El 600

M.Trives/Diari de Cubelles

Els anys cinquanta i tants i a començaments dels seixanta i pocs, molts de nosaltres recordem l´ imatge del cotxe del pare, generalment era ell qui conduïa , enfilant les costes del Garraf i dins, nosaltres amb maletes, mares, avies , tietas , germans i sovint el canari o periquito que no es podia deixar a Barcelona .Records que formen part d´ imatges de la nostre infantesa i que tenien per motiu anar a Cubelles a l´ estiu .

Al meu pare com d´ altres també va haver d´ esperar uns mesos a disposar aquell cotxe desitjat i recordo el dia que va aparèixer a casa amb un flamant 600 de color gris. La majoria d´ ells ho eren.

Encara ara ,recordo la matricula així com també la d´ altres que rodaven per Cubelles i els problemes del anomenat ¨delco¨ paraula màgica que resumia una petita avaria a les costes del Garraf si plovia un pel més del que tocaba. En fi ,la lectura d´ aquest article que trobareu a continuació publicat a el Diari Avui a cadascú de aquesta generació que es la meva ús portaran records i potser una humitejada d´ ulls.

La gènesi del Seat 600

Eulàlia Solé / Sociòloga i escriptora

El mes de juny d'ara fa 50 anys va fer la seva aparició un model d'automòbil cridat a revolucionar no sols el mercat sinó, cosa més important, la societat d'aquella època. El Seat 600, fill del Fiat 600 que els italians havien llançat l'any 1955, naixia amb el propòsit de dotar la classe mitjana d'un cotxe que, per un preu relativament mòdic, li permetés viatjar i sentir-se gairebé tan rica com els nord-americans que admirava a las pel·lícules de Hollywood. El primer automòbil que havia sortit de la factoria Seat, l'any 1953, era el 1400, amb un cost de 144.600 pessetes, impost de luxe inclòs. La vinguda del 600 no sols va representar un estalvi de 73.200 pessetes, sinó una conducció més simple i un manteniment més reduït per a unes prestacions similars. Arraconats definitivament van quedar el Gogomòbil, l'Isseta i el Biscúter, que més que mai van il·lustrar el voler i no poder d'una classe social ascendent que ja no es podia conformar amb aquella mena de pseudovehicles lil·liputencs.

A UNA VELOCITAT DE 80/90 KM PER HORA, escalfant-se a les pujades, el Seat 600 va motoritzar una societat que

fins a aquell moment no sabia què era sortir els diumenges a recórrer les afores sobre quatre rodes, fer un pícnic al bosc o, alguns una mica més adinerats, menjar al restaurant. Tot això, no obstant, requeria molts esforços. Per a la majoria significava treballar de dilluns a dissabte i fer hores extres per poder pagar les lletres subscrites. Tot plegat després d'haver hagut d'esperar fins a 2 anys per obtenir l'anhelat cotxe. La norma era la següent: fer la petició aportant les dades personals i professionals a més a més d'un aval bancari o notarial; fiança prèvia de 3.500 pessetes per tal de disminuir la picaresca, atès que alguns s'inscrivien més d'una vegada per revendre'l més car. A remarcar que gairebé totes les sol·licituds les feien els homes, llevat que el seu historial demostrés que no eren afins al règim. Llavors ho demanava la dona. Quan per fi el cotxe arribava a mans del sol·licitant, els tràmits encara es perllongaven durant setmanes. Primer una matrícula provisional, de color verd; després la veritable. El primer 600 amb placa definitiva tenia matrícula de Barcelona, era de color blanc i constava d'uns números singulars, 141141.

EL SEAT 600 VA ENCERTAR LA DIANA democratitzadora no pas per casualitat. La seva aparició havia coincidit amb l'entrada al govern, just aquell any 1957, dels tecnòcrates que havien de treure el franquisme de l'atzucac de l'autarquia. Carrero Blanco, Ullastres i Navarro eren homes de l'Opus Dei disposats, des dels seus ministeris, a racionalitzar el sistema econònomic i adaptar el preu del diner a la llei de l'oferta i la demanda. La trajectòria del 600 a les línies de producció va coincidir amb els Plans d'Estabilització i de Desenvolupament, amb l'obertura a l'exterior per mitjà del tractat econòmic amb els EUA i amb la fi del racionament.

EL NOU UTILITARI VA ESTAR A LES CADENES de muntatge durant 17 anys, se'n van fabricar 794.406 unitats i el darrer cotxe va sortir el dia 3 d'agost de 1973. No va deixar de produir-se per manca de demanda, ja que continuava estant ben considerat, sinó perquè els plans de l'empresa Seat incloïen models més luxosos. Tanmateix, el 600 no ha mort, sinó que continua vigent. El veiem en ciutats i carreteres, fins i tot en autopistes, cosa que fa possible afirmar que la història del 600 és mundialment única. Per ventura trobem un altre cotxe que hagi resistit de la mateixa manera el pas del temps? Que tingui 33 clubs de fans repartits per tot l'Estat espanyol, o el seu corresponent? Que sigui mimat, restaurat i col·leccionat pels seus propietaris com una autèntica joia? Que sigui cobejat no sols pels seus contemporanis sinó també per gent jove?

L'OCTUBRE DE 1997, QUAN ES COMPLIEN 40 ANYS del seu naixement, a Martorell hi va haver una concentració de Seat 600 procedents de tot l'Estat que per poc no arriba al nombre que es pretenia, just 600 cotxes. Caldrà veure, doncs, com se celebrarà aquest any el 50è aniversari.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 23. Dilluns, 16 de juliol del 2007