Un castell per descobrir.
Cubelles.
Comença un cicle de visites per explicar com era la vida al castell dels marquesos d’Alfarràs
MÍRIAM DE LAMO. Cubelles

La sobrietat d’un castell. La sobrietat de les sales del castell de Cubelles, conegut pel nom dels seus darrers propietaris –els marquesos d’Alfarràs– deixa clar que els seus habitants mai no van disposar de grans luxes, però sí de magnífiques vistes i amplis espais en un edifici únic.
Unes esplèndides vistes al mar i un consegüent domini d’un territori que va passar per mans de romans, comtes, reis i marquesos formen part de la història del castell de Cubelles, un edifici que conserva part d’una estructura datada del segle II després de Crist. Intentar imaginar com era la vida al castell des de l’època romana fins al segle passat és un dels objectius del cicle de visites que l’Ajuntament de Cubelles va començar ahir al migdia. La historiadora Raquel Lacuesta i l’arqueòleg Albert López van ser els encarregats de recrear el passat d’un edifici que encara s’està rehabilitant.
Per aconseguir fer volar la inventiva dels visitants, els dos experts tenen l’ajut d’unes parets que, en aquest cas, parlen per si soles gràcies als dibuixos que Ventura Almirall va realitzar el 1768 a les golfes del castell. Una impressionant galera, una caricatura d’un capellà durant la Inquisició, un torero i més d’un militar són algunes de les il·lustracions que el cubellenc va guixar a la planta superior; els dibuixos doten de veu pròpia uns salons avui gairebé buits, amb rebosts i armaris sense vaixelles ni roba, i unes llambordes originàries del segle XVII que es mouen a cada pas dels visitants.
Lacuesta deixa clar que el castell de Cubelles «no era una palau» i, per tant, mai no va tenir els grans luxes d’un immoble de primera fila; tot i això, sí que va disposar de grans avenços, com el fet de tenir una comuna a cada pis. «Era un sistema molt higiènic per a l’època, una cosa extraordinària», explica la historiadora. Una altra de les infraestructures modernes són les quatre grans cisternes subterrànies que encara es conserven.
Després de tenir com a propietaris personatges com Joan Boscà –avi del poeta–, les famílies Cardona i Icart i els marquesos d’Alfarràs, el castell va ser adquirit per l’Ajuntament de Cubelles, que ha tingut el suport de la Diputació de Barcelona per restaurar la finca progressivament. Amb uns treballs que han intentat respectar al màxim el castell original, s’ha aconseguit preservar la porta d’accés de la plaça del castell, i s’ha arrebossat la façana amb els mateixos materials que s’empraven segles enrere. Algunes sales encara romanen tancades, en espera que la rehabilitació de l’edifici continuï. A banda d’encabir-hi el museu dedicat a Charlie Rivel, Raquel Lacuesta és partidària de conservar l’espai únicament i exclusivament per programar-hi visites. En cas contrari s’haurien de fer tantes reformes que el castell perdria el seu encant original, segons la historiadora.
El cicle de visites al recinte continuarà els dies 15 i 16 de setembre; sens dubte, els nous recorreguts serviran perquè més cubellencs coneguin una finca única, que ni els brètols, amb més d’una pintada sobre dibuixos originals del segle XVIII, han aconseguit fer malbé, i que encara han de descobrir molts que han passat mil vegades per davant del castell sense arribar a entrar-hi.
www.vilaweb.cat