protestante, pero se convirtió al catolicismo al casarse con el archiduque Carlos en 1708) y, sobre todo, la agitada vida política de una época en la que ella estuvo en el centro del huracán de la Guerra de Sucesión de la corona española, en la que se implicó toda Europa y que tuvo como una de sus grandes víctimas a Cataluña.
Según explicó la profesora de la Complutense de Madrid, Elisabet Cristina reinó desde Barcelona, donde se había instalado la corte austracista, desde 1708 hasta 1713. Su llegada al puerto de Mataró -que celebró su llegada "con fuegos artificiales durante tres días"- abrió un breve periodo de esperanza y optimismo entre los catalanes, confiados aún en que la causa austracista ganaría la guerra.
En Barcelona, donde auspició numerosos espectáculos de teatro y ópera dentro de la estrategia de propaganda de la corte, estuvo al mando del país en dos ocasiones. La primera en 1710, cuando durante seis meses fue gobernadora de Cataluña mientras su marido intentaba recuperar el terreno perdido en Castilla. Cuentan las crónicas, explicó León, que "era una idea extendida que las cosas funcionaban mejor cuando ella estaba al frente del gobierno" y que tenía mucha mejor fama entre los catalanes que su esposo. Durante su segundo periodo de regencia, -cuando Carlos III dejó Cataluña en 1711 para convertirse en Viena en el emperador Carlos VI, lo que acabó de sentenciar el final de la guerra y la posterior victoria del borbón Felipe V - gestionó las derrotas y aplacó conspiraciones. Su marcha, el 19 de marzo de 1713, fue la evidencia del "abandono" en el que quedaba Cataluña. En una carta que le mandó al marqués de Rialp, que había sido su principal amigo y consejero en Barcelona, escribió: "Nunca podré amar a otra nación como amo a los catalanes, y lo haré toda mi vida". Podría fantasearse incluso con una historia romántica. ¿Es o no es una película?
La conferencia del Onze de Setembre recupera la figura de Elisabet Cristina, esposa de Carlos III
El dimecres 8 de setembre a les 19h, la professora titular d'Història Moderna de la Universitat Complutense de Madrid, Virginia León, pronunciarà, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, la conferència 'Imatge i poder d'una reina: Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel a Catalunya durant la Guerra de Successió' amb motiu de la celebració de l'Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya.
Canal Cultura
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou una princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic. La família de Brunsvic era una de les famílies de la reialesa alemanya protestant més insígnies; en canvi, els Habsburg eren coneguts pel seu catolicisme a ultrança. El matrimoni d'Elisabet Cristina i Carles VI fou possible després de la conversió de la princesa de Brunsvic al catolicisme a la ciutat de Bamberg l'1 de maig de 1707.
L'any 1708, la princesa Elisabet Cristina s'instal.là a Barcelona a la cort de Carles VI. La presència d'Elisabet Cristina reforçà l'aparent compromís de la casa d'Àustria en el terreny de joc creat arran de la Guerra de Successió espanyola.
A la mort de l'emperador Josep I, emperador romanogermànic sense descendència masculina l'any 1711, Carles VI abandonà Barcelona deixant a la seva muller com a testimoni dels seus interessos a Espanya. Malgrat aquest gest de Carles VI, aviat Elisabet Cristina partí de nou a Viena. L'any 1713 abandonà Barcelona fent promeses de garantir als catalans les seves institucions a nivell internacional.
A partir de 1713 la presència d'Elisabet Cristina decaigué en els afers polítics de l'Imperi. Ara bé, a la mort del seu espòs i davant dels problemes successoris en què caigué Àustria a partir de 1740, Elisabet Cristina desenvolupà una important activitat diplomàtica en favor de la seva filla Maria Teresa.
En el seu sepulcre, a la cripta de l'església dels caputxins de la capital austríaca, hi ha un relleu que representa la ciutat de Barcelona vista des del mar, en record de la seva arribada a la ciutat el 1708.
Canal Cultura
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou una princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic. La família de Brunsvic era una de les famílies de la reialesa alemanya protestant més insígnies; en canvi, els Habsburg eren coneguts pel seu catolicisme a ultrança. El matrimoni d'Elisabet Cristina i Carles VI fou possible després de la conversió de la princesa de Brunsvic al catolicisme a la ciutat de Bamberg l'1 de maig de 1707.
L'any 1708, la princesa Elisabet Cristina s'instal.là a Barcelona a la cort de Carles VI. La presència d'Elisabet Cristina reforçà l'aparent compromís de la casa d'Àustria en el terreny de joc creat arran de la Guerra de Successió espanyola.
A la mort de l'emperador Josep I, emperador romanogermànic sense descendència masculina l'any 1711, Carles VI abandonà Barcelona deixant a la seva muller com a testimoni dels seus interessos a Espanya. Malgrat aquest gest de Carles VI, aviat Elisabet Cristina partí de nou a Viena. L'any 1713 abandonà Barcelona fent promeses de garantir als catalans les seves institucions a nivell internacional.
A partir de 1713 la presència d'Elisabet Cristina decaigué en els afers polítics de l'Imperi. Ara bé, a la mort del seu espòs i davant dels problemes successoris en què caigué Àustria a partir de 1740, Elisabet Cristina desenvolupà una important activitat diplomàtica en favor de la seva filla Maria Teresa.
En el seu sepulcre, a la cripta de l'església dels caputxins de la capital austríaca, hi ha un relleu que representa la ciutat de Barcelona vista des del mar, en record de la seva arribada a la ciutat el 1708.
Virginia León Sanz és professora titular d'Història Moderna de la Universitat Complutense de Madrid i Premi Extraordinari de Doctorat per la mateixa universitat. És autora de nombroses publicacions científiques i de diversos llibres sobre la Guerra de Successió espanyola i l'exili dels austriacistes que s'estableixen a Viena i als territoris dels Habsburg a la fi del conflicte dinàstic, com La Guerra de Sucesión española a través de los Consejos de Estado y Guerra del Archiduque Carlos de Austria (1989); Entre Austrias y Borbones. El Archiduque Carlos y la monarquía de España (1700-1714), (1993) i Carlos VI. El emperador que no pudo ser rey de España (2003).
León també ha coordinat les obres La pérdida de Europa. La Guerra de Sucesión por la Monarquía de España (2007) al costat d' A. Alvarez-Ossorio i B. García, i Der Spanische Erbfolgekrieg - La Guerra de Sucesión española (2008) amb F. Edelmayer i J. Ruíz. Ha pronunciat conferències a diferents universitats i centres d' investigació como a l'Institut für Geschichte de la Universität Wien.
Any 2009
(Resten alguns jocs encara)
Any 2008
Exhaurides
Any 2007
Exhaurides
Tenim ja de nou les pirules de cava *corresponents aquest any 2010 i que la nostra entitat Dones La Fita tots els anys emet en aquestes dates .El dia de la Trobada de plaques de cava a la plaça del Mercat de Cubelles ,dissabte pel mati us esperem Recordeu que es una edició limitada.
Si voleu fer reserves nomes cal adreçar un correu a dones_lafita@yahoo.es
Associacio Dones La Fita
*Aquest any 2010 son de color lila fort i blanques ,inclourem imatges en breu.
8.9.10
6.9.10
El 10 de setembre s’inaugura la XXIII Festa de la Verema
L’Alcaldessa de Cubelles, Maria Lluïsa Romero, i el Secretari General del Departament d’Universitats, Innovació i Empreses, Enric Aloy, juntament amb la regidora de l’àrea de Qualitat de Vida i Serveis a les Persones, Prudència Carrasco, seran els encarregats d’inaugurar el 10 de setembre (19 h.) la XXIII edició de la Festa de la Verema. Aloy substitueix al conseller Huguet, que a darrera hora ha hagut de cancel·lar la seva visita a Cubelles.
Una vegada més, l’escenari central dels actes serà la plaça del Mercat. Allà s’ubicaran els expositors de vi i cava (Celler Montamat, Jané Baqués, Que Bo i Xof), els de degustació gastronòmica (El Racó de la Vila, Explorer, Kbe Kbo i La Mar Salá) i els de postres (Kbe Kbo i Xof). Com en els darrers anys, els tiquets tenen diferents preus depenent del que inclouen. Així, la copa commemorativa, la degustació de vi/cava, la degustació gastronòmica i els postres costa 5€; la copa i 2 degustacions de vi/cava, 3€; 2 degustacions de vi/cava valen 2€; cada degustació gastronòmica, 2,5€; i cada degustació de postres 1€.
Mentre les autoritats visiten els estands, a la plaça començarà la cursa de tonells de vi. A les 20.30 h. està previst que es presentin les Pubilles 2010, que un jurat triarà entre les participants inscrites el dimecres 8 de setembre, i es lliuraran els premis Pàmpols 2010 i la trepitjada de raïms i tast del primer most. Els actes de dissabte finalitzaran amb el ball de l’orquestra Aquarium.
L’11 de setembre, abans de la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya (12 h. Pl. de l’Església) tindrà lloc a la plaça del Mercat la 10a trobada de col·leccionistes de plaques de cava i la cursa de tonells de vi i el concurs de trepitjadors de raïm per a infants. A la tarda, a les 19 hores comencen les exhibicions dels Falcons de Vilanova, l’intent de rècord de Catalunya d’esport rural i l’exhibició de salsa, a càrrec d’En tu Salsa. A les 23 hores els actes es tancaran amb el ball amb el Grup Quartz.
Durant tot el cap de setmana, l’estand de l’oficina de Turisme faran una exposició d’eines de boter a càrrec de Francesc Pujadas.
L’11 de setembre, abans de la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya (12 h. Pl. de l’Església) tindrà lloc a la plaça del Mercat la 10a trobada de col·leccionistes de plaques de cava i la cursa de tonells de vi i el concurs de trepitjadors de raïm per a infants. A la tarda, a les 19 hores comencen les exhibicions dels Falcons de Vilanova, l’intent de rècord de Catalunya d’esport rural i l’exhibició de salsa, a càrrec d’En tu Salsa. A les 23 hores els actes es tancaran amb el ball amb el Grup Quartz.
Durant tot el cap de setmana, l’estand de l’oficina de Turisme faran una exposició d’eines de boter a càrrec de Francesc Pujadas.
Font: http://www.cubelles.cat/
3.9.10
Joan Barril ,esperem de nou els teus articles sobradament reconeguts i seguits per lectors i lectores .Ara en aquesta pausa que suposen les vacances fa que enyorem a determinats periodistes a l´ hora de llegir els diaris en format paper i els digitals.
Recordem a Joan Barril anunciant la seva tornada al setembre. Excel·lent.
Recordem a Joan Barril anunciant la seva tornada al setembre. Excel·lent.
L'opinió o la vida
Joan Barril
En temps no tan antics era freqüent que la gent, abans d'anar-se'n de vacances, tapés els mobles amb grans llenços blancs, tanqués l'aixeta del gas i de l'aigua i col·loqués les plantes lluny de la llum solar i a sobre d'una superfície resistent a l'aigua. Així eren els preparatius de les vacances i en aquest ritual de llençols i de persianes tancades es donava l'any per clausurat.
Una cosa semblant em passa en aquest moment. Aquesta és l'última columna que escric en aquesta pàgina. Fa 14 anys que estic en aquest gènere anomenat «opinió» i si volen que els ho digui ja no sé què opinar de res. Em consta que no sóc l'únic, perquè l'opinió està sent fagocitada per la propaganda i per aquells que creuen que ja no cal llegir ni dubtar ni molt menys debatre. L'opinió no ha estat mai un gènere còmode, perquè obliga l'opinador a mullar-se en la tinta, precisament ara que altres opinadors prenen per assalt les ones i el que van dir ahir és el contrari del que diuen avui. Això sense oblidar els que, refugiats en l'anonimat telemàtic i en una interessada visió de la llibertat d'expressió, es dediquen a abocar comentaris injuriosos i grollers a la pantalla. En altres paraules: que no s'havia opinat mai tant com ara i amb tan poc rigor com ara.
Catorze anys buscant emocions, anàlisis, sentiments i al final d'aquest estil de periodisme ens adonem que el guió ens ve marcat per suposats polítics la màxima tasca intel·lectual dels quals consisteix a saber si els opinadors som dels seus o dels contraris. De tant en tant, en períodes particularment tensos, els polítics convoquen els opinadors per fer-nos creure que tots som iguals. Però la veritat és que els polítics passen i els periodistes, mal que bé, ens quedem. I en aquesta desigualtat consolidada l'opinió ja només s'alimenta d'idees agostades, de projectes vans, de rutes enfangades i de simulacres de tasques èpiques en què l'única cosa que importa és saber qui la té més llarga.
¿Vostès no estan cansats de tanta xerrameca estèril? ¿No han pensat més d'una vegada que fa falta una màquina que es pregunti permanentment per la veritat de les coses que ens diuen i sobretot pels motius últims de les decisions polítiques? Perquè es fa difícil escriure sobre la boira. Se'm fa una muntanya creure en gent que no es creu ni a ella mateixa. A vegades em demano en què podria entretenir el temps per a mi en lloc de jugar a ser un intel·lectual de trinxeres per a uns generals que no saben en quina guerra combaten.
És legítim cansar-se de la destil·lació del no-res. I no és menys legítim abandonar la tasca de mirar el que ens passa amb les orelleres de burro que ens han posat certs burros. Respecto massa aquest ofici per continuar fent l'esforç d'imaginar que hi ha alguna cosa més que oportunisme i adulació en aquesta política cortesana que ni s'entén ni es vol fer entendre.
Arribarà el setembre i les ciutats tornaran a oferir-nos el magnífic espectacle de la vida. Aquesta és la vida que els explicaré en aquest diari del poble. Posats a rebre dictats més val anar-los a buscar a les places que als gabinets de premsa. I posats a experimentar l'acord o la protesta dels lectors prefereixo trobar-me'ls cara a cara pel carrer que amagats en la covardia infame dels comentaris d'internet. Ara per ara s'ha acabat l'opinió i comença la vida real. Ens veiem, si els plau, al setembre. Ja els explicaré.
En temps no tan antics era freqüent que la gent, abans d'anar-se'n de vacances, tapés els mobles amb grans llenços blancs, tanqués l'aixeta del gas i de l'aigua i col·loqués les plantes lluny de la llum solar i a sobre d'una superfície resistent a l'aigua. Així eren els preparatius de les vacances i en aquest ritual de llençols i de persianes tancades es donava l'any per clausurat.
Una cosa semblant em passa en aquest moment. Aquesta és l'última columna que escric en aquesta pàgina. Fa 14 anys que estic en aquest gènere anomenat «opinió» i si volen que els ho digui ja no sé què opinar de res. Em consta que no sóc l'únic, perquè l'opinió està sent fagocitada per la propaganda i per aquells que creuen que ja no cal llegir ni dubtar ni molt menys debatre. L'opinió no ha estat mai un gènere còmode, perquè obliga l'opinador a mullar-se en la tinta, precisament ara que altres opinadors prenen per assalt les ones i el que van dir ahir és el contrari del que diuen avui. Això sense oblidar els que, refugiats en l'anonimat telemàtic i en una interessada visió de la llibertat d'expressió, es dediquen a abocar comentaris injuriosos i grollers a la pantalla. En altres paraules: que no s'havia opinat mai tant com ara i amb tan poc rigor com ara.
Catorze anys buscant emocions, anàlisis, sentiments i al final d'aquest estil de periodisme ens adonem que el guió ens ve marcat per suposats polítics la màxima tasca intel·lectual dels quals consisteix a saber si els opinadors som dels seus o dels contraris. De tant en tant, en períodes particularment tensos, els polítics convoquen els opinadors per fer-nos creure que tots som iguals. Però la veritat és que els polítics passen i els periodistes, mal que bé, ens quedem. I en aquesta desigualtat consolidada l'opinió ja només s'alimenta d'idees agostades, de projectes vans, de rutes enfangades i de simulacres de tasques èpiques en què l'única cosa que importa és saber qui la té més llarga.
¿Vostès no estan cansats de tanta xerrameca estèril? ¿No han pensat més d'una vegada que fa falta una màquina que es pregunti permanentment per la veritat de les coses que ens diuen i sobretot pels motius últims de les decisions polítiques? Perquè es fa difícil escriure sobre la boira. Se'm fa una muntanya creure en gent que no es creu ni a ella mateixa. A vegades em demano en què podria entretenir el temps per a mi en lloc de jugar a ser un intel·lectual de trinxeres per a uns generals que no saben en quina guerra combaten.
És legítim cansar-se de la destil·lació del no-res. I no és menys legítim abandonar la tasca de mirar el que ens passa amb les orelleres de burro que ens han posat certs burros. Respecto massa aquest ofici per continuar fent l'esforç d'imaginar que hi ha alguna cosa més que oportunisme i adulació en aquesta política cortesana que ni s'entén ni es vol fer entendre.
Arribarà el setembre i les ciutats tornaran a oferir-nos el magnífic espectacle de la vida. Aquesta és la vida que els explicaré en aquest diari del poble. Posats a rebre dictats més val anar-los a buscar a les places que als gabinets de premsa. I posats a experimentar l'acord o la protesta dels lectors prefereixo trobar-me'ls cara a cara pel carrer que amagats en la covardia infame dels comentaris d'internet. Ara per ara s'ha acabat l'opinió i comença la vida real. Ens veiem, si els plau, al setembre. Ja els explicaré.
Font:
2.9.10
FESTIVAL DE JAZZ
5 de Setembre, diumenge
NEW ORLEANS PUSSYCATS
Pepe Robles Trompeta i cors
Mikhail Violin Banjo i veu
Mikhail Ulianovski Piano i cors
Horari d’actuació: 19.00h. a 21.00h
Preu entrada: 15 €
Consumició mínima: 3 €
Consumició mínima: 3 €
Cal reservar, aforament limitat
e.mail: pic-jazz@amplificador.net Adreça: c/Jacint Verdaguer, 20 Telèfon: 93.895.29.14
El casal d’avis municipal obre portes el dia 3
Notícies - Serveis a les persones
01/09/2010
El proper divendres s’inaugura el nou casal d’avis resultant de la fusió de l’espai de la gent gran i del casal de Caixa Penedès. Precisament aquesta entitat va acordar amb l’Ajuntament la cessió del seu espai i els equipaments al Consistori que, a més, rebrà una aportació econòmica anual de 3.000€ el primer any i 9.000€ els següents per al pagament de les despeses generals pròpies de les activitats del Casal. D’altra banda, l’Ajuntament es farà càrrec de les gestions i despeses derivades del manteniment i conservació de l’espai. El personal que hi treballarà serà contractat per l’Ajuntament i actuarà sempre sota la seva direcció i dependència.
La intenció és unificar i poder ampliar l’oferta de les activitats que es realitzen. Amb la nova ubicació també s’allibera l’ús de l’espai de la gent gran que hi ha al Centre Social. A partir d’ara tan sols s’hi faran aquells actes i celebracions que requereixin un espai ampli per a un gran aforament, de manera que les activitats i cursos passaran a fer-se a la nova seu del Casal d’Avis. Caixa Penedès podrà aportar el seu bagatge i experiència en l’organització de les activitats relacionades amb el Casal d’Avis municipal de Cubelles, ja que es mantindrà la col·laboració amb l’Obra Social de Caixa Penedès.
Font: http://www.cubelles.cat/
1.9.10
Maria Trives/Diari de Cubelles
Setembre comença a caminar. De nou la rutina del treball i sort de qui en disposa ! Desplaçaments en hores puntes complicats ,escolars il·lusionats o no amb els nous llibres camí del centre escolar ,de nou carrers col·lapsats a les grans ciutats i no tan grans també es habitual .Avies i mares atrafegades en coordinar tot aquesta moguda de nens u nenes cap a l’escola pel mati i a la hora de dinar au tornem-hi ! visiblement capgira de nou les vides quotidianes de les persones un pel relaxats desprès de dies de vacances al poble de sempre , de viatge o sense moure’s del punt on es viu.
Alternatives possibles a Cubelles al mes de setembre per qui disposi de temps lliure?
Alternatives possibles a Cubelles al mes de setembre per qui disposi de temps lliure?
Aconsellable ,arribar-se a fer un bany a la platja o una passejada per les rodalies de la vila. Cubelles no disposa nomes de platges,teniu indrets per fer una caminadeta i a la tarda disposeu de les postes de sol que son magnifiques a la desembocadura del Foix o a La Mota. ! Determinats pobles propers com , Vilafranca,Clariana,Vilanova ,L´Arboç ,El Vendrell , ofereixen recorreguts amb nuclis urbans interessants i amb continguts històrics senyalats
Aprofiteu els dies de setembre ,acostumen a ser lluminosos pel mati i amb reflexos daurats a la tarda ,gaudiu a fons el que ofereix un nou dia !
Aprofiteu els dies de setembre ,acostumen a ser lluminosos pel mati i amb reflexos daurats a la tarda ,gaudiu a fons el que ofereix un nou dia !
31.8.10
NOTA DE PREMSA
VELA: PATÍ DE VELA
EL NAVEGANT JORDI OBACH RAFEL DEL CLUB MARÍTIM CUBELLES GUANYADOR DELCAMPIONAT D'ESPANYA DE PATÍ DE VELA JÚNIOR
Del 25 al 28 d'agost s'ha celebrat simultàniament el 67º Campeonato deEspaña de Patín a Vela y el 5º Campeonato de Espanya de Patín a Vela Júniororganitzat pel Club Marítim Altafulla (Tarragona).
En finalitzar totes les regates s'ha proclamat Campió d'Espanya de Patí deVela Júnior el navegant del Club Marítim Cubelles Jordi Obach Rafel a bordde la seva embarcació “Pajaritu Petit”, demostrant la seva bona formaactual, ja que, aquest mateix any ja va aconseguir la primera posició en laCopad'Europa de Patí de Vela Júnior, la seva propera cita d'alt nivell seràaquest proper mes d'Octubre en la Copad'Espanya que se celebrarà en lalocalitat de Alcosebre (Castelló).
El Club Marítim Cubelles va estar representat en aquest Campionat d'Espanyaper set navegants, dos de Patí de Vela i cinc de Patí de Vela Júnior, sentla participació total de 108 embarcacions procedents de tota Espanya.És la primera vegada que el Club Marítim Cubelles en els seus 40 anysd'història que precisament els està celebrant aquest any (1970-2010) obtéun Campionat d'Espanya, la qual cosa engrandeix els actes de celebracionsque s'estan duent a terme en aquest Club pel seu 40 aniversari.
La resta de components de l'Equip de Regates del Club Marítim Cubelles vanaconseguir uns bons resultats, en Patí de Vela Jordi Aranega va obtenir la8ª posició absoluta i Jordi Obach Xifra la 7ª posició en 2ª Categoria, enPatí de Vela Júnior Emilio Murillo va obtenir la 3ª posició en CategoriaInfantil, Tere Rigla va obtenir la 6ª posició en Categoria Fémina, PolÁlvarez va obtenir la 9ª posició i David Crespo la 16ª.
27.8.10
Pic & Jazz seguix oferint qualitat en les bones maneres amb una cuina feta amb amor i bona musica .Plaer de les Deesses i Déus !
Ja ens trobem al equador del Vuitè Festival de Jazz .
Aquesta vegada una excel·lent actuació per part de Lucki Gurí, pianista excepcional.
En un espai reduït potser,pro ple de bones vibracions que nomes son propicies i escoltem en moments únics , escoltant bona musica i sobretot ben interpretada. Balades,pur jazz,samba ,notes clàssiques de Bach i The Beatles – on de sopte les notes musicals de un tema reconegut com Si yo tuviera una escoba dels Sirex irrumpia de ple i que per cert va ser un petit homentage a Leslie del citat grup ,present a la sala i va ser llargament aplaudit.
Melodies recordades de bandes musicals de pel·lícules com A Time In America on el conegut "Deborah's Theme"va encandilar el personal. Finalment ens va seduir amb el tema musical Deixa't Seduir que podeu escoltar i veure... nomes clikant... a dalt !
Gracies Lucki ,es un plaer retrobar-te !
26.8.10
M. Trives/Diari de CubellesPels matins sona el despertador o no ,pro molts de nosaltres ,d’immediat tot anant cap al bany ,es engegar la radio ,mentrestant la cafetera comença a escalfar-se a la cuina. Tenim les nostres preferències al escoltar determinades emissores o potser sintonitzar música. A primera hora els millors espais son les anomenades tertúlies que capten l’atenció i cadascuna amb tertulians opinant respecte al tema del dia. Sempre hi trobem al company de taula que tímidament demana la veu i algú dels contertulians i contertulianes pretén menjar-se’l amb patatetes fregides pràcticament en segons!
També si disposem de Internet podem consultar les portades dels diaris digitals i de pas anar escoltant la tertulia a traves de les emissores.
Ja fa dies que tinc una certa enyorança de no trobar a Iu Forn fent la seva crònica habitual i es mes ,de moment sembla que ho tinc complicat . En Iu, va dir adéu el 30 de juliol als lectors de la seva columna Passa-ho a la que ens tenia enganxats i a primera hora del mati ,un glop de cafè ,un florolo i el seus apunts recoberts de una fina o no tan fina ironia es troben a faltar molt per engegar el dia com cal !
De moment teniu el últim Passa-ho ! publicat al Diari AVUI ,a on parla de molts de nosaltres...pel mati envoltat de un adéu afectuos .
Ja fa dies que tinc una certa enyorança de no trobar a Iu Forn fent la seva crònica habitual i es mes ,de moment sembla que ho tinc complicat . En Iu, va dir adéu el 30 de juliol als lectors de la seva columna Passa-ho a la que ens tenia enganxats i a primera hora del mati ,un glop de cafè ,un florolo i el seus apunts recoberts de una fina o no tan fina ironia es troben a faltar molt per engegar el dia com cal !
De moment teniu el últim Passa-ho ! publicat al Diari AVUI ,a on parla de molts de nosaltres...pel mati envoltat de un adéu afectuos .
passa-ho!
Adéu i moltes gràcies per tot
30/07/10 02:00 -
Fa set anys va trucar-me en Vicent Sanchis: “xiquet, vols escriure a l'AVUI?”. Primer a Política, després a la 3, a la 2 i ara a la Contra; aquest d'avui serà el segon cop que parlaré de mi... però realment parlaré de vostè. Perquè és que sense vostè no existiríem nosaltres i els que ajuntem lletres de vegades ho oblidem i ens atorguem protagonismes tronats.
Aquest és el últim article que publico al meu diari i podria pensar, egoistament, que algú em trobarà a faltar. Error. Bé, potser sí, el primer dia algú que cada dia tenia la generosa rutina de llegir-me mentre sucava el florolos al cafè amb llet. Però darrere meu en vindrà un altre (o una altra) i vostè que sucava el florolos llegint-me a mi, continuarà sucant-lo amb el meu successor (o successora), de la mateixa manera que anteriorment l'havia sucat llegint a qui jo vaig substituir. I així successivament. A l'univers res canvia i mai passa res... bé, descomptant l'instant que va crear-se i el dia que peti. Però entremig, passar passar mai passa res, com deia Nicolau Casaus, gran filòsof de la saviesa popular. Abans que nosaltres hi ha hagut gent molt bona i molt important que ja no hi són. I ha passat alguna cosa? Sí, que la vida ha continuat. I ara vostè em dirà: “home, no foti, que en queda el record”. Naturalment. I tots esperem ser recordats, però això no treu (això no quita, com diu el meu excunyat) que l'espai emocional que ocupem avui, demà sigui això, un record. I és lògic que sigui així.
Jo me'n recordaré molt dels companys (i companyes) del diari i, sobretot, de vostè. I sap per què? Perquè (molt) en el fons, sóc bona persona.
Adéu i moltes gràcies per tot
30/07/10 02:00 -
Fa set anys va trucar-me en Vicent Sanchis: “xiquet, vols escriure a l'AVUI?”. Primer a Política, després a la 3, a la 2 i ara a la Contra; aquest d'avui serà el segon cop que parlaré de mi... però realment parlaré de vostè. Perquè és que sense vostè no existiríem nosaltres i els que ajuntem lletres de vegades ho oblidem i ens atorguem protagonismes tronats.
Aquest és el últim article que publico al meu diari i podria pensar, egoistament, que algú em trobarà a faltar. Error. Bé, potser sí, el primer dia algú que cada dia tenia la generosa rutina de llegir-me mentre sucava el florolos al cafè amb llet. Però darrere meu en vindrà un altre (o una altra) i vostè que sucava el florolos llegint-me a mi, continuarà sucant-lo amb el meu successor (o successora), de la mateixa manera que anteriorment l'havia sucat llegint a qui jo vaig substituir. I així successivament. A l'univers res canvia i mai passa res... bé, descomptant l'instant que va crear-se i el dia que peti. Però entremig, passar passar mai passa res, com deia Nicolau Casaus, gran filòsof de la saviesa popular. Abans que nosaltres hi ha hagut gent molt bona i molt important que ja no hi són. I ha passat alguna cosa? Sí, que la vida ha continuat. I ara vostè em dirà: “home, no foti, que en queda el record”. Naturalment. I tots esperem ser recordats, però això no treu (això no quita, com diu el meu excunyat) que l'espai emocional que ocupem avui, demà sigui això, un record. I és lògic que sigui així.
Jo me'n recordaré molt dels companys (i companyes) del diari i, sobretot, de vostè. I sap per què? Perquè (molt) en el fons, sóc bona persona.
Font :
25.8.10
Una bona amiga nostra ,Matilde Torralba envia aquesta informacio a Diari de Cubelles .Matilde Torralba presidenta de l'entitat Celiacs de Catalunya ha participat en ocasions concretes per temes relacionats amb la nutrició a Cubelles convidada per l´Associacio de Dones La Fita . En aquest article publicat a El Periodico ,mostra la seva preocupació i es força interesant de llegir .
MESURA CAUTELAR «PER RESPECTE»
Barcelona retira la guia de restaurants per a celíacs
L'ajuntament deixa de distribuir la publicació per les crítiques del col·lectiu
L'Ajuntament de Bar-celona deixarà de distribuir a les oficines d'atenció al ciutadà i a les oficines de turisme la guia de restaurants per a celíacs editada conjuntament amb el Gremi de Restauració que el mateix primer tinent d'alcalde, Jordi William Carnes, va presentar l'11 d'agost. La decisió s'ha pres de forma cautelar i «per respecte» a l'Associació de Celíacs de Catalunya, que ahir al matí va denunciar al programa El dia, de Com Ràdio, que la publicació «no és rigorosa» i que ofereix informació enganyosa que tira per terra la feina feta per l'associació.
«Un restaurant no es pot publicitar com a local per a celíacs i quan hi truques per telèfon per informar-te'n et diguin que et poden fer un entrecot i una amanida», apunta Matilde Torralba, presidenta de l'associació, que va demanar a l'ajuntament que retirés la guia, ja que al seu entendre aporta informació «perjudicial».
Fonts municipals consultades per aquest diari van negar que la polèmica publicació sigui «perjudicial per a la salut pública», però van assegurar que han decidit no distribuir-la de forma cautelar «per respecte» a l'associació, que també denuncia que en cap moment «ningú» no es va posar en contacte amb ells per elaborar la controvertida publicació.
LA CONTROVÈRSIA / El punt de la publicació que ha aixecat més polseguera entre el col·lectiu no és tant l'elecció dels restaurants –feta amb un criteri dubtós, segons l'opinió de Torralba–, com l'apartat d'informació sobre la malaltia, en el qual es posa en dubte que els productes etiquetats com a lliures de gluten ho siguin realment «al 100%». «No es pot editar una guia com aquesta copiant la informació d'internet, on un troba de tot, coses certes i moltes altres que no ho són», denuncia la presidenta de l'entitat, que apunta que ja han mantingut contacte amb el consistori, que ha estat receptiu i els ha dit que es reuniran amb ells aviat, tot i que encara no tenen una data fixada. Des de l'ajuntament, per la seva part, assenyalen sense vacil·lar cap al Gremi de Restauració. «La guia no l'hem publicat nosaltres, sinó ells. Nosaltres només els vam donar el nostre suport perquè es tractava d'una iniciativa interessant, com fem amb tantes altres iniciatives», asseguren.
TRACTE DESIGUAL / Torralba critica també que existeixen molts restaurants a Barcelona que realment han fet «una gran feina» per adaptar-se a les necessitats dels celíacs –fins i tot fent cursos de formació a la mateixa associació i cartes especials per al col·lectiu– i que no apareixen a la guia, mentre que molts altres que no disposen ni tan sols de pa sense gluten sí que hi figuren. «Dels 42 restaurants de la publicació, només dos han treballat amb nosaltres per adaptar-se a les nostres necessitats, el Nectari i l'entrepaneria Conesa», conclou la presidenta de l'entitat.
Font: Barcelona retira la guia de restaurants per a celíacs
http://www.elperiodico.cat/
23.8.10
Arrel de les informació d’un accident a un soci de AMICU a Cunit un article signat per Xavier Bosch, periodista i escriptor a El PERIDICO ,es adient davant de les problemàtiques que pateixen amb una ciutat sovint poc resolta a la hora de transitar i amb riscos afegits per conductors en ocasions temeraris i poc respectuosos.
La roda
Aparcar a la plaça dels discapacitats
Xavier Bosch Periodista
Tenen sempre el millor lloc. En pàrquings, en centres comercials i al carrer, se'ls reserva la plaça més àmplia per aparcar i per entrar o sortir del cotxe. Els discapacitats, després d'anys i panys de lluita, havien aconseguit guanyar la batalla del sentit comú. Una fita doblement meritòria en un país com Espanya on, aquesta setmana d'agost del segle XXI, hem sabut que la meitat dels edificis públics encara no estan adaptats per a les persones que van en cadira de rodes. Finalment, després de signatures, paperassa i de trucar a moltes portes, a les persones amb dificultats diverses se'ls facilitava una mica més la vida, si més no, a l'hora d'aparcar.
Però aleshores van arribar els més llestos de la colla, els penques de sempre, els que van per la vida amb la màxima del que rigui la gent i vagi jo calent, i aparcaven, per sistema, a la plaça del discapitat, sense pensar, en cap moment, el perjudici que això podia comportar al conductor handicapat. De fet, encara que s'adonessin que podien perjudicar algú, se'ls en fotia. I si, molt de tant en tant, els multaven, tampoc no pensaven pagar. Per això, després de més signatures, més paperassa i trucades a diferents portes el col·lectiu de discapacitats va aconseguir que els que aparquessin a les seves zones reservades se'ls retirés punts del carnet de conduir. Aquesta sí que va ser –m'asseguren els afectats– una mesura efectiva.
La roda
Aparcar a la plaça dels discapacitats
Xavier Bosch Periodista
Tenen sempre el millor lloc. En pàrquings, en centres comercials i al carrer, se'ls reserva la plaça més àmplia per aparcar i per entrar o sortir del cotxe. Els discapacitats, després d'anys i panys de lluita, havien aconseguit guanyar la batalla del sentit comú. Una fita doblement meritòria en un país com Espanya on, aquesta setmana d'agost del segle XXI, hem sabut que la meitat dels edificis públics encara no estan adaptats per a les persones que van en cadira de rodes. Finalment, després de signatures, paperassa i de trucar a moltes portes, a les persones amb dificultats diverses se'ls facilitava una mica més la vida, si més no, a l'hora d'aparcar.
Però aleshores van arribar els més llestos de la colla, els penques de sempre, els que van per la vida amb la màxima del que rigui la gent i vagi jo calent, i aparcaven, per sistema, a la plaça del discapitat, sense pensar, en cap moment, el perjudici que això podia comportar al conductor handicapat. De fet, encara que s'adonessin que podien perjudicar algú, se'ls en fotia. I si, molt de tant en tant, els multaven, tampoc no pensaven pagar. Per això, després de més signatures, més paperassa i trucades a diferents portes el col·lectiu de discapacitats va aconseguir que els que aparquessin a les seves zones reservades se'ls retirés punts del carnet de conduir. Aquesta sí que va ser –m'asseguren els afectats– una mesura efectiva.
De cop i volta, però, aquest hivern, el Govern de Zapatero es va treure una reforma de la llei de trànsit segons la qual només es retirarien punts del carnet per conductes que posessin en perill la conducció. Així, des de l'1 de gener, els barruts de sempre no han desaprofitat l'ocasió per tornar a aparcar on els rota, sense perdre cap punt. Per cert, aquesta reforma de la llei de trànsit arrossegava un eslògan de campanya amb pretensions. Deia: Canviem per a millorar. Per a un col·lectiu molt gran de persones està clar que no. En comptes de millorar han anat, injustament, molt enrere. Publicitat enganyosa i una llei feta amb els peus. Els peus dels que caminen, esclar.
22.8.10
M. Trives/Diari de Cubelles
Espardenyes al sol.
Pobretes!tenen molts anys. Son les ultimes comprades a Cal Octavi i ha plogut molt des de
Pobretes!tenen molts anys. Son les ultimes comprades a Cal Octavi i ha plogut molt des de
llavors.
Guardades i no utilitzades fins fa relativament poc,son l´ últim vestigi d´un temps en que tothom a Cubelles anava a comprar a la botiga regentada per Octavi amb la seva mare ,on hi trobàvem de tot, ,aromes de colònies ,sabons ,cintes,agulles de cosir i de cap ,diaris revistes i postals de Cubelles ,mai han tornat a ser tan boniques ! i el producte estrella les espardenyes,blanques,negres ,també de les que per el costat permetien treure el dit a la fresca .Recordar que els pagesos les utilitzaven a diari ,diumenges i festius. Això si! ben netes i blanques ! es mostraven orgulloses als peus dels seus amos al tornar del camp com també al seure mentrestant es picaven amb força les fitxes de domino sobre les taules de marbre o a la partideta de cartes al Remigio que li deien ,tant al Cafè Armengol com a L´Aliança ,una entitat privada situada a la plaça de La Font on els socis anaven a fer el cafetonet a les tardes i a petar la xerrada. Encara avui trobareu a les primeres hores de la tarda alguns que segueixen aquesta tradició,son els fills o parents dels de llavors .
Els estiuejants utilitzaven tot sovint les espardenyes* i anar a comprar a Cal Octavi dos o tres parells cada any era habitual . Tant per la platja com pel carrer es lluïen i mai et suaven els peus i tan fresquets ! La botiga al tancar ens va deixar un pel orfes ,mai mes ha tingut el encant de llavors al anar a comprar-ne ...
Guardades i no utilitzades fins fa relativament poc,son l´ últim vestigi d´un temps en que tothom a Cubelles anava a comprar a la botiga regentada per Octavi amb la seva mare ,on hi trobàvem de tot, ,aromes de colònies ,sabons ,cintes,agulles de cosir i de cap ,diaris revistes i postals de Cubelles ,mai han tornat a ser tan boniques ! i el producte estrella les espardenyes,blanques,negres ,també de les que per el costat permetien treure el dit a la fresca .Recordar que els pagesos les utilitzaven a diari ,diumenges i festius. Això si! ben netes i blanques ! es mostraven orgulloses als peus dels seus amos al tornar del camp com també al seure mentrestant es picaven amb força les fitxes de domino sobre les taules de marbre o a la partideta de cartes al Remigio que li deien ,tant al Cafè Armengol com a L´Aliança ,una entitat privada situada a la plaça de La Font on els socis anaven a fer el cafetonet a les tardes i a petar la xerrada. Encara avui trobareu a les primeres hores de la tarda alguns que segueixen aquesta tradició,son els fills o parents dels de llavors .
Els estiuejants utilitzaven tot sovint les espardenyes* i anar a comprar a Cal Octavi dos o tres parells cada any era habitual . Tant per la platja com pel carrer es lluïen i mai et suaven els peus i tan fresquets ! La botiga al tancar ens va deixar un pel orfes ,mai mes ha tingut el encant de llavors al anar a comprar-ne ...
Octavi ,tens el 39 ? i responia tot seguit .... Blanques o negres?
*Tradicionalment es feien dos tipus d’espardenyes, que es diferenciaven pel tamany de la pala. La de “cara” cobria tots els dits del peu, i la de “careta”, preferida pels llauradors, protegia sols el dit polze. No obstant, les varietats eren nombroses: de careta i vetes negres, de cotonet (amb gometes), de “bobo” (amb veta blanca), de “guitarró”, catalanes, de “pinxo” o carreter, “topolinos”, de “pixorro”, d’ullets...
20.8.10
foto/J Miralles/arxiu Diari de Cubelles
Arrenca el X Open Vila de Cubelles
Avui arrenca el X Open Vila de Cubelles de Festa Major que es disputarà a les pistes de tennis del Poliesportiu i que es tancarà el 22 d’agost. Es tracta d’un circuït juvenil d’estiu amb categories benjamins, alevins, infantils, cadets i júniors (masculí i femení). Vàlid per a la classificació nacional. Les finals es faran a partir del dissabte, 21 d’agost. Organitza el Club de Tennis i la Federació Catalana de Tennis.
D'altra banda, el Club Marítim Cubelles es prepara per acollir noves regates aquest cap de setmana. En aquesta ocasió amb el Trofeu Gallastegui de patí de vela, i després que diumenge tanqués la 39 ena edició del Trofeu Cubelles Optimist Pati de vela sènior i Júnior.
Font Radio Cubelles
Arrenca el X Open Vila de Cubelles
El Club Marítim Cubelles es prepara per acollir noves regates aquest cap de setmana
Avui arrenca el X Open Vila de Cubelles de Festa Major que es disputarà a les pistes de tennis del Poliesportiu i que es tancarà el 22 d’agost. Es tracta d’un circuït juvenil d’estiu amb categories benjamins, alevins, infantils, cadets i júniors (masculí i femení). Vàlid per a la classificació nacional. Les finals es faran a partir del dissabte, 21 d’agost. Organitza el Club de Tennis i la Federació Catalana de Tennis.
D'altra banda, el Club Marítim Cubelles es prepara per acollir noves regates aquest cap de setmana. En aquesta ocasió amb el Trofeu Gallastegui de patí de vela, i després que diumenge tanqués la 39 ena edició del Trofeu Cubelles Optimist Pati de vela sènior i Júnior.
Font Radio Cubelles
Subscriure's a:
Missatges (Atom)