5.2.07

LA RODA // PILAR RAHOLA


L'infern de Dante, a Ravensbrück
PILAR Rahola


Amb la subtilesa al.legòrica del geni, Dante va situar el constructor de la torre de Babel al novè cercle de l'infern, dedicat als traïdors. Sentenciat per perpetrar la traïció màxima, la incomunicació dels éssers humans, aquell personatge sense nom, antecedeix el mateix diable, que espera Virgili i Dante mastegant Judes. La paraula entesa com a alliberament, i els seus enemics a l'infern. Una cosa semblant devia pensar Neus Català quan va prometre, sobre la memòria de les seves companyes caigudes a Ravensbrück, que utilitzaria la paraula per reconstruir el record. A la gala que la va homenatjar com a Catalana de l'Any, Neus li va dir a Josep Cuní que aquest havia estat el compromís, gravat amb foc a l'ànima, des que va sortir del camp. Assegura que Dante no va pensar l'impensable en el seu famós infern, perquè no hi ha res de més impensable que l'infern real. Supervivents del totalitarisme que va destruir Europa i va massacrar milions de persones, la seva paraula ressona altiva i gran en el seu cos petit, com el crit que Raimon va convertir en cançó de resistència, com el plor dels nens convertits en fum als forns; com el murmuri del dolor, després de les pallisses; com el silenci dels caiguts.

Hi ha dies en què una se sent orgullosa de la seva gent, i aquests dies són una nit com la viscuda divendres, aplaudint el cos fràgil que arrossega més de 90 anys d'intensa vida, i una resolució de ferro. Veient Neus Català, gairebé diminuta, amb les seves ulleres enormes que no amagaven la perplexitat dels que no somien amb premis, veient-la enorme en la seva dignitat, els premis adquireixen sentit. Catalana de l'any, però sobretot europea del segle, aquest segle de llums que no va saber dominar les ombres, fins que va ser massa tard.¿En quin cercle de l'infern estarien els negacionistes? En tots, encarnació del mal en estat pur. No només aplaudeixen l'horror, sinó que neguen la memòria. Però encara tenim persones com Neus entre nosaltres, que van prometre no oblidar. No són llibres d'història. Són la vida mateixa, triomfant per sobre de l'oblit i la impunitat.
www.elperiodico.cat